L'estació de metro d'Albalat dels Sorells, un municipi de poc més de 4.000 habitants de la comarca de l'Horta, s'havia convertit improvisadament en un punt de trobada de militats valencianistes, d'afiliats a Més-Compromís, el partit nacionalista de la coalició progressista. Hi havia qui baixava a l'estació amb la bicicleta, com la portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, i altres que accedien pel túnel després de recórrer més de 100 kilòmetres, com ara Jordi Pla, alcalde de Cocentaina (Comtat).
La lona gegant amb el logo de Més-Compromís assenyalava el poliesportiu d'Albalat dels Sorells, i més concretament el seu pavelló municipal, com a la caserna general del nacionalisme valencià. Més decidia aquest cap de setmana el seu futur entre tres fórmules: l'oficialista d'Amparo Piquer, actual secretària general i partidària d'un valencianisme d'obertura, d'interpel·lació a la majoria social progressista; la crítica de David González, exalcalde d'Oliva (Safor) i representant d'un nacionalisme més clàssic, amb un fort accent municipalista; i l'opositora Mònica Álvaro, diputada a les Corts Valencianes i defensora d'una via d'estricta obediència sobiranista.
El nacionalisme valencià afrontava el primer congrés d'ençà de la transformació onomàstica del Bloc a Més-Compromís, i d'una actualització ideològica que va despertar els recels d'un sector del partit, especialment d'aquell gens proclius a trenar acords amb l'esquerra espanyola, siga Podem o Sumar. Aquelles diferències, de fet, van obrir una ferida que encara supura. Les aliances amb el progressisme espanyol, les deficiències d'atenció als col·lectius locals, la discussió sobre un aigualiment del missatge valencianista i el debat sobre com funcionaven els espais de participació sobrevolaven el conclave intern. També els resultats electorals: Compromís i, per tant, Més havia passat a ser força opositora a les Corts Valencianes i als principals ajuntaments del País Valencià.
«El més convenient hauria d'haver estat un pacte entre Piquer i González», comentava un pes pesant del partit només recollir l'acreditació, després d'haver-ho fet exdirigents de la formació com ara Fran Ferri, qui va exercir de síndic de Compromís a les Corts Valencianes. Aquesta idea de pactar entre la llista de Piquer i González indicava com estava l'equilibri de forces a la formació nacionalista. L'oficialisme ha guanyat de manera ajustada amb el 53% dels vots i 529 sufragis. Una majoria molt menys reduïda que l'assolida per Àgueda Micó, l'anterior secretària general i referent del conjunt de sectors que dominen la formació nacionalista. En aquell moment, va obtenir el 61% de les paperetes, quan aleshores va canviar-se el nom del partit i es va realitzar una actualització del corpus ideològic valencianista.
La novetat de Compromís pel País Valencià ha fet forat i ha arrossegat militants que abans estaven amb l'oficialisme. La llista de l'exalcalde d'Oliva ha recollit el 23,1% dels vots i 231 vots. Reviscola, hereva de la candidatura crítica Coratge del 2021 i auspiciada per Bloc i País, obté el 23,77% i 237 vots. La unió de les dues llistes supera el 46% i mostra que una candidatura conjunta hauria pogut disputar la comandància de Més a l'oficialisme. «Està l'interrogant de quin hauria estat el resultat en cas de llista unitària dels crítics. El partit queda molt obert», cartofgrafia una veu mediàtica valencianista. «Haguera guanyat l'oficialisme per més distància. De vegades, 2 més 2, no són quatre», aporta escepticisme un veterà crític del partit.
«Més just, més digne i més sobirà»
Sota presència dels socis a Compromís, és a dir, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo, i d'altres formacions amb complicitats com ara la Chunta Aragonesista, Més per Mallorca, Esquerra Unida del País Valencià o Más País, la reelegida secretària general ha tret de la farmaciola la tireta, el cotó-en-pèl i l'esparadrap per curar les ferides obertes. «Sense distincions treballarem per un País Valencià més just, més digne i més sobirà», ha subratllat. «Hem de ser la casa gran de tots aquells que volen acabar amb aquest govern de la vergonya», ha dibuixat com a repte de futur.
«L'adversari és fora amb les polítiques corruptes i antivalencianes, amb unes polítiques injustes d'un Consell de la vergonya que retalla en el que més importa», ha criticat amb la mirada posada en l'executiu del popular Carlos Mazón, a qui ha atacat per estar al capdavant de les ITV durant la trama Erial, així com pels moviments a l'Agència Antifrau. «No hi haurà pau per a aquells que volen eliminar la nostra llengua», ha accentuat.
«Avui comencem l'alternativa valenciana que vol governar aquest país. Ací està el valencianisme per plantar cara», ha avisat per recordar la rellevància del projecte Compromís. «No s'ha d'aigualir ni el compromís de classe, ni tampoc de país, ni fagocitar els espais, sinó enfortir-los, entremesclar-los i ampliar base», s'ha sumat Alberto Ibáñez, portaveu d'Iniciativa del Poble Valencià, amb un discurs marcat pel pensament del sociòleg valencianista Josep Vicent Marqués.
Unir el partit i el factor Morera
La divisió del partit requereix el vell art de cosir. O així ho indica un veterà del partit amb pes i emmarcat a l'oficialisme: «Caldrà cosir». «No tardarem gens a dialogar amb totes les parts, especialment amb el sector de González, amb el qual ja havíem mostrat sintonia abans del congrés nacional», apunten des de la nova executiva. «És necessari reconnectar amb els moviments socials i remobilitzar l'esquerra. Com també cal fer-ho en la nostra militància. Hi ha senyals de desafecció», anota un dirigent de Més-Compromís.
«Ara els toca a ells moure's. Estarem a l'aguait per com fan funcionar partit. Nosaltres continuarem treballant per enfortir al partit des del municipalisme», expressen des de Compromís pel País Valencià. «La direcció ja no pot ignorar que hi ha malestar entre la militància, que ha participat, i desafecció entre qui no ho ha fet, molta», suma una altra veu crítica. «De fet, hi ha gestos com recuperar símbols nacionals», exemplifica com a reacció de l'oficialisme.
Els resultats, en canvi, han insuflat d'optimisme a l'oposició de Reviscola: «Està molt obert. La llista de Piquer estava integrada per moltes famílies que en el passat van enfrontar-se i ara només han assolit un 53% i han estat votats per una part molt minoritària de la militància». «Atès que un sector d'Enric Morera no estava a l'oficialisme, el triomf ha estat ajustat», analitza un observador privilegiat. «És en aquest sector, ara dividit, on està la clau de les majories», interpreta.
Valencianisme d'obertura i curar ferides
Als discursos previs a l'elecció de la militància, la secretària general i aspirant aleshores a la reelecció, Amparo Piquer, centrava el seu missatge a detallar l'equip que l'acompanyaria al capdavant d'aquesta etapa de Més-Compromís i exposava la seua estratègia de reconnexió amb el país a través de la fórmula del valencianisme d'obertura. Les llistes crítiques, contràriament, es venien com a les opcions de canvi. O dit d'una altra manera: aquelles que possibilitarien un tomb en el rumb tàctic i polític del pal de paller del nacionalisme d'arrel valenciana.
La intervenció de l'actual mandatària arrancava sentimentalment, amb un viatge cap als seus orígens de poble, cap a la seua ascendència d'aquells que treballen la terra: «Sóc neta i filla de llauradors. D’ells he aprés l’ètica del treball i l’honestedat», reivindicava com a valors que representen la seua llista i aplica a la seua feina com a màxima dirigent de Més-Compromís. El seu missatge estava caracteritzava per una idea: la implementació «d'un valencianisme d’obertura per a guanyar el país», una al·lusió al nom del seu projecte a la secretaria general de Més, batejat 'Guanyar el país'. «Compromís és la casa gran del valencianisme i és l’esquerra valenciana», treia pit.
«Proposem una executiva que combina experiència i joventut, trajectòria i renovació. Una executiva que està preparada per a treballar amb tota la militància per guanyar el país i tirar a la dreta i l'extrema dreta de les institucions», desgrabava mentre enumerava els noms i la biografia de l'equip amb el qual vol liderar la formació de referència del nacionalisme valencià. Una de les grans incoporacions és Toni Gisbert, exsecretari d'Acció Cultural del País Valencià i persona que pot jugar un paper important per teixir complicitats entre diferents sectors de Més-Compromís.
Des de les candidatures crítiques, trencaven amb el relat de Piquer: «No podem tancar els ulls davant un fet evident: hi ha massa senyals de desafecció i desmobilització en una part significativa de la militància. Dic això perquè una de les principals raons que ens va portar a impulsar la candidatura de Compromís pel País Valencià va ser, precisament, ajudar a reactivar i mobilitzar a totes les persones i sensibilitats que conformen la nostra base militant, perquè ningú es quedara a casa; perquè tots puguem ser part activa de la renovació del nostre partit i dels canvis que tant necessitem», esgrimia González.
El candidat que abanderava la llista Compromís pel País Valencià explicava que el seu projecte està fonamentat en «el valencianisme» i «la reconnexió amb la militància i la societat». «El valencianisme és el sentit bàsic del nostre partit i el que ens fa diferents i únics en l'oferta política. El nostre objectiu és la millora de la qualitat de vida del poble valencià, de tota la societat valenciana. I com sabem els militants de Més-Compromís, això no és possible sense un redreçament nacional i l'avanç en majors quotes d'autogovern», recordava.
«El nostre compromís social, ecologista, feminista i amb la lluita LGTBI és indissociable del nostre valencianisme i això no es pot aigualir de cap manera perquè aleshores perdem la nostra identitat i deixem de ser un projecte polític diferencial i útil per a la millora del nostre poble», puntualitzava com a preludi per carregar: «No podem fer seguidisme de polítiques que van en contra dels interessos valencians, les faça la dreta o l'esquerra espanyola. Plantegem una reconnexió urgent amb la militància i amb la societat perquè som conscients que hem perdut la capacitat d'il·lusió que Compromís demostrava fa uns anys».
L'exalcalde d'Oliva accentuava el seu vessant municipalista: «Més-Compromís és un partit amb una forta base municipalista, és la nostra força fonamental, la que ens ha fet resistir i créixer, i no la podem abandonar. No som un partit de marca, som un partit real, arrelat als nostres pobles i comarques». «Hem viscut crisis en col·lectius importants i això, òbviament ha creat desafecció i ha fet que molts militants que feia anys i panys que treballaven pel projecte es desil·lusionaren i deixaren de treballar en el projecte. Per a la nostra candidatura és urgent posar en marxa un pla, amb dates i objectius concrets, de suport, escolta i ajuda als col·lectius locals i comarcals», prometia.
«Hem de reconnectar amb els grups socials, amb els electors i electores que van confiar en nosaltres fa uns anys i que en les darreres eleccions autonòmiques i locals no ens van votar. I no ens van votar, no perquè derivaren de forma majoritària el seu vot a altres opcions sinó perquè la nostra proposta ja no els resultava atractiva i van decidir abstenir-se», ha plantejat com a deures pendents. «Hem de ser autocrítics: si no reconeixem els errors comesos, no podrem redreçar el partit. Negar la realitat i o edulcorar-la ens pot portar a la marginalitat progressivament».
En aquesta línia autocrítica, insistia: «Hem de reconèixer els nostres errors i tornar a dialogar amb aquells grups que ens donaven suport i ara no ho fan, amb humilitat». «És crucial refer els ponts trencats i que ens tornen a sentir com el seu referent polític». «També hem de reivindicar els nostres encerts i fer-ho amb el cap ben alt», ha expressat. «L'aposta de Compromís pel País Valencià és convertir Compromís en una federació de partits que ens done estabilitat i permeta als nostres companys d'Iniciativa del Poble Valencià i de Verds-Equo sentir-se còmodes», indicava sobre l'assignatura orgànica pendent de Compromís.
«Hem de mantenir la fórmula de pluralitat que ens ha fet avançar tant en els resultats electorals i en el suport del poble valencià. Les maniobres de desestabilització dels nostres partits socis, que alguns han impulsat, són un terrible error que no hem de repetir i que nosaltres evitarem sempre. I per a enfortir Compromís, el nostre partit ha d'estar el més unit possible. Per això, siga quin siga el resultat d'aquest congrés, nosaltres continuarem dialogant amb totes i tots els companys, perquè un projecte polític com el nostre no pot reconstruir-se des de l'exclusió d'una part de la seua militància», avisava. «Volem gestionar aquest partit per fer una organització renovada, més integradora, democràtica i participativa, cap a dins i cap a fora i de baix cap a dalt», tancava.
Álvaro agafava el fil per mostra la seua voluntat de cosir la formació valencianista: «Aquest no ha sigut el congrés de la unitat, perquè no podia ser-ho quan des del darrer no s'han curat les ferides. Tot i això, ací estem disposades a donar la batalla i no donar-nos mai per vençudes». «Veníem a reviscolar el partit, i modestament, crec que ho hem fet. Perquè, malgrat que se'ns ha furtat el debat, quan ahir a primera hora es va decidir retirar una esmena, sabem que el vot telemàtic tard o d'hora arribarà», pronosticava
«El sobiranisme no pot ser una més de les nostres qualitats, de cap manera. El sobiranisme del Més és justament el nostre tret identitari i allò que ens diferencia de la resta. Per què si no defensem la llengua? Perquè és la nostra i forma part de la nostra identitat. Per què si no som els que, fins i tot davant d'eleccions que no ens han afavorit, continuem sent els que millor defensem els interessos dels valencians i valencianes? Molt fàcil. Perquè estimem el País Valencià», ha reflexionat per armar la crítica: «De vegades, sembla que tinguem por de dir-ho clar. Darrerament, hem mirat molt a la Meseta i poc al Mediterrani, i ja és hora que això canvie i que siga la Meseta qui haja de mirar cap a nosaltres».
La diputada a les Corts Valencianes i líder de la llista Reviscola sostenia que «aquest és el congrés de molts, en què més s'ha parlat de valencianisme, de sobiranisme, de nacionalisme, paraules oblidades des de fa molt de temps. Fins i tot tenim banderes que feia lustres que no en veiem». «I això ha estat gràcies a la nostra insistència, qui si no? Obertura? Doncs clar, en el valencianisme cabem totes les feministes, les ecologistes, les progressistes, les joves i el més important: fem, totes i tots, molta falta», compartia amb la candidatura i el discurs oficialista.
«Hem parlat poc dels pobles i del nostre municipalisme. Nosaltres reiterem que la base és allò que ens ha fet créixer i que la diferència de Més respecte d'altres formacions d'esquerra que venen, s'implanten i se'n van. Reconnectem amb el municipalisme», demanava, així com censurava la imposició d'un paracaigudista madrileny en les llistes de Compromís-Sumar per defensar el sud del País Valencià, per mimar aquesta part del territori: «El sud no es moneda de canvi i necessiten el nostre suport. No podem fer un país sense comptar amb les comarques del Sud. Exigeix un compromís que nosaltres hem assumit com a propi».
La reconnexió d'Àlvaro era també amb altres moviments socials i entitats amb les quals, segons ha expressat, s'ha distanciat Compromís i el nacionalisme valencià de Més: «Encara som a temps de bastir ponts i estratègies comunes amb Intersindical, Decidim, la Coordinadora Feminista o amb El Tempir i en tants altres espais». «Tenim clar que sense implantació, no anem enlloc. Som a temps de fer la implantació que el partit necessita per evitar que en les pròximes eleccions, ens trobem de sobte amb altres 40 pobles, amb altres 40 col·lectius, que ens abandonen», ha avisat.
«No hem curat ferides des del darrer congrés. Companys que ens representaren molt dignament ara fa quatre anys, diuen que després d'oferir-nos el seu coratge, avui els han condemnat a l'ostracisme. I això no ens ho podem permetre. Tenim la mà estesa i l'agulla preparada per a cosir, i no per a fer-nos un vestit, sinó per a curar les ferides, perquè si una cosa ha quedat clara, companyes i companys, és que som un parit gran, plural, divers i els únics que podem dir amb la cara ben alta que des de Vinaròs fins a Oriola estimem el nostre País Valencià», argumentava. «No es pot quedar ningú a casa. Fem falta totes i tots», clausurava apel·lant a cosir el nacionalisme valencià.
Aprovat raspat
Amb Nathalie Torres, diputada a les Corts Valencianes, com a màxima autoritat en ocupar el càrrec de presidenta del congrés nacional de Més-Compromís, i el lema «assumiràs la veu d'un poble», de record al centenari del poeta Vicent Andrés Estellés, la primera jornada del conclave intern s'engegava amb l'actual secretària general superant el seu primer examen d'una forma ajustada. El 53,76% dels inscrits avalaven l'informe de gestió del partit i un 38,71% votaven en contra. Un 7,53% s'abstenien. «És un resultat satisfactori», afirmava Piquer, qui havia destacat des de la trona «l'exercici de democràcia i la capacitat d'escoltar-nos». «S'ha fet molta autocrítica. Hem de tenir molta autoestima i ser conscients d'on estava el valencianisme i on ha arribat. Tenim representació a les principals institucions i a molts pobles del País Valencià», recordava.
«Som una història d'orgull col·lectiu i d'obertura. Només a través de l'obertura podrem avançar poble a poble, comarca a comarca per construir nacionalment i popularment el País Valencià», proclamava. Àgueda Micó, l'antiga secretària general i actual representant valencianista al Congrés dels Diputats, sostenia que havia trobat a faltar «més crítica constructiva a les assemblees comarcals i municipals de la gent que pensava que no ens anava bé». «Hem de ser conscients que tenim la responsabilitat de buscar solucions col·lectives per als problemes del país, el deure de tirar endavant un projecte», ressaltava. Sara Llobell, regidora a l'Ajuntament d'Alacant i enquadrada a l'oficialisme, destacava la presència de Més-Compromís a places del sud valencià com ara Alacant.
La crítica provenia del candidat opositor González. «S'ha parlat poc dels factors interns pels quals en molts municipis no funciona el partit. No som un partit de marca, sinó de base municipalista. Ens hem desconnectat de la nostra base social. Si no assumim els erros comesos, no serem capaços de redreçar el partit», llençava a la direcció nacional i a la militància. «No s'ha analitzat perquè Compromís ha perdut més de 100.000 vots!», retreia Quico Fernández, exalcalde de Sagunt (Camp de Morvedre). «Quan hem governat, i més fent-ho amb socis com ara el PSOE, s'ha arribat fins on s'ha pogut», contextualitzava Alicia Izquierdo, del col·lectiu de Gandia (Safor).
«Estem presents a totes les institucions. Tenim un 20% més de militància i tenim més joves que mai. Això ens ompli d'orgull als més majors», destacava Baldoví, amb un missatge clar i ras: «Ser valencianista, és ser útil al poble valencià. I jo vull ser-ho!», incidia per mostrar la seua diferència amb les vies alternatives a l'actual valencianisme d'obertura que planteja l'oficialisme. «A molts col·lectius locals ens hem sentit desemparats, abandonats», replicava Consol Barberà, del col·lectiu d'Alaquàs (Horta) i membre de la candidatura Reviscola, l'encapçalada per Àlvaro. «No s'ha comptat amb el sud», censurava.
Una via àmpliament compartida
Amb una assistència durant la primera jornada que no superava els 500 militants, quan s'havien inscrit més de 1.600 militants al congrés, el primer canvi significatiu era una modificació del procediment de les primàries. L'esmena atresorava un suport del 54,86% i un rebuig del 44,32%. Fins al moment, els estatuts de Més deien: «Les persones candidates a càrrecs d'elecció directa seran elegides mitjançant un procediment de primàries entre, com a mínim, la militància de l'àmbit, d'acord amb el reglament proposat per l'executiva nacional i aprovat pel consell nacional».
La nova esmena, presentada per Joan Guanter, màxim dirigent de l'organització juvenil Joves País Valencià, transformava aquest articulat de la següent manera: «Les persones candidates a càrrecs d'elecció directa seran elegides mitjançant un procediment regulat a proposta de l'executiva nacional i aprovat pel consell nacional, que haurà d'incloure processos participatius. Les persones candidates a cap de llista seran elegides per primàries entre, com a mínim, la militància de l'àmbit. En el cas de les eleccions municipals, les persones candidates a cap de llista podran participar en el procés de proposta de la resta de la llista. En qualsevol cas, totes les llistes hauran de ser votades entre la militància de l'àmbit».
Els resultats ajustats obtinguts per la direcció nacional en bona part de les votacions s'esfumarien amb la ponència política. Gràcies a un acord amb una part de la candidatura de González, el full de ruta estratègic per reconnectar electoralment Més-Compromís i encapçalar un valencianisme d'obertura que expandisca la penetració de Compromís assolia el 73,97% dels vots. Només un 17,76% dels militants mostraven la seua oposició i un 8,27% s'hi abstenien. «Hem arribat a 215 acords. El 85% de les 253 esmenes presentades», informava a aquest setmanari Gerard Fullana, coordinador de la ponència política. Idèntica dinàmica es produïa a la ponència d'estatus: un 77% a favor i un 21,25% en contra.
«A pesar dels contextos adversos, a pesar del lawfare a pesar de les pandèmies, hi ha coses moltes coses que depenien de nosaltres i podem fer millor, i no hem de tenir por de citar-les. I les hem de citar, i les hem de dir i no passa res. Dir-les no és incompatible amb estar agraïdes al sacrifici que ha fet tanta gent en el govern del Botànic. Hi ha molta gent que s'ha deixat la pell. I la pell i un poquet més», ha introduït Fullana, que ha agraït la tasca desenvolupada pels exconsellers d'Educació, Vicent Marzà i Raquel Tamarit, i l'exconseller d'Economia, Rafael Climent. «Fer autocrítica és també valorar el que hem fet des de les nostres alcaldies i regidories», deia.
El coordinador de la ponència política i diputada a les Corts Valencianes destacava que Compromís «havia resistit electoralment millor que molts altres partits emergents». «Ha estat possible gràcies a la vostra feina als pobles, perquè som un partit implantat que governa en centenars de municipis de tot el país». «Som un partit de govern que ara fa oposició. La proposta de ponència política és la convicció que quan tornem a governar, en la primera llei d'acompanyament, tindrem les coses molt més clares que en 2015. És saber que en uns mesos farem saltar per l'aire la legislació abrasiva de PP i Vox. És saber el primer dia el que els direm als socis de govern», manifestava.
«Guanyar el país és reconnectar amb les múltiples demandes dels valencians i valencianes; en definitiva, construir el País Valencià. Per a guanyar el país, necessitem que tots i totes siguem conscients de la gravetat del moment: ho estan desmuntant tot. Tot és tot. En un mes, a molta gent que està ací li prohibiran que el seu fill o filla estudie en valencià. En uns mesos, torna la dictadura de la màfia urbanitzadora. Necessitem ser conscients de tot això. Necessitem que estigueu convençudes que podem tornar a guanyar», advertia i animava. I rematava: «Perquè no guanyarem el país amb bons vídeos i bones stories. Guanyarem el país si tots nosaltres ens sentim partícips i fem política en cada carrer de cada poble».
Els noms per comandar el valencianisme
Quan milers i milers de valencians inundaven els carrers de València i Alacant contra l'augment insuportable dels preus dels lloguers i la impossibilitat d'accedir a una llar, Més tancava la primera jornada del seu congrés nacional amb el registre de les executives de les tres candidatures. La guanyadora, encapçalada per Piquer, contempla Baldoví com a president i Micó, Morera, Marzà, Fullana, Tamarit, la periodista Maria Josep Picó i la diputada a les Corts Valencianes, Maria Josep Amigó, com a vocals.
L'àrea d'Organització i Finances estarà liderada per l'actual responsable Pablo Bellver; la secció de Formació i Sectorials estarà comandada per la regidora a l'Ajuntament de València, Eva Coscollà; l'Estratègia recaurà en mans de Carles Villodres, un dels cervells electoral de Compromís, amb presència d'altres veus tàctiques del partit com Idoia Arreaza; l'Àrea d'Institucional estarà encapçalada per Sonia Tirado, secretària local dels valencianistes a Alacant: l'àrea de Municipalisme serà dirigida per Estela Sanchis, una de les persones de més estricta confiança de Piquer, i Comunicació la gestionarà Edgar Bort, actual cap de premsa de la formació. La gran novetat és la incorporació de Toni Gisbert, antic portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, al capdavant de l'àrea d'Acció Política. Aquesta serà l'executiva que pilotarà Més en els pròxims anys.
La llista de González apostava per atorgar la presidència a l'exconseller Climent, una vicepresidència de coordinació política a l'exsecretari autonòmic d'Hisenda, Francesc Gamero: l'àrea de Comunicació per a Enric Cuenca, antic responsable de premsa de les Corts Valencianes amb Morera; la secció de Municipalisme per a Cristina Alemany, exalcaldessa de Bétera (Camp de Túria); l'àrea d'Acció Institucional per a Josep Vicent Garcia, exalcalde de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), amb l'exeurodiputat Jordi Sebastià i l'exsecretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, a l'equip.
La comandància de l'Organització i les Finances era una tasca de Jacinta Rubio, militant valencianista a la Safor; l'Estratègia una encomana per a Joan Josep Buades, del col·lectiu de Bètera; i les responsabilitats d'Acció Sectorial eren assumpte de Gemma Avellan, regidora de Compromís a Guadassuar (Ribera Baixa). La secretària de Coordinació Local-Institucional seria per a l'alcalde de Cocentaina, Jordi Pla, i la secretaria d'Anàlisi i Polítiques Públiques per a Rafael Castelló, un dels sociòlegs més prestigiosos de l'acadèmia valenciana. És, de fet, la gran incorporació del món civil quefeia la candidatura de l'exbatlle d'Oliva.
L'historiador Vicent Baydal exerciria de president en cas que Àlvaro s'haguera imposat. La seua executiva hauria estat conformada per Vicent Fernàndez, del col·lectiu d'Oliva, com a secretari d'Organització i Finances; Ricard Chulià, de l'agrupació de Torrent, com a secretari d'Estratègia i Comunicació; o per Zahia Guidoum, rostre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, com a encarregada de l'àrea d'Acció Política i Institucional.
L'alcalde de Pedreguer (Marina Alta) i membre del corrent opositor Bloc i País, Sergi Ferrús, ocuparia el càrrec de secretari d'Acció Política i Institucional. L'equip d'aquesta candidatura, batejada com a Reviscola, es complementaria amb Ferran Llorer, regidor de Compromís a Pedreguer, com a secretari de Sectorials, i Júlia Català com a dirigent de l'àrea d'Igualtat. Català és membre del col·lectiu valencianista a Xàbia, a la comarca de la Marina Alta. Dos projectes crítics i un d'oficialisme que hauran de destapar el tabaquet i treure el fil, l'agulla i el didal si volen cosir el pal de paller del nacionalisme valencià.