Els càntics de «a por ellos» i «campions» eren la banda sonora d'una escena pròpia d'un guió de Netflix, o d'una novel·la negra ben crua. Enrique Ortiz, amo i senyor d'Alacant durant l'etapa de vi i roses de la bombolla immobiliària i finançador confés del PPCV, celebrava amb la seua família i els seus amics el càstig mínim que havia rebut per la seua implicació a la causa Brugal, a la peça que investigava la manipulació del mapa urbanístic alacantí durant l'estada de Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo, ambdós del PP, al capdavant del consistori.
L'Audiència Provincial d'Alacant va descartar cap favor des de l'equip municipal de Castedo al promotor immobiliari, a pesar de les proves aportades per la policia espanyola, el relat de la Fiscalia Anticorrupció i les conclusions establertes a la interlocutòria de processament. La sala només va condemnar a una indemnització exigua a Ortiz. Ni les vacances a Andorra —famoses per les fotografies del mecenes del PPCV amb un banyador cridaner—, ni el cotxe MiniCooper van ser considerats per la justícia alacantina com a un suborn entregat per l'empresari de les concessions públiques i la rajola. El calendari n'indicava 2021. Fa tres anys.
Autoproclamat com a la «polla insaciable», Ortiz no sols estava implicat per aquella causa, encara que era la més sonada pels enregistraments policials i la utilització d'un llenguatge descarnat per a descriure mil i un negocis adobats d'ombres. El constructor va convertir-se durant anys en el capitost empresarial de la macrooperació Brugal, una recerca judicial que ha acabat amputada d'abast condemnatori per una sèrie de peces que han tingut un epíleg absolutori.
L'última poda ha estat executada per la jardineria togada de l'Audiència Provincial d'Alacant. La sala alacantina ha decidit exonerar els 13 acusats de manipular l'adjudicació del pla zonal de residus del Baix Segura durant l'any 2008. Entre la nòmina d'implicats, hi havia l'expresident de la Diputació d'Alacant, el zaplanista José Joaquín Ripoll; el senyor del fem i empresari dels residus, Ángel Fenoll; l'exalcaldessa d'Oriola, la campista Mònica Llorente, o el mencionat home de negocis, Ortiz.
Ni alteració, ni manipulació
Els tribunals jutjaven una trama en la qual brollaven els delictes de negociacions prohibides entre funcionaris públics, revelació de secrets, tràfic d'influències, suborn, frau i prevaricació en un suposat pacte a tres entre Fenoll, Ortiz i Ripoll. Segons apuntava la investigació, la concessió va pactar-se entre els homes de negoci i l'aleshores president de la Diputació d'Alacant. La jugada es feia a tres bandes: Ripoll atorgava presumptament l'abocador a una firma d'Ortiz, però el constructor comprava unes parcel·les a Fenoll que estaven valorades en quatre milions d'euros quan havien estat adquirits per uns 800.000 euros.
L'acord implicava, al seu torn, una injecció de Fenoll en el capital de Tabarka Media, una de les múltiples aventures mediàtiques a l'òrbita zaplanista, així com una sèrie de prebendes que hauria rebut Ripoll suposadament d'Ortiz. La secció setena de l'Audiència Provincial d'Alacant, amb seu a Elx (Baix Vinalopó), ha considerat, tanmateix, que aquest relat no s'ajusta a la realitat i que no van existir-hi cap actuació il·legal entorn del contracte d'escombraries de la institució provincial.
«No ha quedat acreditat l'existència d'un acord entre els acusats per a alterar o manipular els acords del consell, ni que cap dels acusats oferira o acceptara regals tendents a aconseguir una resolució del consorci que els afavorira, ni que intentaren influir o influïren en membres del consorci perquè li foren beneficiosos, ni tampoc que revelaren dades de l'expedient que causaren cap perjudici al resultat del procediment», apunten en una sentència que arriba dos anys després de la celebració del judici. De fet, aquesta ramificació de Brugal va quedar vista per a sentència en juny del 2022.
A pesar que la Fiscalia Anticorrupció considerava acreditat que s'havia produït una confabulació per a falsejar la concessió del pla zonal de residus del Baix Segura i la ubicació de la planta a través d'una entesa entre Fenoll i Ortiz, l'Audiència Provincial d'Alacant ho nega. La sala interpreta que totes les decisions adoptades per les autoritats i l'administració competent, és a dir, pel consorci de residus que havia impulsat la Diputació d'Alacant «van ser col·legiades» i els seus integrants «van votar lliurement». Així mateix, no veu cap irregularitat en l'actuació de l'aleshores alcaldessa d'Oriola.
«No van influir en la conducta de Ripoll»
La sala il·licitana narra que l'operació dels terrenys entre el senyor de la brossa i l'amo de l'urbanisme d'Alacant va quedar en no res. «Després de nombroses negociacions, no va fructificar la venda dels terrenys de Fenoll, com que no va complir Ortiz els seus compromisos de pagaments, davant la incertesa que l'adjudicació de la concessió arribara a ser executada, davant la forta oposició ciutadana a la seua implantació, que va derivar en actuacions davant els tribunals», especifiquen.
Els tribunals, de fet, assenyalen que el canvi d'ubicació per a la instal·lació de l'abocador va ser motivada «per la resposta social». Encara més, sostenen que l'administració pública, encarnada en el consorci de la brossa, va aprovar-ho per majoria «en nom de l'interès general», atès que era «la millor oferta» i no va suposar «un augment en el cànon» a pagar per les institucions públiques, ni tampoc va generar, en conseqüència, «un perjudici per a l'erari públic».
Una sort que també va tenir l'operació mediàtica per reflotar econòmicament Tabarka Media. «Durant la tramitació de l'expedient, l'accionista majoritari de Tecnisan, que al seu torn era accionista majoritari de Tabarka Media i Canal 37, a causa de la mala situació econòmica de l'empresa, va decidir la seua venda a Medios Hábiles, representada pel testaferro de Fenoll. Acordada la compra de la televisió amb pagament ajornat, aquest mai es va abonar, venent-se a un tercer el 4 de desembre de 2009, sense que Medios Hábiles cobrara res per la venda, perquè res havia pagat per la seua compra», descriu la sentència.
«Igualment, durant la tramitació de l'expedient, l'any 2008, aprofitant que es trobaven en la fira de Sevilla, Enrique Ortiz va convidar José Joaquín Ripoll i la seua esposa al costat d'un altre grup de persones conegudes a prendre alguna cosa en el seu vaixell. Així mateix, entre els dies 6 a 9 d'agost de 2008, Ortiz i Ripoll van coincidir en l'embarcació Elena, propietat d'Ortiz en una estada per les Illes Balears», introdueix la resolució judicial, la qual àmplia: «A aquesta embarcació, on ja es trobava la família d'Ortiz, així com la del seu germà, va acudir Ripoll amb la seua esposa i filles».
A finals d'agost del 2009, Ripoll i la seua esposa van estar en l'embarcació propietat d'Ortiz, qui els havia cedit el iot i va sufragar la despesa del combustible i els amarraments. «No ha quedat acreditat que aquests viatges es feren amb la intenció d'influir en la conducta de Ripoll en la tramitació de l'expedient del pla zonal, sinó que les invitacions es realitzaven sobre la base de la relació d'amistat entre les famílies», assenyala la resolució judicial de la sala instal·lada a Elx.
Amb possibilitat de recurs al Tribunal Suprem, la sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant desestima les peticions de nul·litat de les diferents diligències de prova practicades i resolucions dictades durant la instrucció de la causa, com ara registres domiciliaris, les intervencions telefòniques o la incorporació de les gravacions realitzades per un dels acusats, l'empresari Ángel Fenoll, que van donar origen a la investigació. No debades, fa al·lusió a la sentència del Tribunal Suprem que va rescatar la peça de Brugal que investiga els contractes de recollida i tractament de residus a la ciutat d'Oriola.
Aquesta causa serà una de les més importants que queden vives de la macrooperació Brugal d'ençà de la reducció a la mínima expressió de la relativa a la suposada manipulació de l'urbanisme alacantí i a l'absolució aquests dimarts dels acusats per la trama del pla zonal de la brossa al Baix Segura. Tot un desmuntatge judicial de les causes que exhibien les ombres de corrupció a les comarques del sud del País Valencià durant les dècades anteriors.