Què creu que hi ha darrere les protestes de la pagesia nord-catalana d’aquestes setmanes?
Hi ha molts motius. Hi ha un cansament general dels pagesos amb l’administració pels tràmits burocràtics. També hi ha moltes associacions que estan contra l’agricultura. Diuen que maltractem el bestiar i maltractem la terra, que fem productes dolents. Són uns pocs centenars, però tenen un veu que s’escolta. Per un que diu que fem mal, tothom ho creu. També hi ha lleis contra l’agricultura. Per exemple, en la nostra explotació, no ens poden pas dir que hem de fer ecologia i posar-nos el llop i l’os que menja ovelles. Estem dins un sistema que produeix carn de la manera més ecològica possible, no afartem el bestiar amb cereals o pinso, viu amb l’herba de la finca i pastura tot l’any fora. És impossible ser més ecològics que això. Això són contradiccions que posen els ecologistes contra els pagesos. Hauríem de caminar tots de la mà i no podem perquè són les lleis les que no ens deixen i ens enfronten.
Què vol dir amb què no els deixen anar de la mà?
Crec que l’ecologia és una cosa que ens toca a tots, pel futur. No volem pas matar tots els ocells i menjar-nos tot el bosc. És impossible. Necessitem tot aquest ecosistema. Un altre exemple: ens diuen que per tenir hectàrees per cobrar ajudes han de ser netes i desbrossades. Però en algunes èpoques no ho podem fer perquè hi ha ocells que fan el niu o petits animals. També ens diuen que tenim l’obligació de desbrossar per evitar el foc. Caldria parlar directament amb els ecologistes i trobar un consens.
No és possible?
De moment és impossible. Els ecologistes fan els controls i nosaltres fem el treball com podem. Parlo només per la meva producció. Sobre les verdures i les fruites no ho entenc del tot. D’això d’Europa i el mercat internacional que fa venir verdures i fruites no hi entenc del tot. Però, als ramaders ens fan venir xai que ve de Nova Zelanda més barat que no pas el que es fa aquí. I clar, la gent aquí compra sempre el més barat. Durant les manifestacions la gent ens diu que estan amb nosaltres i que volen menjar d’aquí, però que ha de ser més barat. Si poden triar entre un xai a tres euros i un altre a quinze, compraran el primer.
Què caldria fer davant d’aquesta situació?
Jo crec que hi ha tractes que estan fets entre els països per comprar la carn més barata perquè tenen altres intercanvis que els compensen. I, clar, la carn de Nova Zelanda costa molt més barata que la nostra produïr-la. Nosaltres, aquí, no podem lluitar i fer preus més barats. Tampoc tenim dret de vendre per sota del cost. Si el xai, la producció costa quinze euros, no el podem vendre a deu euros a la carnisseria. Això està prohibit.
Pel que fa a la sequera, com els està afectant?
Amb la sequera està molt complicada. Nosaltres tenim la finca dalt de la muntanya, a mil dos-cents metres i pugem fins a dos mil tres-cents. A aquesta alçada, ara no hi ha cap gota que baixa de les fonts. Hem de baixar molt més avall. Vol dir que hi ha tota una part de la muntanya que no està valoritzada pels ramats. A poc a poc s’eixuga de més en més. Cada setmana l’aigua baixa de deu metres més avall, les fonts s’eixuguen.
Com està gestionant el govern de l’Estat francès aquesta situació pel que fa al vostre sector?
De moment, aquí a la muntanya, ens emmerden poc. Perquè, si ens fans restricció, no hi haurà cap bestiar que pugi a la muntanya l’any que ve. Ni l’estiu de 2024. Ens ajuden per posar abeuradors, diposits i posar mànegues per alimentar amb aigua de qualitat. De moment tenim ajudes que completen els diners que hem de posar per fer tot això. Ja està bé, ens va bé això.
Va ser a les manifestacions de la setmana passada?
Sí, vam anar al Coll d’Ares i a Perpinyà.
Quin era el sentir general?
Veig que entre els jubilats que tenen pocs diners per acabar de viure, els joves que volen fer de pagesos i la gent de mitjana edat, com nosaltres, que ha conegut una cosa que ara canvia, no hi havia goig, no hi havia felicitat. Era una forma de desolació. No veiem pas com ho farem demà, no hi veiem un futur. I quan tens una empresa, et cal tenir plans de futur.
No hi ha esperança que les protestes puguin portar un canvi?
Jo tinc esperança… però hi ha el canvi climàtic, hi ha coses que canviaran, segur, el bosc es mor… Però hi haurà alguna altra forma. Aquests muntanyes han fet viure molta gent durant segles. Hi haurà una forma d’agricultura. Potser no la que coneixem ara, però algo hi haurà. Si encara hi ha gent per viure, alguna cosa hi haurà. Si la gent ha de fugir per viure, no ho sé pas què passarà. Potser hi haurà muntanyes abandonades i llocs que tornaran a ser salvatges.
Té la sensació que la gent haurà de marxar?
Si no en podem viure, la gent haurà de marxar. Abandonar tot això i canviar de vida. Els que puguin. Jo soc optimista d’una banda perquè fa més de set mil anys que i ha ovelles i pastors a les muntanyes. Però, també soc pessimista amb la vida d’ara que va de pitjor en pitjor.
Hi ha hagut resposta per part dels polítics de l’Estat francès a les protestes d’aquests dies?
Van fer respostes oficials i va parlar el primer ministre que va dir que ens havia escoltat i entès el que havíem dit i que faria tot el possible per arreglar-ho. Ara, això no es farà pas en dos segons. Hi ha una part dels manifestants que van dir que volien respostes ara i n’hi ha, com nosaltres, que hem decidit esperar a veure què faran. Van sentir i entendre la ràbia que teníem. Si has vist les imatges, hi havia massa violència. Hi ha una part de la població que està contenta d’això. Hi ha gent que ens truca i ens diu que els pagesos hem de seguir, hem de lluitar i que tenim el seu suport. Clar, farem el que podrem. Però, veurem si val la pena… Hi ha gent que fent les manifestacions va morir. Un cotxe va atropellar a una dona i la seva filla que tallaven la carretera a Tolosa de Llenguadoc. Morir per això no val la pena. Val més canviar de vida. Volien ser pagesos i volien fer menjar a la gent. Tots els pagesos ploraven en sentir-ho. És una pena. No val la pena.
Abans mencionava de la relació amb els ecologistes. Com es podria arribar a consensos amb ells?
L’estat no ha de posar els ecologistes d’un costat i els pagesos de l’altre. Ens han de posar a tots del mateix costat. Han de fer lleis que ens facin caminar de la mà. Seguir el mateix camí. Ecologistes i pagesos fem la mateixa cosa: protegim la terra per continuar-hi vivint. És la mateixa feina, el mateix treball.
Aquestes setmanes s’han sumat a les protestes dels pagesos del sud de Catalunya? Hi està en contacte?
Sí. Sí. Ara mateix et parlo des de dins el cotxe i veig la frontera davant de casa meva. Vam barrejar el nostre ramat amb un català espanyol durant molts anys. El vaig veure l’altre dia al Coll D’Ares a la manifestació. A Catalunya hi ha gent que està com nosaltres. N’hi ha de petits i de grans, n’hi ha que estan contra Europa i n’hi ha que no. Hi ha un forat entre les diferents agricultures i maneres de viure. Ells també n’estan farts. Volen treballar i prou. Volem fer menjar la gent. No fem pas verí, fem menjar. Tenim la mateixa sensació que ells. Fem els mateixos productes. La muntanya no és pas una frontera, la frontera no canvia la muntanya. Estem a dos quilòmetres, només hi ha una ratlla al mapa. És la mateixa cosa.