-Més afronta aquest cap de setmana el seu congrés nacional. Amb 1.600 inscrits i tres candidatures que es disputen el lideratge, quin diria què és l'estat del partit?
Diria que és un encefalograma pla perquè trobe que hem tardat massa a fer el congrés després de les eleccions valencianes. Els altres partits, com ara el PSPV, ja han fet el seu congrés i compten amb una líder passejant pels carrers i una executiva treballant de nord a sud del país. I si mirem cap al nord, cap a Catalunya, on s'han celebrat les eleccions recentment, veiem com tots els processos precongressuals ja estan en marxa. El congrés nacional arriba molt tard perquè hem de triar equips, repensar alguns esquemes i estratègies. Fent el congrés ara, hem regalat mitja legislatura al PP i a Vox en lloc d'estar xafant carrer amb el nou equip, enfortint els col·lectius locals i les comarques.
-Aquesta sensació d'encefalograma pla la perceps en l'ambient precongressual de Més? Hi ha veus crítiques que apunten a un sentiment de desencís i una actitud de desmobilització de la militància.
No hi ha massa ambient precongressual. Parles amb companys que estan en altres ajuntaments, amb gent del grup parlamentari, amb militants de base d'arreu del país i amb amics del partit i es constata que no hi ha un ambient precongressual. De fet, ha costat molt mobilitzar a la gent i una prova és la gent que s'hi ha inscrit, que és molt poca. Després de perdre els governs, la gent està desmobilitzada.
-Per què hi ha aquest desencant i desmotivació a la militància?
El desgast de vuit anys molt intensos dins del govern de la Generalitat Valenciana i de molts ajuntaments del país ha pesat junt amb no comptar amb la militància. Quan no se la té en compte per a fer fort al projecte, i un exemple ha sigut la desactivació de les sectorials, la militància acaba desmobilitzant-se. Així mateix, els acords reiterats amb Sumar també han influït. Entenc que en unes eleccions estatals segurament has de fer coalicions electorals per assolir l'objectiu de situar a dos valencianistes a Madrid, però mantindre's dintre d'un grup parlamentari plurinacional de Sumar ens ha desactivat com a veu i ha desactivat les nostres propostes de reivindicació valenciana a Madrid.
-Considera que els pactes amb Sumar es van explicar adequadament a la militància?
Trobe que cal sumar esforços per concórrer a les eleccions europees i que aquesta estratègia també és comprensible als comicis estatals, però no es va comptar amb la militància. No es podia donar-li veu només per refrendar un acord que ja s'havia forjat. S'hauria d'haver generat fòrums a través de les assemblees comarcals per decidir col·lectivament quina era la millor opció per presentar-se a les eleccions europees. Crec que un procés de consulta com el desenvolupat pels companys de Més per Mallorca hauria pogut estar el més adequat.
-S'han donat ferramentes suficients de participació als afiliats de base?
Els processos han de ser de baix cap a dalt. Som un partit municipalista i comarcalista, on la militància ha de tenir veu. La participació no pot limitar-se a dir «sí, bwana» al final dels processos de negociació electoral, quan queden pocs dies per tancar els acords o les coalicions electorals. Hem de canviar el partit. No es pot continuar amb aquesta dinàmica de dalt cap a baix. S'ha de retornar a un funcionament de baix cap a dalt. De fet, és quan millor li ha funcionat electoralment a Compromís. La veu s'ha de donar al principi dels processos, siguen electorals, programàtics o de projectes específics de país. S'ha de retornar la veu a la militància.
-Hi ha sectors crítics que assenyalen una pèrdua del missatge valencianista per la integració al grup parlamentari de Sumar. Hi està d'acord?
Sí. Molta gent pel carrer em diu: «Abans, veiem a Baldoví per la televisió exigint i proposant, i ara no veiem a ningú dels vostres a Madrid. Que no esteu allà?». Clar, has d'explicar tota aquesta operació. Abans tenies un diputat de Compromís que era insubornable als interessos de país, als interessos valencians, i ara estem dintre d'una UTE de Sumar que no beneficia ni al nostre projecte, ni tampoc als cinc milions de valencians. Hem perdut molta visibilitat en Madrid.
-Al passat congrés nacional, on vostè va participar de l'equip de la llista crítica, ja advertíeu de la reducció de la càrrega valencianista als discursos. Diríem, per tant, que aquesta tendència ha prosseguit.
S'ha perpetuat en decisions com la integració al grup parlamentari plurinacional de Sumar, però, per exemple, el vessant valencianista sí que s'ha remarcat i s'observa clarament en els discursos i les actuacions del nostre síndic a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, així com pel conjunt dels diputats i les diputades del nostre grup parlamentari de Compromís. Totes les diputades i diputats de Compromís a les Corts Valencianes demostren una vegada i una altra la seua defensa dels interessos del País Valencià des de totes les àrees, siga a l'economia, la indústria, el comerç, la igualtat, el medi ambient, l'urbanisme, l'educació o la cultura. És l'esperit que va quedar palès en el debat de política general, quan Baldoví va contraposar el model del PP amb el valencianista de Compromís.
-En aquell conclave, el valencianisme va experimentar una mutació ideològica i onomàstica per captar més militància i engreixar la seua musculatura i penetració territorial. Creu que s'han assolit els objectius?
Trobe que no. Quan es va canviar el nom, jo em vaig preguntar si la decisió responia al fet que ja havíem assolit els objectius del valencianisme polític, la qual cosa era evident que no. Aquella operació de màrqueting no ha estat beneficiosa. Només cal veure com els mitjans de comunicació es refereixen a Més: amb l'agregat de «l'antic Bloc».
-Una de les qüestions que ressalta la ponència política és la necessitat de refermar el caràcter municipalista de Més. Reviscola i Compromís pel País Valencià, les candidatures crítiques, assenyalen que s'han descuidat als col·lectius locals.
Ho compartisc. Al vessant orgànic, i t'ho diu un alcalde, s'han descuidat molt els municipis i no ens ho podem permetre. La base han de ser els pobles, comptar amb els màxims regidors i alcaldies, i tenir col·lectius forts perquè arrosseguen vots cap a la llista de país. És fonamental, i més quan no tens lideratges forts, si pensem en l'etapa post-Oltra o, fins i tot, quan arribe l'època post-Baldoví. És cert que la marca Compromís té capacitat d'arrossegar, però han de ser els col·lectius locals, a través del coneixement i la proximitat de la ciutadania als nostres regidors i alcaldes, qui empenta la llista de país. Han de ser els col·lectius locals qui ens empenta pels vincles establerts amb el conjunt del teixit associatiu.
Tota la nostra política no pot estar basada en les Corts Valencianes i l'àrea metropolitana de València. Som un país de comarques i hem de treballar molt en el municipalisme, acompanyar-lo. Això no és que els càrrecs orgànics acudisquen a inauguracions o festes de Moros i Cristians. Es tracta que els càrrecs orgànics xafen els pobles, assistisquen a les reunions dels col·lectius locals i comarcals per veure què necessiten. Han d'analitzar amb els col·lectius locals què funciona a cada poble, com engrandir lideratges, si cal preparar relleus de comandament.
Recorde que a Compromís, a l'etapa 2011-2015, es desenvolupava aquesta feina. Hi havia un grup d'estratègia que xafava comarques i col·lectius locals, als quals se'ls donaven píndoles de com treballar des del municipalisme. És cert que cal treballar les xarxes socials, fer vídeos i notes de premsa, però necessitem una infanteria preparada en els municipis i aquesta preparació s'ha de donar des del país, des de l'executiva nacional.
-Més i, per extensió, Compromís ha perdut pistonada municipal. S'han perdut moltes alcaldies. És cert que ha estat víctima d'un cicló electoral conservador i reaccionari, però s'entén que també hi ha factors interns, errors comesos per part de la direcció valencianista.
El context és important. No es pot menysvalorar l'ascens de l'extrema dreta, ni tampoc que aquestes votacions es van fer en clau madrilenya o espanyola. Ara bé, també hi ha errades internes. No s'ha cuidat a la militància i no s'ha valorat prou als càrrecs públics municipals. I s'ha de recordar que la primera línia de batalla són els municipis. Hi ha molts alcaldes que no han comptat amb suport i caliu en la seua batalla diària. Com he dit adés, cal reforçar estratègicament els col·lectius locals, analitzar les situacions a cada poble per consolidar lideratges o crear-ne de nous. No podem tenir molts municipis importants sense representació. Ens cal una àrea de política municipalista que aborde amb profunditat i dedicació totes aquestes qüestions.
-Aquest enfortiment municipalista hauria d'estar acompanyat, entenc, d'una reconfiguració de les estructures comunes de Compromís. És el moment de caminar cap a fórmules federades entre Més, Iniciativa, Verds-Equo i els adherits?
Ja fem tard. Cal donar estabilitat i seriositat a Compromís d'una vegada per totes. S'ha d'avançar cap a una estructura magnànima, on tothom estiga còmode, on totes les singularitats i les potes de Compromís estiguen a gust. I crec, sincerament, que la millor ferramenta per aconseguir-ho és la federació de partits. Això sí, establint totes les fórmules necessàries perquè la ciutadania puga prendre part de Compromís.