A la Fira de Mostres de València, les mascaretes tapaven els somriures. El valencianisme polític vivia temps dolços. Compromís havia aconseguit governar la Generalitat Valenciana i ostentar l'alcaldia de València; dues fites inimaginables durant l'època de picar pedra per enderrocar el mur del 5% dels vots al País Valencià. Mai s'havia acumulat tant de poder institucional, ni tampoc s'havia assolit la gestió de tants ajuntaments arreu del territori valencià. És cert que en 2021 l'alegria no era plena. Compromís havia perdut vots en els comicis del 2019 envers els resultats celestials del 2015. Ara bé, el moment encara era ben ensucrat.
El partit d'arrel nacionalista i amb més musculatura militant de la coalició valenciana, aleshores denominat com a Bloc, aprofitava aquell escenari d'energia institucional per endinsar-se en un procés d'actualització ideològica i onomàstica. La marca Bloc deixava pas a la denominació Més-Compromís i la formació s'ancorava a un sobiranisme d'ampli espectre, en una renovació estratègica similar a l'experimentada per altres forces d'obediència territorial a l'Estat espanyol.
Més assumia plenament el discurs de Compromís amb l'objectiu d'atreure militància i engreixar socialment fins a pescar a les bosses de votants de l'esquerra espanyola. El rumb adoptat per la nau valencianista no era compartit per la totalitat dels afiliats. En aquell congrés nacional de Més del 2021, va articular-se una candidatura crítica que va aixoplugar prop del 37% de la militància. Encapçalada aleshores per Àlex Ruiz, qui actuava en aquell moment d'alcalde de Bellreguard (Safor), denunciava que Més estava diluint la seua essència valencianista.
Tres anys més tard, ja no s'usen mascaretes, però les rialles s'han esborrat del rostre electoral de la coalició d'obediència valenciana. A la convocatòria a les urnes del 2023, Compromís va perdre la gestió de la Generalitat Valenciana i va quedar desposseït de la batllia de València. De fet, va ser víctima d'un cicló conservador i reaccionari a escala estatal que coincidia amb la marxa forçada de Mónica Oltra, referent dels valencianistes i atrapada en un procés judicial instigat per la ultradreta. La cooperativa política està en la seua particular travessia per l'oposició i Més s'ha endinsat en un congrés intern que ha de ser el preludi perquè Compromís reconfigure la seua estructura conjunta.
La candidatura oficialista per a un conclave intern que se celebra el cap de setmana del 19 i el 20 d'octubre és l'encapçalada per Amparo Piquer, actual secretària general del partit nacionalista valencià. Piquer, qui va ocupar-se de l'organització del Més durant bona part de l'etapa botànica, va accedir al càrrec quan Àgueda Micó va marxar al Congrés dels Diputats. En contraposició a Piquer, com a representant de l'oposició que s'ha mantingut constant d'ençà de la derrota al passat congrés, hi ha Mònica Àlvaro, diputada a les Corts Valencianes. És el rostre de la candidatura Reviscola, auspiciada per Bloc i País, el corrent sobiranista i marcadament crític de Més-Compromís.
La tercera llista, que aixopluga a sectors del nacionalisme valencià clàssic, està liderada per David González, exalcalde d'Oliva (Safor), i s'ha autobatejat com a Compromís pel País Valencià. Es tracta d'una tercera via alternativa a l'oficialisme de Piquer i l'oposició aguerrida d'Àlvaro; una candidatura que s'ha mostrat crítica amb la gestió de l'actual direcció valencianista, però que ha intentat actuar de pont amb els altres dos projectes per dirigir Més. «La nostra candidatura neix d'una inquietud i d'una preocupació sobre l'estat del partit. A escala interna, Més no està bé. Som crítics, però amb un esperit constructiu», puntualitza González.
La dansa dels pactes
El sorgiment de l'alternativa de l'exalcalde d'Oliva ha agitat l'escenari precongressual. Compromís pel País Valencià, no debades, atresora la capacitat per pactar amb Reviscola per la seua mirada crítica a la gestió que s'ha desenvolupat a la comandància de Més i amb la candidatura de la direcció pel seu tarannà menys guerrer. «Hem fet crides a la unitat i hem parlat molts en les altres dues candidatures. L'objectiu és que el dilluns posterior al congrés es donen les condicions perquè es puga treballar per enfortir el partit. No sobra ningú a Més i cal actuar des del pragmatisme, sense maximalismes», assenyala.
El naixement d'aquesta llista va provocar que els sectors crítics de Més imaginaren una aliança entre Àlvaro i González per poder plantar batalla a Piquer, la gran favorita per encapçalar el partit nacionalista valencià. Ara bé, els moviments i les converses s'han produït entre l'oficialisme i la tercera via de l'exbatlle d'Oliva. «És cert que parlem habitualment amb Reviscola i els informem de tots els moviments, però tenim una negociació en marxa amb la candidatura de Piquer», indica. «Hem pogut avançar amb la candidatura de Compromís pel País Valencià. Hi ha molta sintonia orgànica i política. Ambdós compartim full de ruta i tenim molts punts en comú en el model de partit, un escenari que no s'hi dona amb Reviscola», expressa Piquer.
La sintonia entre ambdues llistes s'havia produït, segons narra González, arran de l'acceptació d'un decàleg amb punts com ara un pla específic per al sud valencià, la reconnexió amb els moviments socials, fer una autocrítica constructiva, millorar el contacte amb els col·lectius locals i dotar de més visibilitat a l'eix valencianista. «Si pacten amb la llista de Piquer, ho hauran d'explicar molt bé perquè fins al moment han estat crítics amb la gestió de l'executiva», afirma Àlvaro, la qual considera un pacte entre ambdues candidatures crítiques com al desenllaç «natural». «Només amb la majoria a l'executiva i a la direcció pots canviar Més», sosté.
L'apropament entre ambdues llistes s'ha tallat de soca-arrel. «Les converses no han donat els fruits esperats. No hem trobat prou receptivitat a les nostres propostes i no hem percebut una voluntat real d'integració», apunta una persona destacada del projecte Compromís pel País Valencià, que observa complicat el pacte en la setmana prèvia al congrés nacional. La candidatura, a través d'una nota de premsa enviada aquest divendres, ha informat que decideix «continuar amb el seu projecte després de constatar la falta de voluntat de la resta de candidatures per trobar un acord d'unitat valencianista». Des d'aquesta llista, de fet, acusen a l'encapçalada per Piquer «d'una baixa voluntat d'integració de les diferents sensibilitats», especialment quan s'ha traslladat la qüestió del «qui».
La ruptura d'aquestes negociacions ha provocat que Reviscola propose un pacte a la llista de Compromís pel País Valencià. «En les reunions que hem mantingu, hem pogut constatar una plena sintonia programàtica, que la militància no entendria que no es transformara en una candidatura conjunta de canvi. De fet, Reviscola i Compromís pel País Valencià varen pactar un acord programàtic per a canviar el rumb del partit que es focalitzava en dos eixos fonamentals: la democràcia interna i el valencianisme», proposa Àlvaro.
Mimar el municipalisme
La irrupció de candidatures crítiques respon al malestar d'una part dels afiliats amb els procediments interns i els dèficits de cures als col·lectius locals. «La militància està decebuda i ja no és protagonista. No se la deixa participar de manera activa, ni refrendar els acords amb altres forces espanyoles com sí que fan altres formacions com ara Izquierda Unida o Podem. No s'expliquen, ni es detallen aquests acords, com va passar amb Sumar. L'ànim de la militància és evident amb els pocs que s'hi han inscrit al congrés», lamenta la líder de Reviscola. «El nostre nom no és casual. Cal tornar a il·lusionar a la militància i escoltar-la. No s'han cuidat els col·lectius locals, ni tampoc s'ha fet autocrítica de la baixada dels suports electorals», retrau.
«Una part important de la militància amb la qual ens hem reunit als municipis lamenten que el partit no s'haja apropat per a preocupar-se de la seua situació, ni per a resoldre els seus problemes. I no ens ho podem permetre: el factor que ens ha permès superar la llarga travessia pel desert ha estat la implantació municipal. Necessitem reconnectar amb els col·lectius locals i dissenyar un pla d'implementació municipalista. Estar pendents de cada col·lectiu i de si cal engegar relleus generacionals», àmplia González. «Necessitem més democràcia interna i repensar les primàries. Ens hem de dotar de més espais perquè s'escolte la veu de la militància», referma.
La preocupació per reforçar la musculatura dels col·lectius locals és compartida a la candidatura de l'actual direcció. «Hem d'enfortir els col·lectius locals. Són el nostre tresor i la diferència envers partits que han desaparegut al mateix ritme que havien crescut. Amb el cicle electoral ja tancat, cal elaborar un mapa dels pobles del País Valencià amb els resultats obtinguts en els diferents comicis. Tenim més de 250 col·lectius, però hem de treballar per aconseguir penetrar en altres zones que tradicionalment ho hem tingut difícil. I no parle només del sud del País Valencià, sinó també de les comarques d'interior. Hem d'interpel·lar les persones d'aquests indrets perquè ens vegen com un instrument útil per resoldre les seues preocupacions», reflexiona Piquer.
Les coordenades són diferents, però, quan es parla de democràcia interna. «Som una organització profundament democràtica i assembleària, com marquen els nostres estatuts. Si de veritat la militància no haguera tingut mecanismes de participació, jo hauria d'haver dimitit. Més ha posat a disposició de la militància tots els mecanismes per col·lectivitzar i compartir tots els acords i les decisions més importants, com ara els protocols electorals», contraposa Piquer. I retrau: «Alguna de les persones que es queixen de la manca de mecanismes de participació no hi acudeixen després als òrgans interns de Més quan es convoquen les seues reunions».
Essència nacional i veu social
Si l'actualització ideològica al passat congrés nacional va generar recels en alguns sectors sobre el paper del missatge valencianista, la discussió sobtre el discurs nacional ha revifat amb més força entre les llistes crítiques i l'executiva. De fet, aquest debat s'ha mantingut present al si de Més d'ençà d'aquell conclave intern del 2021. «La política d'aliances ha diluït el missatge valencianista», apunta Àlvaro sobre les enteses electorals amb l'esquerra espanyola de Sumar. «No es dona importància al nacionalisme en els discursos, quan molta gent es va afiliar per aquest sentiment nacionalista. La ponència política és una mostra d'aquesta tendència: parlen de reconnexió amb molts àmbits, però no de reconnectar amb el país, i més quan una part del món valencianista no està content amb la nostra política», censura.
La candidatura de Compromís pel País Valencià alimenta aquesta interpretació. «No s'ha deixat de ser valencianista, ni pretenc repartir carnets de valencianisme, però crec que el valencianisme ha perdut nitidesa als nostres discursos. Els acords electorals, als quals no m'opose perquè ens han permès aconseguir representativitat, han contribuït a aquesta dinàmica, especialment perquè no s'han explicat bé a la militància», expressa González, que observa «una pèrdua de visibilitat a Madrid tot i doblar la representació». «La imposició del candidat per Alacant no ajuda a dir que som un partit valencianista. Sí que ho fan accions com liderar el recurs al Tribunal Constitucional contra la llei educativa infame del PP», raona.
«Som un partit valencianista que ha fet pactes puntuals amb altres forces per a créixer i ocupar espais de representació política per reivindicar l'agenda valenciana. Sempre hem tractat de protegir les nostres arrels i en cap cas ens hem mimetitzat amb cap partit espanyol», esgrimeix Piquer. «El valencianisme sempre ha avançat obrint-se, i ho ha fet sense renunciar als seus principis fundacionals. De fet, cal aprofundir amb l'obertura per seduir aquells votants que han quedat orfes de representació a l'esquerra. Tenim l'oportunitat històrica perquè Compromís siga la casa gran dels valencians. Hem de treballar per apel·lar a la majoria social del País Valencià», defensa.
La candidatura de l'actual secretària general, de fet, proposa un enfortiment de l'estructura de Més, prioritzant, per exemple, la formació interdisciplinària a la militància i als representants públics. «No és el mateix pensar un partit que dona suport al govern que un que està a l'oposició. I, per tant, estem en el moment idoni per establir una reconnexió amb els moviments socials. Mai hem abandonat el carrer, perquè venim del teixit popular, però estar al govern ens va desgastar. Ens vam centrar en el dia a dia de la gestió. Ara, ens cal reconnectar amb les entitats, els sindicats i les associacions, amb la societat organitzada», exposa.
«Som un partit que venim de les entitats culturals, del teixit associatiu i de les lluites socials i pel territori. Hem de tornar a reconnectar amb totes les lluites que hi ha de carrer i poder representar-les. Compromís ha de canalitzar-les i demostrar que és un instrument útil per a la majoria social, que és l'alternativa de govern real al PP. El valencianisme és preocupar-se pels problemes dels valencians i donar resposta als seus problemes, perquè els nostres caps són els cinc milions de valencians, al contrari que li ocorre al PSOE i el PP», planteja. És la reconnexió pendent de Més-Compromís. La militància decidirà quina candidatura l'haurà de comandar.