—Aquest dissabte les entitats que formeu part de la Plataforma per l'Ensenyament Públic heu convocat una manifestació a València que demana la dimissió de Rovira i Mazón. Per què eixiu al carrer sota aquest lema?
Per què s'està posant en evidència la pèssima gestió de la postdana que està desenvolupant la conselleria d'Educació pel que fa a les famílies i els centres docents. És evident o, si més no, aquesta és la sensació absoluta que hi ha al conjunt dels actors de la comunitat educativa, que la conselleria està més preocupada de fer una campanya de publicitat perquè es pose de manifest una reobertura extraordinària i ràpida de centres educatius que no estan en condicions d'obrir. La situació arriba fins a l'extrem que anuncien la reobertura d'un centre educatiu quan realment no es pot i, en conseqüència, no s'obri, ja que la seua directiva, la comunitat educativa i les famílies es planten perquè no es produïsca la tornada en aquestes condicions.
—Quina és la situació dels col·legis i els instituts als municipis que han estat devastats per la gran riuada i barrancada del 2024?
La situació dels centres educatius que han estat afectats —els quals s'ha de distingir d'aquells ubicats en zones assolades per la dana i amb la seua comunitat educativa damnificada— és de devastació absoluta. El percentatge de centres educatius que poden obrir de la totalitat dels colpejats pel temporal és ridícul. Al capdavall, la immensa majoria de les escoles afectades si estan netes o parcialment netes ha estat perquè les famílies, els voluntaris i, en general, la comunitat educativa han estat netejant-los, llevant el fang que s'ha acumulat.
En pocs casos, aquesta tasca ha estat després acompanyada d'una neteja realitzada per especialistes, per una empresa professional que assegure la seua higienització, que és indispensable per dotar als centres d'un certificat sanitari. El certificat, no debades, marca que després del pas del fang putrefacte de la dana les instal·lacions escolars estan en condicions d'acollir, de nou, l'alumnat i la comunitat educativa. Insistisc: són molt poquets els centres educatius que estan en aquesta situació.
—Hi ha hagut una manca de rapidesa en la neteja i en la higienització dels centres docents per part de la conselleria que encapçala el popular Rovira?
Els equips de la conselleria no van entrar a netejar fins de la setmana passada. I, recordem, sense aquesta rentada i la higienització pertinent, no hi ha garantia sanitària. Per tant, hi ha alguns centres educatius que compten amb aquest certificat, però la majoria de les instal·lacions escolars no es troben en aquest escenari. De fet, la falta de condicions òptimes per a emprendre la reobertura dels col·legis és el motiu perquè a diverses poblacions de l'Horta Sud, com ara Sedaví, Catarroja o Paiporta, no s'hagen obert els centres arran de la negativa de les seues comunitats educatives a dur els seus fills i les seues filles en aquestes condicions sanitàries.
—De la pandèmia de la COVID-19, va extraure's la lliçó de la necessitat d'atorgar, en la mesura del possible i com més ràpid, millor, normalitat a la rutina de la mainada. Quina solució s'hauria de prendre en el mentrestant, en l'interregne fins a poder obrir en condicions les escoles?
Abans de tot, l'administració autonòmica valenciana ha d'incloure el sistema educatiu dintre de les seues prioritats. Estem farts de sentir que, en primer lloc, s'ha d'atendre les prioritats, però sembla que aquest Consell no té l'educació com a una prioritat. Quan s'establisca l'educació com a prioritat, sent que hi ha recursos autonòmics, estatals i europeus a l'abast per atendre aquesta emergència, s'hauran de mobilitzar perquè com més prompte, millor estiguen operatius els centres. I si no es poden habilitar ràpidament les infraestructures, s'hauran de buscar solars al municipi per situar barracots.
Aquesta proposta, de fet, no és cap barbaritat. Ja es va donar amb la dana del Baix Segura, quan en nou dies, i ho remarque, els centres ja estaven nets. En aquell moment, es va fer els contractes ràpidament i les empreses de neteja van actuar-hi. En aquest cas, la tragèdia és increïblement més gran, però disposem de més recursos. Mentre es renten els centre educatius, l'administració valenciana ha de posar els recursos humans i econòmics disponibles per netejar i condicionar espais perquè els xiquets i les xiquetes tinguen l'atenció que mereixen.
—La conselleria d'Educació ha abandonat l'escola pública?
D'entrada, no està parant l'orella a les seues reclamacions. Hi ha moltes comunitats educatives que es troben, efectivament, totalment abandonades. La crispació és aclaparadora i compartisc el malestar exhibit per les comunitats educatives, com ha passat a Paiporta o Catarroja, entre altres poblacions. Un dia abans de la protesta a Paiporta, es va produir la primera visita de les zones damnificades per part del secretari autonòmic i el director general. Ambdós càrrecs van reunir-se amb la comunitat educativa de Catarroja, la qual els va mostrar com les seues previsions d'obertura de centres no eren realistes. És increïble que no hagen comprovat sobre el terreny si les seues previsions s'ajustaven a la realitat.
—L'exigència de la dimissió del conseller Rovira és com si ploguera sobre mullat. Abans de la dana, la Plataforma per l'Ensenyament Pública ja reclamava la seua destitució per les retallades en el programa de construcció d'instal·lacions escolars, el nou model lingüístic o l'establiment del districte únic.
Voldria que no ploguera sobre mullat, ens escoltaren i tant Mazón com Rovira es posaren a un costat per deixar pas a altres governants. Ambdós han demostrat que no estan capacitats per a desenvolupar els seus càrrecs.
—S'ha actuat igual amb l'escola concertada que amb la xarxa 100% pública?
M'ha sobtat que no s'està prestant atenció a les necessitats de l'escola concertada. No apareixen, pràcticament, en les circulars de la conselleria d'Educació. És evident que hi ha centres concertats que han patit l'impacte del temporal i, com a mínim, haurien de rebre l'atenció que mereixen. Nosaltres tenim escoles cooperatives federades i ens consta que no han tingut gens ni mica d'atenció per part del departament d'Educació.
—Quin hauria de ser el calendari d'actuacions per a un retorn a la normalitat als col·legis afectats per la virulència del temporal?
Nosaltres no podem traçar un calendari perquè, possiblement, ens falten dades de la situació de cada infraestructura escolar o de la quantitat d'alumnes afectats. Ara bé, sí que sé que les dades de la conselleria d'Educació no són reals. Segons sostenen, el nombre d'alumnes afectats ascendeix a 24.272, i, d'acord amb els nostres càlculs, aquesta xifra quasi es triplica. Quantificar és complicat, però seria oportú crear una comissió de crisi amb representació de tota la comunitat educativa per establir un calendari i un pla d'actuació. En les dues reunions que hem tingut amb el conseller, li ho hem demanat, però, de moment, encara no en sabem res.
—Una de les vostres queixes és sobre la reobertura del procés de la consulta lingüística que pot arraconar el valencià a l'escola.
En efecte, la conselleria ha reobert la tramitació de l'elecció de la llengua base. La consulta s'ha endarrerit, però els tràmits s'han engegat una altra vegada. És indignant perquè s'agrega un motiu de preocupació a les famílies quan n'haurien d'estar exemptes d'aquest maldecap.
—Quines són les principals demandes que exigireu aquest dissabte a la manifestació?
La dimissió de Rovira i de Mazón és prioritària, així com una actuació de l'administració amb els peus sobre el terreny i que atenga les necessitats i les sol·licituds de la comunitat educativa. O dit d'una altra manera: que es prioritze el nostre alumnat, el nostre professorat i el nostre sistema públic amb l'aportació dels reforços i dels recursos necessaris tant en l'àmbit humà com material. No pot ser que la conselleria d'Educació no cobrisca les vacants tant del professorat que ja faltava abans de la dana com d'aquell que no es pot reincorporar per haver-hi estat damnificat pel temporal. Ens sembla una falta de respecte i una autèntica vergonya.