—Més celebra aquest cap de setmana el seu congrés nacional d’ençà de l’actualització ideològica i onomàstica del 2021. Al conclave intern, els militants hauran d’escollir entre tres candidatures. En quin estat considera que es troba el partit?
Que hi haja tres candidatures dona a entendre que l’estat del partit no és massa engrescador, ni les aigües internes estan massa calmades. Denota que hi ha un inconformisme, que no s’està d’acord amb la política que s’ha desenvolupat durant els darrers anys per part de la direcció nacional.
—Hi ha veus crítiques que apunten a la falta de debat intern abans del congrés, que no hi ha tensió d’un esdeveniments d’aquesta importància orgànica per a la formació nacionalista. N’està d’acord?
La majoria de la militància crec que està prou desconnectada d’aquests processos a causa dels descontent que hi ha. Dels més de 3.000 afiliats, de fet, només s’hi han escrit 1.600, dels quals no és d’estranyar que, finalment, n’acudisquen la meitat. Per això, han llogat un espai en el qual no caben els 1.600 militants que s’hi han apuntat. Crec, però, que hi hagut debat entre les candidatures que es presenten, però pel que fa a la militància l’intercanvi de parers i d’opinions és escàs. A la Marina Alta, per exemple, la quantitat de persones inscrites és absolutament ridícul. També influeix que el vot en el congrés als militants de la nostra comarca ens surt car, ja que hem de pagar-nos desplaçaments i allotjaments, i no tots s’ho poden permetre. El desencant és tan gran que hi ha col·lectius amb només una persona inscrita.
—La ponència política elaborada per aquest congrés ressalta, entre altres assumptes, la necessitat de refermar el caràcter municipalista de Més. Hi ha la sensació, compartida, fins i tot, entre les tres candidatures, que no s’ha atès suficientment als col·lectius locals.
Estic absolutament d’acord, i en tinc experiència d’aquesta mancança. Soc membre d’un col·lectiu municipal que ha estat al capdavant del govern de Pedreguer des del 2011 i et puc assegurar que el suport del partit al nostre col·lectiu local ha brillat per la seua absència. És importantíssim revertir aquesta dinàmica i cuidar els col·lectius municipals per a reviscolar el partit.
—Quan Més es coneixia com al Bloc, els càrrecs públics es concentraven fonamentalment als municipis. No debades, el nacionalisme valencià va suportar la travessia del desert contra el mur electoral del 5% gràcies a la penetració territorial. En aquell moment, es feia alguna política de cuidar els col·lectius locals que ara s’ha deixat de desenvolupar?
Abans de l’any 2011, tampoc estàvem per a llençar coets. La diferència és que la força del partit l’aportàvem els municipis i els col·lectius locals, però no responia a una estratègia d’esperonar-los des de la direcció de país o el secretariat comarcal. En els últims anys, tanmateix, hi havia una element que funcionava: eren les sectorials del partit. Malauradament, se les ha deixat morir. Recorde, a més, assemblees municipalistes, les quals, en aquesta legislatura, se n’ha fet una com a màxim. Cal fer viu el partit, refermar la nostra força municipalista.
—Al congrés del 2021, el nacionalisme valencià va canviar de nom i va emprendre un viatge ideològic per captar més musculatura militant i aconseguir expandir l’estructura d’implantació. Creu que s’han assolit aquests objectius?
Pense que no. No tinc els números, però és evident que el partit no ha eixit reforçat d’aquesta estratègia. Al contrari, s’ha afeblit i electoralment hem perdut suports al conjunt del país. Les metes que s’havien marcat no s’han assolit i, a més, la dinàmica en la qual estem instal·lats és d’una baixada progressiva de vot, com marquen les últimes enquestes que s’han publicat.
—Vostè va estar emmarcat dintre de l’anomenat corrent crític en aquell conclave intern. L’oposició a la direcció denunciava aleshores una pèrdua del missatge valencianista. S’ha mantingut aquest suposat aigualiment d’un discurs d’obediència valenciana?
El missatge valencianista s’ha perdut. A escala estatal, de fet, som absolutament i totalment anodins. Només cal veure un exemple recent: en els últims dies, eixia un rètol a la televisió pública espanyola que identificava al nostre senador de Compromís, a Enric Morera, com a membre de Sumar. De l’exposició que es fa a la ponència política per al congrés nacional d’aquest cap de setmana, es parla de moltes reconnexions. Ara bé, no es proposa cap reconnexió amb el valencianisme o amb el nacionalisme, que és el nostre fer diferencial i singular envers les altres forces polítiques del País Valencià.
—En quins elements s’ha aigualit el missatge valencianista, segons vostè?
S’ha descolorit el missatge valencianista de manera conscient, amb l’afany i l’objectiu d’arribar a més persones que els podia fer enrere la qüestió nacional o sobiranista. Ha estat una estratègia de la direcció actual de Més-Compromís.
—El corrent opositor i sobiranista de Bloc i País, del qual n’és membre dirigent, ha estat molt crític amb els acords amb l’esquerra espanyola de Sumar. No heu considerat que l’entesa va ser positiva.
Efectivament, sempre ens hem oposat a una aliança que no encaixava amb nosaltres. A més a més, hem criticat que l’acord electoral amb Sumar no va ser consultat adequadament a les bases. Des de la direcció, s’hi van negar a fer una consulta amb l’excusa d’una determinada interpretació particular dels estatuts del nostre partit.
—Ha pecat Més-Compromís de falta de democràcia interna en els últims anys?
Sí, és evident. Per posar un exemple de la dinàmica del dia a dia, d’aquells que he patit com a membre del Consell Nacional des de fa anys: totes les iniciatives que hem dut al Consell Nacional o que hem proposat des de Bloc i País perquè es pogueren debatre diferents qüestions, sempre se’ns han tombat. S’han denegat de manera reiterada, per un motiu o un altre. Mai s’han acceptat. Sempre es neguen a celebrar consultes entre la militància. La democràcia interna no es dona en molts casos, i aquesta dinàmica es produeix d’ençà d’aquella primera consulta sobre Podem que va tenir un resultat oposat als designis de la direcció. Des d’aleshores, les decisions només es prenen al Consell Nacional i qualsevol petició de consulta es negada amb la seua interpretació de les normes internes i els estatuts del partit. S’ha obviat prou l’opinió de les bases.
—Compromís i, per tant, Més es troba en una situació d’oposició als principals ajuntaments del País Valencià i a les Corts Valencianes. Quina hauria de ser l’estratègia a seguir per reconnectar electoralment?
Nosaltres, el col·lectiu de Pedreguer, hem mantingut uns suports elevats, pels volts del 40%, en les tres legislatures i ho hem fet combinant la nostra identitat i caràcter progressista com refermant el missatge valencianista. No dic que el nostre model siga aquell a exportar, però crec que és important que la nostra representació a Madrid no estiga diluïda, que la gent no perceba que les nostres aliances fan que els interessos dels valencians queden en segon pla en contraposició als interessos i les estratègies d’altres partits amb seu a Madrid. Nosaltres hem de vetlar pels interessos valencians, perquè es complisca el nostre programa i la nostra agenda valencianista. Quan es fan pactes, s’ha de deixar ben clar la nostra independència en la defensa dels interessos valencians, de les nostres infraestructures. Qualsevol pacte electoral o d’investidura, ha d’estar supeditat als interessos dels valencians. No podem permetre que altres partits es beneficien dels vots dels valencians sense defendre els interessos del nostre país.