País Valencià

Pluja de macroprojectes en zones inundables als territoris dana

L’Acord Social Valencià i els CLER denuncien que després del pas d’Adam i dos anys més tard de la dana del 29 d’octubre de 2024, hi ha vint macroprojectes de construcció en cinc milions de metres quadrats a l’Horta Sud i la Foia de Bunyol i demanen una pròrroga immediata fins que hi haja estudis hidrogeològics independents, avaluació de la capacitat de càrrega dels serveis i una participació ciutadana vinculant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La quantitat d’aigua que ha inundat les comarques de la Safor i la Marina Alta recorden els pitjors moments que s’han viscut en els últims anys al País Valencià. Tres morts, inundacions importants, desallotjament de milers de persones i confinaments de centenars de pobles del litoral valencià han sigut el resultat del pas de la dana Adam. L’ombra de la dana del 29 d’octubre de 2024, amb 230 persones que van perdre la vida, s’allarga a dia d’avui i el dol col·lectiu encara s’està paint.

Tots els protocols funcionaren aquesta setmana, el que ens acosta a pensar que alguna cosa hem aprés i que tot el que no es va fer el 29 d’octubre de 2024 podria haver sigut diferent si les actuacions preventives i operatives de gestió hagueren sigut suficients i adequades. Les pluges torrencials, dos anys després, deixaren rambles i barrancs plens, cotxes estampats, persones atrapades, carrers i baixos anegats i una factura de reconstrucció que serà milionària. La pregunta ara es què fem per protegir-nos, perquè l’aigua tornar, tornarà.

L'Acord Social Valencià i els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER), junt amb entitats ecologistes i en defensa del territori han denunciat arran del desastre que inundà la Safor i la Marina Alta que dos anys després del 29 d’octubre, «Adam torna a ofegar el mateix territori que es vol formigonar». Mentre es comptabilitzen els danys, les entitats posen el focus en qui decideix on es pot construir. Denuncien que la Generalitat Valenciana està legislant el sòl amb les constructores «assegudes a la taula» i exigeixen una moratòria immediata de tots els macroprojectes en zones inundables fins que hi haja estudis hidrogeològics independents, avaluació de la capacitat de càrrega dels serveis i participació ciutadana vinculant. 

Les entitats calculen que hi ha una vintena de macroprojectes que ocuparien cinc milions de metres quadrats de nou sòl residencial, comercial i industrial en zones inundables de l’Horta Sud i la Foia de Bunyol. La moratòria, diuen, és l'única resposta possible mentre l'aigua torna a pujar. I és que defensen que les zones agrícoles i d’horta on es vol construir, va actuar d’esponja i va salvar la comarca de tindre encara pitjors conseqüències.

L’única zona d’horta d’Alfafar, amenaçada

Fa uns dies, els CLERS i Acció Ecologista Agró encetaren una campanya, precisament, per dur endavant aquesta moratòria exemplificant el cas de la Font Baixa d’Alfafar (l’Horta Sud), on es vol executar un projecte de construcció de 940 vivendes en l’única zona d’horta que queda al municipi i que va servir d’esponja el dia de la dana del 29 d’octubre de 2024. Amb tot, l’ajuntament defensa que els futurs edificis es situaran per damunt de la cota on va arribar l’aigua durant la dana i que, per tant, son segurs i s’adapten a les condicions inundables de la zona.

Recreació del projecte Font Baixa a Alfafar, un dels municipis més afectats per la dana del 2024| Ajuntament d'Alfafar. 

Els CLER discrepen: «Elevar el sòl 80 centímetres no resol la pressió sobre el nivell freàtic ni la impermeabilització massiva del terreny». El PAI de la Font Baixa tornara aquesta setmana a la Comissió Europea de la mà de Compromís, que defensarà la perillositat d’edificar en una zona agrícola que va ajudar a que la catàstrofe de la dana no fora encara pitjor. Amb tot, la situació a Alfafar és una de la vintena que han enumerat els CLER i que volen aturar, almenys, fins que no hi haja garanties de seguretat. 

On estan els macroprojectes?

Les entitats denuncien una vintena de projectes en cinc milions de metre quadrats de l’Horta Sud i la Foia de Bunyol però, on estan i quins son exactament? A més del PAI de la Font Baixa d’Alfafar, en este municipi de l’Horta Sud s’ha «consolidat la seua enorme zona comercial en comptes de replantejar el seu model territorial després de la dana», denuncien, amb la re apertura de 190.000 metres quadrats ja existent i l’arribada de noves superfícies comercials i noves firmes multinacionals relacionades amb l’automobilística, els drons o la innovació tecnològica amb la nova construcció de milers de metres quadrats. 

Els CLER critiquen que «el sol comercial que no és permeable podria haver se replantejat per altres usos més acordes amb la resiliència territorial» i que «l’arribada de nous operadors augmenta la pressió sobre el municipi i el sol, sense reflexionar sobre el model territorial, en compte de crear espais que ajuden a absorbir futures inundacions». Al document, on s’enumeren totes les que consideren «agressions al territori», es parla també de l’ampliació del centre comercial Bonaire en Aldaia (l’Horta Sud) i el parc d’innovació de Pont dels Cavalls. 

En municipis com Albal, Picanya, Silla i Torrent  (l’Horta Sud) i a Xest (Foia de Bunyol) es preveuen ampliacions del sol logístic i industrial. En Massanassa (l’Horta Sud), denuncien una nova zona residencial i una nova fàbrica i a Alaquàs un nou centre logístic inaugurat aquest 2026. Tot això, per als CLER, suposen més pressions sobre el territori, un segellament del terra que es torna impermeable i una pèrdua de capacitat d’absorció natural front a noves inundacions». En aquesta mateixa línia, esmenen noves promocions d’habitatge a Xirivella i projectes en fase inicial en Picassent (l’Horta Sud).

Els episodis de pluja d'aquests darrers dies han tornat a situar el focus en l'urbanisme i la construcció en zones inundables| Europa Press/Rober Solsona. 

D’altra banda, qüestionen el Pla Especial Urbanístic de Reconstrucció del barri de La Torre (València), que inclou la construcció de 1.206 habitatges de protecció pública i 7.000 metres quadrats d’equipament públic i un nou centre de salut. «Encara que les administracions defensen que els edificis s'elevaran i es prescindirà d'aparcaments subterranis per a adaptar-los al risc d'inundacions, la construcció de més de 1.200 habitatges en una zona zero de la dana suposa una ocupació de sòl en una àrea hidrològicament crítica, contradient les recomanacions de no urbanitzar espais vulnerables a inundacions», adverteixen.

Una pròrroga immediata

Els comitès consideren que si hi ha informes tècnics que alerten del risc, si el territori ja s'ha inundat i si la ciència climàtica assenyala que aquests episodis seran més freqüents i intensos, aprovar-ho no pot quedar impune. Per tot això, els CLER exigeixen a les administracions una pròrroga immediata de tots els macroprojectes fins que es facen estudis hidrogeològics independents, s'avalue la capacitat de càrrega dels serveis i s'òbriga un procés de participació ciutadana real. 

«Mentre hi haja veïns pujats als terrats a Oliva o a Els Poblets, no permetrem que es venga la moto de la ciutat blindada. El negacionisme no només és negar el canvi climàtic; és negar que l'aigua torna. I torna. Cada vegada més fort». Defensar l'horta és, sostenen, defensar la vida.


Gandia: una altra manera de fer les coses 

Davant l'onada de formigó que amenaça l'Horta Sud, els comitès assenyalen un contraexemple: Gandia ha invertit més de 40 milions d'euros en dues dècades en cicle integral de l'aigua, col·lectors pluvials i infraestructures hidràuliques, i va encarar la DANA de 2024 amb una capacitat de resposta que altres municipis no tenien. La renaturalització del Barranc de Beniopa, de 2,5 milions d'euros (95 % fons Next Generation), ha eliminat la canya invasora, ha recuperat la vegetació de ribera i ha construït una bassa de laminació de fins a 45.000 m³ que funciona com a parc públic. També ha sextuplicat la capacitat del col·lector del Camí Vell d'Oliva. «Gandia no ha construït torres sobre l'horta; ha construït esponges», ressenyen els comitès, que subratllen que invertir en infraestructura verda «no és un cost, és una assegurança de vida».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.