El rostre de Mónica Oltra era l'estampa de la consumació de la revolta, d'un despertar valencià que s'havia forjat a foc lent durant les dues dècades d'hegemonia incontestable del PP a la Generalitat Valenciana. Els temps de majories aclaparadores de la formació de la gavina s'havien esgotat i el valencianisme, reconfigurat a través de la fórmula Compromís i amb socis estables de viatge, trencava la barrera inimaginable de gestionar el País Valencià. L'any 2015 quedaria gravat a la memòria d'aquells que van emprendre des de l'absoluta marginalitat la construcció d'una eina política ancorada a la visió nacional valenciana.
Compromís havia estat capaç de capitalitzar el descontentament i la ràbia, la voluntat i la il·lusió d'un tomb en la direcció del Govern valencià. Amb un missatge alternatiu i la unió de la permeabilitat municipal del nacionalisme i la figura magnètica d'Oltra, van quedar-se a només quatre escons del PSPV, qui va assolir un dels resultats més magres a uns comicis valencians. L'absència de Podem a la Generalitat Valenciana per decisió pròpia i la conformació d'un bipartit PSPV-Compromís va provocar que els moviments socials i el món valencianista albirara unes transformacions que, de vegades, van xocar amb les urgències i les diferències ideològiques entre socis de govern.
La força d'obediència valenciana va acumular el desgast de vuit anys de gestió de la Generalitat Valenciana, així com es va produir una desconnexió amb els moviments socials i l'associacionisme valencianista. Compromís va perdre contacte amb el carrer, tot i que va suportar en 2023 el tsunami conservador i reaccionari que va inundar les urnes no sols del País Valencià, sinó també a diferents territoris de l'Estat espanyol. La coalició valencianista va mostrar que el seu espai estava consolidat, però va evidenciar una reducció de la seua pistonada política.
Des de l'oposició a les Corts Valencianes i a les quatre principals ciutats del País Valencià, el valencianisme està en procés de repensar-se i de recalcular el seu rumb estratègic i polític per retornar als temps d'esplendor electoral. Més, que afronta el seu congrés nacional el cap de setmana del 19 i el 20 d'octubre, ha elaborat una ponència política que busca actualitzar les coordenades tàctiques de la coalició valencianista de la qual exerceixen com a partit amb més múscul militant i amb una visió més marcadament nacionalista. Els objectius són nítids: connectar amb les capes socials òrfenes de representació política i refer lligams amb el teixit cívic valencià.
«Fins ara hem reflexionat molt des de l'òptica orgànica de partit d'aquest procés integrador, però no tant des de la perspectiva cívica del significat d'aglutinar en un Compromís representatiu en les institucions els milers de compromisos cívics interseccionals. La hipòtesi amb què treballem és que la resposta i anàlisi a les anteriors preguntes ens poden conduir a dibuixar un full de ruta adaptable a estratègies que impulsen contextos desitjables per al valencianisme polític en el futur», assenyalen a la ponència política desproveïda de les esmenes que posteriorment s'han aprovat per part de les dues candidatures crítiques, és a dir, Reviscola i Compromís pel País Valencià, a la qual ha accedit aquest setmanari.
La reconnexió, una de les paraules fetitxes del nou vocabulari del valencianisme, amb l'associacionisme està present constantment com a idea força. «La proposta és clara: de la mateixa manera que han sigut constants les reflexions sobre els equilibris interns i orgànics de la Coalició Compromís impulsada pel valencianisme polític, cal fer un esforç de reflexió sobre els equilibris externs -entesos com el pacte amb una part important de moviments ciutadans- que van contribuir a generar les condicions de creixement polític», afirmen.
«Hem de ser la força política que aglutine les lluites intersectorials per les sobiranies ciutadanes i quotidianes amb l'objectiu de construir certeses a través de governs transformadors que aspiren a representar i millorar les condicions de vida dels cinc milions de valencians i valencianes», ressalten. I incideixen: «Reconnectar amb els moviments socials i ciutadans i traduir aquesta energia reivindicativa i democràtica en polítiques transformadores de llarg recorregut per al nostre país és el treball que hem de dur endavant per generar una gran segona revolta valencianista».
Un propòsit que, segons sostenen, «implica mantenir vives les arrels que ens precedeixen i, com a tal, és important no oblidar qui som i d'on venim». «Volem ser dignes hereves del llegat que ens acompanya a cada generació valencianista que treballem incansablement en la construcció nacional i popular del País Valencià. Continuar fent camí, resseguint les passes fetes al mateix temps que albirem nous horitzons, per assolir els fins que ens uneixen a tots els que ens sentim valencians des del valencianisme», expressen en homenatge a les fornades anteriors i com a preludi del recorregut que tracen per la història del nacionalisme valencià.
De renúncies i límits governamentals
Abans de dibuixar les línies del seu plantejament de restituir les complicitats amb les places i els carrers del País Valencià, apunten a manera de balanç algunes de les errades comeses i elaboren un catàleg de les mesures empreses durant amb el seu pas per la Generalitat Valenciana. Això sí, sense endinsar-se pràcticament en la política lingüística i defensa de la cultura pròpia valenciana. «La institucionalització de les forces d'esquerres va permetre donar resposta a algunes d'aquestes demandes, però no a totes», reconeixen.
«Algunes pretensions ciutadanes van xocar contra els límits institucionals del Botànic, la qual cosa va frustrar i desmobilitzar part de la gent que s'hi agrupava al darrere», admeten en la mateixa línia per apuntar, segons la seua anàlisi, una paradoxa de la seua activitat governamental: «Paradoxalment, la satisfacció de la resta de demandes va contribuir també a desarticular aquesta cadena de moviments que s'identificaven com a equivalents els uns amb els altres, i que ara veurien completes les seues exigències amb el govern de PSPV i Compromís».
La ponència de Més assenyala que Compromís va haver-hi d'actuar com a «dic de contenció d'un PSOE encara seduït pels cants de sirena del neoliberalisme i cada vegada més entregat als interessos del capital». «El PSOE va exercir de fre a les polítiques més ambicioses, transformadores i estructurals que Compromís considerava necessàries desenvolupar en qüestions tan rellevants com la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la gestió del territori, els progressos en matèria lingüística o la limitació dels privilegis dels de sempre a favor de l'equitat», remarquen.
«La inexperiència dins del govern de la Generalitat va suposar una gran corba d'aprenentatge de l'estructura i funcionament de l'administració pública autonòmica i de les dinàmiques de poder internes», indiquen, així com esbossen errades pròpies en «les dinàmiques de relació i treball al si de la coalició Compromís». «Aquestes dinàmiques d'individualisme i manca de coordinació es van traslladar al govern, generant una visió poc transversal de les àrees de gestió que s'ostentaven que, en certa manera, va impedir desenvolupar una estratègia sòlida en la negociació amb els socis de govern», lamenten.
Aquesta manca d'unitat d'acció, a parer dels redactors de la ponència política, «va ser aprofitada pel PSOE per a neutralitzar les nostres posicions i imposar les seues, afeblint les nostres polítiques, incrementant les divisions, forçant-nos a amagar el nostre discurs discrepant per lleialtat institucional i fent-nos una evident guerra bruta als mitjans de comunicació». «Governar en coalició, amb el que això implica d'arribar a consensos complicats, ha generat una inevitable sensació de frustració per les renúncies assumides i les batalles perdudes», expressen.
«De cara a reeditar futurs governs de progrés, cal una reflexió al voltant de les limitacions que vam trobar i en alguns casos probablement també autoimposar: cert complex d'inferioritat davant d'un soci més fort i de la figura presidencial, una lleialtat institucional portada a l'extrem, el temor que els desafiaments acabaren amb sonades derrotes o, fins i tot, en un trencament que impedira continuar amb la necessària tasca transformadora», dibuixen com a pecats d'inexperiència. «És evident que calia construir un govern a través d'un pacte amb altres forces polítiques com ara el PSOE, però aquest fet ha implicat, com és lògic, renúncies i acceptacions que han sigut vistes com poc coherents amb el pacte-contracte fundacional de Compromís», anoten de cara al futur.
El regust amarg del procés de governar junt amb els socialistes valencians està ben present: «Alguns dels condicionants establerts pel PSPV al govern del Botànic han impedit complir amb acords que estan en l'origen del moviment cívic i polític que es va traduir en la formació de la coalició Compromís». «És especialment significatiu els entrebancs per a dur a terme el programa polític del valencianisme en matèria mediambiental i de planificació territorial», insisteixen. I es fixen com a avís de futur: «Aquesta ponència política remarca el fet [...] de tenir un posicionament ambiciós sobre les línies roges que s'han de determinar amb possibles socis de govern en la reedició de pactes electorals».
«Aquesta reflexió és extensible també a la dinàmica d'acords d'àmbit estatal, especialment en el marc del Congrés dels Diputats. Més enllà de la naturalesa dels acords, cal incidir també a fer més explícits en l'esfera pública els condicionants que altres actors polítics ens marquen amb l'objectiu de fer-los tangibles i comprensibles per al nostre electorat», extrauen com a mètode per resoldre les limitacions que, segons observen, comporta governar del bracet del PSOE. «Si som una alternativa al bipartidisme cal que siguem també una alternativa a la manera tradicional d'aquest de tractar com a menors d'edat a la ciutadania a l'hora d'explicar assumptes complexos», argumenten.
Sinergies amb el teixit de país
La ponència de Més identifica sense embuts la pèrdua de contacte de Compromís amb les capes organitzades de la societat valenciana: «El resultat de les eleccions valencianes apunten, d'alguna manera, a una pèrdua de connexió emocional amb el nou sentit d'època de les valencianes i els valencians. En aquesta nova etapa, el moviment valencianista afronta humilment el repte de restablir els llaços amb les organitzacions socials que comparteixen la seua lluita».
«La resistència organitzada és l'arma més poderosa contra els abusos de poder i les injustícies sistèmiques que pateix el poble valencià i, des d'aquesta voluntat de recompondre les condicions necessàries per al canvi social al País Valencià, no és desgavellat imaginar que correspon al moviment valencianista l'encaix i cohesió d'aquesta resistència popular», desenvolupa. Ara bé, adverteix d'obstacles com ara «l'ascens de l'individualisme en les societats contemporànies».
«L'individualisme ha provocat l'erosió de les estructures d'integració popular del darrer segle. Les formes d'integració de les masses han anat perdent capacitat d'incidència pública en favor de formes d'activisme més individuals, sovint relacionades amb els estils de vida i consum», esgrimeixen, encara que no cauen en el pessimisme: «Malgrat aquesta desvinculació progressiva dels individus respecte a institucions com els partits polítics o els sindicats, la militància i l'expressió de valors personals i polítics continua sent una necessitat col·lectiva de la humanitat que, senzillament, opera sovint al marge dels ritmes i les dinàmiques dels partits polítics».
El document polític destaca que fora de Més i de Compromís «hi ha una gran diversitat de persones que militen en les causes defensades pel valencianisme, però que potser no se senten atretes per les estructures jerarquitzades de partit». «La construcció de la majoria social necessària per a produir, de nou, un canvi polític al País Valencià passa, però, per fer del valencianisme una casa comuna de lluites compartides», convenien com a meta fonamental de futur per a Més i Compromís.
«Per tal d'acostar-se a aquestes noves formes de participació ciutadana, la ponència política del darrer congrés creava la figura d'activista. Però aquesta figura mai no ha sigut desenvolupada en detall», concedeixen sobre la falta de volada d'aquella innovació política i participativa. «Un dels reptes del valencianisme és el de transitar cap a una forma de partit més permeable, que genere formes de participació horitzontal i que permeta la integració puntual de formes d'activisme ciutadà, individual o col·lectives», marquen com a desafiament a l'horitzó dels pròxims temps.
El text ideològic dels nacionalistes valencians exposa que «el valencianisme no pot ni deu circumscriure's als límits de la nostra formació política perquè el poble valencià preexisteix al partit valencianista i el partit ha de ser un instrument més al servei del poble valencià». «El sobiranisme valencià ha d'identificar els agents que treballen en favor del nostre futur polític al marge de les estructures del nostre partit. Quina és la concreció socioeconòmica del valencianisme? Quins models d'empresa responen als valors del valencianisme? I quins sindicats? En l'àmbit mediàtic, quins mitjans de comunicació incideixen en la nostra perspectiva nacional? I quines entitats financeres ho fan?», es pregunta a manera de deures per crear sinergies valencianistes.
«La reconnexió valencianista és la nostra transició natural d'un sobiranisme de partit a un nou instrument de construcció nacional i popular molt més ampli: el partit-moviment valencianista. Aquesta concepció de partit-moviment pressuposa que la construcció del País Valencià no depèn exclusivament de l'acció d'un instrument polític i electoral com ho és Compromís o Més Compromís, sinó que és el resultat d'una xarxa coordinada d'estructures i institucions socials que participen de manera paral·lela i autònoma en aquesta construcció nacional», disseccionen. I esclareixen que «es tracta de permeabilitzar les estructures de partit per a fomentar la participació horitzontal de persones que no se senten atretes per una estructura jeràrquica».
Un partit municipalista
Identificat Més com a «un partit de revoltes», «de govern», «lluitador per un finançament just per guanyar sobiranies» i que «impulsa Compromís», amb un plantejament de caminar cap al reviscolament dels òrgans interns i estrènyer els vincles entre els partits de la coalició, s'esgrimeix que cal allunyar-se en la pràctica política «d'una visió alliçonadora de la ciutadania en el sentit de propugnar veritats absolutes».
«Massa sovint es comet l'error de centrar el missatge en les necessitats de l'emissor i no del receptor. Això implica eixir de la zona de confort i defugir de les propostes que ens releguen a la irrellevància, a canvi de mantenir missatges i polítiques evangelitzadores adreçades a una reserva cultural», llancen contra aquells que propugnen altres models de partit per a Més-Compromís. «La nostra missió és la de reconnectar amb les múltiples demandes insatisfetes dels valencians i valencianes, en definitiva construir el País Valencià», refermen.
Amb un ampli catàleg de mesures econòmiques, territorials, mediambientals, socials i igualitàries, amb especial atenció al problema de l'habitatge i la situació precària dels joves i, en particular, de les dones, la ponència política dibuixa com a últim punt estratègic la reconnexió municipalista. «El valencianisme polític ha desenvolupat la seua acció política des del municipalisme. És la força del nostre partit», recorden.
«Hem de ser capaços de donar respostes a la diversitat de pobles i ciutats que hi podem trobar, menuts i grans; d'interior o de litoral; del nord, del centre o del sud; d'àrea metropolitana o d'àrees disperses, de zones valencianoparlants o castellanoparlants, o de zones rurals o industrialitzades, entre altres realitats», es posen com a meta i amb especial èmfasi al paper vertebrador de les ciutats mitjanes del País Valencià. «Cal treballar el partit des del municipalisme, des dels col·lectius locals i comarcals. Els nostres col·lectius actuen com la cara visible del partit i permeten una connexió directa amb la ciutadania i una comprensió més profunda de les seues necessitats i preocupacions específiques», proclamen.
Si el municipalisme és important, no ho és menys la visió comarcal. «Cal incidir en el paper important que per al nostre projecte polític tenen les estructures comarcals: espais compartits de debat, de treball, d'intercanvi d'experiències, de vida orgànica i institucional que han permès la implantació i l'extensió del partit. Per tant, estructures que cal enfortir i dinamitzar. En última instància, treballar en la implantació i la dinamització dels col·lectius locals és una estratègia clau per a consolidar la presència i l'impacte del partit en la vida política i social del País, i aquesta implantació s'ha de fer adaptada al territori». Les assignatures que s'autoimposa Més per enfortir la musculatura electoral de la coalició Compromís.