Les Trobades d'Escola Valenciana han marcat la infància de centenars i centenars de xiquets i xiquetes d'arreu del País Valencià. Els tallers, les activitats lúdiques, els conta-contes o les actuacions d'humoristes com ara l'alcoià Xavier Castillo han format part del paisatge de diverses generacions. Uns espais de jocs i de lleure organitzats per als més menuts que es combinaven amb l'aprenentatge de la llengua pròpia i, en conseqüència, permetien socialitzar la diversió en català. Eren, no debades, un element de normalització lingüística per a les noves fornades i de vertebració del conjunt del territori en impulsar-se a diferents municipis de la geografia valenciana.
L'emergència sanitària de la COVID-19 va comportar la cancel·lació de les trobades durant l'any 2020 i va condicionar les celebrades l'any passat. Denominades com a retrobades, van consistir en actes d'aforament limitat i restringits a les circumstàncies sanitàries del moment. Amb la pandèmia del coronavirus remetent durant les últimes setmanes, Escola Valenciana ha presentat aquest dimarts una edició de les trobades que recuperen el format i l'esperit anterior a la crisi vírica. «Es torna a les places i als carrers del nostre país l'activitat més emblemàtica d'Escola Valenciana després dels anys de la pandèmia», ha expressat Isabel Vázquez, vicerectora d'Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València, com amfitriona d'un acte realitzat al centre La Nau, localitzat a la capital del País Valencià.
«Es tracta d'una activitat necessària per a la normalització lingüística del valencià, per a viure en valencià, que demostren que el valencià té un demà, però, especialment, un avui», ha destacat, així com ha subratllat que «és difícil avançar en drets lingüístics, però és fàcil retrocedir-ne». «A la Universitat de València, el 40% o 45% dels graus s'imparteixen estrictament en valencià», ha tret pit de la feina feta al centre universitari públic de referència. «És un goig poder anunciar en aquest espai universitari la recuperació d'un instrument de normalització lingüística», ha prosseguit Elionor Ortolà, vicepresidenta d'Escola Valenciana, que ha reivindicat unes trobades marcades per la reivindicació d'unes aules «diverses, feministes, coeducadores, arrelades, crítiques, laiques, interculturals, pacifistes, democràtiques, compromeses, sostenibles, universalistes i solidàries».
Unes trobades de la normalitat pandèmica que irrompen amb el lema «L'escola que ens fa lliures», el qual busca retre un homenatge a l'assagista, intel·lectual i pensador Joan Fuster en el centenari del seu naixement. «Continuarem treballant perquè s'eduque en llibertat a totes i tots els xiquets i xiquetes del nostre país, ja que, com deia Fuster, si tens un fill, ensenya'l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua», han afirmat des d'Escola Valenciana. «Reivindiquem la llibertat d'una escola que eduque ciutadanes i ciutadans que tinguen la capacitat d'actuar en la societat», ha complementat Laura Font, presidenta de la Coordinadora d'Alumnat, Pares, Mares i Professorat per l'Ensenyament Públic en Valencià (Cappev).
«El valencià ha de ser un dels pilars fonamentals del nostre sistema educatiu», ha assenyalat, per exigir a la Generalitat Valenciana que «tots els centres educatius han d'estar en condicions d'oferir una càrrega lectiva superior o igual al 50% en valencià» en presència del secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miguel Soler; el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano; o de la directora d'Innovació i Ordenació educativa, Reis Gallego, ambdós de Compromís. Com a crítica per l'actual implantació del model plurilingüe a l'escola, el qual ha estat escapçat pels tribunals valencians, ha recordat que «ara per ara, ni tan sols s'ha respectat el criteri de continuïtat pel que fa al pas de primària a secundària», és a dir, que d'una etapa educativa a l'altra no s'assegura que l'alumne continue rebent la mateixa quantitat d'hores lectives en llengua pròpia.
Atesa la polèmica que s'ha produït sobre els programes experimentals que ha permès la conselleria d'Educació, que, d'entrada, semblaven afavorir als centres de zones castellanoparlants que apostaven per uns mínims de català inferiors als fixats per la llei de plurilingüisme, l'organització civil també ha demanat que aquesta mena de programes experimentals «estiguen subjectes al fet de garantir l'adquisició del valencià». «Promoure la immersió lingüística és la millor llavor per avançar en el plurilingüisme, tant als centres d'infantil, primària i secundària», han defensat, abans de recordar històriques fundadores d'Escola Valenciana que s'han convertit en referents de l'ensenyament i de la lluita pels drets lingüístics com ara Carme Miquel o Empar Navarro.
«La invasió russa a Ucraïna ens ha de fer reflexionar sobre la importància del respecte, de la solidaritat, de l'estima als altres, de la necessitat de cuidar la nostra casa, la terra», ha incorporat, per mostrar la seua solidaritat amb el poble ucraïnès i retornar a la qüestió lingüística del País Valencià: «La llibertat és poder parlar, aprendre i treballar en valencià. Llibertat és compartir, consultar, estimar i viure en valencià».
Una persona que ha viscut i gaudit en llengua pròpia durant les trobades valencianes ha estat Paula Pérez de Lanuza, il·lustradora dels cartells de l'activitat educativa, lingüística i lúdica d'enguany. «He estat a les trobades com a xiqueta i també ho he fet com a voluntària durant la meua etapa universitària. Em feia molta il·lusió elaborar la imatge de les trobades 2022», ha narrat, per explicar que el seu objectiu amb les il·lustracions era mostrar «l'escola com un espai educatiu divers i inclusiu, on caben moltes activitats diferents, on es fomenta l'esperit crític, la col·laboració, la curiositat, el joc, les cures. Un espai on cabem totes, independentment de les diferents interseccions identitàries».
«He volgut representar un seguit d'escenes que representen tots aquests valors a través de petites grans accions i gestos quotidians: una abraçada de retrobament, la vergonyeta d'agafar-se la mà per primera vegada, o els debats més encesos sobre com frenar el canvi climàtic», ha agregat, per ressenyar que buscava utilitzar escenes que «funcionen tant com a conjunt com per separat» i una «gamma cromàtica alegre i viva combinada amb una paleta reduïda, que transmet un missatge en positiu, amb l'esperança de qui sap que allò que transmet cada dia canvia el món». Si la imatge de les noves trobades d'Escola Valenciana ha estat feina d'aquesta il·lustradora valenciana, la música ha estat una tasca d'Estel Navarro, cantant del grup de reggae Candela Roots, i Edu Altarriba. Titulada «Per fer-nos lliure», la cançó ha estat interpretada per un grup d'alumnes del CEIP 9 d'octubre d'Alcàsser (Horta).
L'acte ha comptat amb un nombre rellevant de figures de la societat valenciana. A l'aula magna de la Nau hi havia, no debades, representants de la conselleria de Transparència, la Sindicatura de Greuges, l'Ajuntament d'Agres, Podem, Compromís, Esquerra Unida del País Valencià, STEPV-Intersindical, CCOO-PV, Amics de la Bressola del País Valencià, el Micalet, Acció Cultural del País Valencià, Acicom, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana o la Fundació Full, així com tècnics lingüístics de la Universitat de València.
Fidels al compromís de vertebrar lingüísticament el País Valencià, les trobades de l'any 2022 arrancaran aquest divendres 25 de març a Crevillent (Baix Vinalopó). El calendari inclou parades el 27 de març a Rafelbunyol (l'Horta Nord), l'1 d'abril a Sant Vicent del Raspeig o el 3 d'abril a Mutxamel (Alacantí), Pinós (Vinalopó Mitjà) o Alfarb (Ribera Alta). El 9 d'abril les trobades valencianes viatjaran a Benigànim (Vall d'Albaida) i el 10 d'abril al barri de Campanar de València. El 30 d'abril tindrà lloc la Trobada d'Almassora (la Plana Alta).
L'Alt Palància acollirà una trobada virtual el 6 de maig i un dia més tard la festa educativa de la llengua pròpia s'aturarà a Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) i Quart de Poblet (Horta Sud). Si el 8 de maig visitaran Almenara (Plana Baixa), el 17 de maig ho faran a Casinos (Camp de Túria) i Llosa de Ranes (Costera). Quatre dies més tard serà el torn de Parcent (Marina Alta), Miramar (Safor), Agres (Comtat) i Cinctorres (Ports). Callosa d'En Sarrià, localitzada a la comarca de la Marina Alta, tancarà aquesta mobilització fonamentada en el lleure per promocionar la llengua pròpia el 28 de maig. És la tornada amb força de les icòniques Trobades d'Escola Valenciana