L'herència de l'esquerra botànica està ben present al mapa sanitari valencià. Si quan les forces progressistes van accedir a la comandància del Palau de la Generalitat Valenciana hi havia cinc departaments de gestió privatitzada, una dècada més tard i amb el PP al capdavant del Consell hi ha només un. Es tracta de l'àrea de l'Hospital Elx-Vinalopó, gestionat per l'empresa Ribera Salud, nascuda al caliu del procés de privatització sanitària que va impulsar a finals dels anys noranta l'aleshores president valencià Eduardo Zaplana, actualment condemnat per rebre suborns.
Encara que la fórmula d'una pròrroga generava dubtes jurídics en contraposició a una sentència emesa pel Tribunal Suprem sobre la internalització del departament d'Alzira (Ribera Alta), la Generalitat Valenciana del popular Carlos Mazón va decidir setmanes enrere activar una extensió de la concessió per cinc anys. La decisió va provocar un esbufec de calma, atès que la filial de Ribera Salud que s'encarrega de la gestió de l'hospital va ingressar 153 milions d'euros en 2023 i va obtenir uns guanys de 7,9 milions d'euros en aquell exercici.
Arran d'aquesta mesura, Mazón, assenyalat per la seua controvertida i opaca gestió de la dana, mantenia l'últim vestigi d'aquell model de gestió privada que els populars van idear, desenvolupar i defensar des de la seua creació. El País Valencià, de fet, va ser el laboratori d'un sistema que va exportar-se posteriorment a la Comunitat de Madrid dominada per la formació de la gavina.
Pràcticament coincidint amb l'entrada en vigor d'aquesta pròrroga, el grup Ribera Salud canviava l'organigrama directiu. Vivalto Santé, propietària francesa del hòlding amb presència a set territoris de l'Estat espanyol, va aparcar Elisa Tarazona, que exercia com a consellera delegada, i a Alberto de Rosa, president de la companyia i rostre d'aquesta concessionària sanitària des del 2007.
La cara del lobby sanitari privat
Fulminat de la direcció de Ribera Salud per diferències en la visió estratègica de la companyia, De Rosa acumulava una formació d'economista i de vincles empresarials amb el món de la sanitat privada abans de desembarcar al departament d'Alzira. No debades, va ser directiu de clíniques i hospitals del Grup Nisa com ara el 9 d'Octubre de València i director gerent de la Clínica Quirón. Fins i tot, va ser proposat de manera fallida com a responsable de l'Hospital la Fe per l'exconseller de Sanitat, Joaquín Farnós, un dels pares de la privatització sanitària al País Valencià.
Tanmateix, De Rosa aconseguiria un altre lloc directiu al sistema mèdic valencià que de cara al futur seria ben profitós. En 1998, seria designat director-gerent de l'Hospital d'Alzira. A partir d'aquell moment, escalaria fins a erigir-se l'any 2007 en el director general de Ribera Salud, l'empresa que va crear-se ad hoc durant el procés de privatització impulsat per Zaplana. En els seus prolegòmens, Ribera Salud era propietat de la CAM i de Bancaixa.
Com a màxim dirigent del grup sanitari, defensaria les bondats del sistema de gestió privada, especialment durant la primera etapa del Govern del Botànic. Fou el moment en el qual l'aleshores consellera de Sanitat, la socialista Carmen Montón, va activar el procés de reversió del departament de la Ribera, bressol de la privatització sanitària al País Valencià. De Rosa s'erigiria en el protagonista mediàtic que encapçalava la mobilització per terra, mar i aire contra les desprivatitzacions.
A l'òrbita del PP
La seua ascendència com a rostre del lobby de la sanitat privada al territori valencià coincidiria amb la seua proximitat a les sigles populars. Sense anar més lluny, ocuparia un lloc en la llista municipal dels conservadors de Sueca (Ribera Baixa) a les eleccions municipals del 2007. Un lligam amb la dreta que la seua família va forjar des del temps d'Aliança Popular. «La família tenia relació amb la formació perquè l'edifici Torner, que havia edificat la seua família materna, va ser durant molt de temps la seu dels populars», narrava a EL TEMPS un dirigent conservador d'aquella època.
El seu germà, Fernando de Rosa, comptaria amb carnet del partit dretà i, fins i tot, seria l'encarregat d'omplir la butlleta d'afiliació d'un llavors joveníssim Francisco Camps, posterior president de la Generalitat Valenciana. Anys més tard, Camps nomenaria Fernando de Rosa com a conseller de Justícia, una època en la qual ambdós germans apareixerien esquitxats per les converses del cas Brugal. Jutge de professió, el germà de l'exdirectiu sanitari exerciria de portaveu del Consell General del Poder Judicial i presidiria l'Audiència Provincial de València. Tornaria a creuar la porta giratòria entre la judicatura i la política: actualment és diputat dels populars al Congrés.
La connexió amb la formació de la gavina també es produeix a través de la seua germana, Carmen de Rosa. Presidenta de l'Ateneu Mercantil, una institució involucrada en les activitats blaveres que s'impulsen a la ciutat de València, fou nomenada en 2023 com a directora territorial de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, liderada per la zaplanista Susana Camarero i competent en la gestió dels centres de menors.
A través de l'Ateneu Mercantil que lidera Carmen de Rosa, es van promocionar actes contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. L'objectiu era assenyalar-la pel cas d'abusos sexuals de la seua exparella a una menor quan la dirigent de Compromís governava el departament encarregat d'aquests espais de tutela. Actualment, està processada per un presumpte delicte d'encobriment, una causa judicial que ha arrossegat força polèmiques i girs sobtats en el seu desenvolupament.
Tanmateix, la implicació de la nissaga De Rosa en l'ofensiva judicial contra Oltra es va estendre als altres dos germans: si el congressista del PP va escampar una de les denúncies promocionades per una activista ultradretana, Ribera Salud va contractar la víctima quan gestionava el departament de Torrevella (Baix segura). És la biografia d'un dels factòtums sanitaris a l'òrbita dels populars.