Deia Raimon que «al meu país la pluja no sap ploure» i aquella afirmació que retratava els virulents episodis de les gotes fredes del passat cada vegada és més tèbia. El País Valencià viu un moment d'acceleració de les sequeres i d'increment incessant de la violència de les tempestes de la tardor. Les comarques de la Safor i la Marina Alta han estat víctimes en aquests últims dies de la força d'aquests temporals, amb hores d'autèntic pànic per les inundacions i la pujada progressiva de l'aigua fins a abastar diversos metres d'altura.
La dana Adam ha deixat tres morts, greus inundacions i ha obligat a desallotjar a 2.000 veïns. Encara més, la Generalitat Valenciana s'ha vist obligada a confinar diversos municipis saforencs i de la Marina Alta, adoptant una mesura a la qual es va negar l'antiga comandància de l'executiu valencià durant la terrible riuada d'octubre del 2024. En aquesta jornada de forts aiguats, la informació actualitzada de les precipitacions i dels seus acumulats que proporciona la xarxa d'estacions de l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) ha estat determinant.
Amb més de tres lustres d'història, AVAMET disposa «d'estacions meteorològiques que transmeten informació actualitzada cada cinc minuts», explica el meteoròleg Rafael Armengot, membre de la junta directiva de l'associació. «Al conjunt del territori valencià, disposem de 900 estacions. És una xarxa d'una potència impressionant, que s'erigeix en una ferramenta fonamental per a prendre decisions i tenir informació actualitzada a l'abast en jornades com les que hem viscut aquests dies», amplia. «Sense les nostres dades, la informació seria infinitament més pobra de la que s'ha pogut disposar en temps real durant tot l'episodi de pluges», recalca.
AVAMET gestiona i organitza tres nivells d'estacions. La majoria estan en mans de particulars, però també n'hi han instal·lades en espais públics com ara centres educatius o ajuntaments. A més, tenen una sèrie «d'estacions estratègiques, que ronden les 35, i són propietat de l'associació», especifica. «Hi ha un o diversos responsables de cada estació i són els encarregats de tenir-les llestes en tot moment. Si hi ha cap incidència, disposem d'un assessorament tècnic per a la reparació, el qual està professionalitzat», complementa.
«La clau de volta està a coordinar tota la xarxa perquè funcione en tot moment i, especialment, quan hi ha episodis de pluja més intensos», remarca. Tanmateix, no tots els integrants compten amb coneixements meteorològics, ni s'hi dediquen professionalment. Entre els vora 800 socis, hi ha molts voluntaris amb altres formes de guanyar-se la vida. Aquesta passió per la meteorologia és el seu hobby. «Hi ha un equip tècnic que assessora els aficionats», apunta.
La penetració de la xarxa ha provocat que el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana tinga un acord signat amb l'associació. També han segellat convenis amb altres administracions, companyies de telecomunicacions, empreses i, fins i tot, mitjans de comunicació. «La densitat i la qualitat de les dades que oferim són quasi impossibles de trobar enlloc. Cada vegada juguem un rol més important davant l'augment d'aquests episodis i, singularment, perquè la seua força és més gran», ressalta.
La proliferació de gotes fredes cada vegada més virulentes ha provocat que les visites de la seua web gratuïta es disparen i els socis augmenten, on hi ha de moltes professions i perfils intergeneracionals. «Som un exemple d'associacionisme i d'autoorganització de la societat civil amb vocació de servir a la societat. I ho fem a canvi de molt poca cosa. Si aquests serveis provingueren del mercat capitalista a l'ús, tindrien un cost molt elevat. En canvi, nosaltres ho proporcionem quasi de manera gratuïta». Tota una infraestructura de país impulsada per l'associacionisme cívic.
Un servei valencià de meteorologia?
Arran del risc que la xarxa d'AVAMET puga perdre pistonada per un descens en el voluntarisme meteorològic i de la poca presència al territori valencià de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), Compromís aposta per eixamplar el perímetre de l'autogovern amb la creació d'un servei propi. La proposta dels valencianistes contempla la instal·lació d'una estació a cada poble en comparació a les 40 en total de les quals disposa AEMET. Aquesta iniciativa, que igualaria als valencians en els bascos, catalans o gallecs, fou rebutjada per la majoria actual del PP i Vox.