La València que no plorarà la mort de Rita Barberá

L'ex-alcadessa va governar la ciutat amb mà de ferro durant 24 anys. L'ànsia per ampliar els límits urbanístics d'una ciutat que fou entregada als constructors i el silenciament de les veus dissidents van constituir dos signes distintius de qui fóra referent fonamental del Partit Popular a Espanya i al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant les més de dues dècades que va governar la ciutat de València, Rita Barberá va concitar l'admiració d'una part de la societat civil. Els resultats electorals -amb majories aclaparadores- n'eren la prova. Convertida en primera regidora de la ciutat després d'un pacte amb la blavera Unió Valenciana, Barberá va saber guanyar-se el favor majoritari dels ciutadans amb un formula que combinava certes dosis de populisme amb un control molt ferri dels mecanismes del poder. En línia amb les directius enlluernadores que marcaven des del Palau de la Generalitat, a partir de la dècada del 2000, explotà l'argument de «posar València en el mapa» per impulsar una sèrie de projectes controvertits que li van generar no poca contestació social. EL TEMPS els repassa:

CABANYAL: l'obertura de València al mar ha estat un tema recurrent en les discussions a propòsit de la ciutat. Rita Barberá va convertir aquest anhel col·lectiu en una de les seues principals obsessions. Els seus plans, però, passaven per donar continuïtat a l'avinguda Blasco Ibáñez, un projecte que comportava arrasar amb l'històric barri mariner del Cabanyal. L'oposició veïnal (que no fou massiva, cal reconèixer-ho), unit a les barreres que tant la justícia com el govern de Madrid -mentre va governar-hi el PSOE- va entrebancar el propòsit inicial de Barberà, que contemplava l'enderrocament de fins a 1.600 habitatges. En resposta, l'ex-alcaldessa i senadora va paralitzar els permisos de rehabilitació i va reduir a la mínima expressió les inversions en el barri, la qual cosa va contribuir i ha contribuït a la seua degradació.

LA PUNTA: a tocar del port de València, en una zona que llinda amb l'autovia V-30, hi ha la pedania de La Punta, una zona que fins principis de la dècada del 2000 encara mantenia la cultura agrària pròpia de l'Horta. Els plans d'expansió del port i sobretot unes previsions de creixement que el temps ha demostrat desorbitades, van dur a la Generalitat i al mateix port a projectar allí l'habilitació d'una Zona d'Activitat Logística (ZAL). Amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, que mai no va posar-hi cap pega, es van arrasar 683.000 metres quadrats de terreny on fins aleshores hi havia horts, alqueries i barraques. 620 persones van ser expropiades, reallotjades i privades dels seus estils de vida. Els drets humans van ser trepitjats sense cap mirament.

EL NOU MESTALLA: En plena època del boom urbanístic, el València CF va voler canviar d'estadi. Del que es tractava era de jubilar l'antic coliseu de Mestalla per un de nou, un que estiguera a l'altura d'un club que aspirava a situar-se entre el bo i millor d'Europa. Seduïda per les aspiracions de grandesa de l'ex-president Juan Soler i conscient de la importància emocional del València CF en la ciutat, l'Ajuntament va signar amb el club un acord pel qual la ciutat cedia un solar municipal en el barri de Benicalap (valorat en 45 milions d'euros). A canvi, el València CF havia de compensar la ciutat amb altres 32 terreny dispersos per la ciutat i 20 milions d'euros en compensació. A hores d'ara, però, les obres de l'estadi estan aturades i el club xe no ha complit la seua part del pacte. El solar en qüestió estava en una zona d'horta, a tocar de la pista d'Ademús. Més de 50 propietaris i molts agricultors que estaven en règim de lloguer van ser expulsats de les seues terres.

HORTA: Quan Rita Barberá s'instal·là en l'Ajuntament de València, regia el Pla d'Ordenació Urbana (PGOU) que l'anterior govern socialista havia aprovat l'any 1986. L'ex-alcaldessa es va valdre de tots els mecanismes legals i administratius possibles per ampliar la taca urbanística de la ciutat. Es prioritzava d'aquesta manera una dinàmica urbanitzadora en detriment d'una política de regeneració del teixit urbà. El resultat va ser la destrucció de milers d'hectàrees de terreny d'horta, segons critiquen des de Per l'Horta. El Cap-i-casal va capitanejar el procés de destrucció de l'horta, que alguns ajuntament limítrofs imitaren alegrement. L'horta de Marxalenes, del Pouet, Benimaclet, Campanar, Beniferri, Benimàmet van mudar el seu aspecte agrícola i van donar pas al ciment.

CA REVOLTA: L'any 2000 naixia al barri del Carme de València Ca Revolta, un centre impulsat per un grup d'intel·lectuals d'esquerres procedents dels moviments socials amb l'objectiu de convertir-lo en un centre de dinamització social i cultural. En un context de poder omnímode de la dreta a València, Ca Revolta va esdevenir un dels pocs nuclis de contestació a la ciutat. En aquest espai s'organitzaven conferències, exposicions i concerts, però també es donava cobertura als moviments que, com ara Per l'Horta, plantaven batalla a la dreta. L'activitat 'subversiva' que allí es coïa mai va ser del gust de l'Ajuntament de Rita Barberà, el qual inicià una assetjament sistemàtic que es concretà en forma de multes. Les molèsties als veïns provocades pel soroll en foren la coartada. L'any 2004 va arribar la primera de les sancions, de 60.000 euros. Va seguir-hi un tancament preventiu de tres mesos. Després arribaren molts més anys de multes i sancions desproporcionades.

ACCIDENT DEL METRO: Faltaven cinc dies perquè el Papa Benet XVI arribara a València. Havia de ser una visita històrica. A les 13.03 hores del 3 de juliol de 2006, però, un comboi de la línia 1 del metro de València va descarrilar. Quaranta-tres persones van morir en el pitjor accident de metro ocorregut mai a Europa. Tot i la gravetat dels fets, Barberá, seguint la pauta marcada des de la Generalitat, va fer tant com va poder per minimitzar els fets i evitar que aquests entelaren la visita del Papa, per a la qual s'hi havien esmerçat molts recursos públics. Barberá, de fet, mai va tenir la consideració de rebre l'Associació de les Víctimes del Metro a la casa consistorial.

BARRIS OBLIDATS: L'aposta per una València dels grans esdeveniments va comportar l'oblit dels barris perifèrics de la ciutat. Atapeïts d'infraestructures amb el permís de l'ex-alcaldessa de Barberá, Els Orriols, Natzaret, Malva-rosa, Castellar-l'Oliveral, La Torre, Sant Marcel·lí, Fontsanta, Beteró, Torrefiel i La Llum van patit el menysteniment de la gestió de l'anomenada reina de València. Només la lluita veïnal va aconseguir inversions i equipaments. El silenciament del moviment veïnal crític va estar una constant durant els seus 24 anys de mandat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.