PPCV

Les ‘espines’ del diputat Óscar Clavell

L’Ajuntament de la Vall d’Uixó, encapçalat per la socialista Tania Baños, va acusar aquest dilluns el diputat del PP al Congrés, dofí de la líder dels populars valencians Isabel Bonig i exalcalde de la població, Óscar Clavell, de simular un soterrament per «interessos electorals». Una polèmica, però, que no és l’única que assetja el parlamentari conservador. Processat per un presumpte cas de corrupció pel qual va resultar absolt, l’actual equip de govern ha denunciat diverses irregularitats al seu mandat. El seu nom plana també sobre un possible negoci fosc entre el pilot Álex Debón i l’exdirigent del PP Carlos Fabra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aitor Iureta Oteiza no havia tingut sort amb el seu nínxol. Soterrat al cementiri de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), ocupava una de les zones menys desitjades pels familiars dels morts. Com no podria ser d’altra manera, la ubicació de la seua làpida no impedia que les persones més properes hagueren dedicat unes paraules a la seua pedra funerària. Encara que fos amb un lacònic «la teua família». I la marquesina que separava els visitants del taüt no comptara ni amb una foto.

Aquest veí de la Vall d’Uixó havia mort en agost de 2014, concretament el dia 11. Tenia 82 anys. O això va intentar fer creure l’aleshores alcalde de la població i actual diputat del PP al Congrés, Óscar Clavell. Tal com va denunciar el consistori, ara encapçalat per la socialista Tania Baños que governa de la mà d’Esquerra Unida i Compromís, el dofí a la ciutat de la líder del PPCV, Isabel Bonig, va simular un soterrament per «interessos electorals». Aquesta fosca maniobra va afavorir una família del municipi en obtenir un nínxol més pegat al sòl. Una situació, però, que no seria l’única, segons van avançar els socialistes, que també denunciaran l’altre cas detectat.

L’ajuntament, que havia perdut 1.000 euros per la venda d’aquest nínxol, va iniciar accions legals sense èxit a la Fiscalia i als tribunals. La justícia va considerar que «al marge de la situació grotesca de la invenció d’un nom fals de soterrament al nínxol 46, [...] el canvi d’un lloc de soterrament a un o dos llocs més baix per comoditat dels familiars d’un difunt pot considerar-se una corruptela o irregularitat sancionable administrativa i políticament, però no pot qualificar-se d’arbitrarietat flagrant». Això sí, va dictaminar que el soterrament era nul de ple dret per modificar l’ordre de distribució de nínxols establert des del municipi.

Tot i no ser constitutiu de delicte aquesta obscura actuació, la polèmica ha afegit una espina més a la trajectòria política de l’home fort dels conservadors a la Vall d’Uixó i deixeble de l’actual Thatcher valenciana. No debades, Clavell va ser processat pels suposats delictes de prevaricació i malversació per pagar 700.000 euros a l’empresa Secopsa amb un informe en contra dels tècnics. La firma està esquitxada pel finançament irregular del PP de Rita Barberá. Encara més, Ricardo Costa, va afirmar en seu judicial que la mercantil va entregar 15.000 euros a la formació conservadora per a la campanya electoral del 2007. Tal com va publicar aquest setmanari, la concessionària va obtenir més de 19 milions d’euros de la Generalitat Valenciana entre 2006 i 2008.

«Malgrat els defectes de les factures i l’oposició dels funcionaris corresponents, va validar [en referència a Clavell] personalment la seua aptitud pel pagament, la qual cosa va permetre l’abonament de les mateixes», recollia la interlocutòria que va enviar-lo al banc dels acusats. Aquests pagaments van realitzar-se en l’època que Bonig ocupava l’alcaldia de la població i Clavell exercia de regidor de Medi Ambient. De fet, el servei va privatitzar-se l’any 2007, quan suposadament Secopsa va finançar actes electorals de la formació de la gavina. El nou equip de govern havia denunciat, a més, diversos incompliments de l’adjudicatària entre 2014 i 2017, comprenent l’etapa en la qual Clavell fou batlle.

L'actual líder del PPCV, exconsellera i exalcaldessa de la Vall d'Uixó (Plana Baixa), Isabel Bonig, fou la valedora d'Óscar Clavell, que va substituir-la com a batlle a la població| Miguel Lorenzo

La causa judicial va traslladar-se al Tribunal Suprem des del jutjat número 2 de Nules (Plana Baixa) per la condició d’aforat del dirigent local del PP. L’alt tribunal espanyol va arxivar el procediment penal contra Clavell en apreciar que aquestes irregularitats administratives no podien ser considerades com a delictives. Amb tot, la sala recordava a la interlocutòria: «No significa que l’actuació de l’aforat [Clavell] va ser correcta des del punt de vista administratiu, sinó que s’entén que no és delictiu». El seu processament va convertint-lo durant un temps en obstacle perquè el PP de Mariano Rajoy i Ciutadans firmaren un acord parlamentari durant la passada legislatura.

Del gimnàs ‘popular’ a la pilotada de Fabra

Clavell, però, s’ha topat amb les actuacions més controvertides de la seua etapa com a regidor i alcalde de la Vall d’Uixó d’ençà que l’esquerra va aconseguir la vara de comandament del consistori l’any 2015. Segons va destapar el regidor d’Hisenda, el socialista Javier Ferreres, tant Bonig com Clavell van pagar 24.000 euros per un gimnàs que era propietat d’una regidora del PP. Una adjudicació que, tal com va relatar, s’havia realitzat prescindit del concurs públic.

L’abonament dels 6.000 euros anuals va produir-se, malgrat haver-hi un informe tècnic del 2011 que qüestionava de la legalitat del procés de contractació així com de la mateixa prestació d’un servei proporcionat a les forces de seguretat locals, i que els populars van amagar a l’oposició. «No es coneix quines persones de la Policia han pogut emprar aquest servei en el període prestat. S’ha d’anul·lar pel cost tan elevat que comporta», establia el document elaborat pels funcionaris municipals. La regidora teòricament lligada al gimnàs, Yolanda González, va replicar que encara no era regidora popular quan va beneficiar-se d’aquesta adjudicació.

Segons el relat de l’actual equip municipal de la Vall d’Uixó, l’herència del govern local de Clavell i Bonig és profundament enverinada. Com a resultat del tracte als funcionaris del consistori, la ciutat ha hagut de desemborsar 627.000 euros, tal com va publicar eldiario.es. A aquesta xifra, s’hi sumen els sis milions d’euros que el nou executiu municipal haurà de pagar com a resultat de les actuacions urbanístiques del PP. Davant d’una situació financera que fregava la fallida, Compromís va sol·licitar en les Corts Valencianes els comptes de l’ajuntament des del 2007. L’objectiu era esclarir si s’havia comès cap delicte durant aquesta etapa.

L’aleshores segon tinent alcalde, Jordi Julià, de Compromís, va narrar l’any 2016 un altre cas de mala gestió per part de Clavell. La Vall d’Uixó estava obligada a pagar una multa de 600.000 euros després que l’exalcalde s’haguera negat a abonar les factures dels anys 2012 i 2013 a la firma encarregada del servei de l’ecoparc. «El Consorci de Residus ordenava al consistori que pagara, ja que els costos han de ser assumits pels ajuntaments», explicava en un comunicat. «Clavell ordenava que aquestes factures no es tramitaren i, per tant, no es pagaren», afegia. I rematava: «Retornava les factures al Consorci de Residus, que no tenia aquesta competència, i aquest òrgan tornava a enviar-les a l’ajuntament perquè pagara». El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, «havia enviat cartes instant al consistori a abonar-les», afegia.

L'expresident valencià Francisco Camps junt amb l'ex màxim mandatari de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que va impulsar la construcció d'aquest hospital sota sospita| EL TEMPS

L’exalcalde també va aprovar la requalificació d’uns terrenys per construir un hospital a la població que patrocinava l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, condemnat per frau fiscal i ara simpatitzant de la formació ultradretana Vox. Com a batlle, va donar el seu vistiplau a la modificació urbanística que revalorava unes parcel·les propietat del pilot Álex Debón. Aquests sòls van ser llogats per part de la corporació provincial de Castelló que encapçalava Fabra l’any 2011 amb l’objectiu d’edificar el centre mèdic. L’arrendament rubricat generava al motociclista uns beneficis de 3,5 milions d’euros. Paral·lelament, l’esportista havia prestat 350.000 euros a Fabra, sense que el titllat «cacic de Castelló» per l’esquerra retornava els diners deixats. Compromís va denunciar els fets a la Fiscalia.

Arrossegant aquestes taques al seu historial, Clavell ha protagonitzat declaracions controvertides al Congrés dels Diputats com ara afirmar que «la corrupció al PP és més falsa que la catedral de Burgos». Però també s’ha erigit en defensor de la creu franquista de la Vall d’Uixó, que va definir-la com a «un símbol de pau i de germanor». «És un atac a la llibertat religiosa», va etzibar sobre la seua retirada. Una llibertat que presumptament va alterar, segons l’esquerra, quan va adjudicar una tomba en millor situació que la corresponent a una família «per interessos electorals».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.