Congrés nacional de Més-Compromís

«S'ha de fer autocrítica, i no només des de les butaques de València»

Mentre s'intenten moviments interns d'última hora abans de la celebració del congrés nacional de Més-Compromís a Albalat dels Sorells, a la comarca de l'Horta, EL TEMPS entrevista Vicent Molina, alcalde de la població de Muro d'Alcoi (Comtat), un dels bastions històrics del nacionalisme valencià. Molina està alineat amb el projecte crític Compromís pel País Valencià, encapçalat per l'exalcalde d'Oliva, David González.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Més afronta aquest cap de setmana el seu congrés nacional. Com definiries l'actual estat del partit?

Més està molt partit, i prova la són les tres candidatures que es presenten. Veig un partit que ha perdut una part fonamental de la singularitat que tenia abans el Bloc, o Compromís. Ha perdut aquesta particularitat de xafar carrer, de xafar territori i de xafar els pobles, és a dir, d'estar en contacte amb la gent, la proximitat que sempre ens ha caracteritzat. Ens equivoquem si perdem la nostra singularitat envers altres opcions polítiques.

Al final, si passem a ser el mateix que els altres i, malauradament, estem en aquest camí, perdrem el relat, la manera diferent de fer política que es conjugava de manera imprescindible amb una base municipalista que ens ha donat sempre molta força. La part oficialista crec que ha perdut aquest contacte en el territori. No sé si ha corregut perquè ha estat cegada pels resultats que es van donar fa anys i la possibilitat de governar la Generalitat Valenciana, o per pensar que ja estava tot fet. Si realment ho pensa, entrarem en un escenari molt perillós.

—Una de les qüestions que, precisament, apunta la ponència política és la necessitat de refermar el caràcter municipalista de Més. Ara bé, les candidatures crítiques, siga Reviscola o Compromís pel País Valencià, han assenyalat que s'han descuidat als col·lectius locals. Fins i tot, la llista continuista afirma que cal aprofundir més en el municipalisme.

Els col·lectius locals s'han descuidat. Això és una evidència innegable. Nosaltres ens caracteritzàvem per ser una força estructurada des d'un vessant comarcal, i aquesta singularitat s'ha diluït. Si aquesta particularitat no es valora, la gent, al final, es cansa i no perd el temps en projectes polítics. Ens hem desestructurat a l'àmbit municipal. No estem, però, en una situació catastròfica perquè hi ha una part que encara creu en l'estructura municipal, en el treball des dels pobles, en què la base municipalista ha de ser el fil conductor fins a la cúspide.

—El Bloc, de fet, es caracteritzava per aquesta força en la implantació municipal. A les passades eleccions, tanmateix, Compromís i, en conseqüència, Més va perdre pistonada local. És cert que hi va influir un context advers, de pujada dels vots conservadors i reaccionaris, però considera que també hi ha factors interns, errades pròpies que ho expliquen?

L'autocrítica, per a començar, no s'ha fet. I l'autocrítica, el balanç de què ens ha passat, no es pot fer només des de de les butaques de València. L'autocrítica s'ha de fer des de les bases, i no s'ha donat. La manca d'autocrítica amb les bases és molt perillosa, ja que ens pot conduir a pensar que tot està bé, que tot funciona correctament. I, sincerament, és evident que hi ha problemes.

No es poden fer relats contemplatius. No podem caure en el parany de pensar que «no ha anat tan malament». Hem de ser realistes: s'ha perdut poder municipal i ha estat perquè no hem sigut capaços de retenir vots. Cal una autocrítica clara i contundent per refer-se des de la base. No podem continuar amb polítiques i dinàmiques de dalt cap a baix. S'ha de tornar a funcionar des de baix cap a dalt.

—Al congrés del 2021, el nacionalisme valencià va canviar de nom i va emprendre un viatge ideològic per captar més musculatura militant i aconseguir expandir la seua implantació. Creu que s'han assolit aquests objectius?

Per a res. Crec que es va fer amb una intenció d'adquirir marca per part de l'antic Bloc arran del confederalisme frustrat que s'hi va donar a Compromís. La coalició no va saber convertir-se en un partit territorial amb connotacions nacionals i crear un marc jurídic, una estructura, que possibilitara que totes les opinions foren discutides i consensuades.

Com que això no va ocórrer, va canviar-se la marca del Bloc i es va executar una modificació del nom que pretenia d'alguna manera aglutinar el màrqueting que aportava Compromís junt amb la denominació Més, ja establerta a escala estatal per altres formacions. Era una estratègia que va perdre legitimitat perquè no va comptar amb les bases, ja que se les va deixar de costat. La manca de participació i de consens d'aquesta estratègia amb les bases ha provocat un degoteig de baixes i no ha afavorit per a res l'enfortiment de Més. De fet, ha passat el contrari.

—Compromís hauria d'haver avançat ja cap a un partit únic o una federació?

Sí, per descomptat. I més en un partit que parla d'independència, d'estat confederal. Si tu ets incapaç d'estructurar-te com a una federació, com a una confederació, seràs capaç després d'aconseguir políticament la confederació amb un estat? Això denota que el relat no és coherent.

—Junt amb la falta de cures als col·lectius locals, hi ha una altra crítica per part dels sectors opositors en aquestes setmanes prèvies al congrés nacional de Més-Compromís: la pèrdua del missatge valencianista. Vostè considera que ha ocorregut?

S'ha diluït el nostre missatge valencianista, territorial i municipal. Nosaltres som el que som des de la nostra experiència municipal en la gestió, per aplicar aquesta proximitat amb la gent quan s'ha gestionat altres institucions supramunicipals. Els resultats electorals van cegar a la direcció i la nostra singularitat discursiva i política pel que fa a la cultura, la llengua o la reivindicació econòmica valenciana s'ha diluït. Ens hem allunyat de les nostres particularitats. No s'ha valorat i ressaltat aquesta idiosincràsia de partit valencià, la qual ens diferencia de la resta d'opcions polítiques. No hem perdut el discurs valencianista, però s'ha difuminat molt. Hi ha associacions electorals que no han estat positives.

—Creu que no van ser positives les experiències electorals del bracet de Sumar?

No ho han estat, però ho haurien pogut ser. Jo vaig ser candidat tant en les coalicions «És el moment» [amb Podem] i «A la valenciana» [junt amb Podem i IU]. Aquelles aliances estaven refrendades per les bases. De fet, vam aconseguir uns resultats magnífics. Quasi isc elegit com a diputat i era el quart a la llista per la circumscripció d'Alacant! Qualsevol associació no ha de ser dolenta si es fa des del convenciment propi i necessari de la societat civil i política, si som capaços d'aglutinar. El que no es pot fer és imposar. Les formes són importants. L'associació amb Sumar és dolenta per què no s'ha fet des del diàleg, la discussió i la posada en comú amb les bases, per què la negociació no s'ha preparat amb continguts elaborats des de les bases. Si es tenia clar que era l'opció, per què no s'ha treballat des del minut 1? Per què espere que no fora improvisat. Si fos així, hauria estat un suïcidi.

—Opina, per tant, que no es va donar prou veu a la militància en aquell procés de pactes amb la plataforma de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz.

En general, i no sols en el procés de pacte amb Sumar, no s'ha donat veu a la militància. La secretària d'organització no ha canalitzat les discussions i les preocupacions dels col·lectius, no s'ha parlat i debatut de política amb ells, ni tampoc a les sectorials. Ara, com que estem a l'oposició, s'ha recobrat el missatge valencianista envers la llengua i la cultura, però quan ho hem pogut practicar des del govern, ens ha faltat la valentia necessària. A l'àmbit econòmic, ens havíem guanyat un sector econòmic, el qual no estava alineat amb nosaltres. Llançàvem alguns conceptes, però no va estar definit fins que el conseller Climent no va bastir un relat de gestió. El com és important i no podem perdre les nostres singularitats. Hi ha forces que han pres nota del nostre èxit i ens poden fer forats electorals.

—Acabem. A vostè li agradaria un pacte entre les candidatures crítiques, entre Compromís pel País Valencià i Reviscola?

No sols entre aquestes candidatures. Sumar sempre és més positiu que restar. Un pacte sempre és millor. Es transmet una imatge d'enfortiment. Ara bé, sempre que l'acord haja estat real, equilibrat i amb totes les veus representades. S'ha de recordar que tots som companys i companyes, i que poden haver-hi matisos i discussions, les quals són, fins i tot, saludables des del respecte. La falta de voluntat de pacte per part de l'oficialisme no és una bona notícia per al projecte, ni transmet una imatge positiva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.