El 16 de juliol era una data encerclada en roig al calendari de l'independentisme. La resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia podia aplanar el camí per al retorn de Carles Puigdemont, líder de Junts per Catalunya des de l'exili, i escriure l'epíleg de la inhabilitació electoral d'Oriol Junqueras, que aspira a encapçalar la llista d'ERC a les pròximes eleccions catalanes. La sentència de l'òrgan judicial europeu era decisiva perquè l'amnistia acabara sent efectiva i els líders del procés independentista se'n beneficiarien de manera completa.
Al caliu de l'informe elaborat per l'advocat general del TJUE, el tribunal europeu ha expressat que l'exoneració a diferents dirigents i militants independentistes és compatible amb el dret comunitari. Encara més, ha rebutjat les tesis sobre una afecció als interessos financers de la Unió Europea i s'ha oposat a considerar que la mesura de gràcia malmet la lluita contra el terrorisme a l'eurozona. Fins i tot, ha afirmat que l'amnistia «facilita la reconciliació» i ha assegurat que té com a objectiu «reduir tensions institucionals i polítiques».
Clatellada al Tribunal de Comptes
La resolució aborda dues qüestions. D'una banda, tracta la responsabilitat comptable per les despeses del referèndum d'autodeterminació i la promoció exterior del procés. En aquest cas, tant la Fiscalia espanyola com l'entitat unionista Societat Civil Catalana demanaven el reemborsament d'entre tres i cinc milions d'euros, així com el Tribunal de Comptes havia plantejat els seus dubtes sobre si aquestes despeses eren lesives per als interessos financers del club comunitari. L'assumpte implicava antics integrants de l'Administració catalana com ara els exconsellers Junqueras, Francesc Homs, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Dolors Bassa o Andreu Mas-Colell. En total, més de 30 excàrrecs dels governs de Puigdemont i Artur Mas.
El TJUE, tanmateix, descarta les sospites del Tribunal de Comptes: «L'eventual incidència en el pressupost de la Unió Europea no es pot derivar d'un perjudici ocasionat únicament al pressupost nacional perquè la contribució de l'estat membre al pressupost de la Unió Europea podria veure's afectada». I puntualitza: «En concret, no es pot considerar que els interessos financers de la Unió Europea es vegen afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria derivar potencialment de la secessió d'una part del territori nacional».
L'òrgan fiscalitzador espanyol també havia posat sobre la taula la compatibilitat de l'amnistia amb l'obligació general dels estats membres d'establir les vies de recurs necessàries per a garantir la tutela judicial efectiva. La justícia europea esvaeix els dubtes del Tribunal de Comptes: afirma que «no genera de problemes d'envergadura» i que no atresoren «un caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial nacional en els àmbits coberts pel dret de la Unió Europea».
L'exoneració dels CDR
L'altre front de la decisió del TJUE afectava els membres del CDR que havien estat processats «per terrorisme» dintre de l'operació Judes. Els afectats per aquest procediment judicial espanyol havien estat amnistiats, però l'exoneració havia quedat suspesa després que l'Audiència Nacional preguntara a Europa sobre si la mesura de gràcia era compatible amb els preceptes de la lluita contra al terrorisme al Vell Continent.
El Tribunal europeu ha determinat que la directiva contra el terrorisme no conté cap disposició específica sobre els mecanismes estatals d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia, i considera que aquesta mesura de gràcia no erosiona la normativa per combatre aquesta mena de pràctiques. «D'acord amb els objectius de reduir tensions institucionals i polítiques i de facilitar un escenari de reconciliació, aquesta llei es limita a disposar, amb posterioritat, que no s'enjudicien determinats delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya, entre el 2011 i el 2023», indica.
Tanmateix, el TJUE recorda que l'amnistia exclou «els actes que hagen causat de forma intencionada greus violacions dels drets humans», sosté que l'exoneració «no trenca les exigències del principi de seguretat» i ressalta «el respecte els principis d'igualtat de tracte i de no discriminació». La sentència remata que arran de la finalitat de reconciliació de l'amnistia, «no es pot considerar que els delictes comesos en aquest context i els delictes comesos en altres contextos es corresponguen amb situacions comparables».
«Una victòria contundent»
La resolució de la justícia europea ha estat celebrada per Puigdemont «com una victòria rotunda, un triomf polític de l'independentisme català davant dels poders de l'Estat espanyol». «No és la primera victòria a Europa: com a mínim és la tercera. Recordem que vam aconseguir blindar al TJUE la decisió de la justícia belga de no accedir a l'extradició del conseller Puig, en aquella sentència importantíssima per a la defensa dels drets de les minories», ha rememorat.
«Després vam aconseguir derrotar el Parlament Europeu, quan va aprovar retirar-nos la immunitat, perquè havia actuat amb un demostrat biaix polític, cosa que reforça el caràcter polític de la persecució de què som víctimes fa quasi nou anys. I finalment, la sentència d'avui, en què s'ha blindat una amnistia que no volia ni el president Salvador Illa, ni el PSC, ni el PSOE, ni òbviament la dreta política, mediàtica i judicial espanyola. Tampoc no la volia Pedro Sánchez fins que va necessitar els vots de Junts per Catalunya», ha argumentat a través d'un comunicat a X.
Des de l'exili, Puigdemont ha proclamat: «Avui tenim dret a celebrar una victòria guanyada a pols. Tanmateix, el camí per acabar amb la repressió no s'ha acabat». «El partit ara ja no es jugarà a Europa sinó al Bernabéu, amb els àrbitres i el públic decantats cap a un costat. No hauria de ser així, i amb la sentència d'avui ja no hi hauria d'haver marge», ha il·lustrat amb una metàfora futbolística. «Si es continuen negant a aplicar l'amnistia de manera integral no només estaran incomplint una llei aprovada per les Corts i declarada constitucional, sinó que, a més, estaran confrontant-se amb el dret europeu», ha puntualitzat.
«Qui pensi que això ens farà renunciar s'equivoca molt. Com s'ha equivocat tots aquests anys», ha incorporat. I ha exposat: «Necessitem que s'acabi la repressió no pas per al benefici personal (per a aquestes coses ja hi ha altres figures que no són l'amnistia), sinó per poder recuperar forces i recursos per centrar-nos en l'objectiu principal, que és la independència de Catalunya». «Espero poder abraçar ben aviat el president Puigdemont als carrers de Girona o de Barcelona i que tots els exiliats puguin tornar a casa», ha expressat Junqueras.
El líder dels republicans ha celebrat la resolució del TJUE, però ha reiterat que «l'amnistia no tanca el conflicte polític, sinó que el confirma». «Confirma que la solució definitiva continua sent la democràcia. Més democràcia, més drets polítics i més capacitat de decisió», ha subratllat envoltat de bona part de la plana d'ERC, en una estampa icònica i històrica a la porta de la seu dels independentistes. «Amb la decisió del TJUE, s'obri una nova etapa», ha agregat.
«La sentència d'avui i les decisions judicials que encara han d'arribar han de treure definitivament les manilles a l'independentisme», ha reclamat, així com ha desitjat tancar l'etapa de la repressió per a abordar «el futur polític del país». «Aquest futur només es podrà construir plenament quan tots els drets polítics hagin estat restituïts», ha assenyalat. El referent dels republicans s'ha mostrat confiat a «poder tornar a exercir qualsevol responsabilitat política en plena llibertat i amb tots els drets» i ha obert la porta a ser el candidat d'ERC.
La resolució també ha estat llegida com «una victòria» per Alerta Solidària, que ha comparegut junt amb Eva Pous, advocada dels CDR encausats. «És una celebració a mitges», ha matisat Martí Majoral, portaveu del col·lectiu contra la repressió. «La victòria que desitgem, la final, és l'amnistia per als nostres companys», ha anhelat. La lletrada ha estat contundent: «L'única cosa que pot fer l'Audiència Nacional en aquest cas, sense cap mena de maniobra dilatòria, ha de ser l'arxivament immediat de les actuacions».
La decisió del TJUE ha estat ben acollida al Palau de la Generalitat de Catalunya. «Europa diu sí a l'amnistia i Catalunya diu sí al futur», ha proclamat el president català, Salvador Illa, en una declaració institucional. «Què més cal per a aplicar la llei de manera diligent, integral i sense subterfugis?», s'ha preguntat, mentre ha defensat que les «persones i formacions polítiques afectades han de poder participar i contribuir al futur de Catalunya amb els mateixos drets i deures». «Europa ha parlat, Catalunya continua endavant», ha rematat.
La satisfacció ha regnat a la Moncloa i al Govern espanyol del PSOE i Sumar. «La sentència del TJUE posa punt final a un debat que moltes vegades no va ser jurídic, sinó visceral», ha declarat Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia. «Ja no hi ha cap dubte: la llei d'amnistia és constitucional i conforme al dret europeu i és un instrument adequat per a rebaixar un conflicte polític i social», ha remarcat. I ha exigit l'aplicació immediata d'aquesta mesura de gràcia. En implementar-se, es produirà, segons ha concretat, «l'última etapa del procés de normalització».
En mans de la justícia espanyola
Encara que la decisió del TJUE aplana el camí per al retorn de Puigdemont i la recuperació dels drets electorals per als líders del procés, l'última paraula restarà en mans de la justícia espanyola. Després de la validació de l'òrgan europeu, és el torn del Tribunal Constitucional, que ha de resoldre els recursos d'empara presentats per Puigdemont, Junqueras, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa, i també pel secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.
En un principi, i amb aquest òrgan havent avalat l'amnistia de manera general, es preveu que el Tribunal Constitucional atorgue la raó als independentistes. Ara bé, no serà un camí de roses, perquè l'encarregat de redactar la primera ponència és el magistrat català José María Macías, un dels ariets de la dreta judicial espanyola. La resolució es pot allargar si els membres conservadors elaboren ponències en contra dels recursos dels dirigents sobiranistes i la majoria progressista ordena una nova redacció per a copsar el sentit majoritari del tribunal.
La lògica assenyala que el Tribunal Constitucional anul·larà les resolucions del Tribunal Suprem que obstaculitzaven l'aplicació de l'amnistia, però la decisió final recaurà en la maça dels jutges de l'alt tribunal espanyol, com ara el conservador Pablo Llarena, l'artífex del bloqueig de l'exoneració als dirigents independentistes. No debades ha impedit la seua aplicació perquè considera que l'amnistia no és possible en cas d'enriquiment il·lícit, el qual detecta en l'impuls i organització del referèndum d'autodeterminació.
Llarena, justament, ja va avisar en una xerrada impartida l'any passat a Granada de la seua oposició manifesta a aplicar l'amnistia. De moment, ja ha afirmat que no veu cap motiu per a aixecar l'ordre de detenció contra Puigdemont arran de la sentència de la justícia europea. Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies, el togat conservador interpreta que aquesta resolució no l'afecta. El Tribunal Suprem s'albira com l'última pantalla per a assolir la implementació de l'amnistia. Siga com siga, l'independentisme ha assolit una altra victòria als tribunals europeus.