A les Balears es reben tres canals de Televisió de Catalunya. Comparteixen amb IB3-TVbanda ampla en els canals del múltiplex pel qual s’emeten, sense que cap perdi qualitat. Així ho manifesta a aquest setmanari el director general d’IB3 Ràdio i Televisió, Andreu Manresa, qui, a més, assegura que la disponibilitat per rebre el nou À Punt és absoluta, si bé reconeix que ara com ara no és possible per manca d’espai, de canal en els múltiplexs.
Recepció de TVC i TVV
Fins l’any 1983 el senyal de TV3 arribava a Mallorca directament des de Barcelona, però només es podia veure la imatge amb un mínim de qualitat a la zona nord, en alguns indrets de la serra de Tramuntana. Els dies de futbol que jugava el Barça hi havia pelegrinatge des de tota l’illa cap als cafès de Valldemossa i d’altres municipis de la serra per veure el partit.
Aquell gran èxit popular feu pensar a la direcció de l’Obra Cultural Balear (OCB), sota la presidència d’Ignasi Ribas, que caldria rebre correctament el senyal a tot Mallorca. El desembre de 1984 l’OCB creava la societat Voltor SA amb aquest objectiu. Més de mil persones compraren accions a un preu de 10.000 pessetes per títol. Durant els següents mesos hi hagué negociacions a múltiples bandes amb les institucions —Govern català, balear, espanyol...— i també amb TV3 per assolir l’objectiu, al mateix temps que es construïa el repetidor.
Tot anà la mar de bé i el 4 de juliol de 1985 es començava a rebre el canal català a tota l’illa.
Al cap de quatre anys un vell feixista, força conegut a Mallorca, cremà el repetidor. La resposta ciutadana fou contundent. Una gernació i les institucions donaren suport a l’OCB i Voltor i tot d’una es garantí novament la recepció, amb més qualitat i tot. A finals d’any, a més, arribava també el Canal 33. En paral·lel, es reberen els senyals de les cadenes radiofòniques de la Corporació Catalana.
Tal com manava l’acte de constitució de Voltor (assolir la recepció i promoció de totes les televisions en llengua catalana), el 1990 a la fi s’arribà als acords necessaris perquè de manera immediata el Canal 9 del País Valencià arribés a les Illes. Així va ser durant aquell any i, poc després, ho feia també Punt 2.
En els següents catorze anys la recepció dels canals catalans i valencians es convertí en part de la quotidianitat televisiva dels illencs. Tot canvià el 7 de maig de 2004. Va ser el dia en què els presidents del Govern de Balears, Jaume Matas, i de Catalunya, Pasqual Maragall, pactaren que la recepció de la Televisió Catalana a les Illes seria legalitzada i des d’aleshores tutelada per l’administració pública a través de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de la futura Ràdio i Televisió de les Illes quan existís. Voltor es quedà sense la gestió del senyal. L’acord, malgrat la distància ideològica entre els dos presidents, fou possible per la bona sintonia personal entre Matas i Maragall. Amb l’inici de les emissions d’IB3, en proves el 2005 i de manera regular des de gener de 2006, començaren els retalls de l’oferta televisiva catalana que es rebia a les Illes. La raó que s’argüí fou que la programació sotmesa a drets d’emissió adquirits a operadors —el futbol o les pel·lícules, entre d’altres— no permetien que es veiessin fora del territori respectiu.
Els partits que formaren el nou Govern illenc, el del segon Pacte de Progrés —que prengué possessió a finals de juny de 2007—, acordaren demanar dos múltiplexs —i l’Estat els els va concedir—, o agrupacions de quatre canals, a la futura TDT, que anirien, un per a IB3 i els canals locals i insulars de les Illes i, el segon, per als canals catalans i valencians. Pareixia que es tornaria a la situació anterior. Tot i que la voluntat inicial expressa era aquesta, a l’hora de la veritat l’acord entre els governs català i balear, així com entre les dues direccions de les corporacions respectives, signat el 22 de gener de 2009, assegurava només la reciprocitat en l’emissió del senyal illenc al Principat i de les emissores catalanes a les Balears, al mateix temps que preveia —argüint de bell de nou qüestions relatives a drets d’emissió— que només es poguessin veure recíprocament els programes de producció pròpia. Amb l’entrada en funcionament de la TDT, a mitjan 2010, es feia efectiu el nou panorama i es deixaven de veure els canals valencians.
Amb la presa de possessió del nou Govern illenc, el juny de 2011, de resultes de les eleccions de maig anterior, tot d’una es va témer que el discurs anticatalanista del president José Ramón Bauzà acabés per afectar la recepció de TV de Catalunya a les Illes. Així va ser. Aprofitant la reordenació de la TDT dictada per l’Estat, amb una reducció efectiva dels múltiplexs —és a dir, del nombre de canals—, es va renunciar a partir del 31 de març de 2012 a la reciprocitat i desaparegueren de la graella de la programació dels illencs tant el 33/Súper 3 com el 3/24, i d’aquesta manera quedà únicament sintonitzat el TV3CAT.
Compartir ample de banda
Tant Més per Mallorca com Més per Menorca exigiren incorporar en els Acords pel Canvi —que signaren el juny de 2015 amb el PSIB-PSOE, Podem i Gent per Formentera després de les eleccions autonòmiques— que, quan el nou Govern d’esquerres prengués possessió —cosa que passà en els primers dies de juliol d’aquell any— tot d’una es posés a la feina per recuperar les televisions catalanes.
El desembre de 2015 els governs de Catalunya i de les Illes, i les direccions generals d’ambdues corporacions, acordaren que el 33 i el 3/24 s’incorporarien a la programacióque rebrien —juntament amb TV3CAT— els illencs, alhora que IB3-TV podria ser rebuda en el territori del Principat. Hi havia un problema tècnic, que explica per a aquest setmanari el director general de l’ens balear, Andreu Manresa: “Des de la reordenació no teníem tants de canals com abans i, per tant, IB3 hagué de compartir necessàriament amb Televisió de Catalunya el seu ample de banda perquè es pogués fer efectiva la recepció dels canals catalans”.
Manresa reconeix que, a partir del moment en què l’acord fou efectiu, hi hagué “algunes queixes” perquè el senyal d’IB3 va perdre qualitat, però que no quedava alternativa. “Quan acordàrem la recepció dels canals citats de Televisió de Catalunya, haguérem de compartir amb ells l’espai en el múltiplex, la banda ampla, perquè, si no, senzillament no hauria estat possible la recepció; així que no teníem altre remei i, sí, és vera que hi hagué queixes perquè a vegades es pixelava la imatge, és a dir, hi havia una certa pèrdua de qualitat”.
Des del canal balear posaren fil a l’agulla per intentar solucionar el problema No ha estat, però, fins “fa una mica més de mig any que poguérem finalment resoldre’l”. Es tracta d’una solució tècnica l’explicació de la qual és un poc enrevessada però que Manresa redueix a paraules comprensibles: “Es va posar en funcionament allò que es diu la ‘mutiplexació dinàmica’ que, en síntesi, vol dir que automàticament es regulen els volums d’informació d’imatge que estan passant contínuament per cada canal, i en funció de la demanda d’un o d’un altre es va alterant la banda ampla de cadascun de manera que es manté la qualitat de tots”.
À Punt
El passat 25 d’abril, coincidint amb la Diada del País Valencià, l’Obra Cultural Balear va demanar públicament que el nou canal À Punt pogués ser rebut a les Illes. La petició es va adreçar al Govern illenc, que serà el que haurà de negociar-ho amb el valencià i, després, s’hauria d’aconseguir un canal. Segons l’entitat cultural, “és fonamental l’establiment de la reciprocitat en l’intercanvi de l’arribada dels senyals televisius amb el País Valencià” perquè, d’aquesta manera, “es facilita el coneixement de les varietats lingüístiques de la llengua catalana i perquè afavoreix la coneixença entre dues comunitats, no tan sols veïnades, sinó també germanes”. Així mateix, l’OCB recorda que continua vigent la seva reivindicació que es rebin a l’arxipèlag totes les cadenes de Televisió de Catalunya.
Respecte a la petició de l’entitat referida, Andreu Manresa es mostra entusiasta: “En som partidari absolutament”. Però, com s’ha fet referència abans, recorda també que “en aquests moments els múltiplexs estan plens i caldria un acord que permetés recuperar algun canal que no s’usi i que es pogués fer servir”, cosa, però, “que no està en les nostres mans”.