A l’empresa de l’enginyer Ferran Dalmau, dedicada a la consultoria ambiental sobre prevenció d’incendis i d’inundacions, les instruccions que s’havien transmès als treballadors no admetien massa dubtes. La previsió meteorològica avisava d’una dana —una versió actualitzada de les antigues gotes fredes que han colpejat durant dècades i dècades el territori valencià— i la seguretat dels empleats prevalia. “La gent que veniu de fora podeu treballar des de casa si la situació ho requereix. Prioritzeu la seguretat”, deia el missatge enviat per la direcció quan l’agulla del rellotge havia sobrepassat les 21.30 de la nit.
“Els models donen 100 litres per metre quadrat en 24 hores, amb pics durant aquesta matinada”, s’informava en la comunicació interna. La comandància de la firma Medi XXI GSA comptava amb avantatge: arran del seu àmbit de treball, confeccionen models meteorològics com a ferramenta indispensable per a assessorar sobre la gestió d’inundacions i incendis. “Vam recomanar a totes les famílies de la nostra gent que es quedaren a casa. Encara més, sempre aconsellem que, quan es queden a casa per aquestes circumstàncies, tinguen les bateries externes carregades perquè el telèfon no deixe de tenir energia”, comenta Dalmau.
La dana que havia de sobrepassar amb més intensitat el País Valencià al llarg del 29 d’octubre, a tocar de la festivitat de Tots Sants, va provocar que la Universitat de València suspenguera les classes la nit d’abans. En municipis de la comarca de la Ribera Alta, com ara Alzira, Carcaixent o Algemesí, la mainada tampoc va acudir a l’escola. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) havia activat a última hora del dilluns 28 d’octubre els avisos taronja a l’interior de les comarques de València. A la resta del País Valencià, l’alerta era inferior, de color groc. En total, 17 municipis van acordar que l’endemà no hi hauria docència.
“Si tot segueix com preveuen els models meteorològics durant els pròxims cinc dies, aquesta dana, per les seues característiques i pel seu comportament, té molt de potencial d’entrar en el grup d’aquelles d’alt impacte, d’aquelles que poden ser recordades en el vessant mediterrani”, pronosticava dies abans de la tragèdia a X, l’antic Twitter, el doctor en Física i investigador de l’AEMET, Juan Jesús González Alemán. El risc d’aquest temporal de gota freda estava sobre la taula. De fet, l’AEMET actualitzaria els seus avisos només engegar la jornada del dimarts 29 d’octubre: l’alerta taronja s’expandia al sud de València i al conjunt de la Ribera.
Quasi una hora més tard, A les 7:36 h del matí, l’agència estatal assenyalava en roig l’interior nord de València. La zona de la Plana d’Utiel-Requena registrava precipitacions força intenses. A les 9:48 h del matí, l’alerta roja abastava el litoral de València, l’interior nord i les comarques de la Ribera. El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana se sumava a l’advertència de l’AEMET. Era el preludi dels primers rescats i dels desbordaments de barrancs, com el registrat a Xiva, a la Foia de Bunyol. També d’inundacions a poblacions com ara Carlet o Llombai, a la Ribera Alta.
A mig matí, per informar de la situació de la dana, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, afirmava que, segons la previsió meteorològica, “el temporal es desplaça cap a la Serrania de Conca i, en conseqüència, s’espera que a les sis de la vesprada disminuirà la intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana”. “Pel que fa a les alertes hidrològiques, els embassaments són molt per davall de la seua capacitat. Acumulen l’aigua rebuda sense problemes. No hi ha, de moment, cap alerta hidrològica respecte de cap embassament. Les precipitacions afecten el riu Magre, però fins ara no tenim cap alerta hidrològica”, complementava.
Tanmateix, la situació del Magre, afluent del Xúquer, es complicaria. A un quart per a les 12 h, quasi en paral·lel a la descripció de l’estat de la dana per part del Govern valencià, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana emetia un avís especial d’alerta hidrològica als municipis de la conca del riu Magre. “En aquests moments, les precipitacions s’han reduït, encara que el cabdal ascendeix. La capacitat del riu Xúquer permet absorbir el cabal. Cal tenir precaució i, sobretot, no apropar-se a les riberes del riu i dels barrancs actius”, es comunicava des del servei d’emergències de l’Administració valenciana.
Aquella alerta hidrològica seria el preludi del desbordament a Utiel del Magre i de l’avanç cap a la comarca de la Ribera Alta d’un riu d’aigua torrencial desbocat. A la contrada d’Utiel-Requena, els registres superaven de llarg els 60 litres per metre quadrat, és a dir, el llindar per catalogar una pluja com a torrencial. Els serveis d’emergències ja registraven centenars de telefonades, es produïen els primers senyals de desaparició de persones i el barranc del Poio, que abasta els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Alfafar, Massanassa i Catarroja, es descontrolva fins a provocar inundacions a l’Horta Sud. La situació s’havia desballestat fins al punt de registrar-se una mena de tornado a Benifaió, a la comarca de la Ribera Alta.
A la vesprada, les carreteres, curulles de gent en els seus vehicles que tornen a casa, es converteixen en una ratera. Moltes altres queden atrapades en els polígons industrials. Quan el rellotge marca les 20.00, la Generalitat Valenciana envia als telèfons dels habitants de les comarques de València un avís d’alerta: “Alerta de protecció civil per les fortes pluges i com a mesura preventiva es deu evitar qualsevol mena de desplaçament en la província de València. Estiguen atents a futurs avisos a través d’aquest canal i de les fonts oficials”. El missatge arriba quan s’amuntonen els testimonis de gent sense localitzar i el subministrament de llum és precari en diversos municipis. I quan la Diputació de València, segons ha publicat eldiario.es, havia enviat una comunicació als seus treballadors a migdia de tancament dels seus centres de treball “pel risc elevat per a la població”.
Els nervis d’una situació inèdita, el temor a un endemà tràgic, de proporcions inimaginables, s’estén al conjunt de la ciutadania del centre del País Valencià. Mazón fa una crida a seguir la informació des dels canals oficials de la Generalitat Valenciana i À Punt, la radiotelevisió pública valenciana, i afirma que estan recollint dades, que falta “informació veraç”. Les xarxes expressen el malestar per la gestió que ha fet l’Administració valenciana del PP d’una emergència que es converteix en devastadora quan a la nit es comunica la troballa dels primers cossos sense vida per part del cap del Consell. Al tancament d’aquesta edició, la xifra de víctimes és de 155 persones. Una tragèdia que supera la magnitud mortal de la pantanada de Tous del 1982 i evoca la riuà de València de 1957.
Una gestió deficient?
Quan els ciutadans de les comarques de València van rebre l’avís de la Generalitat Valenciana, els missatges de WhatsApp amb la pregunta “Esteu bé” i les cridades sense resposta d’amics i familiars ja eren la norma a la Ribera Alta i l’Horta Sud. “Va arribar tard l’avís del risc a la població”, expressa Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant. “Aquest avís s’hauria d’haver enviat a primera hora del matí. Ha mancat una actitud preventiva enfront de l’amenaça potencial que significava aquesta dana”, afirma una veu experimentada amb trajectòria a l’àmbit de les emergències.
Fonts expertes en emergències consultades per aquest setmanari, de fet, descriuen una sèrie de mancances en la gestió de la jornada del dimarts 29 d’octubre: “L’enviament de l’alerta a les 20 h quan l’alerta roja estava activada a les 14 h”, “la tardança a mobilitzar la Unitat Militar d’Emergències (UME)”, “no mobilitzar el servei de bombers forestals a excepció de les unitats helitransportades”, “no establir un pla de contingència perquè s’impedisca que milers de treballadors acudisquen als polígons” o “la manca de reforç del servei d’atenció telefònica del 112”, el qual va patir una situació de col·lapse per l'elevada demanda de cridades. Mazón, de fet, no ha demanat ajuda a l'exèrcit fins a la vesprada d'aquest dijous, quan a l'endemà de la tràgica nit del dimarts l'escenari era demolidor.
“La comissió de coordinació s’hauria d’haver reunit abans. Aquesta tragèdia era inevitable, però hi havia possibilitats de reduir l’impacte devastador. Com sol·licites de migdia la intervenció de l’UME i no ho fas ja de matí?”, assegura aquesta font experta. La Generalitat Valenciana, en canvi, argumenta que l’enviament de l’avís està subjecte a uns protocols i que no hi havia manera de decretar-lo abans que es donaren tres factors: l’alerta roja, un nivell tres d’emergència i un esdeveniment que ho agreuge, com puga ser una pluja que no cessa.
Hi ha veus que, de moment, es mostren més prudents: “Crec que encara és prompte per avaluar amb dades què ha fallat. L’episodi ha estat absolutament aclaparador. S’ha donat un escenari totalment anòmal i fora de rang, però compte: ja fa temps que s’alerta de la intensitat creixent d’aquests processos meteorològics a causa de la influència del canvi climàtic”, exposa Ferran Dalmau, director de l’empresa d’enginyeria que va recomanar als seus treballadors que no es desplaçaren fins a les oficines. Al contrari, justament, que molts treballadors que posteriorment es van trobar atrapats en polígons industrials o fent tasques de repartiment logístic enmig d’un temporal.
Encara que els senyals d’alerta d’AEMET eren d’un roig intens i les imatges de les avingudes torrencials proliferaven per les xarxes socials, empreses localitzades als polígons de la comarca de la Foia de Bunyol o del Camp de Túria, així com d’altres indrets, no van suspendre la jornada laboral i no van permetre sortir als seus treballadors abans que es trobaren amb les vies inundades. O, si més no, així ho censura Daniel Patiño, responsable d’Acció Sindical de Comissions Obreres al País Valencià: “Tenim constància d’una gran quantitat d’aquestes situacions en els polígons de Xiva, Xest i Riba-roja, així com als centres comercials Bonaire i MN4”.
“Molts dels treballadors van haver de quedar-se a dormir a les empreses perquè no els van deixar eixir abans que acabara la seua jornada laboral, quan els senyals d’alerta eren una realitat durant hores. Això va provocar que moltes persones tornaren cap a casa quan les carreteres eren avingudes d’aigua”, relata. La central sindical ha interposat diverses queixes a la Inspecció de Treball per possibles infraccions amb aquestes actuacions empresarials. “L’escenari del dimecres va ser molt diferent. Només ens costen casos aïllats d’empresaris de l’hostaleria a Picanya o Torrent que van obligar els seus treballadors a acudir al seu lloc de feina”, especifica.
Intersindical Valenciana ha denunciat pressions empresarials sobre els treballadors: “Volem denunciar algunes empreses que van obligar els treballadors a acudir al seu lloc de feina quan ja es veia que la situació podria ser més que problemàtica per a la seguretat del seu personal”. “L’esperit retallador de Carlos Mazón i la seua ineficàcia en la gestió de la dana posen en risc la vida de centenars de milers de treballadors i treballadores”, agregava a la seua crítica l’organització sindical valenciana en referència a la supressió de la Unitat Valenciana d’Emergències, creada per l’anterior Govern del Botànic, només accedir el PP a la Generalitat Valenciana i envers la tardança a enviar el missatge d’alerta als mòbils de la ciutadania valenciana. El secretari autonòmic d'Emergències, el zaplanistaEmilio Argüeso, estava reunint-se amb el cap dels festejos taurins durant el dia D del temporal.
“Només que el missatge de l’alerta roja s’haguera produït abans que la gent isquera de casa, la gent s’ho hauria pensat més. Ara bé, hi ha un problema de consciència situacional, és a dir, des del punt de vista social ens ha fallat la consciència de quina és la situació de risc en què ens trobem a causa de l’actual context de canvi climàtic”, assenyala Dalmau. “Cal reflexionar i analitzar per què, en general, la població no sol fer cas a les alertes meteorològiques”, coincideix Olcina en el diagnòstic sobre la falta de sensació de risc envers els avisos quotidians dels temporals. “Hem de preparar les noves generacions per a aquests escenaris meteorològics”, advoca Dalmau. “Ens falta educació per al risc”, ressalta Olcina.
Aquest expert en climatologia aporta algunes solucions: “Una opció seria canviar els mecanismes de les alertes meteorològiques i optar per colors més enèrgics, com ara una alerta negra perquè la gent tinga constància del risc que corre la seua vida, perquè siga conscient que no ha d’eixir al carrer”. L’establiment d’un sistema d’alerta com l’existent als Estats Units d’Amèrica amb els huracans seria una altra de les propostes. De fet, hi ha veus especialitzades que apunten la necessitat de considerar les gotes fredes que assoten el flanc de la Mediterrània com els huracans tropicals que afecten altres latituds del planeta.
Adaptar-se al canvi climàtic
La tragèdia amb quasi un centenar de morts d’aquesta dana és un avís terrorífic de com les antigues gotes fredes s’han agreujat per la influència de l’escalfament global. “La manera de ploure a la zona mediterrània està canviant i aquesta modificació dels patrons de precipitacions comporten conseqüències. Els plans d’actuació sobre inundacions estan fets per a un context anterior al dels últims anys, l’any 2010, quan s’observa que el procés del canvi climàtic va més de pressa del que es pensava i provoca efectes intensos, especialment en la nostra zona mediterrània. Arran d’aquests canvis, hem d’adequar els nostres protocols a aquesta nova realitat del canvi climàtic”, subratlla.
“La població ha de començar a ser conscient de quina és la situació. Fa deu dies, va eixir una notícia que marcava com les emissions globals havien abastat un nou record. Ens estem comportant com si volguérem que no hi haguera un endemà i aquesta actitud té conseqüències. A causa de l’escalfament global, s’està incrementant l’aigua preparada per a caure en forma de precipitacions a l’atmosfera. S’està evaporant molta aigua, la qual es manifesta en els processos que hem vist. I arran d’aquest panorama, ens hem d’adaptar”, reflexiona Dalmau. “S’ha d’adequar la prevenció de riscos laborals a la nova situació climàtica”, manifesta.
L’adaptació dels protocols a les circumstàncies d’aquesta nova època climàtica ha d’estar acompanyada, segons l’enginyer forestal, “per un canvi en l’actitud de la població i de les autoritats governamentals”. “La població ha de ser més comprensible i entendre que si reben una alerta de prevenció, no és cap intromissió a la seua intimitat, sinó que és un avís de seguretat i per ser conscients del risc que hi ha durant aquella jornada. Això sí, les administracions han de millorar la manera de comunicar-se amb la població i fer-ho amb més rigor. Cal tecnificar d’alguna manera la percepció social dels riscos ambientals per evitar que hi haja les crítiques tradicionals quan les previsions meteorològiques no encerten”, suggereix.
“En aquest context de canvi climàtic, s’està produint una modificació dels models de previsió climàtica, i els experts en meteorologia compten amb més incerteses. Una previsió meteorològica, al remat, és un càlcul d’un determinat escenari climàtic, perquè abans, quan s’han donat aquesta mena de factors, ha ocorregut. Com es tracta de percentatges, de probabilitats, s’hauria de comunicar així a la població”, detalla el seu plantejament. “Afrontar aquestes situacions és importantíssim. L’impacte de no fer-ho és ben visible”, assenyala.
“El negacionisme mata”
La catàstrofe a la Ribera Alta, la Plana d’Utiel-Requena i l’Horta Sud mostra la importància de la ciència meteorològica en un context de riscos creixents a causa del canvi climàtic. Tanmateix, les polítiques de mitigació són atacades pels partits ultradretans, que com ara l’extrema dreta Vox condiciona l’acció de govern, per exemple, del PP al País Valencià. “El negacionisme climàtic mata. Ignorar el que està passant amb les condicions climàtiques, intentar negar-ho i suprimir les lleis que afronten el canvi climàtic i contenen accions d’adaptació a la nova realitat climàtica té conseqüències”, recorda Olcina.
L’enginyer forestal Ferran Dalmau, de fet, fa una comparació entre la tragèdia de Tous i la devastadora dana de la setmana passada: “A la pantanada de Tous del 1982, la qual va afectar només la conca del Xúquer, va haver-hi nou morts. Han passat 42 anys, i aquesta dana, que en quantitat de pluja ha estat inferior, ha comportat la mort de 155 persones i ha trastocat la vida dels habitants de les conques del Xúquer i del Túria, que és com si tingueres dos incendis potents al mateix temps. Amb aquesta comparació, el que veiem és com canvien l’escala, l’extensió i la intensitat dels fenòmens meteorològics”.
“Quin percentatge de relació té a veure amb el canvi climàtic? Encara no ho sabem. La ciència, com que no és una religió, no aporta una relació binària. Expressa un percentatge, una probabilitat. Ara bé, és innegable que ostenta una relació amb la quantitat d’energia que estem amollant a l’atmosfera”, argumenta. I remata: “El canvi climàtic no és una creença, és un fet científic. I, per tant, no és discutible. El negacionisme del canvi climàtic, per les conseqüències d’endarrerir les mesures urgents que necessitem, s’assembla al terrorisme”. El dimarts 29 d’octubre, no debades el terror va apoderar-se de diverses comarques del País Valencià. Una jornada que queda inscrita ja per a la història. Una lliçó, també, per al futur. •