Cantaven els llegendaris Al Tall que el «Tio Canya» va anar a València, set vegades va fer cua, va entregar uns papers i no el van atendre «per no expressar-se en llengua de foresters». Una escena discriminatòria que s'ha reproduït amb certa freqüència en els darrers temps a la sanitat valenciana. Any rere any es perpetuen els episodis de vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants quan acudeixen al seu centre de salut o al seu hospital, quan s'expressen en la seua llengua i els professionals mèdics els neguen l'atenció. O, si més no, així ho sostenen els diferents informes d'entitats que lluiten per la llengua i la cultura del país.
A l'informe de vulneracions lingüístiques del 2024 que ha presentat aquesta setmana Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Intersindical Valenciana, CCOO-PV, Bloc d'Estudiants Agermanats, SEPC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals, ACICOM i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes, es recullen un reguitzell d'aquest incompliment dels drets idiomàtics dels valencianoparlants. Un usuari, per exemple, va denunciar que no el van atendre en el servei d'urgències del centre de Salut de Manises (Horta Sud).
El recull de les entitats per la llengua i la cultura pròpia del País Valencià atresora situacions com ara quan «una metgessa es va negar a atendre un pacient valencianoparlant a Cullera», a la comarca de la Ribera Baixa. «L'home, qui es trobava en una situació de vulnerabilitat física i emocional, va insistir a utilitzar la seua llengua materna, però va ser interromput diverses vegades per la metgessa, fins i tot de manera burlesca. Va instar-lo a parlar en castellà, qüestionant les seues habilitats comunicatives. Davant la negativa del pacient, la professional va refusar continuar amb l'atenció mèdica, vulnerant els drets lingüístics i humans de l'afectat», descriuen.
«Quan el pacient es va dirigir a interposar una queixa per escrit, no li varen facilitar el número de col·legiada de la doctora», remarquen. I recorden des d'aquests col·lectius en defensa de la igualtat idiomàtica que, segons la normativa autonòmica sobre usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat Valenciana, «els professionals públics tenen l'obligació de respectar i garantir l'ús del valencià com a llengua cooficial».
La discriminació a Cullera no és aïllada. A Sedaví, un poble de l'Horta Sud actualment devastat per la dana, un metge del centre de salut «va dir a un pacient que si vol atenció en valencià, hauria d'anar a l'Hospital Peset». «El pacient va dir al metge que si no accepta l'ús del valencià en un poble com Sedaví això pot ser un problema. El metge va cridar la Guàrdia Civil al centre de salut, i aleshores, parlant amb el guàrdia, acusà el pacient d'haver-lo insultat», rematen.
Aquesta mena de reedicions modernes del menyspreu lingüístic que radiografiava la cançó «Tio Canya» també s'han donat a Alcoi. «En una conversa privada entre una pacient i el seu marit en valencià, la doctora del Servei d'oftalmologia al Centre d'especialitats La Fàbrica d'Alcoi els va exigir parlar en castellà en reiterades ocasions», censuren a l'informe. I apunten un altre episodi a escassos kilòmetres de la capital de l'Alcoià: «A la consulta de pediatria del centre de salut de Cocentaina, la doctora va demanar a la menor que parlara en castellà. La menuda va acabar per canviar de llengua nerviosa. A posteriori, el pare li va fer una consulta a la doctora, en valencià, i aquesta li torna a demanar que parlara en castellà».
«El pare va reivindicar el seu dret de parlar en valencià, però la doctora va seguir negant-se a respondre-li», va acabar aquesta doble discriminació lingüística a la capital de la comarca del Comtat. L'ambulatori de Cocentaina està assenyalat per aquests comportaments. O, si més no, «l'usuari avisa que és la tercera vegada que això li passa en aquest centre de salut». Al centre mèdic d'Antella, a la comarca de la Ribera Alta, un professional sanitari també va negar-se a atendre un pacient si li parlava la llengua del país, segons radiografien aquestes entitats al seu informe.
Sense sortir d'aquesta comarca, al centre de salut de l'Alcúdia, un pacient va denunciar que un facultatiu va expressar-li que «si volia ser atès, havia de parlar en castellà». «Ell va mantenir l'ús de la llengua, i, al final, el metge li ha acabat fent preguntes de sí o no perquè ell les poguera anar contestant», relaten en una actitud que no sols xoca amb els drets lingüístics, sinó amb l'obligació dels professionals d'atendre un pacient i amb els seus codis interns com a treballadors sanitaris.
Tanmateix, aquesta actitud estan mancats d'exclusivitat a la sanitat pública. L'informe també en relata a centres de gegants privats: «Una usuària va intentar realitzar una cita per a una prova mèdica a la clínica Quirón de València, però, encara que no exigia que l'operadora parlara en valencià, no se li va permetre parlar en valencià, perquè, segons l'operadora d'atenció al públic per telèfon, és política d'empresa. Preguntant si podia fer la gestió en altra llengua, va dir que la podia fer en anglès». A l'Hospital Vithas, es reprodueix la falta d'atenció telefònica en valencià.
La mordassa policial
Encara que l'informe aixopluga denúncies de discriminacions lingüístiques força heterogènies, l'àmbit sanitari competeix en un altre terreny habitual per aquests episodis: les casernes de les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol. «Agents de la Guàrdia Civil de la caserna d'Alfafar, a l'Horta Sud, no accepten a tràmit una denúncia d'un ciutadà per redactar aquesta en valencià» o «un membre de la Guàrdia Civil exigeix parlar en castellà en el moment en què demana el DNI a l'oficina de renovació del DNI de Vinaròs (Baix Maestrat)» són alguns dels casos recollits.
Les denúncies de l'informe atresoren similituds, ja que les vulneracions solen ser semblants. I com a exemple, aquest cas de l'Horta Sud: «Un ciutadà va acudir a la Comissaria de la Guàrdia Civil d'Alfafar – Catarroja per interposar una denúncia. Quan va dir el DNI en valencià, li diuen que parle en castellà. Ell al·lega que té el dret de parlar en valencià, però li repeteixen que no l'atendran si es manté en valencià». A Quart de Poblet (Horta Sud), d'idèntica manera, un integrant de la benemèrita «va exigir parlar en castellà en el moment en què demana el DNI». Una escena similar va reproduir-se a Alcoi.
Ara bé, una de les vulneracions amb més contingut de menyspreu cap a la llengua pròpia dels valencians, segons denuncia aquest document, va produir-se a la caserna de la Guàrdia Civil de Borriana, a la Plana Baixa. «Un veí va acudir a posar una denúncia a la Guàrdia Civil de Borriana per pèrdua d'un objecte personal. Quan ho va fer, li van exigir que parlara en castellà dient-li que ells són treballadors de l'Estat, que venen d'altres territoris d'Espanya, i que no tenen per què aprendre el valencià», relaten. L'empleat públic va dir-li que «era una falta de respecte que no s'expressara en castellà». L'usuari va quedar sense poder tramitar la denúncia.
Perdre la por
Aquesta cartografia de vulneracions lingüístiques va presentar-se aquest dimecres, coincidint amb la celebració del dia dels drets lingüístics del País Valencià, en una reunió entre aquestes entitats i els síndics de PSPV i Compromís a les Corts Valencianes, on els col·lectius van reivindicar que es tornara a crear una Oficina de Drets Lingüístics amb capacitat sancionadora. «En un primer moment, es va demanar la cita al síndic del PP, si bé l'entitat no ha rebut cap resposta», retrauen des d'Escola Valenciana, motor d'aquest recull de discriminacions lingüístiques.
«L'informe anual de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià assenyala que aquests episodis han augmentat un 7,3% aproximadament, la qual cosa implica que es rep una queixa pràcticament dia sí, dia no. Pensem que aquest increment és degut al fet que la gent està perdent la por de denunciar quan pateix una vulneració lingüística», va explicar Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana. «Es destaca que la majoria de les vulneracions les produeixen les administracions públiques», va subratllar.
Escola Valenciana, a més, va traçar un perfil d'aquests episodis: «S'hi pot observar que les dones reben més vulneracions que els homes i geogràficament es concentren més al sud del País Valencià». «Exigim a la Generalitat Valenciana que avance cap a la igualtat lingüística, així com que treballe conjuntament amb els governs de Catalunya i les Illes Balears per un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura», van signar les entitats i els sindicats que han participat de l'informe, a pesar de les polítiques contra la normalització del valencià que ha desplegat el Consell que encapçala el popular Carlos Mazón.