La rutina es repeteix cada matí a les portes de la Ciutat de la Justícia de València. Quan el rellotge sobrepassa lleugerament les nou del matí, una llarga fila de gent espera pacientment el seu torn per accedir a l'edifici que alberga els jutjats. La cua d'aquells que acudeixen a un judici resta paral·lela a una altra inexistent, atès que periodistes i advocats accedeixen per una altra porta al regne de les togues i les masses judicials.
En el cas dels judicis mediàtics, d'aquells que acaparen el focus de les càmeres de les televisions, dels micròfons de les ràdios, els telèfons mòbils dels redactors de premsa i dels fotògrafs, hi ha excepcions. Els acusats sovint entren sense massa retencions, tot i que, de vegades, el seu accés a la Ciutat de la Justícia coincideix en un moment de menys tràfec d'entrada. Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball amb José María Aznar i presumpte capitost d'una trama de suborns i adjudicacions suposadament manipulades, s'ha topat en la seua estrena com a declarant a un judici amb la realitat de la gent.
«Fes cua!», li ha etzibat una persona quan entrava a la Ciutat de la Justícia. L'afirmació era una doble metàfora de l'escenari de l'exdirigent del PP. Zaplana, no debades, acudia per primera vegada a declarar davant d'un jutge. S'havia negat durant la instrucció de la causa Erial, així com al llarg de la seua biografia política i empresarial -quasi indistingible una de l'altra- havia esquivat els escàndols com si es tractara d'Aitana Bonmatí o de Lamine Yamal. Ni el saqueig de Terra Mítica, ni els pagaments en B al cantant Julio Iglesias, ni tampoc els enregistraments del cas Lezo l'havien conduït cap a l'estrat.
L'excap del Consell havia baixat del cel a la terra, havia trencat la seua aliança amb la Deessa fortuna per ingressar al terreny dels mortals. Aquella frase n'era la constatació. Com també ho és l'amenaça d'un pacte amb la Fiscalia per part d'alguns dels acusats, d'antics amics que han oblidat els vells temps de lleialtat fraternal quan les reixes de la presó s'albiren com a un horitzó tangible. Zaplana, de fet, ha fonamentat la seua defensa en negar la seua participació en els presumptes negocis tèrbols i dibuixar una línia entre la seua figura i les activitats sota sospita dels seus suposats homes de palla per blanquejar diners obtinguts hipotèticament de manera il·lícita.
Tanmateix, l'expresident de la Generalitat Valenciana queda a la cua judicial; neguitós a l'espera de les declaracions de Joaquín Barceló, alies Pachano, considerat un dels seus homes de palla, amic de la infància de Zaplana i membre de la Penya Picarol de Benidorm, ciutat des de la qual l'exministre de Treball va forjar la seua carrera política. L'exjerarca dels populars queda a la cua també de les suposades confessions del seu antic gestor patrimonial, l'uruguaià Fernando Belhot, i del seu excap de gabinet, Juan Francisco Garcia, qui va presidir la mesa de contractació que hauria trucat les adjudicacions del servei d'ITV a favor de la influent nissaga Cotino.
El 'jefe' de les gestions
Amb una petició de la Fiscalia Anticorrupció de 19 anys de presó pels delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborns, falsedat en document oficial i mercantil, i prevaricació administrativa, Zaplana ha tractat d'exhibir un domini de l'escenari i de la causa a la seua declaració enfront de les preguntes del fiscal. S'ha venut com a un gestor amb una innumerable llista de contactes, els quals emprava per a tirar una mà als seus amics i no tant per fer negocis. Com el cas d'una reunió que, segons ha assenyalat, va organitzar gràcies als seus coneguts a l'entitat financera del Banc Santander. «D'aquestes gestions, n'he fet mil en la vida», ha ressaltat.
L'excap del Consell ha negat atresorar cap patrimoni lluny de les fronteres del marc territorial de l'Estat espanyol: «Sempre he dit que no tingut diner fora d'Espanya». «Jo no em dedicava, ni mai m'hi he dedicat», ha reiterat l'estratègia per intentar defugir de la seua implicació en la manipulació de les privatitzacions de les ITV a favor de la família Cotino i exonerar-se de cap moviment per trucar la concessió d'un contracte. «En el cas de la mesa d'adjudicació, hi ha un procediment reglat i a mi no se m'informava. Són procediments reglats d'òrgans de l'administració que es van resolent», ha agregat.
Marcat pel sobrenom del «jefe» dintre del seu cercle proper, segons ha reconegut en la seua compareixença com a processat davant de l'interrogatori del fiscal, ha sostingut que «tothom sabia la vinculació de Cotino amb Sedesa». «No era res amagat», ha ressaltat sobre els interessos empresarials d'una nissaga tacada per finançar il·legalment el PPCV mentre obtenia contractes milionaris tant de la Generalitat Valenciana de Zaplana com de l'administració valenciana sota la presidència de Francisco Camps.
«Com hauria enviat un correu sobre un suposat negoci tèrbol a la direcció general de policia?», s'ha preguntat retòricament per tractar de desacreditar aquest contacte, així com ha sostingut que ni ell, ni Cotino comptaven amb correspondència electrònica. «Coneixia prou de l'àmbit polític a Cotino, però no vaig fer cap negoci amb ell», ha assegurat, al mateix temps que indicava desconèixer personalment Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, personatge determinant de la macrooperació Taula i artífex d'una de les tàctiques de Zaplana per invalidar la investigació d'Erial.
L'exministre d'Aznar, en canvi, sí que ha admès la seua amistat amb Barceló, l'empresari Francisco Pérez López, més conegut com a Paco Gasofa pels seus negocis amb benzineres; o amb l'exdiputada del PP, Elvira Suanzes, amb la qual, segons ha confessat, va tenir «una relació estreta». Tanmateix, solament ha reconegut que sabia de la societat Medlevante, una de les peces de l'estructura mercantil que suposadament hauria blanquejat les comissions abonades a l'excap del Consell. «La resta les conec pel sumari», ha expressat.
Tota la culpa és de Barceló (i Belhot)
Zaplana s'ha espolsat qualsevol responsabilitat en les diverses operacions que hi ha al sumari sobre el blanqueig dels diners presumptament obtinguts de comissions milionàries que hauria abonat la família Cotino. Dels diners que tenia Barceló a Andorra en societats panamenyes, els quals, segons la investigació, serien de l'exdirigent del PP, s'ha desvinculat. «Vaig saber que Barceló tenia un problema amb milions d'euros. Sabia que estava preocupat i vaig intentar ajudar-lo perquè érem molt amics», ha descarregat en el seu antic amic d'infància.
«Mai li he demanat diners a Belhot. Hem estat a punt de fer alguna operació econòmica, un negoci sobre l'aigua, però mai li he demanat diners», s'ha defensat per assenyalar al seu antic gestor patrimonial, a l'uruguaià Fernando Belhot. Per mostrar que les inversions de Belhot no tenien cap connexió amb ell, ha narrat com van contractar una agència de comunicació per imposar el seu relat mediàtic envers la seua presumpta involucració a la trama Lezo. «Ell va contractar-la per la seua banda i jo per una altra. Si els seus diners hagueren estat els meus, com apunta l'acusació, no hauria tingut sentit que s'haguera fet el pagament de manera diferenciada», ha exemplificat.
Com si es tractara d'un revival d'antigues estampes que han assetjat a exdirigents dretans com ara a l'exalcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, o a l'actual líder del PP, el gallec Alberto Núñez Feijóo, Zaplana ha reconegut que va ser convidat en 2009 i 2010 a dos creuers valorats en 234.000 euros. Ara bé, ha esgrimit que la idea va néixer d'una persona amb la qual «mai» ha tingut relació des de l'administració. «No és un fet aïllat. En altres ocasions, també he navegat amb persones importants», ha llençat. De fet, ha admès que va emprar l'embarcació i l'avioneta de l'empresari Carlos Gutiérrez, així com que era copropietari d'un altre vaixell junt amb uns amics.
«Només vaig estar-hi entre principis del 2010 i juliol del 2011», ha al·legat per tractar de deslligar-se d'un habitatge en una zona acomodada de Madrid, on va viure, segons ha defensat, per la misericòrdia del seu amic Barceló. Tot i que consta com a propietat del seu vell company de festivitats a Benidorm, la investigació assenyala que, en realitat, estava en mans de l'expresident. Un excap del Consell situat a la cua per trencar-se la seua immaculada fulla de no haver declarat mai als jutjats i per quedar forçat a l'espera, observant com la seua sort judicial depèn d'aquells camarades que ara semblen abraçar el flotador del pacte que els ha llençat la Fiscalia.