Si hi ha un termòmetre de les qüestions rellevants a Catalunya, no és un altre que, paradoxalment, el programa d'humor Polònia. Fa deu mesos, quan el servei de Rodalies va estar a l'ull de l'huracà per diverses incidències, amb persones caminant per les vies com a símptoma de la crisi ferroviària, van fer unesquetx musical que imitava la cançó «Abracadabra», de Lady Gaga. Amb la col·laboració de l'artista Alèxia Pascual i protagonisme de l'actor que imita el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es retratava una estampa de cancel·lacions, retards i manca de freqüències.
Després d'un aterratge calmat a la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa experimentava el seu principal conflicte a la presidència catalana. Rodalies, infrafinançada històricament pels executius espanyols tant del PSOE com del PP, es convertia en una patata calenta i en una pedra a la sabata de la seua gestió. Malgrat que el servei estiga en mans de l'operador espanyol Renfe i de l'empresa pública estatal Adif, el Govern català del PSC acumulava els retrets i les exigències de l'oposició, com ara de Junts per Catalunya, ERC, els Comuns i la CUP.
Paral·lelament a les negociacions pel traspàs, el qual ha quedat, de moment, descafeïnat, el servei de Rodalies ha continuat sent un autèntic maldecap per al discurs de gestió i estabilitat empresarial del gabinet d'Illa. Un problema latent que ha escalat en intensitat arran de l'accident mortal a Gelida (Alt Penedès), l'aturada completa del servei durant gairebé vint-i-vuit hores i el conflicte amb els maquinistes. La tornada de Rodalies, però, s'ha vist esquitxada per un despreniment que ha obligat a tallar la línia R1 entre Maçanet-Massanes i Blanes, a la comarca de la Selva.
És cert que ERC i Junts per Catalunya han criticat la desinversió i les promeses incomplertes de finançament de l'Estat espanyol, però també han apuntat cap al Govern català dels socialdemòcrates. Si la formació que encapçala Carles Puigdemont ha demanat la dimissió de la macroconsellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la socialista Sílvia Paneque, els republicans han retret, a través de la seua portaveu parlamentària Ester Capella, l'actuació dels progressistes: «El Govern s'ha amagat. Ha de posar-se les piles».
El tall de l'AP-7, derivat de l'incident ferroviari a l'Alt Penedès, ha agreujat la sensació de crisi. No debades aquesta autopista atresora una importància determinant per al sector del transport i la logística, atès que vehicula el trànsit de mercaderies cap a Europa. La Cambra de Comerç de Barcelona va alertar temps enrere que s'estava arribant «al límit» de la seua capacitat i va xifrar en 1.000 milions el desemborsament per atendre les seues necessitats. La paralització de Rodalies i els talls a la columna vertebral del trànsit per carretera a Catalunya han generat un cost de nou milions d'euros, segons ha advertit la patronal Pimec.
L'enuig de les entitats de país
Arran d'aquesta crisi i de la sensació de degradació de les infraestructures de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han anunciat aquest divendres la convocatòria «d'una gran mobilització de país per protestar contra el deteriorament dels serveis més bàsics i fonamentals». «La situació actual als transports i les infraestructures, a la sanitat, o a l'educació és insuportable, i és conseqüència directa del maltractament i la discriminació permanent que patim per la dependència de l'Estat espanyol», han censurat ambdues organitzacions.
La manifestació està fixada per al pròxim 7 de febrer i es desenvoluparà a Barcelona sota el lema «Prou». «El descarrilament de dos trens a la xarxa de Rodalies, amb un mort i més de 30 ferits, posa de manifest, una vegada més, les conseqüències de l'infrafinançament crònic i de la gestió negligent dels serveis públics a Catalunya», va criticar l'entitat presidida per Lluís Llach, abans de fer una crida a la protesta contra la percepció de deteriorament dels serveis públics al territori principatí. La consigna recupera l'esperit de la marxa sobiranista celebrada en desembre del 2007.
Pressió per al Govern català
La mobilització auspiciada per l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República ha comptat amb l'aplaudiment del líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. «Toca mobilitzar-nos, toca despertar-se de la letargia, toca dir prou a la decadència programada de Catalunya. Hi hem de ser, sense excuses i deixant els retrets a casa», ha expressat des de la xarxa social X, l'antic Twitter, com a una forma d'augmentar la pressió envers l'executiu català del PSC i tractant de posicionar-se com a l'alternativa governamental als socialdemòcrates.
Pressionat per la resta de forces polítiques presents al Parlament de Catalunya i per una part de l'independentisme civil, la consellera Paneque, una de les grans figures de l'executiu català, ha defensat l'esforç de l'executiu català durant aquesta crisi: «El Govern ha fet el que havia de fer». «Cal revisar el pla d'actuació [acordat amb els maquinistes, Renfe i Adif] de manera bimensual. Cal mantenir el màxim nivell d'atenció. Hem de mantenir aquest nivell de relació, aquest àmbit de treball, aquesta tensió. O dit d'una altra manera: no ens podem relaxar», ha exposat.
«El servei de Rodalies de Catalunya viu un procés històric d'inversió després d'una dècada de desinversió», ha reivindicat Jordi Hereu, ministre d'Indústria i Turisme, que ha assegurat una visualització d'aquest esforç econòmic a «mitjà i llarg termini». L'executiu espanyol, de fet, va engegar el Pla Rodalies 2020-2030, on ha executat el 72% dels fons pressupostats per al primer quinquenni, és a dir, 2.505,85 milions d'euros.
«S'estan posant les bases per tenir el servei que la ciutadania necessita», ha reiterat, conscient que la crisi de Rodalies no és menor i pot desgastar electoralment els socialistes a Catalunya, el seu gran bastió a l'Estat espanyol en aquest moment d'onada reaccionària. Superada la crisi porcina, els socialistes s'enfronten al problema persistent de la gestió del tren de proximitat.