El PP gallec i el narcotràfic, història d'una relació indecent

Malgrat que la majoria dels partits van actuar durant un bon grapat d'anys amb desídia cap al narcotràfic gallec, els lligams i la complicitat d'alguns càrrecs de la vella Aliança Popular i del PP amb els traficants ha estat ben estreta. Amb les eleccions gallegues a sobre, l'oposició ha tornat a revifar la foto del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb el contrabandista Marcial Dorado.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Trets, negocis amb càrtels colombians, assassinats, suborns, capos amb cotxes de luxe pel carrer i narcotraficants aclamats pel poble fins al punt de ser considerats presos polítics. Un paisatge que no correspon a Sicília. Va ser la Galícia dels anys 90, quan la seua costa singular va convertir-se en la porta d'entrada de la cocaïna a Europa. Només la lluita incansable d'alguns jutges, com Baltasar Garzón, o de les mares dels ionquis morts van fer trontollar bon part d'aquest negoci criminal.

Un ecosistema corrupte, producte d'Estats fallits, que va créixer per la desídia, quant no complicitat, de bona part dels partits polítics gallecs. «Finançaven a tots: PP, PSOE, BNG... Els pagava deutes, els ho pagaven tot», assegura un jutge que va investigar aquell entramat il·legal al llibre Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia (Libros del KO), de Nacho Carretero.

Malgrat els lligams del narcotràfic en bona part dels partits, les connexions del partit antecessor del PP, Aliança Popular, i de la mateixa formació popular sempre han planat. «Els narcos volen que governe el PP», va afirmar l'any 2013 l'ex-traficant i penedit, Manuel Fernández Padín. L'aparició a la premsa d'unes fotografies del candidat del PP, Alberto Nuñez Feijóo, al vaixell del narcotraficant Marcial Dorado van encendre els ànims. I amb els comicis e nou a sobre, l'ombra d'unes relacions impúdiques torna a planar sobre el PP.

La sospita de Fraga

Al caliu de la tolerància social que hi havia sobre el tràfic de tabac il·legal a Galícia, el negoci del contraban va mutar a finals dels anys 80 i 90 del segle passat. D'un problema greu de salut públic, va generar-se una espècie d'ecosistema permissiu amb una activitat que va invadir les costes gallegues al mateix ritme que ho va fer el fuel del Prestige. Polítics a l'òrbita d'Aliança Popular, primer, i després del PP no només van teixir relacions impúdiques amb els traficants: ells mateixos hi van exercir com a capos. Narcopolítica, al remat.

Amb una xarxa tan ben teixida on era impossible distingir als càrrecs polítics dels narcotraficants al més pur estil napolità, els lligams d'Aliança Popular (AP) amb el tràfic de drogues arriben fins a un dels primers capos que van aparèixer en escena. Es tractava de Vicente Otero, amic personal de l'ex-ministre franquista i ex-president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga. Organitzador de trobades de militants del PP, com si es tractara d'un capitost de la Gürtel, va estar condecorat amb la medalla d'or i brillants d'AP.

Implicat en multitud de processos judicials dels quals va sortir indemne, Otero comptava amb un protegit: José Manuel Nené Barral. Alcalde del municipi de Ribadumia per AP, fou detingut com a alcalde del PP l'any 2001 dintre d'una operació policial d'àmbit internacional contra el tràfic de drogues. D'aquest regidor que combinava la seua passió política amb el negoci de la droga va ser soci Rafael Louzán, president de la Diputació de Pontevedra pel PP fins a l'any passat. Quan Nené Barral va ser detingut, Louzán havia esborrat el rastre mercantil amb el seu company de partit i de negocis presumptament obscurs.

De Fraga, però, també va ser amic Manuel Díaz González, regidor d'AP. Anomenat popularment com El ligero, als anys 80 va protagonitzar una de les fugides més espectaculars del narcotràfic gallec. No debades, el seu malnom fa honor a la seua habilitat per escapar de la Guàrdia Civil cap a Portugal cada vegada que estava assetjat pels cossos de seguretat.

Tot i aquestes amistats van costar-li més d'un disgust a Fraga, la que més sospites genera és la de Laureano Oubiña, un dels grans capos d'aquest entramat criminal. «Vaig finançar el partit de Fraga», va confessar Oubiña el 2011 en una entrevista a Vanity Fair. Una confessió, però, que va despertar els vells records de quan Fraga compartia taula de debat amb el mateix Oubiña.

De fet, i abans que el president de la Xunta de Galícia, Gerardo Fernández Albor (AP), es reunira amb els principals clans en un viatge que va realitzar a Portugal, i del qual hi ha diverses versions contradictòries, els moviments dels narcotraficants en favor de la causa política de Fraga eren evidents. Després de l'operació contra el tràfic de drogues de 1983, els suports a l'ex-ministre franquista entre els principals referents d'aquesta màfia versió gallega van intensificar-se. Semblant al que va ocórrer amb l'ex-ministre italià Silvio Berlusconi i la Cosa Nostra quan aquest tocava amb els dits el seient de primer ministre.

L'intermediari popular del 'narco'

Si a les relacions amb el crim organitzat del candidat a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, sempre estava present un advocat, a la relació incestuosa entre el narcotràfic i el PP es repeteix la mateixa jugada. Pablo Vioque, un extremeny resident a Galícia, va fer-se l'any 1985 amb la direcció local d'AP a Vilagarcía d'Arousa, una de les poblacions més castigades pel tràfic de drogues. Aconseguint la presidència de la formació a l'àmbit local gràcies a la captació a última hora de 115 militants nous, Vioque va erigir-se ben prompte com a president de la cambra de comerç de la població. Un càrrec que li va permetre multiplicar les seues influències a la Xunta de Galícia.

Convertit en un dirigent emergent al PP gallec, tot i l'opinió contrària de Mariano Rajoy, Vioque s'encarregava d'organitzar mítings i recaptar fons al partit mentre preparava carregaments de cocaïna. La seua influència va arribar a l'extrem que va reconèixer entre somriures que alguns dels xòfers dels consellers de la Xunta anaven a la Ria d'Aurosa a propòsit per a recollir les seues gratificacions per a les campanyes electorals.

Reclutat per un dels capos més famosos del narcotràfic gallec, Sito Miñanco, Vioque va veure truncada la seua carrera política després d'una maniobra de Fabra per col·locar a Pablo Crespo, suposat capitosts anys després de la trama Gürtel, al seu lloc. Una elecció encertada, ja que fins a la seua mort gens aclarida Vioque va patir un autèntic calvari judicial pels seus negocis.

Qui va compartir socis empresarials amb Vioque va ser Evaristo Juancal Carreira, ex-cap territorial de la Conselleria de Medi Ambient i dirigent destacat fins res del PP de Caldas de Reis. Juncal Carreria va vendre diverses empreses a testaferros de narcotraficants com ara Marcial Dorado, Sito Miñanco o el mateix Vioque.

Una relació sorprenent amb el narco, però no tant com la de José Luis Rivera Mallo, regidor d'AP i senador del PP fins a la passada legislatura. Mallo va donar llum verda als projectes urbanístics i hotelers de Luis Falcón Falconetti, altre conegut capo del tràfic de tabac, tot i que, segons el secretari de l'Ajuntament de Vilagarcía d'Arousa, era «una il·legalitat manifesta». Anys després va presidir la comissió anti-droga al Senat.

Rajoy i Feijóo, qüestió de vaixells

Malgrat que sempre s'ha dit que Rajoy va estar en contra de la permissivitat de Fraga amb el narcotràfic, el PP gallec va organitzar un acte al qual va participar l'actual president del Govern espanyol a un vaixell d'una família de narcotraficants. Es tractava del Moropa, propietat del clan d'Os Caneos, que han confessat la seua participació en el tràfic de drogues. No debades, l'hereu del clan que va fer pinya amb els Charlines va estar condemnat a 17 anys i mig de presó.

A l'acte realitzat el 19 de maig de 2009, dos dies abans del començament de les eleccions europees, va intervindre Rajoy, Carmen Fraga -filla de l'ex-ministre franquista- i el candidat aleshores del PP al parlament europeu, Francisco Millán. «Pujar al vaixell no estava previst. Era l'única embarcació que hi havia allí i ens van recomanar que seria una bona idea fotografiar-se damunt. A la campanya, hi ha moltes coses que escapen el control de l'organització», van excusar-se des del PP.

Altre vaixell i altra fotografia van costar-li un disgust a Feijóo. La imatge seua al iot del narcotraficant Marcial Dorado va ser un cop dur per a ell. L'amistat del candidat actual a la Xunta de Galícia a les eleccions gallegues d'aquest 25 de setembre sempre ha estat un secret a veus. Una relació que va forjar-se gràcies a les festes que organitzava Dorado i a la intermediació del popular Manuel Cruz, xòfer de l'ex-ministre i ex-conseller gallec José Manuel Romay Beccaria. Cruz, que va estar soci dels negocis de Dorado, va actuar d'alcavota d'ambdues persones.

Dorado i Feijóo, que aleshores ocupava un càrrec a la conselleria de Sanitat, van forjar la seua relació l'any 1994. D'ençà d'aquesta data, Feijóo va participar en multitud de viatges amb Dorado a llocs com Portugal i Andorra, just d'on controlava el narcotraficant els seus negocis. De fet, el candidat del PP a la Xunta va acompanyar a Dorado a Eivissa amb el vaixell Oratus. Una embarcació intervinguda després en una operació contra el blanqueig de diners negres. Dorado havia estat detingut a causa d'un carregament de sis tones de cocaïna l'any 2003. Per aquests fets, compleix una condemna de 14 anys de presó. El fantasma del narcotràfic i el PP renaix pocs dies abans de la cita dels gallecs amb les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.