Són les 9.30 h del 29 d’octubre de 2024 i l’informatiu matinal d’À Punt entrevista en directe, un rere l’altre, els alcaldes de Tous, Torís i Llombai. Tots tres afirmen que la situació a la Ribera és molt i molt complicada. Les imatges emeses per la cadena així ho testimonien.
La previsió de pluges intenses ha provocat que la Universitat de València i la Universitat Politècnica hagen suspès les seues classes d’aquest dimarts, com també han fet els centres escolars de municipis tan distants entre sí com Crevillent, Requena, Alzira o Sueca. A aquella hora del matí, a Bunyol ja se superen els 100 litres per metre quadrat, més del que ha plogut en tot l’any. El trànsit per l’A-7 en direcció a Alacant ha quedat interromput a l’altura de l’Alcúdia i al port de València ha cessat l’activitat. L’AEMET acaba de pujar el nivell d’alarma, del taronja al roig, a la meitat sud de la província de València.
Carlos Mazón, el president, no pot imaginar que té per davant el pitjor dia de la seua vida. De la vida política i de la que no ho és. L’agenda de la jornada inclou, a primera hora, al Palau de la Generalitat, la recepció d’un premi a la qualitat turística atorgat per AENOR; a continuació, un acte sobre l’aplicació de les noves tecnologies a la sanitat i, a última hora del matí, abans de dinar, una trobada amb patronal i empresaris per a parlar sobre els comptes públics de 2025.
D’Utiel arriben notícies poc tranquil·litzadores sobre el cabal del Magre. L’aigua ja supera el llit del riu i no deixa de ploure. L’alumnat ha marxat cap a casa a mig matí, perquè l’alcalde del municipi —el popular Ricardo Gabaldón— ja veu que la cosa és molt preocupant.
No obstant això, el cap del Consell, que s’ha fotografiat mossegant el premi d’AENOR com si es tractara del tenista Rafa Nadal, explicarà, en una compareixença de premsa posterior a l’acte, que el temporal remetrà a les 18 h. Segons la informació de què disposa, que llegeix directament, a aquella hora emigrarà cap a la serrania de Conca.
És la informació que també obrava en poder de la delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé. No obstant, en declaracions a la ràdio d’À Punt, a les 11:30 hores, ella ha manifestat que l’alerta roja podria allargar-se fins més enllà de les 18 h, “perquè la previsió és que ploga tot el dia”.
L’equip de Mazón inclou un vídeo amb les seues paraules en el seu compte de X. Un missatge que l’endemà, dimecres, en constatar la magnitud de la tragèdia, acaben esborrant. Retirar aquell vídeo, en què el president es limitava a llegir la informació meteorològica que li havien traslladat, denota el seu sentiment de culpabilitat. Sobretot perquè les imatges de la compareixença eren públiques i havien estat en emeses en directe, a les 11:48 hores, a través de la televisió valenciana.
Mentre Utiel veia com es desbordava el Magre, mentre a Xiva el barranc es veia incapaç de contenir tantíssima aigua i mentre a la Ribera del Xúquer no pocs veïns tornaven a recordar l’infaust 82, ell transmetia optimisme. Si el president assegurava que la voracitat de la dana remetria en les hores següents, les tres alertes roges vigents —a l’interior nord i a tot el litoral, el nord i el sud, de la província de València— ja no tenien tanta importància.
El cert és que a la Canal de Navarrés plou amb ganes. I a Bunyol. I més cap amunt, a Utiel, en unes hores igualen les precipitacions mitjanes d’un any qualsevol. No, aquesta dana no és una més. Algun expert havia advertit, en les jornades anteriors, que hi confluïen ingredients que podien fer-la molt extrema. Els espais dedicats a l’oratge a À Punt, tant de la vespra com del matí i el migdia del dimarts 29, coincidien a subratllar els perills que amagava. Per alguna cosa les dues principals universitats del cap i casal havien anul·lat l’activitat als seus campus.
Alarma! Salomé Pradas al comandament
Lluny de calmar-se, la situació es complica cada vegada més. Des de la Delegació del Govern ofereixen el suport de l’UME —Unitat Militar d’Emergències— pel que siga menester. Els mapes d’AEMET indiquen que sobre el País Valencià està descarregant la tempesta perfecta. Bernabé ho comunica a la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, en tres converses telefòniques mantingudes a les 12.23 h, a les 12.48 h i a les 14 h, però aquesta desestima l’oferiment perquè no ho considera necessari.
La consellera admet que les converses van produir-se, però ha negat que li oferiren destacar militars a la zona. En canvi, unes imatges de recurs enregistrades per TVE durant el matí en qüestió deixen clar que la proposta va existir: ho explicita la mateixa Pradas en una reunió amb els alts càrrecs d’emergències de la Generalitat: “La UME s’ha posat a disposició nostra per a desplaçar-se fins allà”. Fins a Utiel. La petició d’enviar els efectius militars a la població —i només a ella— s’efectua a les 15:20 h
Aquesta és una de les múltiples mentides, patinades o inexactituds d’una gestió calamitosa.
Que la responsable de seguretat dels valencians desconeguera l’existència del sistema Es-Alert resulta plou aclaridor de la seua talla política. Va admetre-ho en unes declaracions fugaces a À Punt, quan va explicar que “un tècnic” va fer saber que hi havia “un mecanisme anomenat Es-Alert” que, segons va matisar tot seguit, “no està reglat en els plans autonòmics”. En realitat, el “mecanisme” ja té més d’un any i mig de vida i que va estrenar-se a Madrid arran d’una dana bastant menys agressiva que la valenciana. Alguns representants del PP van criticar-lo perquè significava una intromissió en la vida privada de les persones.
Pradas és una persona molt limitada, amb uns dots oratoris manifestament millorables i de caràcter vacil·lant, com s’ha pogut comprovar durant la voràgine de la dana. Situar-la al capdavant d’una àrea tan sensible com aquesta —cabdal en moments de caos— era una temeritat indiscutible.
Mazón havia volgut designar-la consellera de Justícia i Interior en juliol de 2023, però l’acord de govern amb Vox va fer recaure aquesta cartera en mans de la formació ultra, i Pradas, que d’ambientalista únicament té les reminiscències del seu cognom, va assumir Obres Públiques i Medi Ambient.
Amb un any de retard sobre l’horari previst, el juliol passat, quan els de Santiago Abascal van partir peres amb el PP, Mazón va poder entregar-li l’àrea que tenia pensada per a ella. Una de les més tranquil·les sempre que no hi haja una catàstrofe de dimensions bíbliques, com ha sigut el cas.
Perquè, en les circumstàncies més extremes que es recorden, la Generalitat Valenciana ha tingut una persona incapacitada per al càrrec vetllant per la protecció ciutadana. Si fa no fa, tot siga dit, en la línia d’Elisa Núñez, la seua predecessora en representació de Vox, qui va pilotar la Conselleria el primer any de la legislatura.
Per alguna cosa el Govern entrant de PP i Vox va mantenir, en els primers dos mesos de mandat, la dupla formada pels socialistes José María Ángel i Salvador Almenar, secretari autonòmic i director general de Seguretat i Emergències, respectivament. Les dues persones que havien pilotat la resposta als incendis i que també havien patit, des de diversos nivells, què significava gestionar una pandèmia.
No parar l’atenció necessària a les emergències, sinó optar per perfils novells i persones pròximes a nivell orgànic, ha acabat tenint unes conseqüències funestes. Fins al mateix matí del 29 d’octubre, per exemple, havia estat vacant la Direcció General d’Interior, per a la qual va ser escollit Vicente Huet, un militant del PPCV molt relacionat amb el món dels bous al carrer. La publicació del seu nom en el diari oficial el mateix dia que es produïa la més gran tragèdia física i humana del País Valencià és simptomàtic de tot plegat.
Malgrat ser la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas no ha protagonitzat cap compareixença de premsa durant la crisi
I és que el vessant de la Conselleria que té a veure amb els festejos taurins és el que més entusiasma —o potser caldria dir entusiasmava— Salomé Pradas. Això i la defensa de les senyes d’identitat valencianes, és clar. En aquestes setmanes s’està enllestint la nova llei de senyes, que esperonarà de nou el secessionisme lingüístic i fomentarà la persecució de l’expressió País Valencià. De fet, l’últim tuit de la consellera abans de la crisi desfermada per la dana resava textualment així: “Uno menos para la causa pancatalanista. Bye bye #Errejon” [sic]. Quan va publicar-ne el següent, els morts ja es comptabilitzaven per centenars.
Durant la catàstrofe, Pradas no ha protagonitzat cap compareixença de premsa. Ha tingut fins i tot menys projecció que Vicente Martínez Mus, el tècnic que va rellevar-la a Obres Públiques i Medi Ambient. Ben mirat, el silenci de la consellera ha sigut molt convenient. En les seues poques intervencions públiques ha fet evident el seu desconeixement palmari.
Policia local a Archena (Múrcia), Emilio Argüeso és la seua mà dreta en el departament. Va militar a les Joventuts Socialistes d’Elx, més tard fou zaplanista en el PP, va emigrar a Ciutadans i recentment, amb Mazón, havia tornat a abraçar la fe popular. Després d’un pas fugaç per la Secretaria Autonòmica del Sistema Sociosanitari, fou nomenat secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.
El seu silenci durant tots els esdeveniments també ha sigut ensordidor. Diu que va incorporar-se al seguiment de la tragèdia a les 11 h del dimecres i que des d’aleshores no va abandonar les instal·lacions del Centre de Coordinació d’Emergències, situades a l’Eliana (Camp de Túria). És el lloc on es reuneix el Cecopi (Centre de Coordinació d’Emergències) en moments de crisi com aquest. En formen part la Generalitat, la Diputació afectada i el Govern de l’Estat.
Mazón, en parador desconegut
A la primera trobada, convocada per la consellera Pradas a les 15:30 del dimarts 29 per a les cinc d’aquella vesprada, Mazón no hi era. Ni tan sols la consellera no podia comunicar-se amb ell, perquè, segons ha assegurat més tard, tenia problemes de cobertura telefònica. O siga que el director de tot l’operatiu d’emergències —la competència és autonòmica— es trobava en parador desconegut. A l’Alcúdia (Ribera Alta) ja es comptabilitzava un desaparegut, a Utiel la situació era d’una gravetat extrema i el torrent d’aigua que baixava pel barranc de Xiva era més propi d’un tsunami. A més, la presa de Forata, la gran amenaça en aquell moment, corria risc de trencament: el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va telefonar alarmat la consellera Pradas per aquest motiu algunes hores després. Va fer-ho des de Cali (Colòmbia), on assistia a una trobada internacional.
El cap del Consell es trobava dinant, fora del Palau, amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui estava oferint —segons ha informat el diari digital El Español— la direcció general d’À Punt. El dinar i la sobretaula posterior va allargar-se tres hores. Prop de les sis va abandonar El Ventorro, el restaurant on va tenir lloc la cita. Un clàssic del centre de València en dinars d’aquest tipus. Les tres hores que va passar fora del Palau —per bé que, segons ha dit, estava permanentment informat de com avançaven els esdeveniments— agreugen la sensació estesa de deixadesa.
Tot el que el seu cercle de confiança ha dit sobre el dinar del dimarts 29 —privat, de treball, amb una persona que va negar-ho...— ha contribuït a enrarir l’ambient
Sobre el dinar i la identitat de l’acompanyant també s’ha especulat molt. El seu equip va afirmar, en primera instància, que es tractava d’un dinar privat. Després, el president va qualificar-lo d’“almuerzo de trabajo”, sense especificar-ne de quin tipus. Poc després es va saber que l’àpat no havia tingut lloc en el Palau, i el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, va afanyar-se a negar que l’acompanyant fora ell. Que el dia 29 fora l’aniversari de la consellera de Comerç i Turisme, Nuria Montes, va fer volar el rumor —infundat— d’una possible celebració conjunta, cosa que li ha servit a Mazón per a denunciar la profusió de “bulos”. Tot el que el seu cercle de confiança va dir sobre el dinar del dimarts 29, abans que se sabera la veritat, ha contribuït a enrarir l’ambient
En qualsevol cas, l’enigma del dinar del dia 29 —l'aigua va començar a arribar al barranc del Poio, a l’Horta Sud, a les 14;35 h— no ha fet sinó augmentar la indignació ciutadana. Si efectivament es tractava d’un dinar de treball, hauria d’haver-lo reconegut des del primer moment i dir-ne el motiu, però també haver sigut conscient de la situació que, en plena dana, travessava el País Valencià. Estar-hi desconnectat, durant tres hores, és una altra errada greu.
El diari El Mundo ha explicat que, després del dinar, manté la primera telefonada a les 17:37 hores. A les 18:16, les 18:25 i les 18:30 parla amb laconsellera Pradas, i a les 17:46, amb Vicent Mompó, el president de la Diputació de València. Segons ha publicat Las Provincias, a les 18:10 també va trucar-lo Pedro Sánchez des de l’Índia, on estava de viatge oficial.
El missatge d’alarma a la població no fou enviat fins que el president, passades les 19 h, va arribar a l’Eliana. A aquella hora, a la Ribera, el Magre ja havia inundat Carlet i Algemesí, i a les 19:25 arrasa amb el pont que uneix Paiporta i Picanya.
Durant més de mitja hora van haver de posar-lo al corrent de la crisi i llavors va decidir-se que s’enviaria el missatge. Davant la inacció de la Generalitat, l’alcaldessa de Paiporta, María Isabel Albalat, ja havia telefonat a la delegada del Govern per alertar-la de la situació. El seu poble estava inundant-se i hi havia gent enfilada a faroles i arbres per salvar la vida. Hi han mort més d’una seixantena de persones.
A Utiel ja hi havia morts i a les carreteres, uns embussos monumentals. L’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia Bunyol semblaven els platós d’una pel·lícula caríssima de terror. Fou en aquell moment, a les 20.11 h, quan tots els telèfons de la província de València van cridar i levitar com si foren la protagonista de L’exorcista.
Des del minut u en què accedeix al Cecopi, el cap del Consell torna a enllaçar una errada rere una altra. En primer lloc, perquè Pradas no havia volgut enviar el missatge d’alarmafins que el president de la Generalitat hi donara el vistiplau. Després, perquè en les primeres declaracions davant la premsa, passades les nou i mitja de la nit, Mazón va comunicar amb una angoixa notable que el 112 havia col·lapsat. Tècnicament, no era així, però virtualment, sí. Hi hagué moments de 4.000 telefonades i només 24 operaris per absorbir-les.
Mazón va dir que el 112 havia caigut i va demanar els voluntaris que es quedaren a casa, dos comentaris que va corregir de seguida
Explicar que el telèfon de les emergències havia caigut no era gens tranquil·litzador, i per això mateix, dues hores més tard, passada la mijanut, Mazón va demanar a la ciutadania que insistiren fins que algú els responguera. L’allau de trucades de gent aïllada en el carrer, tancada en el seu vehicle o a la recerca de familiars era inaudita. La cadena SER, a escala estatal, va habilitar tota la seua programació nocturna per a posar en contacte els uns amb els altres. O intentar-ho, si més no.
Les patinades de Mazón no van acabar ací. Quan una legió de voluntaris van prendre la iniciativa per a netejar les cases i els carrers dels municipis afectats, va demanar-los que ho deixaren estar perquè entorpien la tasca dels equips de rescat. Unes paraules que també va haver de reformular, tot organitzant uns equips de voluntaris que serien conduïts allà on resultaren més necessaris. Però els joves pensaven accedir a Paiporta, Catarroja o Alfafar de la manera que fora.
Per si no en tenia prou, des de les primeres hores de la crisi va circular l’hemeroteca més feridora. En concret, les seues declaracions eufòriques en liquidar la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) que el Govern del Botànic havia creat dos mesos abans de les eleccions de 2023. Sí, encara es tractava d’un ens buit, sense múscul, però sentir-li dir “xiringuito” enmig d’una conjuntura tan salvatge com la dels dies següents a la dana, resultava escandalós. Sobretot si la notícia s’associava, com era el cas, a l’increment de les ajudes a la tauromàquia. Bous per bombers, era la conclusió que treien molts ciutadans de dins i de fora.
“La Unidad Valenciana de Emergencias, primer organismo de Ximo Puig suprimido por Carlos Mazón. Es el primer paso de la reestructuración del sector público empresarial anunciada por el Gobierno valenciano”, va escriure el PPCV des del seu compte de X. Un tuit que ja acumula 6,4 milions de visualitzacions, a anys llum dels que acostuma a fer el partit.
Un president KO
Fins al cap de setmana —2 i 3 de novembre— el president va estar KO. Diumenge va començar a reaccionar, assenyalant deficiències en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l’UME. Va insinuar que aquests dos organismes estatals havien fallat als valencians. El primer, per haver retirat l’alerta meteorològica, i el segon, per no haver-se desplaçat amb la celeritat que calia. Però ni la CHX és qui emet les alertes —això correspon a AEMET— ni l’UME podia desplegar el seu personal a tort i a dret pel territori valencià. Calia que el director de l’emergència, Carlos Mazón, reclamara i organitzara els efectius.
El general en cap del cos militar, Javier Marcos, va ser taxatiu: “Quan la Generalitat Valenciana ens va donar llum verd, vam arribar-hi en cosa de minuts, però era ell qui havia de dir-nos si havíem d’anar cap ací o cap allà”.
A més, els atacs de Mazón contra el Govern espanyol per la suposada lentitud a l’hora d’enviar els cossos militars xocava amb les dues intervencions públiques que havia protagonitzat a l’Eliana amb Pedro Sánchez i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Per a tots dos va tenir paraules i gestos d’agraïment, tot reconeixent que havien posat al seu abast tots els recursos sol·licitats, i de manera immediata. A Sánchez, el dia 31, li va dir textualment “querido presidente” i va agrair-li el suport demostrat des del primer moment. Amb el ministre, l’endemà, 1 de novembre, fins i tot va ser més eloqüent: “Segons va actualitzant-se la radiografia de les necessitats, es reclamen les aportacions corresponents; ahir vam reclamar-ne 500, avui tornem a reclamar-ne 500 més, i vull agrair la predisposició del ministre, perquè així que es reclamen, venen”.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia deixat clar que podien enviar tants individus de l’exèrcit com calguera, però sempre a instàncies de Mazón, que era qui havia d’organitzar-los. El Govern d’Espanya i el Consell mai no van sentir la temptació d’elevar l’emergència al nivell 3, en què el comandament de les operacions hauria recaigut íntegrament en l’Estat. El primer, perquè considera que les autoritats i tècnics valencians són els que coneixen més bé el territori, i el segon, perquè no podia acceptar-ne la incapacitat.
Després de les paraules boniques a Sánchez i Marlaska, l’estratègia de Mazón va virar 180 graus. En primer terme, amb els atacs a la CHX i l’UME, que van tenir resposta immediata. Més tard, al·legant que hi havia “bulos” i un intent de “polititzar” els morts. I finalment, reproduïnt el missatge de text que la vicepresidenta Teresa Ribera va enviar-li a les 20:20 h per a posar a disposició seua tota l’ajuda que requerira. Segons ella, perquè anteriorment havia intentat comunicar-se amb ell en tres ocasions, sempre sense èxit. Mazón ho ha justificat per la manca de cobertura telefònica que hi havia a la base d’emergències de l’Eliana. Un altre argument que no ha acabat de quallar, perquè costa de creure que no existira cobertura precisament allà.
El punt d’inflexió
Les imatges arribades de Paiporta diumenge 3, quan el rei Felip VI, la reina Letizia, Sánchez i Mazón van resultar increpats i agredits, van significar un salt qualitatiu evident. Fou després de tot allò que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, verbalitzara obertament la necessitat que l’Estat decrete l’estat d’emergència i prenga el control de les operacions.
Que Feijóo reclamara que Mazón deixe de guiar la resposta a la tragèdia és simptomàtic de la solitud a què han condemnat al president valencià. Cap líder autonòmic del seu partit li ha mostrat suport públicament ni tampoc se senten moltes veus d’ànim procedents de l’antigament monolític PPCV. María José Català, alcaldessa de València, un dels municipis afectats, encara no s’ha fotografiat amb Mazón des de la catàstrofe.
Divendres, en una videoconferència conjunta amb els presidents autonòmics del partit, Feijóo i la resta de barons populars van oferir suport material i moral a Mazón, però tots saben que la seua posició és molt feble, encara més després de la massiva manifestació —130.000 persones, segons les dades oficials— celebrada aquest dissabte als carrers de València. Que Feijóo assenyala en un primer moment AEMET —Agència Estatal de Meteorologia— com a gran responsable davant un Mazón estupefacte va resultar paradoxal. Fins i tot el president valencià feia cara d’estranyesa.
Tot i això, Mazón s’ha refugiat també en la “revolució hidrològica” que va produir-se “a partir de les set”, una expressió que repeteix constantment provant de fer veure que la cosa estava controlada fins aquella hora, quan ell va incorporar-se urgentment al Cecopi. Però resulta que totes les reunions d’aquest organisme estan enregistrades. Ja s’ha filtrat un primer àudio i no és descartable que se’n filtren més. Per exemple, de Pradas nerviosa perquè no localitza el president i no sap com actuar.
El desgast ja és enorme. El de Mazón, el de la consellera Pradas i també el de la consellera Montes, que va mostrar-se freda com un iceberg en demanar —ordenar, més aviat— als familiars de les víctimes que no acudiren a Fira València, on s’havia instal·lat la morgue gegant perquè la de la Ciutat de la Justícia no donava l’abast. Una actitud inexplicable que també va requerir una rectificació posterior, en aquest cas mitjançant un vídeo en què es disculpava i admetia que el seu to no havia estat l’encertat.
Uns dies més tard, entrevistada en el programa que presenta Ana Rosa Quintana a Telecinco, una veterana funcionària de la Generalitat que treballa a la seua Conselleria i que ha perdut el marit i la filla com a conseqüència de la dana, exhibia la seua indignació en recordar que Montes no li havia transmès el condol fins una setmana més tard. Durant la conversa amb la consellera, aquesta va lamentar no haver sabut abans que l’afectada havia hagut de desplaçar-se caminant des del tanatori de Benetússer, on reposaven els seus familiars, fins a sa casa: “Haver-m’ho dit i t’hauríem enviat cotxe oficial”.
En aquella intervenció televisiva, la funcionària pública qualificava d’“ineptes” els membres del Consell i exigia la seua dimissió. “No han estat a l’altura”, lamentava entre plors. Una idea compartida per opinadors de diversos mitjans de Madrid i que sembla habitar, igualment, en la ment de molts dirigents del PP. Més enllà de l’enviament del missatge d’alerta en el temps de descompte —quatre o cinc hores abans, hauria pogut salvar moltes vides—, irrita la seua desaparició del lloc de comandament fins passades les set de la vesprada i el cúmul de despropòsits de les hores i els dies següents.
Perquè, sense ser-ne conscient ni tenir-ne la intenció, a còpia d’errades greus, patinades verbals, contradiccions, secretisme i rectificacions, aquest Govern del PPCV ha elaborat la guia perfecta de com no s’ha d’actuar en cas de crisi. El manual de capçalera de qualsevol persona que aspire a gestionar una circumstància tan anòmala i terrible com la dana valenciana d’octubre del 24.