No s'havia disparat cap mascletada, ni tampoc s'havia llençat cap coet, però les Falles havien esbombat el seu tro més sorollós i havien exhibit el seu espectacle pirotècnic més captivador. La festa gran de València havia estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. El calendari assenyalava 2016 i els rostres dels integrants de la candidatura fallera mostraven un somriure d'orella a orella.
Aquell assoliment va forjar-se gràcies al treball entre bambolines de l'Associació d'Estudis Fallers. Fundada l'any 1990 i conformada per estudiosos de les Falles de diferent procedència — reuneix acadèmics, artistes, etc.—, va presentar la candidatura de la festa gran de València amb l'argot tècnic antropològic de la Unesco. De fet, aquesta entitat havia estat considerada per la Unesco una entitat consultiva. Ha estat l'única a obtenir aquesta consideració. Arran del seu paper, ha disposat d'un seient a la comissió de seguiment de la Unesco de les Falles. La seua incorporació va idear-se en temps pretèrits per Fèlix Crespo, exregidor del PP encarregat d'aquesta festivitat.
L'associació ha col·laborat amb tots els equips de govern, independentment del seu color polític. En les seues més de tres dècades de vida, ha fet treballs de catalogació d'objectes fallers, ha elaborat publicacions per al Museu Faller de València i va participar activament de la posada en marxa del Centre de Documentació de les Falles. Ho va fer a instància del consistori de la capital valenciana, aleshores en mans del PP de Rita Barberá.
A pesar del seu historial d'entesa amb els diferents governs de la ciutat i del seu rol important en la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial, l'Ajuntament de València governant pel PP i Vox ha decidit apartar-los. L'equip de govern municipal, encapçalat per la conservadora María José Català, ha exclòs de la comissió a l'Associació d'Estudis Fallers en benefici de Lo Rat Penat, una institució antigament valencianista i des de fa dècades segrestada pel blaverisme i controlada pel terraplanisme lingüístic. En l'actual mandat de Català, ha estat àmpliament regada.
La decisió va ser denunciada per Compromís, qui va interposar un recurs per assenyalar la falta de motivació d'aquesta exclusió, l'arbitrarietat i la incapacitat competencial de la Junta de Govern Municipal. Ambdós socis de govern van elaborar un informe que justificava la facultat per prendre aquella expulsió, on argumentaven que l'Associació d'Estudis Fallers tenia menys història que Lo Rat Penat. Ara bé, la principal al·legació era la falta d'actualització del web del col·lectiu d'estudiosos, obviant la seua activitat anual i la seua condició d'actor consultor per a la Unesco.
Tanmateix, la coalició d'obediència valenciana, a través del regidor Pere Fustet, va efectuar un moviment estratègic per a destapar les intencions de populars i ultradretans, especialment del regidor de Falles, el conservador Santiago Ballester. Compromís va plantejar una esmena perquè s'ampliaren els membres de la comissió sense haver-hi d'apartar-ne a cap. O dit d'una altra manera: PP i Vox podien incloure l'entitat secessionista evitant haver de fer fora a l'Associació d'Estudis Fallers. La formació de la gavina i els reaccionaris s'hi van oposar.
«No hem rebut cap comunicació directa que ens informe d'aquesta decisió, tot i que ja hem demanat audiència perquè se'ns explique», assenyala Lluís Fernández, president de l'Associació d'Estudis Fallers. La veu d'aquest col·lectiu d'estudiosos reconeix que «Lo Rat Penat és una institució cultural amb més temps, però la seua inclusió no impedeix la nostra presència». «Hem conegut per la premsa que la nostra exclusió es justifica per la falta d'activitat de la nostra pàgina web. És cert que està un poc desactualitzada, però les nostres activitats es poden veure a les nostres xarxes socials», manifesta.
L'Associació d'Estudis Fallers impulsa debats sobre la festa gran de València, ha realitzat jornades universitàries i exposicions, i també organitza el Premi Soler i Godes, amb una periodicitat anual i amb l'objectiu de guardonar el millor article publicat entre els llibrets de falles que s'editen arreu del País Valencià. L'entitat elabora monografies, edita una revista d'estudis fallers i, fins i tot, va col·laborar amb uns cursos amb el CEFIRE, un organisme formatiu de la Generalitat Valenciana. «La consideració d'òrgan consultiu de la Unesco ens la van renovar l'any passat», afegeix.
«Ens ha sobtat molt aquesta decisió. És inexplicable. La nostra associació va formar part des de l'inici de la comissió i va participar activament del procés perquè les Falles foren declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Nosaltres som qui prestem assessorament a la Unesco, qui no atorga aquesta declaració per a sempre, sinó que s'ha de mantenir», adverteix. L'exclusió de l'Associació d'Estudis Fallers podria tenir efectes, en conseqüència, en el manteniment d'aquesta consideració. «Quan l'Ajuntament de València ens notifique formalment la decisió, informarem la Unesco», expressa. «Si, al remat, l'argument fora polític i ideològic, seria una errada molt greu i una actitud sectària perquè som una entitat molt transversal i plural», subratlla.
«Una depuració política»
L'oposició emmarca el moviment de l'equip municipal del PP i Vox en la continuació «d'una purga política a determinades persones de l'àmbit faller», expressa Pere Fuset, exregidor de Cultura Festiva i actualment amb un seient al ple municipal per Compromís. «La pretensió sempre ha estat excloure a l'Associació d'Estudis Fallers. Ho van intentar, primer, a través de la Junta de Govern Local, però arran del nostre recurs de reposició, on assenyalàvem que no tenien competència per a fer-ho, ho van fer per via d'urgència en comissió. La seua justificació per excloure'ls és surrealista. Cal recordar que han fet cursos per a la Generalitat Valenciana del PP», exposa.
La veu de Compromís al món faller denuncia que aquesta mesura és un nou capítol de la «depuració política» que va fer l'Ajuntament de València de PP i Vox quan van prescindir de manera improcedent dels funcionaris Gil Manuel Hernández i Josep Lluís Marín. Amb càrrecs funcionarials a l'àmbit de la cultura festiva, foren acomiadats sense cap mena de justificació, com han evidenciat els tribunals, i dintre d'una croada del PP contra gestors culturals amb una determinada sensibilitat ideològica, com ha ocorregut amb Vicent Flor, exdirector de la Institució Alfons el Magnànim.
Tot i les resolucions favorables dels tribunals als treballadors públics, el consistori de la capital valenciana ha emprès una guerra judicial de recursos per allargar el procediment. Tant Hernández com Marín estan lligats a l'Associació d'Estudis Fallers. «Hi ha una obsessió personal i política del regidor de Falles, Santiago Ballester, contra aquestes dues persones. I sobta molt, perquè quan Ballester va ocupar la presidència de la Federació de Falles d'Especial era una persona dialogant i pactista. Està molt influenciat pels seus assessors», radiografia. Un d'aquests assistents és Enrique Pardo, emparellat amb Rocío Gil, fallera major en 2018, exrepresentant de Ciutadans i, actualment, regidora d'Educació, Igualtat i Esports pel PP.
Inacció conservadora
L'exclusió de l'Associació d'Estudis Fallers de la comissió de seguiment no està exempta de conseqüències. «No beneficia al manteniment de la condició de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat», assenyala el regidor valencianista. La coalició d'obediència valenciana retrau que es prenga aquesta mesura quan «el PP no havia convocat la comissió d'ençà que va arribar al govern municipal». «Aquest òrgan de seguiment està pensat perquè s'adopten mesures de salvaguarda, que és l'exigència fixada per la Unesco per mantenir la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Fa deu anys, vaig insistir molt en el fet que aquesta consideració no era només un reconeixement, sinó una obligació», ressalta.
«En tot aquest temps, el PP no ha adoptat ni una sola mesura per a salvaguardar cap dels elements que configuren les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No s'ha elaborat un decàleg de bones pràctiques, ni s'ha fet cap reunió per abordar crisi dels artistes fallers o analitzar noves ajudes per a preservar elements patrimonials», censura. I remata: «L'Associació d'Estudis Fallers aporta una perspectiva molt transversal i així ho reconeix la Unesco». L'Ajuntament de València en mans de PP i Vox, però, han decidit apartar-los.