CRÒNIQUES VALENCIANES

Costa dispara contra Camps

En la seua declaració al judici pel finançament il·legal del PPCV, l’exsecretari general del partit apunta repetidament cap a l’expresident valencià com el principal responsable de l’entramat delictiu i afegeix que les campanyes municipals de 2007 d’Alacant, Castelló i Elda van ser sufragades amb diners negres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb vestit a mida i corbata de color blau marí, fent gala de l’estil impecable que els dirigents del PPCV van exhibir durant els 20 anys que van governar la Generalitat Valenciana, l’exsecretari general Ricardo Costa ha assenyalat aquest dimecres el seu superior, Francisco Camps, com el principal responsable de l’entramat delictiu mitjançant el qual la formació va finançar els actes electorals de les campanyes de 2007 i 2008.

Des del primer minut de la seua intervenció a l’Audiència, en el judici pel finançament il·legal del seu partit, Costa ha expressat que “les decisions, les prenia Camps” i que “és cert que el PPCV es finançava amb diners negres”. Una confessió, seguida de moltes altres, amb què espera rebaixar la pena de més de set anys de presó a què s’exposa en aquesta vista. De fet, l’acusat ha demanat perdó a la societat valenciana i a la seua família.

“L’any 2005 vaig saber que el partit es finançava amb diners negres i reconec que no vaig fer res per evitar-ho; n’assumiré les conseqüències”, ha afirmat Costa, que ha explicat detalladament el modus operandi del finançament il·legal: “Els actes es pagaven de dues maneres: amb la subvenció rebuda pel partit en funció del seu resultat a les eleccions anteriors i amb els diners aportats per alguns empresaris”, ha expressat en la seua declaració, fins al punt de precisar algunes de les quantitats rebudes de part de diverses empreses a la campanya electoral de 2007, quan Francisco Camps va aconseguir el rècord de vots a la història electoral valenciana: 150.000 euros de Rover Alcisa, 15.000 euros de Secopsa i 350.000 euros d’Enrique Ortiz. En tots els casos, contractistes habituals de la Generalitat Valenciana. Costa ha reconegut que ell mateix va transportar aquests diners, en mà, a la seu del partit.

“En arribar a la secretaria general, vaig proposar que una altra empresa organitzara els actes, però el president Camps va dir que tots els actes havia de fer-los Orange Market”, ha assegurat Costa, que també ha atacat reiteradament Vicente Rambla, vicepresident de Camps a partir de 2007. “En juliol de 2007, quan jo estava a punt de marxar a fer el Camí de Santiago, Rambla em va dir que havíem de fer dues factures i que havíem de recollir els diners de dues empreses: Hormigones Martínez i Padelsa”, ha reblat Costa. En la seua intervenció, de més de dues hores, l’exsecretari general ha comentat que va posar en coneixement del tresorer estatal del partit, Luis Bárcenas, el mecanisme de finançament seguit pel PPCV, i que aquest va alertar-lo que això podia dur la formació a caure en una “Filesa 2”, en relació al cas de finançament il·legal per què va ser condemnat el PSOE a la dècada dels 90.

En un altre moment, Costa també ha recordat que en 2007, dies abans d’abandonar la política, Víctor Campos –vicepresident del Consell que quatre anys més tard, a fi d’evitar el judici, admetria la seua culpabilitat en el cas dels vestits– va comunicar-li a Costa que disposava d’uns diners aportats per determinades empreses, sense especificar-ne quines, i que havia de fer-ne lliurament abans de deixar el càrrec. Álvaro Pérez, com a gerent d’Orange Market, va rebre aquells diners a la seu de la Vicepresidència. En aquell acte, Campos li va fer saber a Pérez que, a partir d’aleshores, la persona amb qui havia de tractar sobre aquells temes era Vicente Rambla, que seria designat nou vicepresident.

Les pressions de Pérez a Camps per cobrar les quantitats que se li devien per l’organització dels actes va dur el president del PPCV a suggerir la possibilitat de cobrar aquests diners a través dels estalvis de què disposava el grup parlamentari popular de les Corts valencianes. Costa, però, va advertir de la impossibilitat de fer-ho, atès que el partit i el grup eren “emrpeses diferents, cadascuna amb el seu CIF propi”.

La megalomania de Camps, “una persona especial” en paraules de Costa, va quedar clara, també, en el míting d’agraïment als interventors i apoderats pels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques i municipals de 2007. L’acte, organitzat per Orange Market a la plaça de bous de Xàtiva, va costar exactament 100.000 euros, IVA inclòs, als quals van afegir-se més tard 60.000 euros “extra” més. Una quantitat producte de les exigències de Camps. “Presidència cada dia demanava una cosa nova”, ha exposat Costa.

Costa ha estès les irregularitats al camp municipal. Tal com ha precisat, els actes de la campanya municipal de 2007 a Alacant, Castelló de la Plana i Elda (Vinalopó Mitjà) van sufragar-se amb diners negres. Ha citat expressament Sonia Castedo i Adela Pedrosa, a qui Camps havia elevat a la secretària general del PPCV en la seua croada contra Eduardo Zaplana. L’acusat ha responsabilitzat Pedrosa, actual secretària de la Mesa del Senat, de moltes de les actuacions il·legals dutes a terme en aquella època i ha dit que Yolanda García, malgrat la seua condició de tresorera i d’acusada en aquesta causa, a penes tenia ascendència al si de la direcció del partit.

El dia en què va començar tot, el 6 de febrer de 2009, quan van produir-se els escorcolls d’Orange Market del carrer de Colom i en què es va requerir informació a la Conselleria de Turisme pels contractes de Fitur, Costa va rebre una trucada de Camps, en què aquest li informava dels esdeveniments que estaven tenint lloc a València. Curiosament, aquell dia ell es trobava de visita al metge a Barcelona, la mateixa denominació amb què la cúpula popular, per la seua lletra inicial, es referia a la caixa B del PPCV.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.