Inici de les emissions en proves

À Punt, examinada

Aquest dimecres, coincidint amb la diada valenciana del 25 d'abril, la televisió pública valenciana renaix de les cendres amb l'inici de les emissions en proves. Amb el cronòmetre en marxa perquè la graella completa comence a partir del mes de juny, EL TEMPS parla amb els diversos col·lectius professionals que participen en la nova cadena pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un 25 d'abril de 1707, avui fa 311 anys, els valencians van perdre la seua legislació pròpia. El vell Regne de València va quedar-se sense institucions pròpies fins que amb l'Estatut de 1982 el País Valencià recuperava la seua autonomia. Un dels pilars que havia de consolidar l'autogovern valencià fou RTVV. La radiotelevisió pública valenciana tenia la missió de promoure el català i vertebrar el territori. Des de Vinaròs (Baix Maestrat) fins a Pilar de la Foradada (Baix Segura). Però la manipulació, el control polític i la conversió en un instrument al servei del PP va allunyar-la dels objectius fundacionals. Una història que va tacar-se de negre quan el president de la Generalitat, Alberto Fabra, del PP, va decidir tancar-la.

Amb l'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana i després d'un procés de reobertura no exempt de polèmiques, aquest dimecres, dia 25 d'abril, s'inicien les emissions en proves d'À Punt, el nom que rep la nova televisió pública valenciana. D'aquesta manera, les altres germanes de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), la ràdio i la web, observen com la seua familiar es prepara per a les emissions totals previstes per al pròxim mes de juny.

De moment, els espectadors valencians podran gaudir de documentals, continguts infantils -emesos a la web des de fa unes setmanes- i retransmissions de partides de pilota i concerts de música. Mentrestant, la maquinària està en marxa amb minisèries preparant-se, com ara Açò és un destarifo, coordinada per l'actor Carles Alberola. O amb programes per difondre la cultura i les arrels valencianes com ara Bambant per casa, protagonitzada pels músics Miquel Gil i Pep Gimeno El Botifarra. O Trau la llengua, presentada pel còmic Eugeni Alemany i que busca reivindicar la pluralitat de la llengua pròpia. Carolina Ferre i Clara Castelló, rostres de RTVV, seran les cares dels magazins informatius de matí i de vesprada de la cadena pública. 

Aquest procés de reobertura, en el qual van descobrint-se a poc a poc les novetats de la futura graella, no ha estat exempt de controvèrsia per les diferències amb determinats col·lectius per la manera d'engegar la pròxima radiotelevisió pública valenciana. I sobre el qual no s'hi ha volgut pronunciar cap membre de la direcció de la corporació a aquest setmanari. La disparitat de parers entre la Unió de Periodistes i l'Associació de Premsa d'Alacant amb el barem emprat per a les borses temporals d'À Punt ha sigut la més coneguda. «El procés de reobertura ha sigut una oportunitat perduda. S'ha deixat passar l'ocasió de fer-se des de zero i de confeccionar una plantilla amb els millors professionals», assenyala Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes.

«S'ha fet un barem que donava massa avantatge als extreballadors de RTVV en les borses professionals. Nosaltres no estem en contra que els exempleats puguen accedir. Al contrari. Només critiquem que no s'ha donat l'oportunitat a periodistes que també estan capacitats i amb experiència al sector per poder formar part del personal d'À Punt», afirma. «Per aquests motius, vam presentar un recurs que ara es troba en els jutjats socials esperant que es resolga. Nosaltres volem que el procés es faça des de zero amb uns barems que no tanquen l'oportunitat a ningú. Volem una televisió amb els millors professionals. Amb joves per la seua visió diferent dels treballadors veterans, i als veterans per la seua perspectiva d'experiència que els periodistes de menys edat encara no tenen», explica.

A banda dels criteris del barem, des de la Unió de Periodistes manifesten que «no té cap sentit apostar per perfils professionals nous com CEO o xarxes socials destinats als joves, i després que no hi puguen accedir». Amb una part de la programació privatitzada, al col·lectiu de periodistes també li preocupa les condicions laborals dels treballadors de les productores. «Ens estan arribant moltes denúncies de contractes per sota dels 1.000 euros. Cal estar a l'aguait, com quan comencen els informatius per veure si s'han esborrat els vicis de l'etapa anterior, perquè no es generen aquestes situacions de precarietat», expressa.

Un altre col·lectiu encara més descontent sobre com s'està realitzant la posada en marxa d'À Punt és el de l'animació valenciana. De fet, l'Associació Valenciana d'Estudis d'Animació (Animat), que aixopluga les empreses del sector al País Valencià, va enviar una carta al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, denunciant el tracte rebut per À Punt el passat 13 d'abril. «No hem obtingut cap resposta del Consell, ni ens ha cridat ningú d'À Punt després d'enviar la missiva. Només algun grup parlamentari, com ara Ciutadans [amb els quals s'han reunit aquest dimarts]», indica Javier Tostado, president de l'associació i director de Clay Animation.

«Ens van prometre l'any 2015 que s'invertirien diners en projectes d'animació. I fins al moment, no hem rebut ni un euro d'inversió, quan altres sèries presentades per productores que no es dediquen habitualment a l'animació sí que n'han percebut», censura Tostado. I complementa: «Som un sector que ha estat ben viu, tot i l'apagada de RTVV. Ho hem fet gràcies a fer projectes reconeguts internacionalment, especialment, a Europa. I des d'À Punt, com fan la resta de televisions públiques a Espanya, a excepció de TV3, no s'està invertint en animació. Una tendència contrària a les pràctiques de les altres televisions públiques del nostre entorn europeu, les quals són conscients que cal ser forts davant els continguts estatunidencs o del sud-est asiàtic».

Tostado, a més, destaca que l'animació és un factor important per a la promoció de la llengua pròpia. «És un aprenentatge molt més natural per parts dels més xicotets. L'animació pot tenir més efectes per a la promoció del valencià que altres mesures, singularment, pel que fa al públic infantil», ressalta. I assenyala: «L'equip directiu d'À Punt està girant l'esquena a l'animació. Estan frustrant un projecte il·lusionant, de construir una nova televisió autonòmica des de zero. I ho estan fent sense tenir en compte els canvis en el consum dels continguts audiovisuals».

Les empreses dobladores, per la seua banda, van enviar una altra carta. En aquest cas, però, a la direcció de la CVMC. A la missiva, censuraven les condicions contractuals i anunciaven que no es presentaven als plecs perquè la convocatòria era «econòmicament inviable». Els dobladors, però, van optar per reunuir-se amb la mateixa presidenta de la CVMC, Empar Marco. «Ens preocupen les baixes temeràries, ja que poden ser molt perilloses per a la supervivència de les produccions. No volem que les empreses ajusten el preu i ho facen a costa del nostre treball. I a més, quan nosaltres no hem canviat les nostres tarifes des del 2002», exposa Sergio Capelo, president del Col·lectiu de Professionals de Doblatge del País Valencià.

«Les tarifes que ens proposen són similars a les quals, ja entrant el segle XXI, van perdre solvència i van provocar la fallida de molts estudis», recollia la missiva firmada també per l'Associació Valenciana d'Empreses de Doblatge i Sonorització. «Al remat, és un problema empresarial», remata Capelo, que reconeix «el fort creixement de la feina que s'ha produït durant els darrers mesos».

Els treballadors audiovisuals també alerten de la possible «precarització laboral del sector audiovisual que pot produir-se amb l'externalització de molts serveis». I critiquen el poc pressupost destinat a À Punt. «És escàs per a una comunitat amb llengua pròpia. Per poder promocionar-la de manera eficient, cal fer produccions de qualitat, i això necessita una bona inversió. S'ha de seduir al públic perquè consumisca productes audiovisuals en la nostra llengua per la seua qualitat i no pel fet d'estar en valencià», raona Jaume Bayarri, president d'ATRAU, que representa als empleats del sector audiovisual. «Amb tot, trobem molt positiu que les emissions en proves comencen aquest dimecres i que no s'ajornen més perquè els projectes previstos vagen endavant i no s'aturen», indica.

Des de l'Associació Valenciana d'Empreses de Producció Audiovisual i Productors Independents, destaquen el diàleg permanent amb l'equip directiu d'À Punt. «Ens han seguit en totes les qüestions que hem plantejat respecte del model audiovisual. Qualsevol qüestió ha estat ben rebuda», assenyala la presidenta del col·lectiu, Lorena Lluch. «Tots els moviments que s'han fet fins ara han ajudat a dinamitzar i reactivar el sector. Les productores estan notant el procés de reobertura moltíssim. El treball d'aquesta indústria està creixent molt», indica.

«Com a punt a tenir en compte, cal assenyalar que s'estan engegant moltes produccions sense estar ben resolts els contractes. De no resoldre's com creguem, podem estar perdent el temps», avisa Lluc. «Ara bé, tenim la confiança que no passarà. De moment, ens han atès amb menor o major acceptació totes les nostres reivindicacions», expressa.

Ximo Solano, president del col·lectiu Actors i Actrius Professionals Valencians, es mostra «molt il·lusionat» amb el procés de reobertura. «S'està fent una autèntica aposta per la ficció. Amb un pressupost reduït, s'està invertint molt més en aquest camp i això és molt important. A més, ens estan atorgant una gran confiança als actors, i no ens perdonen la vida com a la passada etapa a Canal 9», compara. «Si es continua treballant d'aquesta manera durant molts anys, podem consolidar, de veritat, una indústria. Això sí, s'ha de continuar amb aquesta línia. Una de les nostres preocupacions és la possible tornada al govern dels mateixos que van tancar l'anterior televisió. Podrien aturar-ho tot», adverteix.
 

«És un moment únic. Cal treballar amb flexibilitat i donar el seu espai a les productores perquè treballen. L'aposta de l'equip d'Empar Marco és bona. I pot, tot i el panorama canviant del món audiovisual, crear un determinat Star System a poc a poc», afirma. I dibuixa una estratègia per combinar productes més clàssics amb altres més arriscats: «Cal combinar ambdues coses, consolidar i captar el públic a poc a poc. Podran fer-se millors o pitjors produccions, però el pla actual assegura productes de qualitat». Amb els col·lectius professionals posant la seua nota a la reobertura, els espectadors podran a partir d'aquest dimecres decidir la seua. La definitiva, amb tot, serà a partir de juny. L'autèntic examen d'À Punt.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.