A la plaça Sant Agustí de València, tradicional indret d'eixida dels clams nacionals i pel país, feia un vent de tempesta, d'aquells que cega els ulls i provoca l'esclat de les llàgrimes. Aquella ventolera era una metàfora de la borrasca que afronta el País Valencià amb la cultura i la llengua pròpia: arraconament del valencià a les aules, desprestigi en les acreditacions idiomàtiques, menyspreu a figures de la literatura com ara el poeta Vicent Andrés Estellés, episodis de censura contra músics com ara Vicent Torrent o setmanaris històrics...
Però el teixit cívic valencià, amb un batec d'arrel valencianista, no abaixa el seu rostre. Planta cara a qualsevol huracà, vinga de ponent o provinent d'Almansa. Qui sap si inspirats per la presència del cantautor Lluís Llach, autor de lletres i himnes de lluita, milers i milers de persones han sortit aquest 9 d'Octubre, diada nacional del País Valencià, per protagonitzar una multitudinària manifestació. Convocats per la Comissió 9 d'Octubre, encapçalada per Acció Cultural del País Valencià i conformada per gran part de l'esquerra cívica, social, cultural, sindical i política del País Valencià, ha expressat que «som País Valencià» i «parlem valencià».
«Ha estat un any d'involució dels nostres drets lingüístics i d'atacs contra allò que representa el País Valencià. I per això hem eixir al carrer per manifestar-nos sota el lema 'Som País i parlem valencià'. No és just que el redreçament cultural i lingüístic que s'ha produït en els darrers quaranta anys estiga amenaçat ara per unes lleis hipòcrites i per un govern que no defensa la nostra llengua», ha explicat Josepa Costa, portaveu de la Comissió 9 d'Octubre, en al·lusió a la batejada com a llei de Llibertat Educativa, la qual ha estat censurada durament per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sota les melodies de la dolçaina i el tabal, amb cançons com ara «Bequetero», «Maseret», «Maulets» o «La Muixeranga», i amb la participació de xarangues, Acció Cultural del País Valencià lluïa una pancarta amb el lema «Ara i sempre. Som País Valencià». «Eixim al carrer perquè considerem que els atacs que estan havent-hi a la cultura i a la llengua del País Valencià són enormes. El president de la Generalitat Valenciana no està governant per a la diversitat i la pluralitat del País Valencià. Està governant d'una forma sectària», ha denunciat Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.
«Pretén censurar el terme 'País Valencià' quan costa en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, i està perseguint una llengua que és oficial i està patint un procés de minorització», ha refermat en la seua crítica. «Eixim al carrer per què som País Valencià i contra tots els atacs que està patint la nostra llengua i la nostra cultura», ha coincidit Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral El Micalet. «Estem experimentant una regressió contínua, com ara amb la nova llei educativa», ha consolidat Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana.
Amb una gran varietat de banderes, des d'estrelades valencianes a reials senyes i d'altres amb l'escut de la Generalitat Valenciana i desproveïdes de cap franja blava, Compromís ha mobilitzat a la seua militància i a la seua plana major per a la manifestació. La seua pancarta arrossegava una part important de la marxa, i al capdavant d'aquesta hi havia figures com ara Àgueda Micó, diputada al Congrés; Joan Baldoví, síndic a les Corts Valencianes; o Amparo Piquer, secretària general de Més-Compromís.
«Compromís sempre participem en la Comissió 9 d'Octubre. Per a nosaltres, és molt important participar dels moviments socials, de tota la societat cívica organitzada. I ara més que mai: estem en un moment d'emergència democràtica i en contra de la nostra llengua i cultura. És més rellevant que mai que hi haja cooperació entre sindicats, la plataforma per l'ensenyament públic i els partits polítics», ha indicat Àgueda Micó. «I com a mostra de la nostra acció contra la llei de la vergonya educativa del PP, hem liderat un recurs al Tribunal Constitucional», ha ressaltat.
Mostrant passaports de la República Valenciana, entre estelades i consignes a favor de la independència, Esquerra Republicana del País Valencià s'ha manifestat amb capçalera pròpia. Com també ho ha fet Esquerra Unida del País Valencià sota el lema «els nostres drets, els nostres recursos». «Enguany cal eixir més que mai contra un govern que pateix de valencianofòbia, i que està practicant un atac directe als nostres valors propis», ha proclamat Rosa Pérez, exconsellera de Transparència i Memòria Democràtica per Esquerra Unida del País Valencià.
«Som i serem País Valencià» ha estat el crit de batalla d'Intersindical Valenciana i «som llengua, memòria i país. Som classe treballadora» el clam de lluita de Comissions Obreres del País Valencià. «No volem ser una comunitat colonial. Volem ser un País Valencià lliure», etzibava la pancarta de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, que ha convidat el president de l'Assemblea Nacional de Catalunya, el cantautor Lluís Llach. «Fa falta defendre la llengua més que mai perquè ens volen arraconar com a poble. S'ha de mantenir el català i lluitar perquè vindran temps difícils. Des de fa 300 anys, patim un espoli fiscal als Països Catalans, Països Valencians i Països Balears, com se li vulga dir», ha avisat.
La senyera grandíssima del Bloc d'Estudiants Agermanats i l'avís de «la llengua no es toca» de la pancarta de Plataforma per la Llengua arredonien una mobilització amb presència del col·lectiu d'oposició a l'ampliació del Port de València. A continuació, però responent a una convocatòria diferent, hi havia la Coordinadora Obrera Sindical, la CUP, Endavant, Arran i el SEPC sota un lema d'inspiració en el poeta Vicent Andrés Estellés: «No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu».
«Ni França, ni Espanya. Països Catalans», «el valencià és el català de totes» i «visca la lluita de la classe obrera» cantaven en aquesta marxa, així com consignes contra el monstre de la ultradreta com ara «fora el feixisme dels nostres barris», «ací estem els antifeixistes» i «València serà la tomba del feixisme».
Un assistent de la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre ha denunciat a aquest setmanari una agressió per part de radicals feixistes, els quals estaven presents al matí a la processó cívica, segons afirma haver-hi reconegut. El manifestant ha estat agredit, segons el seu relat, per dur una samarreta que els ultres d'extrema dreta han identificat sota el desqualificatiu de guarro. Ha rebut un fort colp al cap i s'ha traslladat a l'hospital per aconseguir un informe de lesions per interposar una denuncia a la policia espanyola.
Som i serem país
Sota la mirada de Jaume I i amb la plaça del Parterre de València a rebentar, l'escriptora Gemma Pasqual ha llegit el tradicional manifest de la mobilització de la Comissió 9 d'Octubre: «Avui, 9 d'octubre, hem eixit al carrer per reivindicar, una vegada més, els nostres drets com a poble, la nostra identitat, la nostra història i, sobretot, la nostra llengua. Avui, més que mai, som conscients que la defensa del valencià és la defensa del que som i del que volem ser», ha engegat.
«Els atacs a la nostra llengua es disfressen de lleis i reformes que pretenen arraconar el valencià als marges de la societat, per reduir-lo a una llengua de segona, una llengua optativa i prescindible, quan és, en realitat, l'essència mateixa de la nostra identitat. No podem, ni volem, permetre que el futur del valencià estiga en perill», s'ha oposat. I ha parafrasejat a Estellés: «Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga, i aquesta determinació ens impulsa a defensar amb fermesa la nostra llengua en tots els àmbits, des de les aules fins als carrers, des de les institucions fins a les nostres llars. Cada atac contra la nostra llengua és un atac contra la nostra dignitat com a poble».
La denuncia s'ha llençat també contra la censura a les expressions pròpies i la derogació de les lleis de memòria democràtica: «Davant la censura institucional que vol esborrar noms i referents que ens defineixen, com el cas de Vicent Torrent, i davant la desmemòria que vol equiparar víctimes i botxins, ens alcem per dir que no acceptarem la manipulació del nostre passat». «No permetrem que la nostra història siga reescrita per aquells que volen justificar els crims del franquisme, ni que es minimitze el sacrifici dels qui van lluitar per la nostra llibertat», ha etzibat.
«No podem permetre que el feixisme, en qualsevol de les seues formes, prenga control del nostre present i del nostre futur. La cultura és la millor arma contra la ignorància i la intolerància, i és per això que hem de defensar-la amb més força que mai. Som la clau que obri tots els panys, som hereus d'una història de resistència, d'un poble que ha sabut sobreviure a intents constants d'assimilació i que, malgrat tot, ha mantingut viva la flama de la seua identitat. Aquesta flama no s'apagarà», ha proclamat entre aplaudiments. «La nostra lluita és per un País Valencià on la llengua pròpia siga respectada i valorada, on la cultura siga un reflex fidel de la nostra diversitat i riquesa, i on la memòria històrica siga preservada amb justícia i veritat», ha refermat.
L'escriptora i presidenta de la Societat Coral El Micalet ha accentuat el to nacional: «Som un poble que demana respecte per un territori cimentat de nord a sud, espoliat i saquejat per lladres i especuladors. Respecte per tots els col·lectius i lluitadors que es deixen la pell defensant-lo. El País de l'olivera s'aclama a tu, mare de terra sola». «Respecte pels que estimen i viuen lliurement. Respecte pels nouvinguts. Respecte pels aturats de les fàbriques tancades, pels llauradors sense terra, pels pescadors sense barca», ha demanat.
«Respecte pel nostre plany pels assassinats del feixisme: Miquel Grau,Guillem Agulló... Pels afusellats als murs de Paterna, els que encara són a les cunetes, els de les fosses comunes. Respecte pels antifeixistes, els de Pego, la Casa Nostra de Castelló, els de València i els de tot arreu», ha sol·licitat, per prosseguir amb la mateixa fórmula: «Respecte per Fuster, Estellés, Sànchez-Cutillas, Ovidi, Renau, Matilde Salvador... Respecte per la nostra cultura i pels seus creadors: muixeranguers, artistes fallers, escriptors, músics, pintors, actors... Respecte pels fills dels forners, els que fan versos».
Inspirada pels versos del poeta universal de Burjassot (Horta), ha clamat «respecte per un poble que ha deixat de comptar les síl·labes, de fer-se el nus de la corbata, un poble unit, alegre i combatiu que tot i les adversitats continua en peus». «Un poble que camina malgrat l'amarga polseguera i que reclama més que canvis, transformacions de futur, per ocupar el lloc que li pertoca en la història», ha tancat. I ha deixat clar: «Defensem el nostre dret a existir plenament i a viure plenament en valencià». La interpretació final de la muixeranga amb els punys alçats n'és un avís contra els vents provinents del ponent i d'Almansa.