L'aniversari del primer any al capdavant de la Generalitat Valenciana era incomplet. Pocs dies abans de bufar les espelmes d'aquesta efemèride, l'extrema dreta Vox va decidir abandonar el Govern valencià. Els reaccionaris trencaven amb el PP per una ordre centralista de Santiago Abascal, capitost estatal dels ultraconservadors. El president valencià, Carlos Mazón, es quedava sense soci i havia de celebrar aquell primer curs de canvi dretà al País Valencià governant en solitari.
Mazón va assumir amb rapidesa la decisió dels seus antics companys de Consell i va destituir al conjunt dels càrrecs de Vox quan encara el rellotge no marcava ni vint-i-quatre hores d'ençà del moviment d'Abascal. En el seu quasi any de govern plegats, els populars i els ultradretans van impulsar lleis de volada com ara un canvi en la normativa que regeix la radiotelevisió pública valenciana i una transformació del model lingüístic a l'escola valenciana.
L'anomenada com a llei de Llibertat Educativa i la nova legislació d'À Punt han estat assenyalades per arraconar el valencià. Ho han denunciat des de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua —en el cas del nou sistema lingüístic a la xarxa educativa valenciana— i el Consell Valencià de Cultura fins al conjunt de les associacions i les entitats que treballen per la llengua i la cultura pròpia del País Valencià. L'última crítica ha emergit de Plataforma per la Llengua, qui ha avaluat el primer any de Mazón al timó de l'administració pública valenciana.
«La llei educativa impulsada pel govern de la Generalitat Valenciana busca exterminar el valencià», acusa l'ONG de la llengua pròpia. «Aquesta proposició, aprovada amb els vots de PP i Vox, crea dos sistemes: un per a la zona valencianoparlant i un altre per a la zona castellanoparlant. No garanteix que tot l'alumnat puga conèixer les dues llengües oficials, a diferència del model de les línies en valencià, amb 40 anys d'experiència i èxit», censuren.
L'entitat per la llengua sosté que «tal és la qüestionable justificació pedagògica d'aquesta llei que, fins i tot, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va reconèixer que l'havien "enganxat" quan la tertuliana i periodista Noa de la Torre li va plantejar si en les assignatures no lingüístiques vehiculades en anglès també es podrà triar entre castellà o valencià, o s'haurà de fer l'examen en anglès». «El model que defensa Plataforma per la Llengua permet la plena integració en la societat valenciana i garanteix la competència plena en castellà i valencià, així com l'aprenentatge d'una llengua estrangera», agreguen.
Els retrets s'estenen a la nounada llei per a la corporació audiovisual del País Valencià, promoguda pel PP i Vox: «Busca arraconar el valencià en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina». «La proposta obri la porta a la inclusió de contingut en castellà i vulnera la missió de promoció del valencià que fins ara ha tingut la televisió pública. Cal assenyalar que es tracta d'una nova vulneració de l'Estatut d'Autonomia Valencià, en tant que els poders públics estan obligats legalment a atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», subratllen.
La preocupació per les implicacions de la nova normativa de l'ens audiovisual valencià responen al fet que també vulneraria elements de protecció lingüística a escala europea, com ara la mateixa Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). «Estableix clarament l'obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals», indiquen. «El Pla de Simplificació Administrativa és l'atac més recent contra el valencià, ja que li resta pes en suprimir-hi l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i redueix d'un C1 a un B1 el requisit mínim del personal», apunten.
«Des de la seua arribada a la Generalitat Valenciana, el govern de Mazón ha discriminat sistemàticament el valencià», asseguren des de l'entitat que treballa per la normalització lingüística del català al territori valencià. «S'han vetat revistes a biblioteques pel fet d'estar escrites en valencià [en referència a l'actuació de l'Ajuntament de Borriana del PP i Vox], s'han anul·lat actes amb autors que escriuen en valencià, s'ha eliminat la llengua de campanyes municipals i l'estan fent desaparèixer de concerts, teatres, esdeveniments i mitjans públics», descriuen.
Una llengua minvant a les xarxes socials
L'avaluació de Plataforma per la Llengua ofereix un suspens a l'herència lingüística de l'antic govern del PP i la ultradreta Vox. De fet, assenyalen com l'executiu configurat aleshores per la formació de la gavina i el partit reaccionari «va intentar desvirtuar el model lingüístic, àmpliament acceptat, atacant l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i suprimint l'oficina de drets lingüístics». El conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, no debades, va estrenar-se pràcticament en el càrrec amb un qüestionament de l'autoritat normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En aquesta primera temporada del canvi polític al País Valencià, però, també s'ha produït, segons aquest examen de l'ONG del català, «l'esborrament del valencià de les xarxes socials» de l'administració pública. «El Consell incompleix absolutament el Decret 61/2017, i, en concret, l'article 19, que determina: 'Els continguts de titularitat de l'Administració de la Generalitat en internet, intranet i xarxes socials s'hauran de poder consultar almenys en valencià i en castellà, per aquest ordre; i si el mitjà ho permet, en una altra llengua de comunicació internacional. En qualsevol cas, la pàgina d'inici de la web serà en valencià. Si la xarxa social només permet l'ús d'una llengua, els continguts es redactaran o emetran en valencià'», denuncien.
«Hi ha hagut un canvi al castellà de la denominació dels perfils comunicatius d'algunes conselleries, un acte que va contra l'esperit i la lletra de l'Estatut d'Autonomia Valencià i de la normativa legal vigent», afirmen. I ho exemplifiquen: «El fet es pot comprovar a la pàgina de Facebook de la Conselleria d'Agricultura, Ganadería y Pesca, en la de la Conselleria de Servicios Sociales, Igualdad y Vivienda, al perfil a X de Justicia e Interior, i als perfils a X i Facebook de la Conselleria d'Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital».
Aquesta «castellanització» del nom dels perfils ha estat acompanyada «d'un canvi quasi exclusivament cap al castellà a la comunicació per part de la majoria de les conselleries de la Generalitat Valenciana, un acte que va contra l'objectiu de l'Estatut d'Autonomia Valencià i de la normativa legal vigent». «Les conselleries de Justícia, Hisenda, Serveis Socials i Innovació són les quatre on la comunicació pròpia en valencià és quasi inexistent», detecten.
Aquestes modificacions dels usos lingüístics han estat importants a la conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública. O, si més no, així ho apunten: «Des de juliol del 2023, el seu perfil a X i la seua pàgina de Facebook han passat a ser monolingües en castellà. En el període de juny al 15 de juliol del 2024, la pàgina de Facebook d'aquesta conselleria ha publicat 23 missatges propis en castellà i cap en valencià, i ha tornat a difondre cinc missatges en castellà del Centre de Seguretat TIC. Els pocs missatges en valencià publicats a Facebook són redifusions d'administracions externes a la mateixa conselleria».
«Els missatges propis dels perfils de la conselleria de Justícia a X i a Facebook són exclusivament en castellà. Per exemple, en el període de juny al 15 de juliol del 2024, la pàgina de Facebook d'aquesta conselleria ha difós 30 missatges en castellà i només ha publicat un missatge en valencià, el 18 de juny. A la xarxa X, només en la primera quinzena de juliol de l'any actual, s'han publicat 32 missatges propis en castellà i cap missatge en valencià», agreguen un altre exemple d'aquest canvi de dinàmica envers els usos lingüístics practicats per l'anterior Govern del Botànic, integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem.
Ara bé, hi ha hagut conselleries que han experimentat un increment en l'emissió de missatges en valencià, tot i ser «modestos», en paraules de Plataforma per la Llengua. «La conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme al juliol i agost del 2023 només va publicar a X un missatge propi en valencià. De setembre del 2013 a juliol del 2024, els missatges propis del perfil de la conselleria d'Innovació s'han difós de forma bilingüe, primer en castellà, i després traduïts al valencià», descriuen.
«Les conselleries que havien estat en mans de l'extrema dreta antivalenciana han tingut una evolució. La d'Agricultura, Ramaderia i Pesca fa servir la denominació oficial en castellà, un fet contrari a la normativa vigent. Des del 25 d'agost, la conselleria d'Agricultura va comunicar únicament en castellà, i quan havia emprat el valencià, ho havia fet amb faltes d'ortografia i sense respectar la normativa oficial de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua», desgranen. I completen: «Mesos després, tant la conselleria d'Agricultura com la conselleria de Cultura van passar a comunicar en xarxes socials de forma bilingüe, amb missatges primer redactats en castellà i després traduïts al valencià».
Una de les anècdotes que inclou aquesta avaluació de Plataforma per la Llengua va produir-se en el departament que encapçalava Vicente Barrera, aleshores referent institucional de Vox i amb una carrera professional marcada per haver-se dedicat al toreig. «A l'època en què encara n'era el titular l'extorero Vicente Barrera, van fer servir la paraula inexistent en valencià 'novellades' en la convocatòria d'un concurs taurí. El terme castellà 'novillo' es diu en valencià 'jònec'. Per tant, el concurs s'hauria d'haver anomenat 'jonegades'», narren.
«Plataforma per la Llengua ha estat una de les principals entitats a l'hora de defensar el valencià. A més de l'activitat diària de denúncia enfront dels atacs contra els drets lingüístics dels valencianoparlants, ha encapçalat les mobilitzacions a l'educació sota el lema 'La llengua no es toca!' i ha iniciat converses amb els grups del Congrés per aconseguir 50 vots que permeten dur la llei educativa al Tribunal Constitucional», reivindiquen la seua lluita per la llengua, i al·ludeixen a fites com assolir «més de mig miler de signatures a favor del topònim únic en valencià de Castelló de la Plana que PP i Vox volen castellanitzar». Un retrat d'un any polític lingüísticament agitat.