País Valencià

Setge botànic a les diputacions valencianes

Després que el Tribunal Superior de Justícia valencià tombara l'aplicació del decret de coordinació implementat per part de la Generalitat Valenciana, Podem ha presentat aquest dijous una llei que superaria els problemes legals que van donar-se amb aquella decisió. L'objectiu, seguint la filosofia de l'Acord del Botànic, és evitar que les diputacions presten competències pròpies del Govern valencià. Mentrestant, l'avantprojecte de governs locals que ultima presidència recull la mateixa filosofia, segons afirma a EL TEMPS el director general d'Administracions Locals Antoni Such. Compromís, per la seua banda, està elaborant una norma amb la qual cada autonomia podria escollir si eliminar les diputacions a través d'una reforma constitucional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Antonio Estañ, portaveu de Podem al País Valencià, n'era conscient. Seria l'última vegada que pujaria a la trona parlamentària en un Debat de Política General durant la present legislatura. I calia aprofitar l'oportunitat per marc perfil polític propi amb les eleccions valencianes i municipals del 2018 a tocar. Amb la mirada centrada a captar el vot d'aquells electors que puguen estar decebuts amb els ritmes del Govern del Botànic en algunes qüestions, Estañ va criticar el Consell per no capgirar suficientment el model urbanístic i econòmic del PP. Un retret que ha sigut habitual durant els tres anys de govern progressista al territori valencià.

El líder morat, però, va rescatar una proposta que volia complir amb un dels objectius de l'Acord del Botànic, el pacte firmat entre les tres forces d'esquerres. «Proposarem una llei que incorpore el pressupost de les diputacions provincials a la Generalitat Valenciana en aquelles competències que siguen d'interès general», va anunciar al Debat de Política General. Es tractava de complir amb el punt 2.H. del pacte progressista que insta a les tres formacions a «la coordinació de les funcions de les diputacions en la Generalitat i a reforçar el paper dels ajuntaments amb l'objectiu d'apropar la gestió als ciutadans i optimitzar l'ús dels recursos».

La mesura, presentada dintre de la bateria de propostes de resolució de Podem, no va passar el tall. Tot i que Compromís va votar a favor, PSPV-PSOE va fer-ho en contra. Una circumstància que ha obligat a la formació morada a presentar una llei que «espera que estiga aprovada abans que finalitze l'any, a través d'un procediment d'urgència». Anomenada Llei Valenciana sobre les Competències de les Diputacions Provincials, contempla a l'article dos que «la Generalitat assumisca com a pròpies aquelles competències exercides per les diputacions provincials que segons estableix l'Estatut d'Autonomia li són exclusives». Això és, infraestructures, turisme, cultura i esports, educació, salut i benestar social, medi ambient i desenvolupament sostenible, ocupació i seguretat i ordre públic.

D'aquesta manera, i en cas d'aprovar-se la normativa presentada pels morats, «la Generalitat determinarà quines competències pròpies i exclusives exercirà directament i quines i en quin règim delegarà a les Entitats Locals». «Podrà delegar en les Diputacions l'execució d'aquelles competències que no siguen d'interès per a la Comunitat Valenciana. La delegació de l'execució de competències es farà sempre de forma expressa», recull la llei.

Ara bé, la proposta va més enllà. I tal com va afirmar-se al Debat de Política General, la norma fixa que «en l'exercici de competències delegades les diputacions provincials actuaran sota les directives de coordinació del Consell de la Generalitat». Encara més, estableix que «cada any les diputacions incorporaran el pressupost en aquestes matèries a les partides de la Llei de Pressupostos de la Generalitat, atenint-se als seus requisits i terminis». Una transferència dinerària que podria generar problemes legals, tot i que des de Podem afirmen que «està avalada jurídicament». «Hem consultat com les autonomies uniprovincials ho han fet. I hem vist que sense recollir-ho el seu l'estatut, com sí que ho fa en el nostre cas, ho han pogut desenvolupar», argumenten.

El síndic de Podem a les Corts Valencianes, Antonio Estañ, durant el Debat de Política General| Miguel Lorenzo

A més de delimitar les competències exclusives de la Generalitat Valenciana a les diputacions, la norma que registrarà la formació esquerrana la setmana vinent inclou al seu article cinc la potestat del Consell de «coordinar les funcions pròpies de les diputacions que siguen d'interès general per a la Comunitat Valenciana». Una funció que estaria avalada per l'article 66.3 de l'Estatut d'Autonomia, que recull: «La Generalitat coordinarà les funcions pròpies de les Diputacions Provincials que siguen d'interès general de la Comunitat Valenciana. A aquests efectes, i en el marc de la legislació de l'Estat, per Llei de les Corts, aprovada per majoria absoluta, s'establiran les fórmules generals de coordinació i la relació de les funcions que han de ser coordinades, fixant-se, si és el cas, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua més adequada coordinació. A l'efecte de coordinar aquestes funcions, els pressupostos de les Diputacions, que aquests elaboren i aproven, s'uniran als de la Generalitat».

Amb la creació d'una comissió de transferències per dur a terme la cessió competencial, Podem pretén en aquesta llei, i de nou basant-se en la carta magna valenciana, «eliminar la discrecionalitat amb la qual funcionen les entitats provincials». Per a fer-ho, recullen a la norma que les diputacions «es guiaran per criteris objectius de redistribució com ara la població, l'índex de despoblament, la renda per càpita i altres que puguen establir-se per part de la Generalitat per garantir una homogeneïtat de criteris en tot el territori valencià».

Un control sobre les corporacions provincials que s'incrementaria amb els dos punts que inclou el partit morat a la seua normativa. «S'incorporaran als plans de Cooperació Municipal, Obres i Serveis i similars que la Generalitat establisca per a tota la Comunitat Valenciana i que seran aprovats en el marc de la Llei de Pressupostos de la Generalitat i, si escau, en la seua Llei d'Acompanyament», inclou. I remata com a tercera qüestió: «A efectes de garantir tal coordinació, la presentació de plans i pressupostos propis de les diputacions en àrees de competències reguladora autonòmica s'adaptaran als requisits que estableix l'article 76 de l'Estatut d'Autonomia a propòsit de la Llei de Pressupostos».

Sintonia botànica

Aquesta llei elaborada pels morats té l'objectiu de reprendre els esforços que va realitzar el Consell a principis de la legislatura. Amb la voluntat d'acabar amb la prestació de competències impròpies per part de les diputacions, el Govern valencià va aplicar el decret de coordinació de l'any 1983 per recuperar en exclusiva, tal com marca l'Estatut d'Autonomia, les matèries de turisme i esports. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, però, va frustrar la jugada. «Fou una sentència molt ideologitzada que entenia que el decret de coordinació no comptava amb cobertura legal», explica Andrés Boix, professor de dret administratiu a la Universitat de València i autor del llibre Una nova planta per als valencians. Possibilitats i límits per a l'organització política i administrativa del País Valencià dintre de la Constitució de 1978 (Fundació Nexe, 2013).

«Una sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1987 va declarar inconstitucionals els articles del decret de coordinació que permetien a la Generalitat anul·lar actes de les diputacions, però va considerar perfectament constitucional la resta d'articles, entre els quals hi havia la possibilitat d'efectiva integració de pràcticament totes les competències provincials, i, fins i tot, la integració dels pressupostos associats als comptes de la Generalitat Valenciana», assenyala. I proposa: «La resolució judicial del TSJ deixa la porta oberta a una aplicació del decret de coordinació si es desenvolupa una llei que incloga aquesta qüestió. Està en mans del Govern del Botànic».

Antoni Such, director general d'Administracions Locals, amb una carpeta blanca a les mans junt amb el president Ximo Puig i diversos alcaldes| GVA

A la llei presentada per Podem -i que comparteix filosofia amb les recomanacions d'aquest professor de dret administratiu-, s'hi suma la normativa que està desenvolupant l'àrea de presidència de la Generalitat Valenciana. «Estem treballant, només queden alguns aspectes per elaborar, en un avantprojecte de llei de Governs Locals que inclou un apartat respecte a les diputacions amb una perspectiva legal, ja que no podem vulnerar la Constitució Espanyola, ni la legislació bàsica de l'Estat. És a dir, reconeixent l'existència de les diputacions, i dintre de la capacitat d'autogovern de la Generalitat Valenciana, a través d'aquesta llei intentem delimitar les accions de les diputacions», indica a EL TEMPS el director d'Administracions Locals, el socialista Antoni Such, sobre una normativa que difícilment puga aprovar-se durant la present legislatura.

«En aquesta llei, aclarim quines són les competències que tenen atorgades i aquelles que són impròpies. D'aquesta manera, en competències que són exclusives de la Generalitat Valenciana com ara turisme, educació o esports, per citar-ne algunes, les diputacions ens hauran de demanar permís, com ocorre actualment, per exemple, en qüestions d'assistència sanitària», expressa. I complementa: «Per tant, i només si li interessa, la Generalitat Valenciana donarà permís a les diputacions per desenvolupar aquestes competències. Si, per exemple, no compleixen amb el que marquen els plans sectorials de cada conselleria, doncs no li'l concedirà. O sí, si compleixen amb els objectius que en aquell moment tinga el Govern valencià». «A més, cal recordar que les diputacions hauran de comptar per fer aquestes sol·licituds, com ocorre en altres matèries competencials, amb els informes de no duplicitat i de sostenibilitat financera corresponents. Cal recordar que les diputacions són ajuntaments de segon grau», afegeix.

Ara bé, la filosofia de l'avantprojecte de l'executiu xoca amb la idea de Podem d'incorporar els pressupostos de les corporacions provincials a l'administració autonòmica. «Encara que ho diga l'Estatut, no es pot fer legalment», retrau. «S'ha de recordar que el decret de coordinació va elaborar-se quan la Generalitat Valenciana renaixia i les diputacions prestaven totes les competències amb les quals compta ara l'administració autonòmica. El Consell, per tant, va aprovar aquell decret per fer-se valdre. Però ara la capacitat pressupostària s'ha invertit, ja que la Generalitat Valenciana ha guanyat la transferència de moltes competències», narra. I remata: «Amb la mateixa intenció que ara té Podem, i aconsellats pels nostres experts, vam aplicar el decret de coordinació. Nosaltres enteníem que la llei de bases locals del 2010 del PP no la derogava, ja que la jurisprudència del Tribunal Constitucional establia que quan les lleis expressen que la resta de normatives relacionades que s'han fet amb anterioritat estan derogades, s'han de citar. I la del PP no ho feia. El TSJ, però, no ho va entendre així. I per això, ara impulsem aquest avantprojecte que desenvolupa aquest marc legal».

Amb la normativa dels morats i l'elaborada per presidència coincidint en la lletra, «seria complicat que els socialistes s'oposaren», afirmen des de Podem. «En el pla filosòfic i polític coincidim, però ens agradaria saber com es du a terme», responen des del Palau. Compromís, que combrega amb aquesta llei, està redactant una altra per suprimir les diputacions. «La nostra proposta és una modificació de la Constitució Espanyola, en la qual s'incloga que cada autonomia puga organitzar-se com considere», apunta el síndic parlamentari de la coalició a les Corts Valencianes, Fran Ferri. «Com una reforma de la carta magna només pot fer-se al Congrés dels Diputats, la nostra intenció és presentar-la en aquesta cambra. I més amb la proposta de Pedro Sánchez de reformar-la per modificar els aforaments. Serà interessant veure el posicionament del PSOE i de Ciutadans, ja que el PP sabem que s'oposarà», indica. «En cas de tirar endavant, podríem suprimir les diputacions. I si fóra rebutjada, mostraríem els partits que s'oposen a eliminar unes entitats administratives caduques», assenyala.

En cas de desenvolupar-se alguna de les dues normatives, siga la de Podem o la del Consell, les diputacions experimentarien un buidatge significatiu. De fet, la seua principal força política està en gestionar competències que són pròpies de l'executiu valencià. D'aquesta manera, per exemple, el president de la Diputació d'Alacant, el popular César Sánchez, ha pogut actuar com a contrapoder de la Generalitat Valenciana en política turística i en educació.

Auditori cultural depenent de la Diputació d'Alacant| Ajuntament d'Alacant

«Nosaltres sempre hem defensat les diputacions», afirma Mari Carmen Contelles, portaveu del PP a la Diputació de València. «Si conegueren un poc més la geografia valenciana, veurien com, per exemple, a la província de València no hi ha ni una desena de ciutats que tinguen una població elevada. La majoria són pobles que necessiten una entitat administrativa superior amb la qual poder prestar els serveis bàsics. Tant és així, que l'esquerra que deia que calia acabar amb les diputacions, com ho feia el PSPV, s'ha donat compte de la seua necessitat. Només cal veure el canvi d'opinió que va experimentar l'expresident Jorge Rodríguez. El PSPV té una postura contradictòria en aquest tema», censura. I avisa: «Si la intenció és substituir les diputacions per mancomunitats, tal com vol Podem i Compromís, ens quedem amb les diputacions. És molt més eficient una diputació que 36 minidiputacions. I més quan serien llocs per col·locar gent».

Tony Woodward, diputat de Ciutadans a les Corts Valencianes, comparteix l'opinió sobre les mancomunitats. «No volem aquest tipus d'entitats, ja que comportarien duplicitats», diu. I apunta sobre la llei de Podem: «Nosaltres estem a favor de reduir totes les duplicitats administratives que poden haver-hi. Però si del que parlem és d'un buidatge progressiu a poc a poc per atorgar-li els recursos a altres entitats de nova creació, ens quedem amb les diputacions. Apostem per la supressió de les corporacions provincial a través d'una reforma de la Constitució Espanyola».

Amb posicionaments contraris als partits de la dreta valenciana, especialment pel que fa a la discussió sobre si impulsar entitats supramunicipals com ara les mancomunitats, la bateria d'iniciatives del Botànic per desmantellar les diputacions tenen com a objectiu transformar la planta administrativa del País Valencià. I més amb la llei de mancomunitats i la normativa que atorga a les comarques la consideració d'unitat de divisió geogràfica a tot el territori valencià esperant sent aprovades a les Corts Valencianes. El setge del Botànic a les corporacions provincials es reactiva amb el calendari i el rellotge jugant a la contra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.