Un país invertebrat

Compromís: reconèixer les comarques, desmantellar les províncies

Després de superar l'equador de la legislatura del canvi, la coalició valencianista vol capgirar tant com puga la divisió territorial del País Valencià. Amb una iniciativa a les Corts Valencianes que busca reconèixer les comarques sense crear un altre nivell administratiu, Compromís ha exigit als socialistes més profunditat en el buidatge de competències de la Diputació de València. Tot i la posició favorable dels socialistes, les declaracions del president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez, de modernitzar la institució i no suprimir-la han causat malestar en els valencianistes i en la resta de socis de Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el socialista Ximo Puig va arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana, va prometre un buidatge progressiu de les diputacions. No debades, havia estat una de les consignes de la campanya electoral. Tot i les dificultats d'eliminar aquests òrgans provincials pels límits que marca la Constitució espanyola, Puig va aprovar el decret de coordinació de les diputacions, que restava les competències d'esport i turisme a les diferents corporacions provincials. Ara bé, els recursos als tribunals de les diputacions de Castelló i Alacant -ambdues governades pel PP- van tombar aquella jugada. Un resultat que va fer que els socialistes obliden, de moment, qualsevol iniciativa per erosionar el poder provincial.

Aquest discurs del partit del puny i la rosa, però, no era nou. Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València, va avisar en la seua presa de possessió del càrrec que «buidar o no les competències de la diputació li interessava menys que cobrir les necessitats dels ciutadans». Una proclama, que qüestionava el primigeni missatge de Puig, i que advertia que Rodríguez volia «modernitzar» la institució provincial fins a convertir-se en un ajuntament d'ajuntaments i no pas sentenciar-la de mort.

Tot i aquell missatge, segons fonts de la corporació provincial, el PSPV-PSOE i Compromís van acordar elaborar un informe que analitzara les àrees de la Diputacio i totes les competències que tenien per valorar si jurídicament era possible transferir la gestió a la Generalitat Valenciana o als municipis. L'àrea de comarcalització, en aquell moment en mans de la socialista i alcaldessa de Gandia (Safor) Diana Morant, seria l'encarregada d'elaborar el document. Voro Femenía, alcalde socialista d'Alqueria de la Comtessa (Safor) va substituir Morant fa poc més d'un mes arran de la dimissió de Morant per «motius personals». 

L'informe, però, ha causat malestar en Compromís. El document no analitza les possibilitats de transferir a altres administracions competències «impròpies» com ara educació o sanitat. Només recull deixar en altres mans el psiquiàtric (una competència en mans dels socialistes) de Bétera (Camp de Túria) i el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim), adscrit a l'àrea de Cultura que controla la coalició valencianista.

«Nosaltres vam pactar fer amb el PSPV-PSOE un informe que analitzara totes les competències i no només algunes determinades. No entenc per què es parla del psiquiàtric de Bétera i del Muvim i no de la resta», crítica a aquest setmanari Xavier Rius, de Compromís i diputat de Cultura a la corporació provincial. «El desmantellament de les diputacions i de les províncies forma part de l'ADN de Compromís. I, malgrat l'acord amb els socialistes, aquesta qüestió sembla que no avança», remata. Compromís, segons Levante-EMV, ha exigit un segon informe en quedar el primer «incomplet».

La vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez| Dival

Maria Josep Amigó, vice-presidenta de la Diputació de València i de la formació valencianista, ja va censurar en febrer l'actitud del partit del puny i la rosa. «Han passat d'apostar per la seua eliminació a ser partidaris d'un canvi de model d'aquestes institucions», va denunciar. Una crítica als seus socis de govern a la corporació provincial que va anar-hi acompanyada d'un vídeo didàctic d'uns quatre minuts que explicava les raons per tal d'eliminar les diputacions. La peça audiovisual va ser àmpliament distribuïda a les xarxes socials per part dels valencianistes. La seua missió era contrarestar El Quadern de la Dipu, una obra repartida pels col·legis amb l'objectiu d'explicar les funcions de la corporació provincial.

Una comarcalització simbòlica

Tota aquesta ofensiva dels valencianistes per accelerar el buidatge en competències de la Diputació de València coincideix amb la proposició de llei de comarcalització presentada per Compromís a les Corts Valencianes. «És un tema pendent des de la transició. Era necessari abordar-ho», assenyalava a aquest setmanari Fran Ferri, síndic parlamentari de la coalició.

Aquesta llei de comarcalització, però, no proposava una descentralització administrativa. «La intenció d'aquesta norma és elevar al rang d'obligació legal per a totes les instàncies de la Generalitat Valenciana la vigent divisió territorial provinent de la proposta de Demarcacions Territorials Homologables publicada en 1988, però no té com a objectiu desenvolupar un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials dotades d'òrgans administratius», estableix el text. La proposta busca crear una nova planta administrativa per al País Valencià a través del reconeixement de les comarques per evitar l'actual divisió en diferents unitats territorial depenent de l'àmbit. Això sí, defugint del model català de crear un altre nivell administratiu.

Amb diferències de parers sobre si el sistema de descentralització seria positiu per al País Valencià al si de Compromís, aquesta proposta intentar ser complementària al projecte de mancomunitats impulsat pel socialista Antoni Such, director general d'Administracions Locals. «Aquesta comarcalització, i no una que en parle d'una descentralització administrativa, ens sembla encertada», va afirmar el mateix Such a EL TEMPS. No debades, Compromís i PSPV-PSOE, com a socis de govern, van pactar l'impuls d'aquesta iniciativa que ha sorgit del grup parlamentari dels valencianistes i no des del Consell.

La proposta, que ha generat un gran enrenou per la divisió de l'Horta que es proposava i que Compromís està disposat a retocar, és rebutjada pel PP i Ciutadans i compta amb el suport de Podem. Tot i que els valencianistes apel·len a la utilització de les comarques com a unitat de divisió dels populars internament, la llei necessita el beneplàcit dels taronges o de la formació de la gavina per tirar endavant. I ambdós partits conservadors no en volen ni parlar.

El reconeixement simbòlic de les comarques, fins i tot, pot xocar amb la justícia. I més quan el Govern espanyol ha amenaçat l'Executiu valencià de dur als tribunals el projecte de llei de mancomunitats, que deixa llibertat per organitzar entitats supramunicipals de caràcter comarcal o altres (fins i tot, entre municipis de diferents autonomies) simplement per mancomunar serveis. Moncloa ha advertit que, en cas que aquesta llei erosione el poder de les diputacions, blindaran judicialment les províncies. Les mateixes que Compromís exigeix al PSPV en desdibuixar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.