Unionisme

Premi a l’anticatalanisme

Societat Civil Catalana, l’organització referent de l’espanyolisme a Catalunya i amb vincles amb l’extrema dreta, ha estat guardonada per la Fundació Broseta, impulsada en memòria de l’advocat assassinat per ETA Manuel Broseta Pont. El guardó serà entregat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Una decisió que ha molestat a diversos alts càrrecs de Compromís, com ara al secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu. La coalició valencianista, fins i tot, ha suggerit per whatsapp no acudir a l’acte, tal i com van fer l’any 2016 amb el premi a Felipe González.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

9 d’octubre de 2017. Barcelona. A la plaça Urquinaona, diversos càrrecs polítics del PP, Ciutadans i el PSC clamen contra el procés independentista. Els acompanya a l’escenari escriptors de tendència conservadora com ara Mario Vargas Llosa. Al públic, les posicions són més extremades. Es poden veure grupuscles de formacions ultradretanes com ara Falange o Vox. L’organitzador d’aquell bany de masses espanyolista a la ciutat comtal és Societat Civil Catalana. L’escena es repetirà més vegades, com ara després de la declaració d'independència del passat 27 d’octubre del 2017. 

Aquesta tasca d’agitació espanyolista per part de Societat Civil Catalana, representant del catalanisme hispànic, segons les seues mateixes paraules, ha estat guardonada per la Fundació Broseta. L’entitat creada per reivindicar la figura de l’advocat Manuel Broseta Pont, assassinat per ETA l’any 1992 i referent intel·lectual de l’anticatalanisme al País Valencià, ha atorgat aquest premi a l’organització unionista per "fomentar el seu esperit de convivència". 

La plataforma antiindependentista, amb tot, no rebrà el premi de mans dels representants de la Fundació Broseta. Serà el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l’encarregat de lliurar la condecoració a Societat Civil Catalana en el mateix Palau i de realitzar un discurs sobre la qüestió catalana. L’escenari escollit per entregar la distinció, tanmateix, no és nou. Durant els darrers anys, s’ha instaurat la tradició de fer la celebració d’aquest guardó a la mateixa seu presidencial. 

Ara bé, la decisió de Puig de lliurar el premi de la Fundació Broseta a Societat Civil Catalana, referent de l’unionisme civil, ha molestat Compromís. De fet, el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, pertanyent a la coalició valencianista, ha expressat el seu desacord a la xarxa. «Una Fundació privada (de la que encara formen part algunes administracions públiques) pot premiar a qui crega oportú. Per molt inoportú que em puga semblar. Però no al Palau i no amb el President lliurant els premis. Crec que és un error no forçat», ha piulat. 

La reacció pública de Nomdedéu, però, no ha estat aïllada. Tot i que cap altre càrrec rellevant de Compromís s’ha pronunciat, sí que des de la coalició valencianista s’han enviat missatges de whatsapp recomanant no assistir a l’acte d’entrega del premi, previst per al pròxim dilluns 15. Aquesta mena de circular telemàtica, provinent de la direcció valencianista segons les fonts consultades per aquest setmanari, ja va enviar-se l’any passat quan la Fundació Broseta va premiar l’expresident socialista Felipe González. En aquella ocasió, només el president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Compromís), hi va acudir. 

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de la coalició, Mónica Oltra, a més, ha afirmat aquest divendres que aquest guardó «no representa el Botànic», ja que es tracta «d’una fundació privada que concedeix premis a qui creu que ha de donar-los». Amb tot, Oltra sí que ha restat polèmica al fet que el guardó es lliure al Palau presidencial. «És una qüestió que s’ha fet en els últims anys de forma tradicional», ha recordat. 

Vincles amb la ultradreta

La controvèrsia s’ha generat, especialment, pel passat fosc de molts dels fundadors de Societat Civil Catalana. Tot i que l’entitat no pot qualificar-se ni de bon tros d’ultradretana, la plataforma té connexions amb l’extrema dreta. El periodista i col·laborador d’EL TEMPS, Jordi Borràs, afirma al seu llibre Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar) que «Societat Civil Catalana no és una associació d’extrema dreta. És una cosa molt pitjor. És tracta d’una entitat que pregona i reivindica valors democràtics, tot i estar codirigida, impulsada i gestada per militants de l’extrema dreta amb noms i cognoms». 

Ara bé, Borràs va més enllà. Rebutja que els lligams amb la ultradreta siguen producte «d’activistes ultradretans que s’han infiltrat a l’associació». «Més bé és tracta de la convivència entre sectors d’extrema dreta i d’altres progressistes que no només han tolerat aquest vincle, sinó que l’han ocultat i, fins i tot, l’han justificat des del naixement mateix de l’associació», assenyala. Com a exemple de les connexions podem trobar que representants de Vox, de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya, una delegació de la regada amb diners públics Fundació Francisco Franco i una representació del neonazi Moviment Social Republicana (MSR) acudiren a la presentació de la plataforma l’any 2014 al Teatre Victòria de Barcelona. 

El mateix expresident de Societat Civil Catalana, si més no, compta amb una tradició familiar lligada a les forces més ultradretanes. El pare de Josep Ramon Bosch, ex màxim dirigent de la plataforma, va militar a Fuerza Nueva, sent amic personal del seu líder Blas Piñar. Bosch, que va estar afiliat durant uns anys al PP, va seguir els passos del seu pare, però, en aquest cas, en l’àmbit civil. L’expresident de Societat Civil Catalana va alternar la direcció de l’entitat amb la seua participació en Somatemps, el refugi de la ultradreta a Catalunya. El vicepresident de Somatemps, Josep Alsina, va formar part d’organitzacions neonazis com ara el Partido Español Nacional Socialista (PENS) o de la mateixa Fuerza Nueva. També va dirigir la publicació Nihil Obstat, propietat del dirigent de l’MSR, Juan Antonio Llopart

L'expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch

Com a membre de Somatemps i, al seu torn, cofundador de Societat Civil Catalana, està Javier Barraycoa. Lligat a l’espanyolisme més ultracatòlic, tal com va narrar aquest setmanari, en forma part de Comunión Tradicionalista Carlistat (CTC), una força identificada amb l’extrema dreta, l’integrisme catòlic i que té la màxima de «Déu, Pàtria, Furs i Rei» com a doctrina. 

Un altre directiu de Societat Civil Catalana, l'actual tresorer Ferran Brunet, també està connectat amb la ultradretana Somatemps. Segons l'obra citada de Borràs, Brunet va participar de la fundació de la plataforma d'extrema dreta a Poblet (Conca del Barberà). Al seu torn, ha estat fotografiat amb pancartes de Somatemps.

Com aquesta organització ultra, Borràs apunta les coincidències entre la plana major de Societat Civil Catalana i la Fundació Joan Boscà en els primers anys de vida de l'entitat antiidependentista. Si en un principi Bosch era el president i Joaquim Coll, del PSC, el vicepresident, en, aquesta fundació, s'intercanvien els papers. Ambdós comparteixen la direcció de la Fundació Joan Boscà junt amb el tresorer, Jorge Buxadé, que va formar part en la dècada dels 90 de FE de las Jons i, posteriorment, de Falange Española Auténtica. Buxadé és actualment vicepresident nacional de Vox. 

L'apadrinament de Societat Civil Catalana d'un llibre publicat per una editorial d'inspiració neonazi (Gallands Bonos), segons Borràs, és un altre dels obscurs nexes de la plataforma unionista amb l'extrema dreta. Uns lligams polèmics, però, que no han impedit que la Fundació Broseta haja condecorat l’entitat senyera de l’espanyolisme a Catalunya. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.