Xoc de trens

Els darrers compassos de l'autonomia catalana

Així va nàixer la República catalana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una nova data llueix remarcada en vermell al calendari de molts catalans a partir d’avui. S’arribi fins on s’arribi, el dia 27 d’octubre de 2017 serà recordat com el dia de la proclamació de laindependència de la República catalana. Un nou Estat que, amb la declaració efectuada al Parlament inicia un difícil camí si vol ser reconegut de ple dret. Per a això, haurà d'exercir un control efectiu sobre el seu territori i rebre el reconeixement internacional.

Arribat al vespre del dia de la declaració, no semblen clares les vies que han de portar a cap d’aquests dos requisits. En paral·lel, l’Estat espanyol ha activat tota la seva maquinària per abolir l’autonomia catalana. Dissolució del Govern i convocatòria d’eleccions pel 21 de desembre, segellava Rajoy. Un final prou esperat per a una jornada que ha començat amb el compliment d’un guió que ha deparat menys sorpreses que la jornada de dijous.

Despertar prudent

Malgrat que durant la primera part de la sessió plenària Lluís Corominas (Junts pel Sí) va anunciar que es farien efectius els resultats de l’1 d’octubre, durant el matí els antecedents feien mantenir la prudència a tothom. Més encara quan, faltant poc per l’hora final d’entrega de les propostes de resolució a la Mesa, Junts pel Sí feia saber que encara no estaven a punt. Reunions als despatxos de la coalició i de la CUP i petició d’eixamplar uns minuts el marge per presentar els escrits. Es coneixien els del PP, C’s i PSC, oposant-se a qualsevol aspiració independentista. I els de Catalunya Sí Que es Pot, advocant per l’obertura d’un procés constituent previ a un nou referèndum.

Fins gairebé les 12 del migdia, hora per la que es preveia l’inici d’un ple que ha començat a quarts de 2, no s’ha conegut el contingut de les dues propostes presentades per Junts pel Sí i la CUP. Sense espai a interpretacions. Declaració formal d’independència i votació dels efectes d’aquesta per tal que pugui començar a rodar.

Sobre el guió

Les possibilitats d’una nova sorpresa s’han anat esvaint per deixar pas a l’inici del ple. Una arrencada marcada per les noticies que des del Senat de Madrid comunicaven, un cop més, la desició ferma de Rajoy de tirar endavant amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Dins del debat, res fora de lloc. Oposició frontal a la proposta de JxSí de part de PSC, PP i C’s. Les tres formacions s’han centrat a criticar l’estratègia independentista i amb prou feines han fet esment a l’article 155. Tot i que també a la contra dels interessos de JxSí i la CUP, si que ha fet una dura crítica a l’estratègia de l’Estat espanyol el grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, de la mà de Marta Ribas.

Al seu torn, ni a la representant anticapitalista Anna Gabriel ni la republicana Marta Rovira no les tremolava la veu per anunciar que avui s’avançava cap a la declaració d’independència. Així s’ha resolt a les votacions, després d’un seguit de discussions formals i que PP, PSC i C’s abandonessin l’hemicicle. Carme Forcadell, com a presidenta del Parlament, feia una lectura solemne de part de la declaració d’independència i s’iniciava la currua de diputats acostant-se a l’urna per fer efectiu el seu vot. Un vot uninominal i secret. Els independentistes s’han decantat per aquesta opció per tal de protegir-se de possibles represàlies legals cap als diputats. Una protecció que hauria pogut quedar en res quan els diputats de CSQP han començat a ensenyar públicament el sentit del seu vot. No ha estat així, però. Insubmissos una altra vegada de la manera de fer de part del seu grup, els diputats de Podem Catalunya inclosos dins de la coalició i Joan Josep Nuet, d’Esquerra Unida, ha mantingut el sentit secret del seu vot. El diputat de la formació, Joan Giner, ha explicat aquesta actuació com un “gest solidàri i antirepresiu”, en tant que evitava deixar exposats als diputats de JxSí i la CUP.

Recompte de vots i sense sorpreses. Catalunya es proclamava república independent. Aquesta vegada, a les afores de la Ciutadella, l’eufòria dels independentistes no es veia frustrada i es materialitzava en una convocatòria festiva a les portes del Palau de la Generalitat. Una eufòria, però, conscient del difícil camí que s’obria i, potser per això, gens desbocada. Sobretot dins les parets de l’edifici Parlamentari, on els únics que semblaven tenir grans ganes de celebrar-ho eren els diputats i militants de la CUP. A Junts pel Sí, diversitat de matisos als rostres, que s’han permès el luxe de relaxar-se, una mica, quan reunits alcaldes i diputats a l’escalinata del Parlament, Puigdemont ha pronunciat unes paraules fent crida a la perseverança. Un detall: de la barana en penjaven dos domassos. El primer, demanant la llibertat de Jordi Cuixat i Jordi Sánchez. El segon, amb l’emblema de les Nacions Unides.

Resposta contundent

La contestació per part del govern de Mariano Rajoy no s’ha fet esperar. Poc minuts després que el Senat donés llum verda a l’aplicació de l'article 155, el BOE ho publicava, el Consell de Ministres es reunia i la resposta del president no es feia esperar. Destitució de tot el Govern i del director general dels Mossos d’Esquadra, dissolució del Parlament català i convocatòria d’eleccions per al 21 de desembre. Aquesta data, un dijous, corresponia al primer dia en què era possible convocar eleccions segons la LOREG.

Des de la comunitat internacional, com era d’esperar, les respostes tampoc no eren gaire més esperançadores. Estats Units, França, Itàlia, el Regne Unit o Andorra apareixien a la llista d’estats que deien no reconèixer la sobirania catalana. Tampoc ho feia el president del Consell Europeu, Donald Tusk, malgrat que advertia al govern de l’Estat espanyol que calia fer servir “la força dels arguments i no l’argument de la força”. Sí que ho feia Ossetia del Sud, estat de facto escindit de Geòrgia que és reconegut per pocs a nivell internacional, però que se l’ubica molt vinculat als interessos russos.

El Govern fa via

Malgrat les poques reaccions favorables a nivell internacional, el Govern de Carles Puigdemont ha fet via per reunir-se a les estances de Palau per tirar endavant les primeres mesures de la nova república. Una reunió que, segons el periodista Quico Sallés, ha acabat passades les 10 de la nit i en la qual s’ha expressat la voluntat de desoir els designis de Rajoy.

Faltarà veure com, a partir d'ara, el Govern de la República catalana mou fitxes per sobreposar-se als entrebancs i fer efectiva la tot just proclamada independència.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.