29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana va anar a negre. “Aquell fatídic dia que passarà a la història audiovisual del nostre país, tant pel fet com per les formes”, ha recordat Isabel Vázquez, vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València. Quatre anys després, i amb el projecte d’À Punt en marxa, la Xarxa Lliure d’Universitats coincideix en la necessitat d’un espai comunicatiu que vertebre la nostra societat i fomente la llengua i la cultura pròpia. “Les universitats públiques del País Valencià estem al costat d’À Punt i ens unim a aquesta celebració, del que esperem que prompte siga un espai de comunicació valencià”, ha assenyalat Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esports i Llengües a la Universitat d’Alacant.
Amb l’equador de la legislatura del Govern del Botànic superat, s'ha plantejat la necessitat de posar en marxa, com més aviat millor, la nova radiotelevisió pública. Per això, aquest dimecres s'ha debatut sobre el paper de les universitats públiques valencianes en aquest procés a la taula redona “Necessitem mitjans en la nostra llengua: defensem la pluralitat informativa”, organitzada per Acció Cultural del País Valencià.
“Encara no som conscients de la gravetat dels fets que van tenir lloc, i necessitarem molts anys per entendre el que va passar”, ha afirmat Javier Marzal, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat i membre de la Comissió interuniversitària en favor d’una Radiotelevisió Pública Valenciana, en relació amb el tancament de RTVV l’any 2013 i la tallada d’emissions de TV3 dos anys abans. “La politització dels mitjans públics és inadmissible i ve de molt enrere”, ha comentat Marzal.
En aquest sentit, ha reclamat la creació de mecanismes, interns i externs, per garantir la pluralitat política, social i cultural. I, amb la vista posada en À Punt, ha recordat que “cal que siga capaç de determinar el grau de compliment de la seua missió com a servei públic amb l’ajuda d’un Consell Audiovisual Valencià que supervise la qualitat del sistema comunicatiu”. Mentre que, a les veus crítiques amb l'endarreriment de la posada en marxa de la nova radiotelevisió pública, Marzal ha dit que “els arbres no els deixen veure el bosc” i ha culpat d’aquest retard, únicament, “als qui tancaren RTVV”.
També s'ha mostrat crític amb el tractament que alguns mitjans valencians han fet de la pèrdua de Canal 9 i Ràdio 9. “Ho han fet d’una manera frívola i, fins i tot, sensacionalista i morbosa”, ha censurat. Així, ha fet al·lusió directa al tractament que han rebut els extreballadors de RTVV i ha afirmat que “se’ls ha fet culpables de l’afonament de la cadena”. Pel que fa a la polèmica amb els criteris de les borses de treball d’À Punt, Marzal ha opinat que “s’està alimentant un fals i molt perillós enfrontament entre els extreballadors i els joves titulats”. Malgrat això, ha defensat que el futur servei públic comptarà amb “joves talents i amb l’experiència dels veterans”.
Un vessant menys conegut, però notablement esclaridor, és l’econòmic. La professora d’Economia Aplicada i vicedegana de Participació i Cultura de la Facultat d’Economia de la UV , Rosa Maria Yagüe, ha apuntat sobre aquesta qüestió que “el govern anterior no va fer cas dels indicadors econòmics que avisaven que alguna cosa anava malament a RTVV. De fet, TV3, la televisió autonòmica amb més ingressos, compta amb la quota de pantalla més gran (12%), més de 2.200 treballadors i un pressupost de 225 milions d’euros. Mentre que RTVV, abans de ser clausurada l’any 2013, tenia uns ingressos que se situaven baix mínims, una quota de pantalla d’una mica menys del 4%, i més de 1.500 treballadors.
“TV3 quan va veure que tenia algunes dades preocupants va fer modificacions per tenir una televisió i una ràdio pública sostenible”, ha indicat Yagüe. Anant més enllà, Yagüe s'ha preguntat “per què va tancar RTVV, però no altres televisions públiques amb despeses també significatives com és el cas de Telemadrid”. Segons l’anàlisi que ha presentat la professora Yagüe, la ràdio i la televisió pública de Madrid aconseguiren disminuir les seues despeses retallant en la mà d’obra: fent al carrer al 80% de la plantilla.
Des d’Acció Cultural del País Valencià, s'ha posat el focus en la importància de l’accés a mitjans de comunicació en català per a la nostra llengua i la nostra cultura, i en la rellevància d’aquests per vertebrar un poble. El seu representant a la xerrada, Ferran Suay, ha explicat que “no hi ha igualtat per accedir als mitjans de comunicació". "Qui vol informar-se en castellà no té cap problema, però qui vol fer-ho en valencià no pot”, ha retret. Suay també ha fet inventari del què han estat els últims anys i ha rememorat aquella RTVV on els continguts en valencià “eren l’excepció”, fent referencia als informatius, mentre que altres productes audiovisuals com ara pel·lícules o publicitat eren en castellà.
Tot i recordar altres capítols negres del panorama comunicatiu del País Valencià com la tallada de les emissions de TV3, ha posat una nota positiva a À Punt. “Dos anys i mig després del canvi polític sembla que comencem a recuperar la nostra radiotelevisió pública”, s'ha felicitat. Tot i això, ha instat al Govern del Botànic sobre la necessitat de posar en marxa l’acord de reciprocitat amb TV3 i d’agilitzar l’inici de les emissions. “Sabem que hi ha obstacles i que hi ha voluntat política, però necessitem ja la nova RTVV”, ha rematat Suay.