Al calendari polític del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, hi havia un dia encerclat en roig. Acorralat per l'oposició progressista, pressionat pel Madrid mediàtic i amb el rebuig del carrer, el comandant en cap dels valencians pretenia el passat divendres espantar la tempesta política amb dos moviments: dibuixar una cronologia singular dels esdeveniments del fatídic 29 d'octubre i prendre impuls amb una remodelació del seu Consell que servira de tallafocs.
El cop d'efecte d'aquella intervenció, profusa en derivar responsabilitats a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i escassa en admetre errors propis, va dissoldre's en qüestió d'hores. En la batalla pel relat de la jornada D de la tragèdia, Mazón va negar que estiguera incomunicat durant hores a causa del seu dinar privat i va assenyalar que havia telefonat a l'alcalde de Cullera, el socialista Jordi Mayor. «La trucada no era per a informar-me per res que hauria de veure amb l'emergència», va respondre el batlle del municipi de la Ribera Baixa.
«Pensava que m'estava cridant des del CECOPI [el centre valencià de coordinació d'emergències de protecció civil], però avui ja sabem que va ser una telefonada més pròpia d'algú que ix d'un dinar de cinc hores», va agregar el primer edil de Cullera sobre un diàleg que amb prou feines va superar el minut. El Govern valencià del PP rebia un altre colp en la seua narració per esquivar la dana política que l'assetja des d'aquella terrible vesprada-nit de Halloween anticipat.
Mazón, de fet, resisteix estoicament perquè els populars espanyols han capgirat l'escenari polític fins a posar en perill el nomenament de la ministra de Transició Ecològica, la socialista Teresa Ribera, com a posseïdora d'una gran vicepresidència verda a la futura Comissió Europea de l'alemanya Ursula von der Leyen i, en conseqüència, han fet trontollar el tradicional pacte entre liberals, socialdemòcrates i populars per aïllar els grups més radicals de l'extrema dreta. Un moviment que, de moment, debilita el govern comunitari enfront d'uns Estats Units d'Amèrica que esperen l'accés a la Casa Blanca del reaccionari Donald Trump.
A pesar que la formació de la gavina ha utilitzat la dana per bloquejar l'elecció de Ribera, amb l'aquiescència del capitost dels populars europeus i enemic intern de Von der Leyen, el germànic Manfred Weber, el líder estatal dels dretans, el gallec Alberto Núñez Feijóo, ha llençat un avís a Mazón: «Ja no hi ha marge per a errors». «La confiança, quan s'ha ressentit, s'ha de recuperar», ha subratllat, encara que ha igualat la responsabilitat de la dana de l'administració valenciana, posseïdora de les competències d'emergències i de protecció civil, i de l'executiu estatal.
Una crisi per fascicles
Amb una situació delicadíssima i el seu comandament del Consell penjant d'un fil, Mazón ha fiat la seua supervivència política a la reconstrucció econòmica de les comarques devastades i a la reconfiguració del seu govern. De moment, però, el cop sobre la taula de canviar la composició del seu gabinet i col·locar un tallafoc sobre les crítiques que l'assenyalen s'està produint per capítols i a través de notes de premsa. En aquestes circumstàncies, amb un president en hores baixes, una legislatura de futur incert i una tasca ingent al davant de qualsevol àrea, no ha estat fàcil trobar figures que accepten un àpat de difícil digestió.
La primera peça del puzle que tracta d'encaixar presidència per a reflotar el rumb ha estat l'elecció de Susana Camarero, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, com a portaveu del Consell. El nomenament oficialitza una realitat durant els darrers dies de la crisi: l'assumpció de Camarero de la tasca ingrata de comunicar l'acció d'un govern marcat per la polèmica gestió del temporal. Un moviment que degrada el paper de Ruth Merino, actual consellera d'Hisenda i present en les quinieles per a ser apartada del gabinet popular.
Mazón ha optat pels seus cercles de confiança a dintre del partit per rellevar Núria Montes, fixatge estrella provinent de la patronal hotelera Hosbec, consellera fins ara d'Innovació, Indústria, Turisme i Comerç i marcada per la seua falta de tacte amb els familiars de les víctimes mortals. A pesar de les seues disculpes, ha estat la primera a ser destituïda per part d'un president que busca oxigenar políticament el seu gabinet.
La substituta prové de l'entorn empresarial i econòmic de les comarques del sud del País Valencià. Es tracta de Marian Cano, que actuava fins al moment com a veu de l'Associació Valenciana d'Empresaris del calçat i germana del polèmic alcalde de la Nucia, Bernabé Cano, amb un currículum farcit d'ombres com ara saltar-se la llista de vacunació o les seues vetustes aventures amb protagonistes de la trama Gürtel.
L'entrada de Marian Cano al Consell reforça la influència del batlle del municipi de la Marina Baixa a l'administració valenciana. No debades, Miguel Ángel Ivorra, exregidor del PP sota la vara de comandament de Bernabé Cano, ostenta la direcció general d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, i Ángela Cano, filla del controvertit alcalde que governa ininterrompudament des del 2001, va ser una de les incorporacions del departament de Presidència com a personal eventual. El baró de la Nucia, segons narra el periodista Francesc Arabí a Los tentáculos del truhan va professar la fe zaplanista i va comptar amb el suport de Mazón, qui va compartir l'any 2021 la seua reelecció com a president del PP d'aquesta localitat de la Marina Baixa. Cano ocupava el càrrec des de 1993, quan el carnet d'identitat assenyalava 26 anys.
Tanmateix, el trencaclosques més complicat de resoldre és el relleu previst de Salomé Pradas, actual consellera d'Interior i Justícia, desconeixedora del sistema Es-Alert i una de les grans assenyalades per la gestió imprudent del Govern valencià de la formació de la gavina. Si, finalment, s'opta per apartar Pradas, l'equip de Mazón haurà d'executar un doble moviment: trobar una persona que s'encarregue de l'anunciada conselleria d'Interior i Emergències, un desafiament per a qualsevol després de la gran dana, i buscar-ne una altra per encapçalar la cartera de Justícia. Tot un repte que provoca una remodelació amb comptagotes.
De moment, i en plena batalla pel relat amb la Unitat Militar d'Emergències, Mazón ha sorprès amb la seua renovació del Consell per fascicles amb el fixatge d'un exdirigent militar per a la vicepresidència que liderarà la reconstrucció econòmica i social: el tinent general Francisco José Gan Pampols, nascut a Figueres (Alt Empordà) i amb presència en el passat d'actes de la secessionista RACV. El comandament castrense, amb experiència a Kosovo, Bòsnia-Hercegovina o l'Afganistan, tindrà la missió d'elaborar un pla per a la recuperació de les zones devastades i centralitzarà les actuacions de l'executiu valencià. És el cop d'efecte que volia donar el cap del Consell.
L'ombra de la moció
Encara que Mazón estiga contra les cordes, la seua hipotètica eixida del Consell no és bufar i fer ampolles. Com a president de la Generalitat Valenciana, ostenta el poder d'enrocar-se enfront d'una petició per part de la direcció estatal dels populars, els quals es veurien a forçar moviments interns com ara una moció de censura del grup parlamentari conservador, és a dir, un escenari tan improbable com la victòria del Girona a la Lliga de Campions masculina. Qualsevol conflicte de Feijóo amb el PPCV transmetria feblesa en el seu lideratge.
L'altre camí perquè fructificara una moció de censura seria una aliança entre Compromís i el PSPV, amb 15 i 31 parlamentaris cadascun, respectivament, que comptara amb la col·laboració activa de l'extrema dreta Vox, amb 13 representants a la cambra valenciana. Seria l'única manera de superar el previsible vot negatiu dels 40 diputats que posseeix el PPCV i de bastir una majoria absoluta, condició fixada a l'Estatut d'Autonomia Valencià per articular aquesta iniciativa. Amb la intenció de pressionar Mazón i d'assenyalar l'excepcionalitat del moment polític al País Valencià, la coalició valencianista ha anunciat aquest dilluns que posa a disposició dels socialistes els seus quinze diputats a les Corts Valencianes per presentar la moció de censura.
«Calen vint diputats per a poder presenta-la i si Compromís els haguera tingut, haguérem presentat la moció de censura el mateix divendres després de la compareixença de Mazón a les Corts Valencianes, que l'únic que va fer va ser intentar difuminar la seua responsabilitat», ha explicat Joan Baldoví, síndic dels valencianistes a la cambra autonòmica. «Volem que s'impulse una moció de censura perquè la gent ho està demanant, perquè qui no ha sabut estar liderant la tragèdia ni durant dies posteriors, no està legitimat per a seguir gestionant tot el que ve per davant», ha argumentat.
Els valencianistes han esgrimit que «és legítim que es debata si Mazón ha de seguir al capdavant d'aquest govern» i han recordat que «tots els grups parlamentaris, excepte el PP, vam coincidir en el fet que no estava legitimat per a seguir en la presidència del Govern valencià». Ara bé, la ultradreta Vox s'ha afanyat per situar-se com a salvaguarda de l'actual cap de l'executiu valencià: «Amb partits separatistes, no anem enlloc», ha rebutjat José Antonio Fuster, portaveu estatal dels reaccionaris.
La iniciativa de Compromís no genera, de moment, entusiasme al PSPV, navegant entre la petició de dimissió al cap del Consell del PP i el seu compromís de donar suport «als pressupostos de la reconstrucció» dels conservadors. «Els socialistes valencians proposem una solució realista i transitòria, és a dir, una destitució de Mazón per part del PP i Feijóo que done pas a un govern de perfil tècnic focalitzat en la reconstrucció», ha insistit Diana Morant, secretària general del PSPV i ministra de Ciència i Universitats, en la seua fórmula davant les càmeres de la Sexta, per a la qual s'hauria de buscar un perfil tècnic que ocupara un seient a les Corts Valencianes.
Encara que «respecta i comprèn» el plantejament dels valencianistes, ha raonat que «la moció de censura no trenca la coalició del PP amb l'extrema dreta». «La solució no pot passar per continuar articulant una majoria dels populars amb la ultradreta», ha reiterat. Ara bé, no ha descartat aquesta via en cas que els conservadors no donen el vistiplau al seu oferiment. Tot un joc polític per apartar a un president amb una carrera política sostinguda per pilars de fang.
Acció Cultural del País Valencià, a la batalla judicial
A la junta directiva d'Acció Cultural del País Valenciana, planava un dilema: què fer després de la massiva manifestació que van convocar per demanar la dimissió del president Carlos Mazón? Sense descartar-se noves mobilitzacions i protestes, l'entitat ha decidit optar per la via judicial: «Hem pres la decisió d'iniciar accions judicials contra el Consell per la negligència en la gestió. Creiem que és indispensable engegar la causa judicial per a depurar aquestes responsabilitats», ha desgranat Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.