Pedro Agramunt i el 'negoci' de la democràcia del caviar

Un informe europeu situa el senador valencià del PP en el centre d'una trama de presumpta corrupció per tractar de silenciar els abusos del règim d'Azerbaidjan.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que Pedro Agramunt és un polític amb capacitat per moure's en tots els àmbits ho certifica la seua trajectòria. Agramunt va ser, abans que polític, empresari. I no un qualsevol. A finals de la dècada dels 80 va ser president de la Confederació d'Empresaris Valencians (CEV) i de l'Associació Valenciana d'Empresararis (AVE). Des d'ací, i després de presentar batalla al govern Joan Lerma des de l'àmbit empresarial, va fer el salt a la política professional. Era un moment d'hegemonia del PSPV-PSOE al País Valencià i a Madrid van pensar en ell per impulsar el partit hereu d'Alianza Popular. El 1990 es posava al comandament del PP i un any després esdevenia el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana en unes eleccions que va tornar a guanyar Lerma. L'aposta Agramunt no havia sortit com esperaven. Tanmateix, Agramunt, un polític hàbil, va saber acomodar-se en els ressorts de la política, primer al Congrés dels Diputats, després al Senat. Des de l'any 2000 forma part de l'Assemblea del Consell d'Europa, una mena de parlament de parlaments d'àmbit europeu (té un total de 47 països membres) que, amb seu a Estrasburg, vetlla per la democràcia, l'estat de dret i els drets humans al continent.

És en aquest àmbit de la seua responsabilitat pública que la figura d'Agramunt s'ha vist esquitxada per les sospites de corrupció. En concret, a propòsit de la seua suposada falta d'imparcialitat a l'hora d'avaluar l'estat de la democràcia a Azerbaidjan. Un informe fet públic el passat 17 de desembre elaborat per l'European Stability Iniciative (ESI) , un centre d'anàlisi que treballa en l'àmbit del sud-est europeu, acusa Agramunt d'haver estat involucrat en una trama promoguda per les autoritats d'Azerbaidjan per tal de netejar la imatge d'aquest país a ulls dels responsables europeus. Aquesta és la tercera ocasió que un informe de l'ESI situa el polític valencià sota l'ombra de la sospita. L'any 2013, aquesta organització va publicar un altre informe on l'acusava d'haver-li fet el joc al règim de Baku i d'haver participat en allò que l'ESI, en un altre informe, va catalogar com «la democràcia del caviar», això és un sistema de favors i compra de voluntats impulsat pel govern d'Azerbaidjan per tal de guanyar-se el favor de les institucions europees.

Però què fa un senador valencià involucrat en els assumptes interns d'un país ex-soviètic? La pregunta resulta pertinent. Com a òrgan d'àmbit europeu, el Consell d'Europa s'encarrega de vetllar pels drets humans al continent. Periòdicament, doncs, envia missions als països amb estàndards democràtics baixos per tal de verificar els avanços en aquesta matèria. Un d'ells és Azerbaidjan. La república caucàsica és governada per Ilham Aliyev, fill d'Haydar Aliyev, primer president després que el país assolira la seua independència, l'any 1991. El segon Aliyev va guanyar les eleccions l'any 2008, després d'aconseguir el 88,7% dels sufragis. Un any després va convocar un referèndum per modificar la Constitució i eliminar la limitació de mandants La proposta de modificació va obtenir el 92% dels sufragis. Organitzacions internacionals de defensa dels drets humans posaren en dubte el procés electoral en un país que, durant molts anys, es va beneficiar de les divises que li proporcionaven l'extracció de petroli, uns diners que han servit Aliyev per promocionar internacionalment el país (el nom d'Azerbaidjan, per exemple, llueix a les samarretes de l'Atletico de Madrid i l'any passat van organitzar un campionat de formula 1 per donar-se a conèixer). Tanmateix, l'estat de la democràcia és penós, segons que han denunciat en informes successions organitzacions com ara Amnistia Internacional i Human Rigths Watch. Segons aquestes organitzacions, la persecució i empresonament dels dissidents polítics està a l'ordre del dia, com també l'assetjament a la premsa lliure i a les organitzacions internacionals.

Del que l'ESI acusa Pedro Agramunt és d'haver fet l'ús gros a aquests abusos en les mission en què aquest ha participat. I han estat moltes, perquè el valencià ha estat observador de la UE a Azerbaidjan els anys 2003, 2005, 2010 i 2013. A més va ocupar el lloc de relator del comitè de vigilància d'aquest país, el que li donava una posició privilegiada per condicionar la visió que d'Azerbadjan té el Consell d'Europa. Ja en l'informe de 2013, l'ESI acusava el polític valencià de silenciar les violacions de drets humans, prendre partit pel règim, documentar «progressos democràtics» que no eren tals i justificar la repressió tot al·ludint a l'amenaça islamista. «Des del principi de la seua relació amb Baku, ha estat un defensor del regim de Baku [capital del país]», lamentava l'informe de l'ESI. «És com si tractaren de posar-li pinta-llavis a un porc», afegien, al temps que acusaven Agramunt de desobeir el mandat de vigilància del Consell d'Europa, del que Azerbaidjan forma part des de l'any 2001.

En l'informe ara publicat, l'ESI detalla l'estratègia de Baku per guanyar-se el favor de Luca Volonte, un polític cristiano-democrata italià membre del Consell d'Europa. A Volonte, el règim azerí el va deixar encarregat de desprestigiar a Christoph Strässer, un parlamentari social-demòcrata alemany a qui se li havia demanat redactar un informe sobre la situació política dels presoners polítics en el país caucàsic. Strässer, al contrari que altres, havia mostrat des de bon començament la seua intenció de no deixar-se embolicar en els tentacles d'Aliyev, per la qual cosa suposava una amenaça per a l'estratègia silenciadora de Baku. Així, l'italià Volonte es va preocupar bona cosa de teixir una teranyina de complicitats al Consell d'Europa per tal de boicotar la tasca de Strässer i l'informe que aquest, pretenia, fora validat pel Consell d'Europa. A canvi, tal i com ha destapat la policia italiana, Volonte va cobrar fins a 2,3 euros procedents de mitjancers azeris, en el període que va de 2012 a 2014. D'acord amb l'informe de l'ESI, Pedro Agramunt va ser un dels parlamentaris que més activament va participar en l'estratègia per desacreditar Christoph Strässer.

Tot plegat s'enquadra en allò que l'ESI ha catalogat com la «democràcia del caviar», una estratègia desplegada per les autoritats d'Azerbaidjan d'ençà que el país ingressà en el Consell d'Europa, que consisteix en guanyar-se la voluntat dels polítics a través de regals. Així, segons aquesta organització, les autoritats de Baku organitzen viatges pagats als polítics europeus, visites en les quals se'ls obsequia amb catifes caríssimes, joies d'or i plata, begudes, caviar i diners. Pedro Agramunt figura, sempre segons la informació aportada per l'ESI, un dels polítics que més s'hi hauria beneficiat. «Quan Azerbaidjan va ser admesa al Consell d'Europa, es pensava que aquest organisme serviria per transformar gradualment el país. Tristament, ha ocorregut just el contrari -relata aquest centre d'investigació-. El resultat és una tragèdia per tots els ciutadans d'Azerbaidjan, particularment per als valents activistes pro-democràcia que llangueixen a la presó».

 

Agramunt respon

Des de l'oficina de Pedro Agramunt neguen totes les acusacions vessades per l'ESI i asseguren que informacions d'aquest tipus "responen a interessos de tercers països per desestabilitzar la zona", en referència a Armènia, que de fa dècades manté un conflicte obert amb Azerbaidjan pel control de la zona de Nagorno Karabaj. Segons aquestes fonts, Agramunt sempre ha actuat seguint els patrons de màxima transparència, principis ètics  i de  bon comportament que guien el Consell d'Europa. En aquesta línia, neguen que el senador valencià haja rebut mai cap tipus d'obsequi per part de les autoritats de Kabu. "És ridícul pensar que una persona amb la trajectòria d'aquest senador puga vendre's per tres llaunes de caviar", asseguren. Agramunt té previst posar en mans dels seus advocats aquestes acusacions per defensar la seua honorabilitat davant la justícia.

A més, argumenten des de l'oficina d'Agramunt, les informacions publicades ara per l'ESI fan referència a un informe de 2013, a propòsit del qual aquesta organització ja s'havia manifestat de forma crítica. "Es tracta d'un refregit destinat a desacreditar injustament determinats polítics", asseguren. A més l'informe del Consell d'Europa redactat per Agramunt i que és objecte de crítica per part de l'ESI, recorden, va ser avalat per una majoria de parlamentaris en el seu plenari.

"Azerbaidjan és un país que encara té molts aspectes per millorar, però no es pot negar que s'ha produït una millora en els darrers anys", asseguren.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.