La indignació no s'havia allunyat dels carrers de València. La ràbia i el malestar per la gestió del Govern valencià del popular Carlos Mazón de la dana brollaven a cada cantonada. Els cartells i les consignes de la multitudinària manifestació d'aquest cap de setmana apuntaven cap a l'actuació de la conselleria d'Educació, tot i que l'emprenyament era general, transversal. Havien passat setmanes i la normalitat encara era una paraula difícil d'articular. S'havia llevat el fang, s'havien netejat carrers, s'havia extret aigua d'alguns garatges, però l'escenari continua evocant aquelles produccions cinematogràfiques ancorades al gènere bèl·lic.
La petició dels assistents a la mobilització era inequívoca: demanaven la dimissió del president Mazón, acorralat mediàticament, políticament i socialment per la seua actuació en el dia D de la catàstrofe, i del conseller d'Educació, el neozaplanistaJosé Antonio Rovira. El seu departament, de fet, havia intentat vendre una tornada a la normalitat complicada, un retorn de la mainada a l'escola que, en determinades ocasions, xocava amb l'estat calamitós de les instal·lacions escolars, així com amb els processos de neteja a fons d'unes aules tacades pel fang putrefacte de la riuada del 2024.
El drama de Massanassa
Quan el rellotge s'apropava al migdia d'aquest diumenge, la tragèdia de l'Horta Sud sumava una altra víctima: un treballador de l'empresa pública Tragsa moria arran de la caiguda d'un porxat al centre públic Lluís Vives de Massanassa. «No hi havia cap informe que apuntara un risc d'enfonsament de l'edifici. Els informes tècnics assenyalen que el centre ha sofert danys importants, però que no suposaven un risc imminent per a l'estructura», exposava Rovira, que qualificava l'accident mortal «d'imprevisible» i subratllava que l'incident dramàtic s'havia produït en un pati exterior.
«L'edifici havia estat revisat per arquitectes de la conselleria i havia estat catalogat com a roig, la qual cosa significa que l'havien de demolir», contradeia Francisco Comes, alcalde de Massanassa pel PP. De fet, el consistori d'aquesta població de l'Horta Sud havia avisat a les seues xarxes socials, en un missatge datat del 7 de novembre, que «es prohibia a tota la població, per precaució, l'entrada als col·legis Lluís Vives [recinte en el qual va donar-se el sinistre laboral] i Ausiàs March, enfront de l'avís d'una possible demolició». La conselleria d'Educació, segona va avançar Levante-EMV, també havia considerat el centre dintre de la dotzena que estaven «absolutament destrossats».
Rovira acapararia els focus i les crítiques de l'oposició progressista quan va explicar per què no s'havia desplaçat al municipi després del terrible incident: «La prioritat era esbrinar què ha passat i el president ha decidit vindre al Palau de la Generalitat Valenciana, i jo també. A la localitat, s'ha desplaçat la vicepresidenta del Consell i altres càrrecs. No fèiem res allí». «Nosaltres també tenim la nostra família en Alacant i tenim dret a estar unes hores amb la nostra família. Això no impedeix que estem fent un treball de moltes hores; no només aquest conseller, sinó gran part de càrrecs i funcionaris de la conselleria», esgrimia.
«No entenem com va poder dir que la seua presència i la del president no feia falta en Massanassa perquè ells estaven amb les seues famílies. El to que utilitza, lamentablement, comença a ser habitual entre els membres del Consell», censurava Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, rememorant la falta de tacte de la ja exconsellera Núria Montes. «Ni Mazón hauria de ser president, ni tampoc Rovira, qui ha evidenciat una falta d'humanitat i de professionalitat absoluta», remarcava. «15 dies després de l'emergència, ningú sap res de la conselleria. Han abandonat la gestió educativa», expressava. I acusava el departament de Rovira: «S'han obert col·legis sense els informes de garantia de salubritat».
José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, enduria el to als micròfons d'À Punt: «De veritat, era imprevisible? Jo crec que no. El sentit comú em diu que no». «La mort del treballador i les declaracions [del conseller Rovira] són una errada de primera magnitud», retreia. Unes crítiques de les forces progressistes que giren el full contra el conseller d'Educació, una persona molt pròxima al comandant en cap del Consell d'ençà que ambdós es forjaren en la militància zaplanista.
Una onada d'indignació
Abans que els socialistes i els valencianistes exigiren la dimissió de Rovira pel seu comportament arran d'aquest sinistre laboral, la Plataforma per l'Ensenyament Públic, integrada per les organitzacions sindicals del sector, entitats civils valencians i les associacions de mares i pares de l'escola pública i d'alguns col·legis concertats cooperatius, havien reclamat aquest dissabte l'adeu del dirigent popular. Milers i milers de persones havien recorregut el centre de València sota un lema inequívoc: «Mazón i Rovira, dimissió».
«Mazón i Rovira no estan capacitats per a exercir el càrrec», havia expressat Rubén Pacheco, veu de la Confederació Gonzalo Anaya, que aixopluga al conjunt de les associacions de mares i pares de l'escola pública d'arreu del territori valencià, a les pàgines d'aquest setmanari. Tant la Confederació Gonzalo Anaya com la Plataforma per l'Ensenyament Públic, denunciaven que «moltes comunitats educatives» de la zona afectada per la virulència de la dana «havien estat abandonades». «No estan atenent les reivindicacions de l'escola pública», lamentava.
La Plataforma per l'Ensenyament Públic, de fet, carregaven contra la falta d'una higienització especialitzada dels centres una vegada havien estat netejats per la mateixa comunitats educativa i pels voluntaris; censuraven que el calendari de reobertura dels centres docents de la conselleria de Rovira «no s'ajustava a la realitat» per les condicions dels col·legis i els instituts, i mostraven el seu enuig per la falta de diligència del departament d'ensenyament. A més, hi havia un fort empipament perquè el Consell del PP havia reiniciat els tràmits per a la consulta lingüística a les famílies sobre l'idioma base als seus centres educatius a partir del pròxim curs escolar.
Currículum polèmic
A pesar del tarannà demostrat a la seua anterior etapa com a alt càrrec del PP, Rovira ha construït una biografia política farcida de controvèrsies en l'any i escaig de conseller d'Educació. Només arribar al càrrec va protagonitzar un dels inicis de cursos més caòtics arran de les múltiples deficiències que s'hi van registrar en el procés d'adjudicació dels professors interins. 21.000 docents van estar afectats per una gestió que va deixar ensenyants sense treball, altres amb canvis de destinació a cada nova actualització de les assignacions de les places i una llarga llista d'educadors pendents, a poques setmanes, del poble on havien de viure durant bona part del curs escolar.
Amb invectives que qüestionaven l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i altres contra la unitat idiomàtica del català, va donar el seu nihil obstat al model lingüístic pactat entre l'extrema dreta Vox i el PP per a l'escola valenciana. Es tracta d'un sistema segregador entre les zones de predomini lingüístic del valencià i les considerades amb predomini idiomàtic del castellà. Encara més, i segons van advertir diferents experts consultats per EL TEMPS i especialistes de la Universitat de Valencià, arraconava el valencià. Fins i tot, l'AVL va llençar un SOS per l'impacte d'aquesta normativa.
Al bandejament de la llengua pròpia a l'aula i la promoció d'un mecanisme d'elecció escolar de risc segregador —l'anomenat com a districte únic—, van sumar-se les retallades en el servei de l'Escola Oficial d'Idiomes i en la construcció d'infraestructures escolars. Les forces progressistes, així com a una bona part de la comunitat educativa, van denunciar una tisorada de 122 milions d'euros en el programa botànic Edificant, destinat a la rehabilitació i creació de nous equipaments educatius. Rovira va negar les retallades al·ludint a unes suposades irregularitats que han xocat amb les necessitats docents.
La seua gestió al capdavant del departament d'ensenyament van provocar que experimentava la primera vaga educativa quan encara no havia bufat les espelmes del seu primer any com a conseller. La manifestació massiva a València i l'elevat seguiment de l'aturada laboral van ser replicades per Rovira amb l'anul·lació de la contractació de 5.000 docents, un acord que havia llegat l'executiu tripartit del PSPV, Compromís i Unides Podem. Una tisorada que exhibeix el tarannà i la controvèrsia que arrossega Rovira en la seua gestió de la conselleria d'Educació.