Quan dimarts de la setmana passada Carlos Mazón va pujar al faristol de les Corts Valencianes va sorprendre tothom. Durant gairebé cinc minuts va intervenir en valencià en debat de política general. I encara va tornar a enfilar alguns paràgrafs en la llengua pròpia dels valencians al llarg de les més de tres hores que va durar la seua intervenció. Fou extraordinari perquè Mazón és castellanoparlant i les seues intervencions en valencià solen ser breus, estrictament protocol·làries.
L'arribada del PP a la Generalitat del bracet de Vox després de les eleccions de maig de 2023 han significat un tomb per a la llengua. No és que en temps del Botànic es nugaren els gossos amb llonganisses, però en els catorze mesos que fa que la dreta governa al País Valencià s'ha notat un canvi de sensibilitat que es manifesta tant en l'ús públic de l'idioma com en les polítiques de normalització i promoció.
Amb motiu del Dia Internacional de les Llengües, EL TEMPS recopila algunes de les mesures i actituds en contra de la llengua implementades pel Consell de Carlos Mazón i que han provocat fins i tot la preocupació del Consell d'Europa.
- UN CONSELL VALENCIANOCALLANT. És, probablement, el canvi més notori: d'ençà que la dreta recuperà la Generalitat, el valencià ha esdevingut un exotisme en les intervencions del Consell. La mutació respecte de l'etapa anterior, és especialment notòria entre els qui ocupen el primer esglaó de responsabilitat. Del primer govern de l'era Mazón (quan va començar a governar amb Vox) només Salomé Pradas (qui va començar com a consellera de medi ambient, infraestructures i territori, però que ara ocupa el departament de justícia i administracions públiques) parlava valencià amb fluïdesa. La resta, ni un borrall. Una anàlisi realitzada per aquest setmanari en el mes de febrer a partir de les intervencions a les Corts va concloure que el 95,6% de les intervencions del Consell eren en castellà.
D'una altra banda, el valencià pràcticament ha desaparegut dels comptes oficials de les conselleries. Si, com marca l'Estatut en l'article 6, la Generalitat té l'obligació de promocionar l'idioma, bé es podria afirmar que no predica amb l'exemple.
- ADÉU A L'OFICINA DE DRETS LINGÜÍSTICS: La importància que cada gestor vol atorgar a les matèries que són de la seua competència es plasmen en la confecció de l'organigrama. Mazón no va liquidar el departament de política lingüística, però va rebaixar-lo des d'una direcció general a una sotsdirecció, en mans de Vicent Satorre.
En tot cas, i tal com havia promès en campanya electoral, Mazón ha liquidat l'Oficina de Drets Lingüístics que havia posat en marxa el Botànic i que ell mateix anomenava "Oficina de Policia Lingüística". Aquesta entitat tenia com a objectiu atendre les denúncies de les persones víctimes d'alguna discriminació lingüística.
- L'AVORTAMENT D'UN REQUISIT NO-NAT: El de l'exigència del requisit lingüístic al personal de l'administració fou un dels elements de màxima disputa entre els socis del Botànic. L'estira-i-arronsa en aquesta matèria fou continu entre Compromís i socialistes, els primers amb unes posicions més ambicioses i més contemporitzadores en el cas dels segons. La picabaralla anà postergant l'assumpte i no fou fins al final de la segona legislatura que es bastí l'arquitectura normativa que havia de donar carta de naturalesa a l'anomenada competència lingüística per als funcionaris.
Tot, però, saltà pels aires amb l'arribada del govern de Carlos Mazón, qui, ja durant la campanya electoral, havia manifestat la seua total oposició a una mesura de normalització que en autonomies com Galícia s'aplica des de temps de Fraga sempre sobresalts.
- EL QÜESTIONAMENT DE L'ACADÈMIA: Que Vox no s'estima l'Acadèmia Valenciana de la Llengua era una cosa força coneguda. Ho havien dit i repetit alguns membres del partit durant els mesos previs. Sorprenent va ser, però, que des del compte oficial, la Conselleria d'Agricultura -primerament en mans de la ultradreta- es llançara un tuit farcit de faltes d'ortografia a finals d'agost de 2023. Preguntat per aquesta qüestió uns dies després, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira va assegurar que "l'Acadèmia no té la veritat absoluta" en matèria lingüística, unes afirmacions que, en última instància, qüestionaven un òrgan estatutari impulsat, a més, en temps d'Eduardo Zaplana. Posteriorment, les tibantors s'han suavitzat, però l'episodi van evidenciar un clar distanciament entre els gestors públics i l'ens normatiu.
- REGRESSIÓ A LES AULES: José Antonio Rovira ha esdevingut, de fet, la bèstia negra dels defensors de la llengua. Del seu departament ha sorgit la Llei de Llibertat Educativa, que, entre més coses, minora la presència del valencià en les escoles de la zona valencianoparlant i converteix en residual la llengua en les zones castellanoparlants. A més, elimina el requisit per al professorat en determinats nivells educatius i permet que els professors d'altres autonomies impartisquen classes a les aules valencianes sense que se'ls reclame els coneixements bàsics de l'idioma.
La norma, aprovada a finals de juny, ha estat amplament contestada. Les universitats públiques valencianes, la Xarxa Vives d'Universitats, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua hi han mostrat la seua oposició, mentre que el Comitè d'Expert de la Carta Europea de Llengües Minoritàries ha manifestat la seua "gran preocupació" pels efectes que l'anomenada llei Rovira tindrà sobre la normalització de la llengua.
- À PUNT: UNA TELEVISIÓ BILINGÜE? Canviar el model de la radiotelevisió pública valenciana era un objectiu que els partits de la dreta tenien marcats en l'agenda. Dit i fet. Al mes de març van presentar una proposició de llei -aprovada definitivament al juny- que desmantellava l'arquitectura jurídica de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i obria nombrosos clivells per a la progressiva castellanització d'À Punt.
La nova llei de creació de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana no cita en cap moment com un dels seus objectius la normalització i promoció de l'idioma, com sí feien les lleis que van donar carta de naturalesa a Canal 9 i À Punt. L'actual llei, a més, no diu en cap moment que el valencià haja de ser la llengua vehicular, un detall que encaixa amb algunes declaracions dels responsables de la Generalitat Valenciana que han manifestat, obertament, la seua aposta d'introduir continguts en castellà per, segons ell, guanyar públic. A més a més, resta pendent de redactar un nou llibre d'estil, sense que -segons la llei- siga preceptiu el vistiplau de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- LIQUIDAR L'ACORD DE PALMA. La primera legislatura del Botànic va coincidir amb el Procés de Catalunya. Fou en part per això que el govern del Botànic sempre va anar amb peus de plom a l'hora de plantejar sinergies i estratègies conjuntes en l'àmbit cultural. Tanmateix, l'any 2017 van signar la Declaració de Palma, una entesa entre Catalunya, País Valencià i les Illes per crear una xarxa a través de la qual fomentar els intercanvis culturals i artístics entre tots tres territoris i, en última instància, posar els fonaments d'un circuit en llengua catalana.
En aquest marc, s'hi van fer avanços en matèria artística, per bé que la Generalitat de Ximo Puig va ser prou més tímida en la participació de l'Institut Ramon Llull. La Generalitat hi col·laborava econòmicament per promocionar alguns lectorats, però mai no s'hi va integrar del tot.
Tota aquesta col·laboració, tanmateix, se n'ha anat en orris amb el govern de Carlos Mazón.
- UNA PERSECUCIÓ INAUDITA: A tots aquests elements caldria sumar, encara, les declaracions i accions que han posat en la diana la llengua i els seus referents, tant des de l'àmbit de l'autonòmic com des del local. L'arribada de Vox a llocs de poder ha estat determinant per a això. D'un regidor de Vox a Borriana va sorgir la idea de retirar de la biblioteca municipal revistes en català, entre les quals EL TEMPS. Aleshores no havien passat ni dos mesos de les eleccions del 28M.
Era, però, una declaració d'intencions. En la seua primera compareixença a les Corts, l'aleshores conseller Vicente Barrera, va situar en el bàndol dels proscrits l'Espai Fuster de Sueca, la càtedra Vicent Andrés Estellés, la Federació d'Instituts del País Valencià, la Fundació Bromera o Full, una entitat que es dedica a promocionar els escriptors i la lectura en valencià.
Amb Vox ja fora del govern, ha estat cridaner el silenci de la Generalitat Valenciana al voltant d'un Any Estellés que ha estat àmpliament celebrat per la societat civil.