A mig camí entre la perifèria interior valenciana i la irradiació de l'àrea metropolitana de València, la comarca de la Foia de Bunyol atresora reivindicacions que romanen guardades als calaixos de les administracions. Junt amb la pols i les teranyines, fent companyia als clams d'indrets i col·lectius sense gaire ressò polític, hi ha la demanda d'unes infraestructures hospitalàries pròpies, una racionalització de l'impacte de la planta de tractament de residus o una millora del servei de rodalia, marcat al conjunt de la geografia valenciana per les queixes dels usuaris.
«Es tracta de greuges que ja acumulen massa anys», critica Manel Pastor, veí d'aquelles contrades. Pastor, però, és membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Foia de Bunyol-Xiva. Auspiciada per la societat civil, l'entitat desenvolupa «una tasca cultural centrada en la comarca». «Elaborem cada any una revista de miscel·lània, així com una monografia d'un tema de la comarca també amb una periodicitat anual. Organitzem uns premis d'investigació adreçats a la gent jove i comptem amb un apartat a la web que recull publicacions històriques, especialment d'entre finals del franquisme i principis de la transició, dels pobles de la nostra comarca», explica.
Aquest centre d'estudi, caracteritzat per la promoció cultural, la recerca de temàtiques vinculades a la comarca i el suport a les iniciatives que disseccionen les realitats d'aquestes contrades, no és una rara avis dintre del País Valencià. Al contrari, forma part d'una àmplia xarxa d'instituts comarcals que pensen el conjunt del país des de les comarques, amb una mirada de reforçar el sentiment comarcal i fomentar les investigacions sobre els seus territoris que vertebra el conjunt del país.
«Els instituts d'estudis comarcals són productors de patrimonis», afirma Josep Vicent Frechina, que combina la seua tasca de musicòleg amb la presidència de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, la qual actua de paraigua dels més de quaranta centres que existeixen arreu de la geografia valenciana. «Aquests centres activen processos de patrimonialització en tots els àmbits, com puga ser l'arquitectònic, el cultural, el social o lingüístic, per la seua tasca de recerca, difusió i dinamització. Són com xicotets focus escampats pel territori que generen processos de conscienciació i autoreferencialitat», expressa.
Amb dècades de treball a la seua esquena, són reivindicats pels seus integrants com a «peces claus per salvaguardar el patrimoni cultural, lingüístic, mediambiental i cultural del territori». A pesar del seu treball vertebrador i de preservació cultural, han estat obviats per les noves institucions governades pel PP. «Fins al canvi polític, comptàvem amb el suport de la Generalitat Valenciana i d'algunes diputacions. A partir del tomb a les institucions, les ajudes han desaparegut i han obviat qualsevol petició de reunió amb nosaltres. No ens atenen», censura.
«No és el mateix la situació econòmica dels instituts comarcals, que en alguns casos compten amb recursos propis importants, i de la federació que els aixopluga, encara que els centres es beneficiaven dels suports que rebia l'entitat paraigua. La situació de la federació és d'absoluta vulnerabilitat. S'ha salvat l'any, però les perspectives per al 2025 són incertes», descriu. «Afortunadament, hi ha altres mecanismes que no són les institucions valencianes, com ara el Ministeri de Cultura o l'Institut Ramon Muntaner, però sempre estem marcats per la precarietat per la dependència de les institucions», lamenta.
De nord a sud
Un dels exemples de supervivència malgrat les adversitats demogràfiques i la falta de recursos ha estat el Centre d'Estudis dels Ports. «Fa mig segle hi havia poca consciència comarcal. El vincle comarcal estava difús, però en els últims anys la situació s'ha capgirat. Els Ports, atesa la nostra dimensió en termes poblacionals, ha aconseguit tenir cert ressò, i crec que ha estat possible gràcies a entitats com ara el Centre d'Estudis dels Ports. Han estat les iniciatives civils aquelles que han possibilitat vertebrar la comarca, a través de projectes com ara l'Aplec dels Ports», narra Ernest Querol, del Centre d'Estudis dels Ports.
«La situació de la comarca dels Ports no és fàcil. Encara que s'han millorat les connexions, ha estat víctima de la planificació radial i dels moviments per tallar qualsevol vincle amb Catalunya, la qual cosa ens haguera pogut donar sonar solucions comunicatives. L'aïllament també té un impacte en la instauració en aquestes contrades d'activitat industrial, ja que sempre hi haurà més costos per importar mercaderies i, posteriorment, per comercialitzar-les. No és el mateix si tens bones comunicacions i una ciutat gran a prop», desgrana. «La conseqüència és el despoblament i la sagnia demogràfica, que només es compensa amb l'adveniment de persones immigrants», agrega.
A contracorrent, contra l'anterior difuminació comarcal i el procés de pèrdua de població, el Centre d'Estudis dels Ports fa més de quatre dècades que treballa per dinamitzar la comarca. «A la nostra història, hem tingut dues etapes. Va haver una primera marcada per la proesa d'editar cada trimestre una revista. Es deia Au i vam aconseguir publicar fins a 72 números. S'ha de destacar que teníem el suport de 300 subscriptors, una xifra molt important per a la nostra comarca», relata.
Aquella primera època del centre de recerca i promoció cultural va estar acompanyat de l'impuls de diversos llibres, com ara una guia bibliogràfica de la comarca i una primera monografia de la comarca dels Ports. «De fet, ara ho reeditem amb textos nous i una actualització del panorama comarcal. Comptarà amb la participació de fins a 35 autors», indica. Un concurs literari celebrat cada 25 d'abril i l'edició d'una revista científica, anomenada Papers dels Ports, han estat altres de les iniciatives que atresoren el segell del Centre d'Estudis dels Ports.
A més de 100 kilòmetres cap al sud, a la comarca de la Vall d'Albaida, també hi ha inquietud en el despoblament. Ara bé, la situació no és comparable amb els Ports. «Aquest procés es dona als pobles més xicotets arran de la falta de rendibilitat de l'agricultura. No sol passar a poblacions com ara Ontinyent, l'Olleria i Albaida», puntualitza Josep Albinyana, de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida. «La comarca viu un moment industrial prou bo després que en el passat experimentara processos de deslocalització. Abans de la pandèmia, però, aquest escenari ja estava revertint-se», incorpora per assenyalar «la unitat inconscient que es percep a les comarques centrals».
«Les comunicacions són molt millorables amb València i la resta de comarques. La connexió ferroviària és catastròfica», denuncia com a una de les preocupacions d'una contrada ben articulada per la carretera. «A l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, tenim com a objectiu el foment d'estudis que tenen com a àmbit de treball la comarca, així com la difusió de qualsevol recerca que estiga vinculada amb la nostra realitat. A més, tenim un premi destinat als millors Treballs de Final de Grau. És una forma d'impulsar estudis sobre la nostra comarca», exposa.
Si la pèrdua de població és el maldecap que recorre la comarca dels Ports, la preocupació a la Marina Alta és, justament, l'allau d'habitants temporals. O dit d'una altra manera: la saturació turística. «Acumulem reivindicacions i demandes com ara el Tren de la Costa, però el focus a la comarca se centra en l'impacte de la sobreexplotació del turisme. És un tema complex, però. No debades, és la base de l'economia i advertir dels riscos i els efectes d'una activitat que genera negoci és molt complicat», reflexiona Rosa Seser, de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. «La sobreexplotació del turisme també afecta l'ús del valencià», ressalta.
Amb activitats vinculades a desgranar la petjada de la saturació turística, el centre de recerca compta amb una part d'edició de publicacions sobre treballs comarcals, una altra de divulgació del patrimoni de la Marina Alta o de visibilitzar-se a fires i esdeveniments que se celebren arreu dels pobles d'aquestes contrades. «Tenim 623 socis i estem presents a quasi tots els pobles de la Marina Alta. Aquesta força ens permet ser independents econòmicament de les administracions. És cert que tenim l'ajuda de poblacions com ara Dénia, Xàbia, Teulada i Pedreguer, però la nostra massa de socis fa que puguem tenir una gran activitat de congressos, jornades, xerrades i altres iniciatives per reforçar el sentiment de pertinença comarcal», detalla.
Una comarca amb forta identificació és, justament, el Baix Segura, terra de frontera valenciana amb la Regió de Múrcia. «És una comarca amb un perfil molt definit i que viu un poc al seu aire, entre el País Valencià i Múrcia. És prou desconeguda dintre del País Valencià, de la qual es parla sense conèixer-la. Castellanoparlant majoritàriament i amb brutal desenvolupament urbanístic, compta amb el problema de la població flotant estrangera, sobretot residents europeus, i també de l'escassetat d'aigua quan atresora encara un component agrícola molt fort», cartografia Francesc Aracil, vicepresident de l'Institut d'Estudis Guardamarencs.
«Nosaltres estudiem la realitat de Guardamar, que atresora connotacions diferents del conjunt de la comarca. No debades, som l'únic poble del Baix Segura en el qual s'ha preservat la llengua. Ens dediquem a promoure tot allò que siga promoure la nostra realitat i generar coneixement del nostre poble a l'àmbit històric, lingüístic, econòmic o geogràfic, però cada vegada més ens arriben treballs que tracten la totalitat de la comarca del Baix Segura», retrata. «Només hi ha dos centres d'estudis a la comarca: l'existent a Catral i el nostre», afegeix.
SOS lingüístic
Els centres de recerca comarcals d'arreu del País Valencià en la seua tasca d'estudi atresoren una especial preocupació sobre la situació de la llengua pròpia, de la qual n'apunten un diagnòstic no gaire engrescador. «El valencià es troba en una situació molt complicada perquè les institucions que tenen el mandat de vetlar per la llengua, en una estratègia autolesiva que és impensable en qualsevol altre entorn polític, estan intentant arraconar-la i confinar-la en un reducte folklòric, inoperatiu i privat, i tornar-les a un estat subsidiari i minoritzat», denuncia Frechina.
«Si bé s'han assolit fites positives per al valencià, hi ha qüestions que està molt visibles i que són negatives, com ara l'ús del valencià entre la gent jove, a les xarxes socials o com està institucionalment el valencià amb el canvi de color polític a la Generalitat Valenciana i de moltes institucions, com ara diputacions o ajuntaments», comparteix Aracil. «Amb la bandera de la llibertat, estan actuant en contra de la llengua. És un absolut desastre», reforça Querol. «Estem en una situació veritablement perillosa amb iniciatives legislatives i actituds de menyspreu a la llengua per part de l'actual Govern valencià», incideix Pastor.
Aquesta ofensiva, tanmateix, ha provocat un despertar a la societat civil. O, si més no, així ho argumenta Frechina: «S'està propiciant un rearmament de la societat civil més conscienciada, ja que s'estan començant a articular iniciatives alternatives per compensar el despropòsit institucional. I per aquesta banda, hi ha esperança de contrarestar l'ofensiva antivalenciana que estem patint en aquests últims temps». «Som a temps de capgirar la situació. Ens hi hem d'implicar», tanca Albinyana. El SOS lingüístics d'aquells que pensen el País Valencià des de les comarques.