La batalla del finançament

Front valencianobalear contra l'escarni financer

Amb la intenció que el problema valencià tinga ressò més enllà de les fronteres del País Valencià, la Comissió per un Finançament Just realitzarà el 4 de maig a Palma una trobada amb la seua homòloga balear, Per un bon finançament. L'objectiu és teixir aliances amb territoris infrafinançats. La plataforma valenciana, integrada per sindicats, patronal, els partits del Botànic, Ciutadans i altres organitzacions, també realitzaran reunions i actes aquest dimarts a Madrid a favor d'un millor tracte fiscal per part de l'Estat espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El calendari marcava 18 de novembre. La data havia sigut apuntada en roig des de feia moltes setmanes i, fins i tot, mesos per part dels partits del Botànic, dels sindicats i de la patronal valenciana. Tot i els dubtes de l'empresariat del País Valencià a situar-se darrere d'una pancarta, agents socials, organitzacions civils i formacions polítiques havien fet una crida per omplir els carrers de València exigint un millor finançament. Volia emular-se, aprofitant el 40 aniversari, aquella històrica manifestació que el cap i casal va acollir reclamant «llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia». Si fa no fa, de poder comptar amb els recursos econòmics suficients depèn la viabilitat de l'autogovern valencià.

La manifestació, amb una forta mobilització per part de Comissions Obreres i de Compromís, va reunir 60.000 persones. Una xifra elevada, però que no va causar suficient impacte als despatxos de Madrid ni a la premsa estatal. La reivindicació d'un tren a Extremadura feta a la capital espanyola va gaudir de més atenció mediàtica. I els membres de la Comissió per un Finançament Just, integrada per partits, entitats civils, sindicats i patronal, va concloure que calia traslladar el clam a Madrid. «És una hipòtesi gens descartable. Ens serà molt fàcil convèncer-nos, si així ho proposen els sindicats», va assegurar Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana, en una entrevista a aquest setmanari.

Al caliu d'aquelles reflexions, la Comissió pel Finançament Just entregarà aquest dimarts el manifest a favor d'un millor tracte financer i l'informe dels experts sobre la situació valenciana al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. «No crec que ens reba, tot i que nosaltres ho voldríem. Ho entregarem pel registre d'entrada. És un acte simbòlic», ha assenyalat Ismael Sáez, secretari general d'UGT. Un acte que no comptarà amb la presència de la patronal valenciana, ja que, segons ha indicat Navarro a la presentació de l'acció reivindicativa, «no tindria cap sentit perquè nosaltres hem demanat una reunió a banda amb el ministre». A la protesta, tot i no haver acudit a la roda de premsa, s'hi sumarà Ciutadans. Després de l'entrega del manifest, la Comissió es reunirà amb els diferents grups polítics amb representants valencians. «Volem que actuen com a diputats valencians, defensant els nostres interessos», ha expressat Sáez, en un acte on s'ha presentat el nou disseny de la campanya fet pel valencià Paco Roca.

A banda d'aquesta jornada per «traslladar el problema valencià més enllà de les nostres fronteres», en paraules d'Arturo León, de CCOO, la Comissió vol començar a teixir complicitats amb altres territoris. I l'escollida, per compartir el problema de l'infrafinançament i comptar amb una plataforma similar, és les Illes Balears. «Hem de ser capaços de generar una gran aliança interterritorial», ha defensat José Muñoz, secretari d'organització del PSPV-PSOE.

D'aquesta manera, la Comissió realitzarà una cimera amb la plataforma balear Per un Bon Finançament, integrada per formacions com ara Més per Mallorca, Més per Menorca, PSIB-PSOE, Podem o Proposta per les Illes; entitats com ara Obra Cultural Balear, la fundació Darder Mascaró o la Fundació Gabriel Alomar; sindicats com UGT, Comissions Obreres o Intersindical; o organitzacions professionals com ara la Unió de Pageses. La trobada, que tindrà lloc el pròxim 4 de maig a Palma, comptarà amb una primera reunió entre ambdues plataformes. També hi haurà un dinar amb la consellera d'Hisenda balear, la socialista Catalina Cladera, i un acte posterior en el qual sindicats i empresaris d'ambdós territoris explicaran les conseqüències de l'infrafinançament de les Illes i el País Valencià.

Francina Armengol, presidenta balear, i Ximo Puig, cap del Consell, en una cimera les Illes-País Valencià l'any 2016| Isaac Buj

«Aquestes aliances han de servir per fer un cop a la taula contra l'actitud del Govern de Mariano Rajoy. El sistema està caducat des de 2014. Aquest fet té una gravetat extrema. I més amb les inversions que els Pressupostos Generals de l'Estat contemplen per al País Valencià. Si ho mesurem per inversions territorialitzades, Zamora rep 1.600 euros per habitant, Ourense 1.400 i Conca 1.031. En canvi, Castelló només rep 249, València 162 i Alacant 100», ha censurat Àgueda Micó, coportaveu de Compromís i coordinació nacional del Bloc. «Cal una cessió impositiva cap a les autonomies. L'estat no pot estar jugant amb el Fons de Liquiditat Autonòmica», ha rematat. «Nosaltres no volem ser més, però tampoc menys», ha agregat Jaume Monfort, secretari de municipalisme de Podem.

Més aliances

La cimera a Palma va en sintonia amb les trobades que el Govern valencià ha realitzat amb l'executiu balear. L'any 2016 el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la vicepresidenta Mónica Oltra va reunir-se amb la presidenta balear Francina Armengol i l'aleshores número dos del govern de les Illes, Biel Barceló. En aquella reunió, ambdós territoris van signar el seu compromís per crear un front valencianobalear pel finançament. Una manera d'actuar conjunta que s'ha produït posteriorment als diferents Consells de Política Fiscal i Financera.

Ara bé, des de la Comissió del Finançament Just no es descarten més aliances amb altres territoris que poden compartir reivindicació com ara Andalusia i Múrcia. De fet, el Govern valencià ha firmat acords amb aquestes dues autonomies per aconseguir aliats davant la futura batalla pel finançament. Això sí, alguns dels pactes han trontollat darrerament. Els andalusos van mostrar les seues reticències a la condonació del deute històric quan va ser plantejada pel líder del PSC, Miquel Iceta, durant la campanya del 21-D. Per contra, el Consell va arrancar el compromís de l'executiu de Castella-la Manxa, presidit pel socialista Emiliano García Page, en aquest punt, tot i les diferències en els criteris per reformar el sistema de finançament.

Un joc d'aliances de cara a una millora del finançament que la Comissió ha començat per les Illes. I que volen continuar treballant a banda de les campanyes pedagògiques per explicar l'infrafinançament valencià arreu del territori i dels actes reivindicatius. Valencians i balears units contra l'escarni financer de l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.