Faltava poc més de trenta minuts per al migdia i l'exconseller Toni Comín irrompia a Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord. L'exiliat havia preparat una marxa per travessar la frontera administrativa entre l'Estat espanyol i el francès amb l'objectiu de retornar a Catalunya nou anys més tard. L'esperaven Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, o Josep Rius, vicepresident de Junts per Catalunya. Tot estava enllestit perquè realitzés una marxa simbòlica fins a les comarques gironines, fins a Portbou (Alt Empordà).
«La independència és possible si estem disposats a pagar-ne el preu», ha afirmat envoltat de figures del sobiranisme civil i de cares conegudes de Junts per Catalunya, com ara Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya. «Hem guanyat. Avui torno lliure, que és l'últim que volia l'Estat», ha subratllat entre records al patiment familiar i personal a l'exili. Ara bé, ha reivindicat que «sense l'exili, avui no hi hauria amnistia». «La lluita continua perquè la causa de la independència és justa, necessària i possible», ha encoratjat entre 200 persones.
La tornada de Comín a Catalunya ha estat el darrer acte de restitució —durant aquesta setmana i a l'espera del retorn del president Carles Puigdemont— dels represaliats del procés arran de l'aplicació efectiva de l'amnistia per part del Tribunal Suprem. El magistrat Pablo Llarena, autoproclamat arxienemic de l'independentisme a través dels tribunals espanyols, va acatar la resolució del Tribunal Constitucional —no sense retrets a l'òrgan jurídic i fallant a contracor després d'haver dibuixat un enfrontament entre ambdues institucions— i va alliberar els dirigents del procés català de la persecució judicial.
«Han estat uns psicòpates», va expressar dimarts passat Oriol Junqueras, a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), la seva ciutat natal. Al costat d'una lona gegant amb el lema «Junqueras llibertat» i entre crits de «president, president», el dirigent republicà va rememorar el tractament carcerari a Madrid i va agrair el compromís de la gent amb la independència. «Seguim dempeus per combatre a totes les batalles, derrotar totes les injustícies, garantir totes les llibertats i construir totes les victòries», va prometre, conscient que amb l'amnistia s'ha aixecat la seva inhabilitació i podrà tornar a presentar-se com a candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
L'exconseller Raül Romeva, un altre dels amnistiats de manera ja definitiva, també va estar-hi a la celebració republicana. «L'amnistia no suposa el final, ni tanca absolutament res», va afirmar, situant l'independentisme en el mateix escenari que l'any 2015. «En cap moment, quan estava tancat a la cel·la, em vaig penedir», va ressaltar, qui podria tornar a la presidència de la Fundació Irla. A l'esdeveniment, també va estar-hi present Antich.
«Catalunya 2- Estat espanyol 0»
Abans de la tornada de Comín a Catalunya, ho va fer l'exconseller Lluís Puig. L'exiliat va aterrar a Terrassa (Vallès Occidental). Al Raval de Montserrat, davant del consistori de la localitat, va pronunciar: «Avui és Catalunya 2 - Estat espanyol 0. Avui ha perdut la judicatura espanyola, que vol fer política sense presentar-se a les urnes, i l'Estat espanyol, que ha perdut nou anys per començar a fer el que hauria d'haver fet el 27 d'octubre del 2017. Dues derrotes com el campanar de Sant Esperit». «Continuem ferms, resilients i volent la llibertat que el poble català, que no ha defallit mai, vol i aconseguirà. Visca Catalunya!», va empentar.
L'endemà, però, Puig va protagonitzar un dels actes més solemnes. Al Parlament de Catalunya, entre els aplaudiments de les bancades d'ERC, CUP, comuns, Aliança Catalana i Junts per Catalunya, retirava el llaç groc del seu escó a la cambra catalana i s'asseia com a representant dels juntaires. «Catalunya és eterna i cap poder de la terra podrà destruir-la», va arrancar el seu primer discurs a la cambra catalana, parafrasejant el republicà Bonaventura Gassol, conseller de Cultura que va haver de marxar a l'exili amb la Guerra Civil espanyola i el triomf feixista.
«Amb aquesta cita vull subratllar que la repressió no és un element estrany en la història del nostre país, que m'agradaria complet: de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Sovint és volgudament oblidat que dels últims 13 presidents de la Generalitat, 9 han patit la repressió de l'estat: 1 assassinat, 4 empresonats, 5 exiliats i 2 inhabilitats», va prosseguir. I va narrar: «En el meu cas, avui torno a la cambra de la qual el conseller de Cultura va ser expulsat —de manera il·legítima i amb el vistiplau d'alguns partits aquí presents— la nit del 27 d'octubre de 2017». «A propòsit d'un acte democràtic, convé encara recordar-ho», va destacar.
L'exconseller va relatar que «l'exili no ha estat gratuït —avui hi haurà abraçades que ja no podrem fer—, però hem procurat representar arreu la voluntat i la persistència del nostre poble: hem establert diàleg social i polític a escala internacional, hem exercit responsabilitats institucionals, hem desenvolupat iniciatives culturals, hem escoltat molt i hem explicat tant com hem pogut, massa sovint en parquets d'organismes jurídics on hem establert nova jurisprudència». «I, mentrestant, durant aquests 9 anys i 18 dies, l'Estat espanyol ha patit dues grans derrotes», va radiografiar.
Aquestes dues derrotes serien la judicial i la política, pel «fracàs absolut de fer desaparèixer les nostres conviccions, que de cap manera apaivagaran la seva actitud centralista i dominant: lesIlles, el País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja i l'Alguer continuaran existint cogui a qui li cogui». Tanmateix, Puig va retratar un país que ha canviat des de fa nou anys amb una emergència lingüística més evident, mancat de mesures substancials «per mitigar el canvi climàtic», les protestes socials, el mal endèmic de Rodalies i una pagesia «que no pot més que abandonar la terra».
«President Illa, després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap proposta de model polític per a poder ser», va criticar. Fou el preludi a manifestar el seu compromís inequívoc amb l'autodeterminació: «No puc fer una altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista. I continuar expressant aquesta pulsió ancestral del nostre poble, com a servidor públic, a través de la cultura, origen i fi de tota vida».
«Ens han desestructurat la vida»
Les llàgrimes i els brindis d'alegria es repetirien al casal popular Can Capablanca, a Sabadell (Vallès Occidental). En aquest espai, els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) involucrats en l'anomenada Operació Judes —una causa amb acusacions de terrorisme plena d'ombres— van celebrar el proppassat divendres l'aplicació de l'amnistia. L'exoneració definitiva va firmar-la l'Audiència Nacional, considerant que els fets investigats «no suposen greus violacions intencionades dels drets humans».
«Ens han desestructurat la vida i no ho podem oblidar», va reconèixer molt emocionat Edu Garzón, un dels activistes amnistiats a una causa on la Fiscalia els acusava d'enllestir atemptats. «Estem alliberats i a la vegada emprenyats», agregava per recordar que amb l'amnistia «els problemes de salut i feina» que molts havien patit no s'esvaïen. «De què els han amnistiat? És una causa totalment inventada», va expressar empipada Ester Aimiel, una de les portaveus dels grups de suport als represaliats.
La ràbia pel temps perdut i per l'impacte a les seves vides va planar després d'observar com la causa judicial es dissolia. «Els ha pres una part de la vida de manera totalment gratuïta», va insistir Jordi Busquets, advocat d'Alerta Solidària, el col·lectiu antirepressiu que els ha donat cobertura jurídica al llarg del procediment. «Els primers mesos van ser molt durs. Al remat, però, hi convius», va contar Txevi Buigas, un altre dels exonerats. Aquest diumenge tenien previst un altre acte a Folgueroles, a la comarca d'Osona. És la cara menys visible de l'amnistia, de com activistes de carrers veuen que s'espanta el malson d'una maça que colpejava les seves vides.