Sandra Cuevas és presidenta de l'Escola Gavina, una de les cooperatives educatives pionera en l'ensenyament en valencià al País Valencià. El dimarts al matí de la setmana passada se'l va passar penjada al telèfon, inquieta per les novetats meteorològiques que arribaven des de la Foia de Bunyol.
Terra endins plovia a bots i barrals, però l'Ajuntament del municipi on està situada la Gavina, Picanya, no havia declarat la suspensió de classes, com sí que havien fet altres consistoris del voltant. Per tant, havia de mantenir les portes del centre obertes. Sí que va suspendre les activitats extraescolars de les 17.30 hores, que depenien directament d'ella. Quan a les 17 hores la totalitat dels 310 alumnes d'infantil, primària i secundària van abandonar les instal·lacions, va respirar alleujada. Sandra va marxar i abans d'arribar a casa, encara va tenir temps de fer algunes compres.
El que va vindre després ho sap tot el món. Una enorme llengua d'aigua procedent del barranc del Poio va arrasar a partir de meitat vesprada l'Horta Sud. La Gavina, situada al marge dret del barranc, a uns 800 metres de la llera, en una partida coneguda com la Martina, no va quedar indemne. Des de finals de la setmana passada que famílies, treballadors de l'escola i voluntaris trauen fang. I fang. I més fang. Un agricultor que va arribar des de Conca amb el seu tractor els ha tirat una mà.
Rubén Pacheco: "Després del que ha passat, caldrà reforçar l'acompanyament psicològic de l'alumnat"
La pitjor part se l'han enduta els tres soterranis. Dos d'ells s'utilitzaven com magatzem. L'altre contenia les aules de tecnologia i plàstica. Tot s'ha llançat a perdre. Com han pogut, poal a poal, a través de llargues cadenes de voluntaris, els han anat buidant els darrers dies, però encara resta feina a fer. "Per poder netejar ens caldria aigua i, de moment, no en tenim perquè la potabilitzadora funciona al 30%". El sòl de fusta de l'aula de música l'han hagut d'arrencar.
La Gavina és una de les moltes escoles que, des del 29 d'octubre, han hagut de paralitzar la seua activitat. També en l'àmbit educatiu, el panorama que ha deixat la gota freda és desolador. A tota la demarcació de València, 92 centres educatius s'han vist afectats per l'onada de fang que van provocar les pluges. En total, sumen un poc més de 24.000 alumnes.
L'absència d'escola és, en el curt termini, un trastorn per a les famílies, moltes de les quals estan centrades aquests dies a buidar les seues cases, restablir els subministraments bàsics, retirar el fang dels carrers i gestionar la paperassa administrativa. En els casos més dramàtics, també gestionar el dol. En el mitjà i llarg termini deixa a la xicalla sense el dret bàsic a l'educació, un espai d'aprenentatge i socialització central en les seues vides. És, per tant, un problema majúscul, tant per a adults com per a infants.
La casuística és, en tot cas, variada i vas des de centres que només han de retirar el fang i netejar i altres que amenacen de ruïna. Entre aquests últims, hi ha, segons ha pogut saber EL TEMPS, el Lluís Vives de Massanassa, l'Ausiàs March, de la mateixa localitat, o el CEIP Orba, situat en una de les zones més deprimides d'Alfafar.
Segons va informar Conselleria d'Educació ahir als agents de la comunitat educativa amb qui es va reunir, dels 92 centres afectats, 24 reobriran les seues portes dilluns vinent. Altres 29 ho podran fer al llarg de la setmana pròxima. Dinou presenten danys greus i altres 12 hauran de ser reubicats en aules prefabricades.
L'alumnat afectat per la dana pot matricular-se en altres centres de forma transitòria.
Els interrogants, doncs, s'obren entre aquelles famílies que fins ara portaven als seus fills i filles a centres que, a hores d'ara, no saben quan obriran les portes. Conselleria ha habilitat per a totes elles un mecanisme extraordinari que els permet matricular les seues criatures de forma temporal en aquells centres educatius on hi haja places disponibles. A més, segons el departament d'Educació, tindran garantit tant el transport públic com el servei de menjador. Conselleria calcula que tenint en compte les places vacants existents a València i als municipis de l'Horta Sud no afectats pel temporal, disposa de 26.700 places.
Aquest pla, tanmateix, presenta alguns clivells. El primer té a veure amb les dificultats per al transport, d'una banda, pel col·lapse del trànsit en tota la zona sud de la ciutat de València (amb cues de fins a dues hores) i, d'altra banda, per l'assolament d'alguns dels ponts que creuaven el Poio. El segon té a veure amb l'impacte emocional que tindrà en la xicalla reubicada el fet de canviar-se de grup i integrar-se en una classe nova, sense mestre ni companys de referència.
"La situació és molt complexa i entenem que s'estan fent tots els esforços. Però seria més fàcil arribar a solucions si tingueren contacte amb la resta de la comunitat educativa. No tenen tacte perquè els falta contacte", explica Rubén Pacheco, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares (FAMPA) de València, qui reclama mesures que "no trenquen la xarxa social dels xiquets i xiquetes". Des de FAMPA València, que ha iniciat una campanya d'acapte d'ajuda econòmica en col·laboració amb les associacions de famílies afectades, reclamen "un pla específic per a cada municipi i dins de cada municipi, per a cada centre".
En l'aire queda també què passarà amb el professorat que treballa en centres que no tenen previst obrir en el curt termini i els alumnes dels quals acaben dispersant-se en altres centres educatius. També què passa amb el professorat que s'ha vist directament afectat per la dana. En aquest sentit, el sindicat STEPV reclama la pròrroga dels permisos al professorat afectat que es troba atenent les seues cases i famílies i la substitució d'aquest professorat mentre estiguen actius aquests permisos.
Siga com siga, tot indica que l'alumnat tant de l'Horta Sud, com de la Ribera Alta, com de la Foia de Bunyol tardaran encara a recobrar la normalitat. Alguns centres, com ara la Gavina, ja han contactat amb tot el seu alumnat per tal de preocupar-se per les seues necessitats més immediates. "Després del que ha passat, caldrà reforçar l'acompanyament psicològic de l'alumnat", estima Rubén Pacheco, de FAMPA-València.
Per tal que arribe aquell dia, però, encara caldrà traure molt de fang, netejar racons i renovar mobiliari. Una tasca ingent, contra-rellotge, que cada comunitat educativa aborda amb els recursos de què disposa. "Ens han escrit de Catalunya, d'Euskadi... per preguntar-nos què necessitem i oferir-nos ajuda. És molt reconfortant això", diu Sandra Cuevas, presidenta de la cooperativa Gavina, amb la veu emocionada. Ella, com molts altres, treballa aquests dies de valent perquè les aigües de l'educació tornen al seu llit com més prompte millor.
LA CONSULTA PER LA LLENGUA, AJORNADA
Durant la reunió mantinguda ahir entre Conselleria i els agents de la comunitat educativa, el conseller José Antonio Rovira va confirmar que s'aplaça la consulta per tal que les famílies decidisquen quina és la llengua base en què volen que els seus fills aprenguen. En principi estava previst que la dita votació tinguera lloc entre el 25 de novembre i el 6 de desembre. En la reunió d'ahir dimecres, Rovira no va fixar una nova data per a la consulta.