País Valencià

Alacant, terra cremada per a l'esquerra

La tornada del PP a l'alcaldia d'Alacant ha mostrat la precarietat del canvi polític a la segona ciutat més important del País Valencià. Un sotrac que pot afectar encara més l'esquerra alacantina de cara a les eleccions valencianes i municipals del 2019. I que pot tenir conseqüències per a la revalidació del Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara del castell de Santa Bàrbara, l'esquerra admirava l'Ajuntament d'Alacant com una fortalesa inexpugnable en mans del PP. Una muralla, però, que va enderrocar-se el 24 de maig de 2015. Alacant se sumava a l'onada de canvi que va recórrer tot el País Valencià. La investigació sobre l'exalcaldessa popular Sonia Castedo per atorgar-li en safata al constructor i autèntic amo de la ciutat, Enrique Ortiz, l'urbanisme d'Alacant i l'enrocament de Castedo havien passaven factura al partit de la gavina.

Compromís, gràcies a la connexió amb certs moviments socials i l'efecte Mónica Oltra, treia tres regidors. Era la primera vegada que un partit d'obediència valenciana aconseguia representació a l'Ajuntament. Guanyar Alacant, una confluència dominada per Esquerra Unida -assot de Castedo i Ortiz- i participada pel sector crític de Podem encapçalat per Nerea Belmonte, obtenia sis regidors. La mateixa xifra aconseguia un PSPV-PSOE que tenia com a candidat a l'advocat Gabriel Echávarri, exmembre «accidental» d'Unió Valenciana i fillol polític del factòtum del socialisme alacantí lligat a Ortiz, Àngel Franco. La formació del puny i la rosa, gràcies a comptar poc més de 2.000 paperetes més que Guanyar, va ostentar l'alcaldia, malgrat haver tret el pitjor resultat local de la història. L'Acord del Botànic havia imposat el criteri del més votat per ocupar la presidència de la Generalitat Valenciana. Una consideració que també va donar-se a l'Ajuntament de València. I Alacant, en aquest cas, no va ser una excepció.

L'aliança era un trencaclosques que requeria complicitat, confiança i bones relacions per funcionar. Al Consell, gràcies a la connexió entre el president Ximo Puig i la vicepresidenta Oltra, va aconseguir-se. La fórmula del mestissatge -si el conseller era d'un partit, el secretari autonòmic seria de l'altre- funcionava. I a València, tot i els diferents enfrontaments, la governabilitat evitava qualsevol crisi. Alacant, però, es convertiria en exemple de tot el contrari.

Des de la mateixa arribada al consistori, les diferències van fer-se notar. Fins i tot, durant les negociacions per conformar el tripartit posterior integrat per PSPV, Guanyar Alacant i Compromís. La incorporació de la dona de Franco va empipar els socis dels socialistes. Una topada que es repetiria amb la gestió de les terrasses dels locals d'oci. Que el regidor competent fóra el líder de Guanyar, Miguel Àngel Pavón, i el portaveu de la patronal de l'oci Lalo Díez, portaveu aleshores del PSPV local, agreujava l'enfrontament. Els pagaments a Ortiz, la remunicipalització dels contractes, els horaris comercials, la continuïtat de la teranyina del constructor exemplificada amb la propietat de l'Hèrcules CF, els pressupostos... Els xocs entre els socis eren constants. Encara més, l'actitud de l'alcalde, Gabriel Echávarri, provoca conflictes amb Puig.

«Echávarri estava més preocupat per esmenar la feina dels seus dos socis que de realitzar una política de canvi, d'esquerres», afirma el periodista alacantí Mariano Sánchez Soler. «La mateixa configuració de l'Acord del Botànic i de l'Ajuntament de València va tenir una gran influència en la composició del govern d'Alacant. Guanyar només tenia poc més de 2.000 vots menys. Haurien d'haver batallat per l'alcaldia», opina. «La pluralitat del consistori era un fet que no van assumir diferents elements del PSOE. Echávarri va perdre més el temps en boicotejar els seus companys a la corporació local que en gestionar», censura el regidor de Guanyar Alacant, Daniel Simón, qui dirigia la regidoria de Cultura. «Era un piròman al capdavant dels bombers», afegeix el periodista i analista Ismael López Belda.

Les diferències, els frecs i els enfrontaments al tripartit han estat costants. D'esquerra a dreta: Natxo Bellido, de Compromís; Gabriel Echávarri, del PSPV-PSOE, i Miguel Ángel Pavón, de Guanyar Alacant. 

A tot aquest clima de tensió, s'hi van sumar les contractacions realitzades per Nerea Belmonte, l'única regidora de Podem, integrada en Guanyar,a  empreses recentment constituïdes i integrades per companys seus del partit morat. Tot i no suposar cap il·legalitat, va ser expulsada al grup de no adscrits. Advocada que havia practicat el seu activisme a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, era d'una tradició política diferent de la resta dels seus companys de Guanyar, membres d'Esquerra Unida. Unes diferències que van traduir-se en trencament quan va ser expulsada de Guanyar i desautoritzada per Podem. I que han provocat que actualment haja fet contactes amb la cúpula local dels populars, a qui els ha donat l'alcaldia.

Després d'aquest episodi i d'un augment de la crispació entre PSPV i Guanyar amb Compromís exercint el paper de moderador, Echávarri va trobar-se amb un problema encara més greu. El diari El Mundo publicava les suposades irregularitats que s'havien donat en l'adjudicació d'uns contractes per valor de 140.000 euros des de l'àrea de Comerç per part de l'alcalde, qui també presidia aquesta regidoria. La troballa periodística va convertir-se en investigació judicial. I mentrestant, els canvis de parers sobtats, les controvèrsies i els enfrontaments s'incrementaven. Com també va ocórrer en els maldecaps judicials. Echávarri va ser denunciat per acomiadar de manera «arbitrària», segons la Fiscalia, una funcionària. Es tractava de la cunyada de l'aleshores portaveu del PP al consistori, Luís Barcala, qui l'havia denunciat pels fraccionaments i qui ara, coses de la vida, ha estat nomenat alcalde. Echávarri fou imputat per ambdues causes 

Del 'minigovern' al PP

La seua imputació va comportar que Guanyar Alacant i Compromís marxaren del govern. Echávarri va quedar-se sol amb un equip de govern integrat només per sis regidors dels 29 que té l'Ajuntament d'Alacant. Les ajudes de 400.000 euros atorgades a una ONG que fou dirigida per una assessora socialista i les ombres sobre la reactivació d'un hotel en el qual estaven implicats personatges clau del cas Brugal mostraven la cara més fosca del PSPV municipal. Els socialistes eren el blanc de les crítiques dels seus anteriors socis també per la gestió. «La ciutat estava paralitzada. Si a l'etapa del tripartit el treball era molt important, imagina't només amb sis regidors», exposa Simón, de Guanyar Alacant. «Es tractava d'un minigovern que estava incapacitat per dur endavant els grans temes de la ciutat com ara el Pla General d'Ordenació Urbana, el Pla d'Inclusió o el Pla Ciutat», agrega Natxo Bellido, portaveu de Compromís, que va exercir com a vicealcalde i com a portaveu del Govern municipal.

L'obertura del judici oral, amb desafiament inclòs a la direcció valenciana del PSPV, va fer caure Echávarri. Eva Montesinos, vicealcaldessa després que Guanyar i Compromís abandonaren el govern -abans havia estat regidora de Turisme-, va ser designada com a successora. Aquest dijous havia de ser ratificada pel ple de l'Ajuntament, però, finalment, no ha aconseguit els suports necessaris. Les forces progressistes van conformar un govern gràcies a gaudir d'un regidor més que la suma de Ciutadans i el PP. Fins i tot, els taronja, amb l'exsocialista José Luís Cifuentes com a portaveu, van abstenir-se en la investidura d'Echávarri. Sense Cifuentes al capdavant de Ciutadans i amb Belmonte com a no adscrita, l'aritmètica exigia que l'exmorada votara a favor de Montesinos. Però les peticions de Belmonte -que va sortir del consistori amb la seua assessora, l'exdirectora general del PP, Elsa Martínez- de gaudir d'un sou per donar suport en la investidura a l'aspirant socialista han xocat amb l'opinió de Guanyar, que s'hi negava.

Amb l'abstenció de la regidora ex de Podem, el PP ha recuperat la vara de comandament. Montesinos no comptava amb la majoria del ple, pel que ha estat "triat" el candidat del grup amb més regidors. Barcala s'ha convertit en alcalde accidental, ja que els populars van ser el partit més votat a les passades eleccions del 2015, aconseguint vuit regidors. «Vull donar l'enhorabona a Barcala i el condol a Alacant. És un dia molt trist per a la ciutat, una oportunitat perduda de continuar amb les polítiques progressistes i de canvi. Aquells grups que van sacrificar l'alcalde haurien de fer autocrítica», declara a EL TEMPS Montesinos, retraient l'actitud passada dels seus exsocis.

Luís Barcala s'ha convertit en alcalde accidental d'Alacant. Junt amb César Sánchez, del PP i president de la Diputació d'Alacant, es coverteixen en els dos barons populars del sud. 

«Ciutadans hauria d'assumir la irresponsabilitat, amb l'ombra afegida d'un possible Tamayazo [la compra de dos diputats socialistes de la Comunitat de Madrid l'any 2003 perquè governara la popular Esperanza Aguirre], d'haver deixat l'alcaldia, de nou, en mans del partit més corrupte d'Europa», ha criticat aquest dijous José Muñoz, secretari d'organització dels socialistes valencians. Amb el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, Manuel Mata, parlant de «Belmontazo», la portaveu adjunta de Compromís al parlament valencià, Mireia Mollà, ha censurat que «guanyen els amics d'Enrique Ortiz». «El PP ha recuperat l'alcaldia prometent el sou a una trànsfuga», ha denunciat Joan Baldoví, veu dels valencianistes al Congrés dels Diputats. Antonio Estañ, de Podem, s'ha pronunciat en els mateixos termes, alhora, que ha responsabilitzat als socialistes de la investidura fallida.

La possibilitat d'atorgar un sou com a regidora, que ha estat l'argument esgrimit per Belmonte per no donar suport a Montesinos, sembla complicada. Els populars necessitarien el concurs de Ciutadans per reformar el Reglament Orgànic del Ple, quan els taronges s'han manifestat en contra d'aquesta jugada. Ciutadans, amb les enquestes a favor, pugna per convertir-se en la principal força de la dreta. I Alacant és un bon escenari per superar el PP.

A contra peu

L'elecció de Barcala com alcalde ha capgirat l'escenari per a l'esquerra alacantina. Guanyar Alacant, Compromís i PSPV havien descomptat la continuïtat de l'executiu local de canvi. Encara més, en el cas dels valencianistes, s'havia obert el debat sobre si entrar o no al govern. D'una banda, Bellido, Oltra i la coportaveu i coordinadora nacional del Bloc, Àgueda Micó, n'estaven a favor. Manuel Alcaraz, conseller de Transparència i home fort de Compromís a la ciutat, havia mostrat les seues reticències. Un debat que també estava informalment al si de Guanyar Alacant. «La tornada del PP suposa un fracàs i cal que fem autocrítica des de l'esquerra. Amb els tres partits al govern i les relacions normalitzades, haguérem pogut construir un relat de canvi durant la resta de mandat. Allunyar el soroll per les discrepàncies internes. Exercir nosaltres, sense Echávarri, de contrapés al PSOE lligat amb les forces obscures de la ciutat. Hem perdut una oportunitat», lamenta Simón.

«Ara ens toca batallar dur a l'oposició. Cal mostrar les diferències entre la nostra gestió i la del PP», defensa Montensinos. Bellido, per contra, es mostra més pessimista: «Amb les relacions refetes després de la marxa d'Echávarri [un fet que reconeixen els tres partits], podíem desmarcar-se de la sensació de soroll intern. Era l'oportunitat per pensar en els problemes de la ciutat».

Amb les eleccions del 2019 a tocar, les forces progressistes afronten amb el peu canviat els pròxims comicis locals. I, fins i tot, amb divisions internes i incertesa sobre com concorreran. En el cas de Guanyar Alacant, hi ha una divisió entre els partidaris de Pavón, exvicealcalde, exregidor d'Urbanisme i qui domina el partit, als quals se suma l'excoordinador d'Esquerra Unida, José Luis Romero, i els regidors del corrent de Víctor Domínguez, exregidor de Neteja; Marisol Moreno, exregidora de Joventut; i el mateix Simón. A la pugna orgànica, s'hi afegeix la indefinició sobre si Podem i Esquerra Unida compareixeran del bracet a les urnes.

Àngel Franco, dirigent i factòtum del socialisme alacantí, és una figura clar per entendre el panorama actual de l'esquerra a la ciutat d'Alacant. Franco compta amb una bona relació amb el constructor Enrique Ortiz, tal com van acreditar els enregistraments telefònics del 'cas Brugal'.

La batalla interna també és al si dels socialistes entre el sector de Franco i els crítics amb la facció connectada amb Ortiz. «Per a revalidar el canvi, caldria depurar el PSOE de la influència de Franco. Un PSOE renovat, sense l'ombra d'aquesta persona planant, podria ser atractiu a la ciutadania. Però no passarà», expressa López Belda. «És una oportunitat històrica que s'ha perdut després de dècades de governs del PP. Importava poc si continuaven o no a l'alcaldia. S'ha deixat passar el tren. Han basat el mandat en la reivindicació de ser honestos, quan això ha de ser inherent a un polític. No han tingut cap projecte de ciutat. Guanyar no ha sabut imposar-se a un PSOE dominat per un sector connectat amb Ortiz i que ha jugat a purgar el dissident. No s'han fet polítiques d'esquerres, ni de canvi», censura Sánchez Soler.

«Sóc molt pessimista de cara a les votacions de 2019. No sé amb quina fórmula, però la dreta tornarà a governar aquesta ciutat excepte miracle», es plany el periodista alacantí i investigador de la fortuna de la família del dictador Francisco Franco. Amb el consistori de la segona ciutat més important del País Valencià i la Diputació d'Alacant en mans del PP, els populars poden aprofitar la seua força a les comarques del sud per assaltar la Generalitat Valenciana. «La reconquesta comença pel sud», ha proclamat aquest dijous la líder del PPCV, Isabel Bonig. Alacant convertida en terra cremada per a l'esquerra i en amenaça per a la continuïtat del Botànic. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.