A la celebració de Carles Puigdemont de l’aval europeu a l’amnistia, hi havia un avís del viacrucis que encara queda per a la seua aplicació integral. El líder a l’exili de Junts per Catalunya considerava la resolució del Tribunal General de la Unió Europea com a una «victòria contundent» de l’independentisme català, però advertia que els dirigents del procés ara jugaven en un terreny amb les cartes suposadament marcades per al rival. «El partit ara ja no es jugarà a Europa sinó al Bernabéu, amb els àrbitres i el públic decantats cap a un costat», escrivia a X, fent un símil futbolístic amb la tradicional permissivitat dels col·legiats de la qual gaudeix el Reial Madrid.
«No hauria de ser així, i amb la sentència d'avui ja no hi hauria d'haver marge», apuntava. I subratllava: «Si es continuen negant a aplicar l'amnistia de manera integral no només estaran incomplint una llei aprovada per les Corts i declarada constitucional sinó que, a més, estaran confrontant-se amb el dret europeu». A pesar de l’advertiment de Puigdemont, la dreta judicial espanyola ja ha mogut les seues cartes i ha exhibit que el seu posicionament envers aquesta mesura de gràcia continua immòbil. La sentència del TJUE no ha alterat gens ni mica la seua interpretació.
Segons ha recollit ACN, Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem i artífex del bloqueig de l’amnistia per a Puigdemont, ha sostingut que la resolució de la justícia europea no altera la seua ordre de detenció sobre el referent independentista. Sostenen que la crida per capturar Puigdemont no es va impulsar per considerar l’amnistia com a contrària al dret europeu, sinó que interpreta que l’expresident català va cometre un delicte de malversació en organitzar l’1-O, el qual implicava enriquiment personal. Un precepte que, segons el jutge, no està dintre del perímetre de l’amnistia.
Llarena s’ha negat a una exoneració integral del comandant de Junts per Catalunya i de la resta de dirigents polítics del procés català amb l'argument que la votació d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 va suposar un enriquiment personal per als dirigents del procés, ja que s'haurien malbaratat fons públics per assolir una meta individual. Amb aquesta premissa, i amb la col·laboració de Manuel Marchena, l’autèntic factòtum de la dreta judicial espanyola, s’ha paralitzat la implementació efectiva de la mesura de gràcia pactada entre l’independentisme i el PSOE.
Aquesta postura de Llarena — i Marchena, general a l’ombra de la teranyina dels conservadors espanyols a la judicatura— és rellevant perquè és qui ostenta l’última paraula sobre l’amnistia. Amb la resolució del TJUE, la pilota de l’exoneració als independentistes es trasllada al Tribunal Constitucional. L’òrgan jurídic haurà d’analitzar els recursos d’empara presentats per Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa, i també pel secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.
És cert que el Tribunal Constitucional va validar legalment l’amnistia, però la primera ponència d’aquests recursos ha recaigut en un home de FAES, la fundació més que conservadora i més que nacionalista espanyola de l’expresident estatal José María Aznar. Es tracta del català José María Macías, una de les figures emergents dintre de la xarxa de la dreta judicial a l’Estat espanyol. Si les ponències redactades per Macías i la resta d’integrants conservadors són de rebuig dels recursos, hi ha la possibilitat que s’active la majoria progressista del tribunal per capgirar la situació.
Entre les travesses polítiques i judicials, es paga molt poc que el Tribunal Constitucional acabe per donar la raó als dirigents independentistes. No debades, ja va avalar l’amnistia l’estiu passat i comptaria amb el beneplàcit gens menyspreable del TJUE. Tot i que l’òrgan judicial espanyol anul·lara les resolucions del Tribunal Suprem per negar l’amnistia i forçara a l’alt tribunal estatal a implementar la mesura de gràcia, l’execució continuaria estant en mans de Llarena i els togats que tenen com a referent Marchena i les seues actuacions durant el judici al procés català.
D’entrada, Llarena ja va plantejar l'any passat —en unes jornades organitzades per la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada— que la possibilitat d’aplicar l’amnistia era potestat del Tribunal Suprem. De fet, va afirmar que al Tribunal Constitucional li tocava interpretat la llei, però que la seua aplicació era una qüestió de l'alt tribunal espanyol.
Al seu torn, i amb la resolució del TJUE centrant-se en la compatibilitat de la mesura gràcia amb l’ordenament legal europeu, els togats de l’alt tribunal suprem podrien tractar de dilatar l’assumpte elevant a Europa la qüestió de la malversació. És un possible as a la mànega per continuar practicant la proclama aznarista del «qui puga, que faça». L’amnistia, tot i la sentència europea, afronta encara un camí tortuós pels obstacles que hi puguen col·locar les togues espanyoles. Ja n’ha advertit el mateix Puigdemont.