Les limitacions de Madrid

L'ofensiva del Govern espanyol: ni dret civil, ni llengua comuna, ni 'comarques'

L'acció del Consell ha xocat amb els tribunals per lleis com la que anava en contra del copagament farmacèutic. El Govern espanyol, però, no sols ha frenat mitjançant els tribunals iniciatives de caire social de l'Executiu del Botànic. També ha entrebancat qualsevol llei que qüestione l'estructura uniforme de l'Estat espanyol. Després de deixar sense efecte el dret civil valencià i recórrer contra el decret que afavoreix el català a l'administració valenciana, Mariano Rajoy amenaça amb dur als tribunals la llei de mancomunitats, que proposa una comarcalització tímida i a la carta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans que el referèndum d'independència de Catalunya tinguera data i pregunta, el Govern català observava com qualsevol llei que plantejava més enllà de la qüestió sobiranista era recorreguda pel Tribunal Constitucional, a iniciativa de l'Executiu espanyol de Mariano Rajoy. L'amenaça, però, també es va estendre pel sud com una taca d'oli. I el País Valencià, per comptar amb un govern de progrès, començava a ser víctima dels límits que es marquen des de Madrid.

En plena reivindicació de més inversions en infraestructures i un millor sistema de finançament autonòmic, el Govern espanyol, a través els seus recursos judicials, ha tombat els decrets de l'Executiu valencià que posaven fi al copagament farmacèutic. I amenaça amb deixar en mans del Tribunal Constitucional el futur de l'avançada llei per la funció social de l'habitatge. La llei de cooperació impulsada per la Conselleria de Transparència, dirigida per Manuel Alcaraz (Compromís), també va comptar amb els retrets de l'Executiu espanyol. En altres ocasions, per contra, ambdós governs han pogut arribar a un acord, com és el cas de la llei de creació d'RTVV i, en particular, pel punt que garantia certs avantatges als ex-treballadors de l'antiga radiotelevisió.

Tanmateix, totes les lleis que ha impulsat el Govern valencià que posen en dubte l'actual configuració de l'Estat espanyol han tingut com a resposta els tribunals per part del Govern del PP. Amb col·laboració dels populars valencians, Rajoy va actuar contra una de les primeres mesures del Consell de Ximo Puig: rescatar del calaix el decret de coordinació de les diputacions. Aquesta llei retirava a les corporacions provincials les competències de turisme i esport. Un qüestionament del poder i de la divisió provincial que va provocar sengles recursos de les diputacions d'Alacant i Castelló -ambdues governades pel PP-. El Tribunal Superior de Justícia valencià va donar la raó als organismes provincials.

El Govern del Botànic, però, s'ha tornat a trobar amb la negativa per part de Rajoy d'acceptar una llei que, segons la Moncloa, pot restar poder a les diputacions. Es tracta de la llei de mancomunitats, un projecte que proposa una comarcalització tímida i a la carta. No debades, aquesta normativa no estableix un sistema descentralitzat de comarques i aposta per mancomunitats que ja aixopluguen tots els pobles que integren una comarca. Segons Levante-EMV, l'impuls de les mancomunitats ha generat un contraatac de l'Executiu espanyol per blindar les províncies. És a dir: en cas de no atendre a les consideracions que estableix el Govern espanyol, recorrerà la norma al Tribunal Constitucional.

Decret de Nova Planta 2.0

Tot i que per recursos del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy, aquest òrgan judicial ha deixat en paper mullat tota la legislació foral valenciana. L'anomenat Dret Civil Valencià està conformat per la llei de custòdia compartida (que va enfrontar els socialistes amb Compromís), la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d'unions de fet. Totes tres van acabar invalidades amb els mateixos arguments per part del Tribunal Constitucional: «invadeixen competències». També defensava el tribunal espanyol que el País Valencià no compta amb cap règim jurídic anterior a aquestes qüestions, una condició sine qua non per poder validar les lleis.

Imatge del Tribunal Constitucional| EFE

Aquestes sentències, però, no van deixar muda la societat civil valenciana ni l'Executiu valencià, que ha realitzat diversos actes en defensa del Dret Civil Valencià. Amb un informe impulsat per la conselleria de Transparència que busca trobar l'encaix d'aquesta legislació foral en l'ordenament jurídic actual, la batalla no està perduda.

Rajoy, abanderat del blaverisme

El menyspreu de Gènova a la seua organització al País Valencià s'oblida quan s'ha de fer front a qüestions que visibilitzen l'àmbit lingüístic català. El decret que regula els usos lingüístics de l'administració valenciana apostava per afavorir la llengua pròpia. I fixava que aquelles comunicacions que es realitzaven entre les administracions dels territoris d'àmbit lingüístic comú serien en català. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia valencià va tombar el recurs dels diputats del PP, María José Ferrer Sansegundo i Jorge Bellver, contra aquesta normativa, l'advocacia de l'Estat va presentar-ne un de nou.

L'argumentació per recórrer el decret era «que no existeix cap comunitat autònoma, excepte la valenciana, que tinga el valencià com a llengua oficial». Amb aquest raonament, el Govern espanyol negava la unitat de la llengua i abraçava les tesis del blaverisme. Una acció que coincideix amb el reforç del discurs secessionista per part del PP durant aquests darrers mesos amb la mirada posada en les pròximes eleccions valencianes de l'any 2019. El Consell pot arribar, precisament, a aquests comicis amb tota la seua normativa per vertebrar el País Valencià i normalitzar la llengua pròpia en mans dels tribunals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.