Els aplaudiments ressonaven a les Corts Valencianes. El PP i Vox, aleshores encara actuant com a matrimoni governamental, celebraven que havien aprovat la primera tanda d'un paquet legislatiu que, entre altres mesures, arraconava el valencià a les aules. No importava que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València, el Consell Valencià de Cultura, els experts i la societat civil que treballa per la llengua hagueren advertit d'aquest nou model lingüístic. Els populars i els ultradretans van mantenir-se impassibles.
La instauració d'un sistema que imposa el castellà com a la llengua vehicular a les comarques considerades de predomini castellanoparlant i estableix una mena de bilingüisme a la carta a les comarques de predomini valencianoparlant, on les famílies hauran d'escollir els percentatges d'ensenyament en valencià o en castellà dintre d'un marc de mínims i màxims, ha comptat amb una forta oposició d'entitats amb anys de lluita per la cultura i la llengua pròpia del País Valencià. Encara més, 174 organitzacions d'arreu d'Europa han mostrat aquesta setmana el seu rebuig.
Amb l'objectiu que les mares i els pares opten pel màxim d'hores en valencià que permet la llei, Joves d'Acció Cultural del País Valencià, el Bloc de l'Estudiantat Agermanat i Joves de Plataforma per la Llengua del País Valencià han unit esforços per efectuar una campanya conjunta i oberta de conscienciació a favor de la tria del valencià com a llengua base en l'educació. La iniciativa pretén reunir joves d'arreu del país que acudisquen als centres educatius per informar a les famílies dels beneficis d'un model educatiu del qual es senten fills i filles.
L'objectiu d'aquesta campanya, segons assenyalen des de les tres entitats impulsores, és establir una mena de retroalimentació intergeneracional, de manera que els qui han pogut estudiar plenament en valencià conten la seua experiència a les famílies, de qui depèn que els seus fills i filles tinguen les mateixes oportunitats que les generacions anteriors. «Els joves ressaltaran com els ha afavorit aquest model tant en l'àmbit personal com en el professional, i la comunicació amb les famílies es basarà en la sinceritat, la solidaritat i el respecte mutus», apunten.
«Nosaltres hem viscut un altre model en la major part de la nostra etapa educativa, i ara ens trobem amb una llei que arracona el valencià. És cert que els anteriors models eren millorables. Només s'ha de veure la nostra realitat sociolingüística. Ara bé, aquest model pot provocar efectes encara pitjors sobre la llengua i, per tant, hem decidit mobilitzar-nos per aconseguir que els nous estudiants compten amb les màximes d'hores de valencià al seu temps lectiu», explica Laia Daròs, del Bloc de l'Estudiantat Agermanat. «De moment, no podem canviar la llei. I, en conseqüència, buscarem que les famílies opten pel màxim de valencià possible dintre dels marges que tenim», remarca Yago Carrilero, secretari de Joves d'Acció Cultural del País Valencià.
Esperit assembleari
La iniciativa va sorgir arran de la manifestació del 25 d'abril. «A partir de la col·laboració entre les tres entitats durant aquella marxa, vam decidir que havíem d'actuar en el camp de l'educació i calia mobilitzar-nos contra la llei Rovira [la denominació que fan algunes entitats de la llei de llibertat educativa del PP i Vox, en al·lusió al conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira]», narra.
«Bàsicament, tots som joves que ens van beneficiar de l'educació en les línies en valencià. Som Joves d'Acció Cultural del País Valencià, el Bloc de l'Estudiantat Agermanat i Joves de Plataforma per la Llengua del País Valencià i no ens costa gens treballar conjuntament. Davant dels atacs continus del PP i de Vox a la nostra llengua i a la nostra cultura, feia temps que sentíem la necessitat de reaccionar», indica Berta Serra, de Joves de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «Si hi ha una cosa que paga la pena salvar, és l'educació. Hem de lluitar per l'educació en valencià», subratlla.
Amb alguns dels detalls de la campanya encara en procés de configuració, el primer pas és captar gent que en participe a través de la celebració d'assemblees a la universitat. La primera tindrà lloc a principis d'octubre a la Universitat de València. «Les tres entitats joves no tenim suficient múscul encara per a recórrer tot el país i acudir a la totalitat dels centres educatius. Arran d'aquesta mancança, va sorgir la idea d'intentar atreure gent jove a la campanya mitjançant assemblees universitàries. Es tracta de trobar persones disposades a anar als centres dels seus pobles i les seues comarques; persones que siguen properes i, per tant, puga haver-hi més confiança per presentar els nostres arguments i les nostres experiències a les famílies», desgrana Carrilero.
«No volem que la campanya es reduïsca a entregar un pamflet. Volem anar més enllà i ser més efectius. El primer propòsit, però, és mobilitzar un grup de joves ben important i ben vertebrat arreu del conjunt del País Valencià», àmplia, així com ressalta que «es tracta d'una dinàmica de baix cap a dalt». «Nosaltres ens oposem de manera taxativa contra la llei del PP i Vox. De fet, ens sembla una vergonya absoluta. Ara bé, entenem que és millor que els alumnes tinguen el valencià com a llengua base que no la tinguen. I, per tant, tractarem que les famílies escullen el nombre més gran d'hores en valencià», complementa Daròs.
«Contra la desinformació»
El contacte porta a porta del col·legi també busca lluitar contra les fake news propagades envers l'ensenyament en valencià. «Volem fer la campanya a les escoles i els centres per combatre la desinformació. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, vol fer que les famílies prenguen dues decisions: si volen un 15% o un 25% d'anglès i si volen que la "llengua base" de l'ensenyament siga el valencià o el castellà. En realitat, han fet aquesta llei de plurilingüisme i de "Llibertat educativa" amb una única intenció: arraconar el valencià», denuncia Serra.
«Pensen que les famílies desinformades i intoxicades per la ideologia pepera optaran per donar més pes al castellà i l'anglès i que, en conseqüència, ells tindran les mans lliures per arraconar el valencià», argumenta. «A nosaltres no ens fa por la llibertat. Al contrari, la voldríem tota. Llibertat per triar l'escola en valencià sense que se'ns impose cap percentatge de castellà», consolida, així com expressa la preocupació «per les intencions de la conselleria d'Educació de fer la consulta a les famílies perquè escullen una o l'altra llengua com a base abans de Nadal».
Des de Joves de Plataforma per la Llengua del País Valencià, s'apunta que «aquesta precipitació i el fet que la consulta anunciada siga "telemàtica" és molt sospitós». «Qui podrà assegurar que els resultats que es donen siguen certs? Fa molt mala olor. El conseller Rovira és un fanàtic, odia tot allò que ha de veure amb el valencià. Fer la consulta en Nadal no té sentit. Excepte si ja tens previst inventar-te els resultats. Per exemple, quin sentit té preguntar a la família d'un alumne de quart d'ESO en quina "llengua base" vol fer el Batxillerat quan encara no sap si repetirà curs, farà Batxillerat o farà Formació Professional?», reflexiona Serra.
«Tot i això, nosaltres anirem a les portes dels centres educatius a informar les famílies i ens reunirem amb les associacions de famílies que ens demanen orientació. També demanarem als sindicats que exigisquen transparència en la "consulta". Que si de veritat és una consulta, no pot ser "telemàtica"», agrega. I denuncia «l'intent de castellanització i d'extermini del valencià que estan portant a terme el PP i Vox en l'educació». «És transcendental, i no veiem que se n'estiga ocupant ningú en la mesura que seria necessari», lamenta. De moment, les tres entitats joves faran pedagogia a peu dels centres amb la seua experiència com a filles i fills de l'ensenyament en valencià.