Premi Fundació Broseta

Exaltació antiindependentista

L'entrega del premi anual de la Fundació Manuel Broseta a Societat Civil Catalana, amb lligams amb l'extrema dreta, per part del president valencià Ximo Puig, ha generat polèmica. Ni Compromís ni Podem han acudit a un acte on estava present la plana major del socialisme valencià, de Ciutadans, alts dirigents del PPCV i de les classes dirigents del País Valencià. Una cerimònia que, tot i les crítiques de Puig a la recentralització, s'ha convertit en un clam contra el procés.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Feia poc més de 24 hores que el calendari havia marcat una efemèride significativa per al País Valencià. La Generalitat Valenciana complia 600 anys de vida, malgrat tots els obstacles que han entrebancat l'autogovern. A la principal habitació del seu Palau presidencial, a la sala de Corts, hi havia un acte especial. Com a tradició instaurada durant els darrers anys, s'entregava el premi Manuel Broseta a la convivència. I, en la seua XXVI edició, la guardonada era Societat Civil Catalana, l'organització referent de l'unionisme al Principat i amb lligams amb l'extrema dreta.

El premi, però, havia generat polèmica pocs dies abans d'entregar-se. Que la distinció fos lliurada per part del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, talcom s'acostuma des de fa uns anys, havia molestat Compromís. El secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, pertanyent a la branca nacionalista de la coalició, havia mostrat el seu malestar a Twitter. I la mateixa direcció valencianista havia suggerit als seus alts càrrecs institucionals i orgànics que no acudiren a l'acte. «El Palau de la Generalitat és un espai de tots els valencians i valencianes. Com a tal, hauria d'estar obert a aquells que ajuden a fomentar la convivència, i no als que propugnen la divisió i l'enfrontament en altres territoris. Una errada que no ens representa», ha expressat aquest mateix dilluns Àgueda Micó, coportaveu de Compromís i coordinadora nacional del Bloc.

La recomanació enviada a través de whatsapp s'ha complit al 100%. No hi hagut cap representant de la coalició valencianista a l'acte. Ni el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que l'any passat va acudir, quan Compromís també va absentar-se per haver-se atorgat a l'expresident espanyol Felipe González. Tampoc cap membre de Podem. La divisió sobre aquesta qüestió entr els partits de l'Acord del Botànic, més simbòlica que efectiva, era ben nítida. I més quan estava present la plana major del socialisme valencià. Des de les conselleres Carmen Montón (Sanitat) i Gabriela Bravo (Justícia) al síndic parlamentari, Manuel Mata, l'expresident valencià, Joan Lerma, o l'exsecretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla.

Per contra, Ciutadans comptava amb una bona representació. El diputat al Congrés i candidat a presidir la Generalitat Valenciana en 2019, Toni Cantó; el parlamentari de la cambra valenciana i màxim dirigent dels taronges al País Valencià, Juan Córdoba; la síndica Mari Carmen Sánchez o el portaveu a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, han assistit, fins i tot, demostrant la seua admiració per l'entitat unionista a través de fotografies i piulades de suport. Del PP, hi havien responsables destacats com el Delegat del Govern al País Valencià, Juan Carlos Moragues, el diputat autonòmic Luis Santamaria o l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.

Tota aquesta representació política era acompanyada de gran presència empresarial. Rafael Aznar, expresident del Port de València amb una gestió sota sospita; el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Vicente Boluda, o el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, no s'han volgut perdre un acte que ha engegat l'empresari, expresident de la patronal valenciana i implicat al cas Bankia i esquitxat per Nóos, Rafael Ferrando. «Cal defensar la legalitat i l'Estat de Dret», ha etzibat com a president de la Fundació Manuel Broseta després de comparar el procés català amb el cop d'Estat militar de 1981.

«Cal defensar l'Estat de Dret, la Constitució Espanyola i una Catalunya democràtica», ha insistit Vicente Garrido, secretari de la Fundació Broseta, expresident del Consell Jurídic Consultiu i imputat al presumpte saqueig del Palau de les Arts per formar part del consell d'administració de l'empresa que suposadament va utilitzar l'exintendent Helga Schmidt per cobrar comissions dels patrocinis que captava per a l'activitat operística. Garrido ha intervingut per donar constància de l'acta que va aprovar el seu lliurament per part d'un jurat conformat per la mateixa consellera Montón, l'exintendent de Les Arts, Davide Livermore, els periodistes Arcadi Espada i Maria Consuelo Reyna o la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor (PP). El virus de la corrupció ha comportat, però, que diverses de les personalitats polítiques o empresarials que van participar d'aquest jurat en anteriors edicions hagen acabat amb problemes judicials.

Després del discurs de Garrido, Puig ha lliurat el premi a Josep Rosiñol, president de Societat Civil Catalana. «El procés secessionista ha provocat una fractura sense precedents a la població catalana», «s'ha desafiat l'Estat de Dret», «s'han conculcat els drets i llibertat de tots els catalans», ha disparat contra el procés Rosiñol a la seua intervenció -excepte notes folklòriques- en castellà. «Respectem que hi haja ciutadans a Catalunya que aposten per la independència, però no tolerarem que s'actue al marge de la llei», ha afirmat, buscant un perfil més centrat davant la polèmica generada per la resolució del jurat en favor de la plataforma antiindependentista.

La plana major de Ciutadans al País Valencià amb el president de Societat Civil Catalana, Josep Rosiñol

«Sempre hem condemnat feixisme», ha reivindicat, intentant allunyar-se dels vincles que té l'entitat amb la ultradreta. Amb tot, Rosiñol ha tornat a posar l'accent en les actuacions dels dirigents independentistes. «El seu full de ruta il·legal va executar-se ignorant la majoria de catalans, contraris a la ruptura», ha opinat, per censurar: «No permetrem que se'ns tracte com a catalans de segona per no ser separatistes, no permetrem que ningú ens convertisca en estrangers en la nostra pròpia terra». «Es tracta d'un projecte d'imposició excloent», ha rematat, després d'equiparar el sobiranisme amb l'ascens del feixisme a Europa i anunciar una gira de Societat Civil Catalana per tot l'Estat espanyol.

Contra la recentralització

Davant la controvèrsia generada i la imatge d'un executiu dividit per aquest acte, Puig ha marcat distàncies amb Societat Civil Catalana. Aixó sí, la divisió simbòlica del Botànic s'ha evidenciat quan al discurs el president ha citat Oltra i Morera pels seus càrrecs institucionals tot i que no estaven presents a la sala, com tampoc els líders de les principals centrals sindicals. El cap del Consell, amb tot, ha destacat la figura de Manuel Broseta Pont com «una referència en els fonaments del que significa l'Estat de Dret, els valors de la democràcia i l'estima a la nostra terra» sense recordar la seua cobertura intel·lectual al blaverisme en determinats moments de la Batalla de València.

«Manuel Broseta, com Habermas, creia que el diàleg és l'única via per abordar els conflictes polítics en les societats avançades», ha reivindicat abans de demanar «una actualització necessària de la Constitució» espanyola i defensar «la vigència dels seus principis». «El nostre model de convivència es veu amenaçat també per un nou centralisme que ha sorgit com un acte reflex als impulsos separatistes», ha assenyalat Puig, qui ha atribuït l'onada recentralitzadora a l'accelerament del full de ruta cap a la independència a Catalunya. «Que ningú utilitze el separatisme per recentralitzar, que ningú empre el separatisme per menysprear les diferents llengües, cultures i sentiments que existeixen a Espanya», ha insistit, en una combinació de censura al procés i de defensa de la plurinacionalitat de l'Estat davant una organització amb un discurs que ha posat en dubte la diversitat i singularitat de diversos territoris. «Diversos són els homes i diverses són les parles», ha apuntat per remarcar el seu missatge citant els versos del poeta Salvador Espriu

Imatge amb les màximes autoritats de la Fundació Manuel Broseta, el president de la plataforma guanyadora del premi i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, durant l'entrega del guardó.

«Els valencians, des del respecte, no som indiferents i desitgem la superació d'una situació que perjudica Catalunya, al conjunt d'Espanya i a la Comunitat Valenciana», ha rematat el president valencià. La foto de Puig amb l'advocat Manuel Broseta Dupré, fill de l'assassinat per ETA, el columnista conservador impulsor de Ciutadans Arcadi Espada i el president de Societat Civil Catalana, entre altres, ha tancat un acte d'exaltació antiindependentista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.