Fa temps que la implementació de l'amnistia als líders del procés s'ha convertit en un autèntic viacrucis. A pesar de la resolució favorable de la justícia europea a la mesura de gràcia i de validar el seu encaix dintre del marc jurídic comunitari, les mirades estan a sobre del Tribunal Constitucional. L'òrgan té pendent de resoldre els diferents recursos que van presentar l'expresident a l'exili Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa, i també el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.
Aquestes al·legacions eren una resposta a la negativa del Tribunal Suprem per fer-los efectiva l'exoneració. El magistrat conservador Pablo Llarena s'havia oposat aferrissadament a concedir-los-la en interpretar que el delicte de malversació no entra dintre del perímetre de l'amnistia. Encara més, hi havia dubtes de si l'alt tribunal espanyol aplicaria la mesura de gràcia en cas que el Tribunal Constitucional avalara els recursos. L'escenari més plausible era que Llarena buscara vies alternatives per a endarrerir la seua implementació.
Malgrat mantenir l'ordre contra Puigdemont, fa uns dies Llarena va obrir la porta a acatar el criteri del Tribunal Constitucional sobre el delicte de malversació i la seua cabuda dintre de l'amnistia. Aquest badall ha generat tota mena de càbales sobre una hipotètica tornada del líder de Junts per Catalunya de l'exili. De fet, el comandant dels juntaires ha concedit una entrevista al rotatiu britànic The Sunday Times, on exposa que, en cas de retorn al Principat, faria una gira per a copsar la nova realitat del país.
«Aquesta és la meva primera intenció: respirar-la, tocar-la, escoltar-la... i veure-ho tot amb els meus propis ulls», ha relatat a la capçalera del Regne Unit, on ha subratllat que la Catalunya d'avui és diferent de la que hi havia l'any 2017. El moviment mediàtic de Puigdemont permet dibuixar un horitzó amb l'expresident al país i marcant les previsions polítiques en un moment de reconfiguració de l'independentisme català. O dit d'una altra manera: la seua figura se situaria, de nou, al centre de la conversa pública del Principat.
L'adeu a l'exili es produiria —en cas de materialitzar-se en els pròxims mesos— quan Junts per Catalunya també aborda la seua redefinició. Els juntaires tracten d'enquadrar les peces del llegat convergent —amb sectors que anhelen ressaltar més la manera de fer d'aleshores—, mantenir la pulsió nacional independentista, donar la batalla ideològica a l'eix dreta-esquerra sense perdre transversalitat i evitar fuites de vots cap a Aliança Catalana. De moment, i amb una estratègia diferenciada a la dreta tradicional espanyola, han decidit que no s'exploraran acords amb la formació encapçalada per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll.
La tornada de Puigdemont aproparia, de nou, el seu lideratge al terreny i a la xarxa municipalista de Junts per Catalunya, li atorgaria una presència mediàtica encara més gran i suposaria una embranzida política i, possiblement, electoral per als juntaires. Tindrien al seu referent en disposició de recórrer el país i evitar una minva de la seua capacitat d'atracció per la seua llarga estada a l'exili.
Els juntaires comptarien amb el seu gran actiu a ple rendiment i amb capacitat operativa plena per a lliurar la batalla a les urnes. Seria un revulsiu per a l'espai postconvergent i permetria tancar l'anomalia d'encapçalar Junts per Catalunya des de l'exili. Tanmateix, aquesta jugada al tauler polític català encara està pendent de com es resol el laberint judicial de l'amnistia. Per ara, només hi ha preparatius per a una futura acció.