A la seu nacional de Compromís, ubicada a la plaça del Pilar de València, va produir-se una de les últimes maniobres abans del congrés nacional de Més-Compromís, l'ànima nacionalista de la coalició progressista. La candidatura Guanyar el país, encapçalada per Amparo Piquer, actual secretària general de Més-Compromís, es reunia amb Compromís pel País Valencià, una llista crítica liderada per David González, exalcalde d'Oliva (Safor) i representant d'un nacionalisme valencià clàssic que durant anys va encarnar Enric Morera, expresident de les Corts Valencianes i actualment senador, així com enrolat orgànicament al sector més oficialista.
La trobada es produïa després del fracàs de l'anterior negociació, quan la «sintonia entre ambdues candidatures», en paraules de Piquer a aquest setmanari, semblava desembocar en un pacte. Tanmateix, les converses van frustrar-se. «Les negociacions no han donat els fruits esperats. No hem trobat prou receptivitat a les nostres propostes i no hem percebut una voluntat real d'integració», explicaven des de la candidatura de Compromís pel País Valencià. De fet, la llista de González ja havia anunciat que «decidien continuar amb el seu projecte després de constatar la falta de voluntat de la resta de candidatures per trobar un acord d'unitat valencianista».
Amb tot, quan el rellotge marcava al voltant de les 19:30, ambdós projectes per comandar Més-Compromís es donaven una última oportunitat d'entesa abans del conclave celebrat aquest cap de setmana a Albalat dels Sorells, una de les poblacions valencianes governades pel valencianisme. La reunió naixia, entre altres factors, de la voluntat pactista que sempre havia mostrat González i de l'intent de cosir que manifestava Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes i membre de la candidatura de Piquer. De fet, l'actual mandatària de Més-Compromís volia que ocupara el càrrec honorífic i simbòlic de president de la formació nacionalista valenciana.
«Va ser la primera vegada que Piquer va acudir a una reunió per negociar un pacte entre candidatures. Era un bon senyal, però el resultat fou el mateix que la setmana passada. Faltava generositat i una mirada a mitjà i llarg termini del projecte. No pensaven en l'endemà del congrés nacional. Només ho feien en termes de guanyar el procés orgànic», asseguren fonts de Compromís pel País Valencià. «Vam xocar en qüestions com ara el vot telemàtic i les primàries», indica una veu influent del sector oficialista. «Hi havia coincidència amb el 'què' i amb el 'com', però en la resta discrepàvem. González tenia predisposició al pacte. Ara, hi ha gent del seu projecte que s'oposen a integrar-se i pactar amb l'actual direcció», arredoneix un càrrec important de Més-Compromís.
Reviscola, la llista opositora bastida a partir del corrent sobiranista Bloc i País i comandada per la diputada valenciana Mònica Àlvaro, volia esgotar totes les opcions per unir els esforços dels sectors crítics. Arran que Compromís pel País Valencià no havia defugit les possibilitats d'acord, van reunir-se aquest dijous. «Era el més natural. Coincidim 100% ideològicament, estratègicament i en el model de partit. Només tenim diferències en la tàctica: l'equip de González vol canviar Més formant part d'una direcció oficialista i a Reviscola apostem per una nova executiva que retorne el partit al missatge valencianista i a l'obertura a la militància», argumenten des de Reviscola.
Aquesta reunió tampoc va proclamar cap fum blanc d'acord. «Hi ha divergències estratègiques. Nosaltres no compartim la línia de confrontació que abandera Reviscola. Som crítics, però des d'un punt de vista constructiu. No hi havia un punt comú en la mirada a llarg termini, una vegada haja passat el congrés nacional. A partir d'ací, hem decidit presentar la nostra candidatura i explicar el nostre projecte a la militància en el congrés nacional. Un projecte per corregir el rumb del partit des d'una mirada clarament municipalista», expressen des de l'equip de González.
«Lamentem la decisió de Compromís pel País Valencià de no voler pactar una candidatura conjunta que represente el canvi per a aquest congrés nacional de Més-Compromís. No entenem aquesta decisió, i menys encara quan hem constat durant les converses per a arribar a un pacte, que totes dues candidatures hem mantingut una sintonia política plena, que es va traduir en el seu moment en un document conjunt amb els eixos que haurien de guiar la política del partit en els pròxims anys», interpreta Reviscola en un comunicat. «Aquest acord, de fet, s'ha convertit en el programa polític de les dues candidatures, de manera que es pot dir que les dues candidatures ens presentarem al congrés amb el mateix programa, però amb llistes separades», han retret.
Sense llista conjunta entre els sectors crítics, la sensació estesa a l'interior del partit és d'una victòria de Piquer. «Si no es percep que hi ha una alternativa possible a la direcció actual, hi haurà molta gent inscrita al congrés nacional que no hi acudirà perquè pensarà que tot el peix ja està venut. No contribueix a fer quasi 100 kilòmetres. Era necessari per a il·lusionar una militància que ja està prou despagada i reclosa, en molts casos, en el treball als col·lectius locals», es plany una veu coneguda del partit. «Hi ha molts militants que veien en la unió de les dues llistes crítiques com a l'última bala per a tornar-se a il·lusionar amb Més», ressalta.
Una pugna a tres
La mancança de pactes aboca al congrés nacional, llevat de sorpreses inesperades o moviments que no entren en els càlculs de cap de les llistes, a una batalla a tres per la comandància del pal de paller del nacionalisme valencià. Piquer —secretària general d'ençà de la marxa de l'anterior mandatària, Àgueda Micó, va marxar al Congrés dels Diputats — compta amb bona part de les paperetes per a repetir. «És cert que parteix com a la favorita, però no s'ha d'oblidar que hi ha dues votacions. Si a la primera no superara el 50%, hi hauria partit perquè les dues llistes crítiques puguen actuar. Encara més, el termini per presentar candidatures és el dissabte a les set de la vesprada. Qui sap si poden haver-hi integracions d'última hora», especula una persona amb trajectòria valencianista.
Piquer, de moment, ha exhibit els seus suports en una foto conjunta que mostra la capacitat d'aixoplugar les diferents famílies de l'oficialisme —veterans del nacionalisme com ara Morera o Baldoví; el cercle de l'exconseller i eurodiputat Vicent Marzà; el nucli de València ciutat— i els líders mediàtics de la formació hereva del Bloc, com ara Maria Josep Amigó, membre de la mesa de les Corts Valencianes; el diputat valencià Gerard Fullana; i els mencionats Morera, Baldoví i Micó.
A la imatge de la candidatura batejada com a Guanyar el país, hi havia els diputats al parlament valencià Nathalie Torres i Jesús Pla, ambdós del cercle més proper de Piquer i Micó, i la portaveu dels valencianistes a la Diputació de València, Dolors Gimeno. Pla i Gimeno són dos dels noms escollits per a la futura executiva de Piquer junt amb Estela Sanchis, regidora a Potries (Safor); Nico Calabuig, representant municipal a Ontinyent (Vall d'Albaida); Israel Pérez, membre de la corporació local d'Alzira (Ribera Alta), o els gandiencs Alicia Izquierdo, Josep Miquel Moya i Ivà Bonet.
Fullana, a l'òrbita de Marzà, serà un dels altres integrants de la direcció si guanya Piquer del bracet de la regidora a l'Ajuntament d'Alacant, Sara Llobell; el secretari comarcal de l'Alacantí, Natxo Bellido; la secretària local d'Alacant, Sònia Tirado; el regidor de Teulada (Marina Alta), Aitor Llobell i la il·licitana Miriam Hurtado, amb responsabilitats a JovesPV. David Guardiola, portaveu en la Diputació de Castelló; Imma Carda, exdirectora general d'inclusió social; Quique Castelló, portaveu de Compromís a Almenara (Plana Baixa); Ivan del Castillo, secretari comarcal de Més als Ports-Maestrat; Paola López, del col·lectiu de Borriol (Plana Alta) i Nerea Bella, de les Alqueries, municipi de la Plana Baixa, completen la futura comandància en cas de victòria oficialista.
Sense responsabilitats directives, però presents a l'estampa de família de la llista de Piquer, hi havia els regidors de l'Ajuntament de València, Ferran Puchades i Pere Fuset; l'actual secretari d'Organització, Pablo Bellver; el diputat a les Corts Valencianes, Francesc Roig; el cantautor Miquel Gil, o diferents assessors a l'Ajuntament de València, les Corts Valencianes o el Congrés dels Diputats, així com dirigents dels centres de pensament valencianista, com ara Gonçal Grau, vicepresident de l'Associació Cívica Tirant lo Blanc i membre de la Fundació Nexe. L'espai de la fotografia no era casual: l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, la casa de la cultura i la llengua pròpia a València i d'entitats com ara Acció Cultural del País Valencià.
La candidatura oficialista, de fet, ha pescat en els moviments civils per a la seua futura executiva. El fixatge més sonat ha estat Toni Gisbert, fins fa uns mesos secretari sempitern d'Acció Cultural del País Valencià i amb una dilatada trajectòria en partits d'arrel sobiranista. Junt amb Gisbert, Piquer ha fitxat Maria Josep Picó, fugaç diputada de Compromís al Congrés dels Diputats i periodista especialitzada en qüestions mediambientals, i Marta Murciano, reconeguda a les lluites socials del País Valencià per haver estat durant una dècada com a directora de l'escola Cremona d'Alaquàs (Horta), símbol de la batalla del món educatiu de base contra els barracots del PP.
Reviscola, una de les llistes crítiques, també ha sumat persones de la societat civil. La incorporació flamant ha estat l'historiador Vicent Baydal, originari d'un valencianisme allunyat de la matriu fusteriana. Amb la presència d'activistes com ara Zahia Guidoum, rostre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i ja present en el grup de la candidatura crítica que va bastir-se en el congrés nacional del 2021, el pilar de la llista és Bloc i País, el corrent sobiranista que va néixer del desencís amb el rumb que havia emprès la direcció nacionalista anys enrere, especialment pels pactes amb l'esquerra espanyola.
Una de les cares més mediàtiques a xarxes socials és Ricard Chulià, autor de l'obra País Valencià: eixida d'emergència (Afers, 2024). El projecte opositor està encapçalat per Mònica Álvaro, provinent de Vila-real (Plana Baixa), diputada a les Corts Valencianes i destacada en el grup parlamentari valencianista pel seu verb afilat contra el PP i el treball en la comissió d'investigació de les ombres del model de residències de la tercera edat. Reviscola atresora el suport d'alcaldes com ara Sergi Ferrús, batlle de Pedreguer (Marina Alta).
La tercera via l'encarna Compromís pel País Valencià, comandada per David González, antic alcalde d'Oliva. Aquesta candidatura neix del desencant amb l'estratègia del partit envers el missatge valencianista, un dèficit de cura als col·lectius municipals i una falta d'atenció a les inquietuds de la militància. L'equip de González l'integren persones com ara Francesc Gamero, exsecretari autonòmic d'Hisenda; Albert Girona, exsecretari autonòmic de Cultura; o Enric Cuenca, antic assessor de comunicació de les Corts Valencianes sota la presidència de Morera. A la seua futura executiva, destaquen noms com ara l'exconseller d'Economia, Rafa Climent, o l'exeurodiputat Jordi Sebastià.
La llista, no debades, compta amb diverses persones tradicionalment properes al senador de Compromís i altres provinents del món municipalista, com puga ser el batlle de Cocentaina (Comtat), Jordi Pla. Amb el suport d'històrics com ara Pepa Chesa, exvicepresidenta del Bloc, antiga líder del Partit Valencià Nacionalista i una de les figures crucials en la unió del nacionalisme valencià quan tocava a la porta el nou segle, o Toni Arques, un dels històrics de l'antic Bloc a la ciutat d'Alacant, atresora la seua musculatura a les comarques centrals i al Camp de Túria, així com disposa de base a la Ribera Alta i l'Horta Nord.
Didal, agulla i electroxoc
El nacionalisme valencià va eixir del passat congrés nacional amb la necessitat de didal i agulla. L'actualització ideològica del 2021, amb un valencianisme de nova mirada, i el canvi de denominació va obrir una ferida que no s'ha tancat. De fet, tant el sector oficialista com la família crítica han estat incapaços de resoldre diferències que, en algunes ocasions, ja han creuat la barrera política. El descontent intern, alimentat per un partit que va centrar els seus esforços en el govern i en edificar una formació al caliu de l'ostentació del poder a l'administració valenciana, ha crescut amb l'emergència d'una altra llista crítica, que mescla antigues famílies opositores i altres que pivotaven a l'oficialisme.
«El partit està en un encefalograma pla, com va definir l'alcalde de Cocentaina en una entrevista a EL TEMPS. La militància està mancada d'il·lusió i s'ha refugiat a treballar als col·lectius locals, quan no ha plegat i ha abandonat el projecte, fins i tot gent que ha militat des de fa anys al valencianisme polític. Hi ha molta gent que no s'involucra en els processos orgànics perquè està cansada i es dedica a treballar des del seu poble, i altre que votarà Piquer perquè no observa res millor. És la constatació que al sector crític hem de fer molta autocrítica. No hem sabut arribar als militants desencantats, que són bona part», reflexiona una de les veus opositores de més renom.
Aquest diagnòstic del partit coincideix amb la reclamació de les llistes crítiques d'habilitar el vot telemàtic al congrés. «Fins que no puga votar-hi tothom, no sabrem si realment la secretària general compta amb el suport de tota la militància i no d'una part reduïda», proclamen des de Reviscola. «Molta gent va desenganxar-se arran d'aquella consulta en la qual va dir-se 'no' a un pacte amb Podem i la direcció va fer mans i mànegues per aliar-se amb Pablo Iglesias. L'última aliança amb Sumar, la imposició d'un candidat paracaigudista a la circumscripció d'Alacant o no donar suport a la reprovació del ministre Óscar Puente ha estat la gota que ha fet vessar el got del desànim de la militància. Molts consideren que l'última bala és la unió entre ambdues llistes crítiques», insisteixen.
«És normal que la gent estiga cansada. No recorde cap proposa del nostre sector crític que haja estat acceptada al Consell Nacional», ressalta una altra persona de la família opositora. «El comportament del sector crític als Consells Nacionals de Més no és gens adequat. No té cap sentit que no formulen cap crítica, ni dubte, i després aboquen el retret per les xarxes socials. Així és impossible arribar a pactes. El desgast pel desgast, el només voler fer d'oposició i no buscar el diàleg que oferim per part de la direcció, em sembla una estratègia estèril que no ens beneficia com a partit», replica una de les veus amb més influència a Més-Compromís.
Els retrets a l'actitud dels sectors opositors no es limita als òrgans del partit, sinó que s'amplia a la concepció estratègica. «El problema amb Reviscola són les formes. Sembla que aquells partidaris de la direcció siguem els seus enemics, i res més allunyat de la realitat. Som tots companys de partit i, per això, no té cap sentit la seua actitud de desgastar per desgastar sense aportar mesures constructives i de sumar amb positiu a favor del projecte. Ho estem veient ara amb Compromís pel País Valencià, qui és crítica des d'una altra òptica. De fet, són molt saludables les seues crítiques», apunta una figura emergent de l'oficialisme.
«Hem de reequilibrar les nostres prioritats. S'han comès errades, com ara permetre situar a un paracaigudista com a cap de llista per Alacant de Compromís-Sumar, per respectar els equilibris interns a Compromís i aquestes circumstàncies s'han d'evitar. Com també cal cuidar els equilibris externs, la connexió amb els moviments social, l'univers valencianista civil i el teixit veïnal de base», indica una veu identificada amb la llista de Piquer. «Hem d'apostar per un valencianisme d'obertura, que no renuncia a res, però que actua des de la centralitat», agrega. «Nosaltres sempre hem estat un partit de govern. No som un partit de confrontació com Podem o Junts per Catalunya. Som una alternativa de govern i així treballem. Sembla que això no ho entès Reviscola», retrau una persona amb comandància a Més-Compromís, qui puntualitza: «Reviscola acusa a la direcció d'agualir el valencianista quan els seus representants segueixen la nostra estratègia de pactes amb l'esquerra espanyola als seus municipis».
El consens entre les tres candidatures, tot i les diferents intensitats, està en la necessitat d'atendre més els municipis, de cuidar més la base local. «És indispensable», coincideixen totes les fonts consultades per aquest setmanari. «Hi ha una qüestió que em preocupa, i és l'endemà del congrés. La discrepància, l'existència de tres candidatures, mostra que som un partit viu i amb debat. Ara bé, és necessari que tots treballem plegats a partir del dilluns. Si, per exemple, guanya la llista de Piquer, el dilluns s'ha d'atendre amb cura les necessitats de Jordi Pla, de Cocentaina, o de Sergi Ferrús, de Pedreguer. Són la nostra base i cal treballar amb ells les nostres estratègies. Hem de cuidar l'instrument, hem de cuidar Més per enfortir plegats i des de la discrepància Compromís», remata un veterà oficialista del nacionalisme valencià. Tres colors per teixir el futur de Més.