" 'Carinyo', hem vingut a la manifestació perquè hi ha uns senyors que no estan fent bé la seua feina", li diu una mare al seu fill, que tindrà, si fa no fa, cinc anys. Ni Clara, la mare, ni Teo, el fill són d'un poble afectat per la dana. Tampoc no viuen en cap de la vuitantena de municipis llepats per la llengua de fang del 29 d'octubre. Però aquest dissabte no han dubtat a eixir al carrer. Per solidaritat amb els afectats, per empatia amb els col·les que ho han perdut tot. "Perquè tenim el deure cívic de fiscalitzar als qui ens governen", diu Clara mentre espenta un carret i vigila que Teo no es perda entre la gentada.
Mare i fill formen part de la llarga serp de persones que aquest dissabte s'han llançat als carrers de València per protestar per la gestió que la Generalitat va fer de la dana del dia 29 d'octubre i de les seues conseqüències. Han passat només dues setmanes del 9 de novembre. Aquell dia 130.000 persones van desbordar València amb el seu crit de 'Mazón, dimissió'. Aquest dissabte 23 de novembre no són 130.000, però són moltes més de les que haurien eixit al carrer per una protesta educativa convencional. Moltíssimes més. La cua de persones és tan gran que el carrer de la Pau es queda menut per a una gernació tal. Quatre-cents metres de llargària té el dit carrer. Als crits de "el President, a Picassent!", se li afegeix, avui "Volem escoles sense fang!". Un grup de xiquets i xiquetes del CEIP Jaume I de Paiporta, amb una pancarta casolana però ben contundent, ho canten a cor que vols.
El convocant avui és la Plataforma per l'Ensenyament Públic i l'objectiu de la manifestació és protestar per la
"Tota la neteja ha recaigut sobre el professorat, les famílies i els voluntaris", es queixen els equips docents.
gestió que la Conselleria d'Educació està fent de la tornada a les aules. Noranta-dos centres de l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel Requena s'hi van veure afectats. I tot i que el departament de José Antonio Rovira assegura que "des del primer moment" està treballant per agilitzar la recuperació de la normalitat (ho va detallar ahir mateix en una nota de premsa enviada unes hores abans de la manifestació), els testimonis dels afectats parlen de manca d'implicació i de poc realisme a l'hora de plantejar les solucions.
Hi ha molt de cansament, molta fartera, perquè, com explica Xavi Leal, director del Jaume I de Catarroja, i un dels qui porta la pancarta de capçalera, "tota la neteja ha recaigut sobre els equips docents, les famílies i els voluntaris". Només aquesta darrera setmana han vist entrar els operaris de l'empresa pública Tragsa. Ells, com molts altres, s'han sentit sols. Tan sols com tantes persones que el 29 d'octubre a la vesprada, quan tornaven de la feina, es van veure atrapats en una ratera d'aigua. La història es repeteix.
Tampoc les diferents ordres publicades per Conselleria, a voltes els divendres a la vesprada i sense prèvia consulta, han contribuït a restablir la confiança entre uns equips directius que, en molts casos, han hagut de lidiar també amb les seues catàstrofes personals i familiars.
"Abandonats, així ens hem sentit", diu Silvia Ferriols, directora del CEIP Vil·la Romana de Catarroja, una altra de les que aquest dissabte porten la pancarta que obre la manifestació. El municipi, que és a tocar del barranc del Poio encara no té, vint-i-cinc dies després de la dana, cap centre públic obert. Cap ni un. I el mateix passa a la veïna Alfafar. Per a molts xiquets i xiquetes, acostumats a la rutina escola, la situació és desconcertant; per a moltes famílies, resulta desesperant.
"Són uns ineptes. La seua no gestió és catastròfica", diu una de tantes manifestants que prefereix no dir el seu
"No hi havia a València dos inútils com vosaltres", diu una pancarta.
nom. "Soc profe en un poble de l'Horta Nord, però sobretot estic ací com a ciutadana", diu. S'intueix, com després confirma, que imparteix classes de valencià. La seua és una de les pancartes més enginyoses que traspunten entre els caps de la gent. "No hi havia a València dos inútils com vosaltres", diu. Poc importa que estiguen dissenyades de rapafuig. "Espera, que hi ha una segona pancarta", avisa, mentre mostra el cartró precari enganxat a un pal de granera. "Feroçment, la cagàveu del matí a la nit". Al capdavall, a pesar del fang, continua sent l'Any Estellés.
La gota que vessa el got
Hi ha, durant tot el recorregut, una ràbia que brolla de les goles dels manifestants. Una ràbia fonda pel que ha passat, però també ràbia per un govern que, d'ençà que agafà les regnes de la Generalitat, ha menystingut a famílies i docents com a interlocutors. La desconnexió durant les setmanes posteriors a la dana és la cirereta d'un pastís que el govern Mazón havia anat confitant des de juliol de 2023.
De fet, aquesta manifestació es va convocar, abans de la dana, per al 16 de novembre i tenia per objectiu primigeni protestar contra la Llei de llibertat educativa, amb què el Consell de Carlos Mazón pretén qüestionar el paper de l'escola en la normalització de la llengua. L'emergència desencadenada per la catàstrofe -i que, de fet, ha obligat al govern valencià a posposar la consulta que estava previst que se celebrara aquests dies- va comportar la reformulació de la protesta.
La impressió, aquest dissabte a la vesprada, era que el nivell de crispació envers Rovira i Mazón és, a hores d'ara, molt i molt gran. En els centres d'ensenyament i en la societat en general. Si aquest estat d'ànim se solidifica o no, només ho sabrem a mesura que avance el calendari. Retirat el fang, queda la pols i aquesta pot ser tant o més molesta que el primer. L'enorme volum d'assistents a aquesta segona manifestació evidencia, en tot cas, que la tempesta, per a Carlos Mazón i el seu govern, no ha amainat i que els quasi tres anys de legislatura que resten seran un sorramoll.
-------
EL MIRATGE DE LES REOBERTURES
Aquest dissabte al matí, Conselleria d'Educació va distribuir una nota als mitjans de comunicació per avançar les darreres novetats en la recuperació de l'activitat escolar. "No és el moment de la divisió, és el moment de la unitat de tota la comunitat educativa, de donar-nos suport i treballar junts per tornar a la normalitat de les aules", assegurava en la dita nota Daniel McEvoy, secretari autonòmic d'Educació.
Segons els comunicats que ha anat enviant Conselleria, ara com ara vuitanta de les noranta-dues escoles afectades han reiniciat les classes. La comunitat educativa, tanmateix, ho nega i assegura que molts dels anuncis fets pel departament de José Antonio Rovira són un miratge. Hi ha centres l'obertura dels quals ha estat anunciada per Conselleria, que no han arribat a obrir les seues portes.
A més, Conselleria comptabilitza com a reobertures la reubicació de xiquets i adolescents en altres centres, a pesar dels inconvenients que això comporta per als uns i per als altres. Aquestes reubicacions són, a més, complicades. Als xiquets del CEIP Platero y yo, d'Aldaia, els han desplaçat al CEIP Ciutat de Cremona, d'Alaquàs. Al CEIP Mariano Benlliure l'han dividit entre el CEIP Juan Antonio Martínez Torres i el CEIP Ausiàs March. Al CEIP Blasco Ibáñez, d'Alginet, a quatre escoles diferents de la localitat. Al CEIP Vil·la Romana de Catarroja, al CEIP Jaume I i al CEIP Bertomeu Llorens.
