—Diu el president Pérez Llorca que «no té sentit» mantenir la vaga perquè «s'està negociant i hi ha voluntat». Té sentit, a parer vostre, mantenir la vaga o no?
—Aquest conflicte no ha aparegut de sobte, sinó que va covant-se des de setembre. La Conselleria ha tingut mig any per evitar que aquesta vaga succeïra. No s'han posat mans en l'obra fins que han sigut conscients de la dimensió que ha agafat la protesta. No li han donat la importància que mereix fins que les manifestacions no han estat massives. Cal no oblidar que estem davant la mobilització més important en la història de l'educació al País Valencià. Estem en un moment històric. Si realment hagueren tingut voluntat d'evitar aquesta situació, haurien actuat molt abans.
El que va passar de bon començament és que ells es pensaven que guanyarien el relat. I això no ha succeït. El relat l'estem guanyant nosaltres perquè les famílies i la societat s'han adonat que aquesta és una protesta pel bé comú.
—La Conselleria assegura que la seua voluntat sempre ha sigut la del diàleg. Vosaltres ho heu viscut d'aquesta manera?
—No. No es pot parlar de voluntat de diàleg quan el primer que van intentar va ser enfrontar les famílies i l'alumnat amb el professorat. Per exemple, amb el tema de segon de batxillerat, van generar una alarma social que no es corresponia amb la realitat. Després, han insinuat que hi ha un frau sistemàtic en les baixes. Tot això sense oblidar que, en la seua intervenció a les Corts Valencians, Pérez Llorca poc més que va dir que érem uns malfaeners, perquè estàvem deixant d'atendre a l'alumnat.
«A hores d'ara, la gent està indignada, cansada i dolguda, però cada dia estem més fortes»
Quina voluntat de diàleg és aquesta? Se'ns ha faltat al respecte i s'han volgut caricaturitzar les nostres reivindicacions, que tenen per objectiu, al capdavall, millorar l'ensenyament públic.
He de dir, en tot cas, que ahir vaig rebre una telefonada de la consellera i em va dir que la voluntat era la d'intentar reprendre el diàleg. També em va dir que havia donat instruccions a les tres direccions territorials de la Conselleria, a Alacant, València i Castelló, per iniciar una ronda d'intercanvi amb les direccions dels centres. Passos com aquests són els que hem de valorar positivament.
—L'ADEP-PV reclama a la Conselleria una resposta política i institucional a l'altura de la gravetat del moment. Ha menystingut la Conselleria la mobilització?
—Sí, ha menystingut la mobilització i els docents durant mesos. Arribats a aquest punt, cal altura de mires, perquè la situació que viu actualment l'ensenyament públic és d'una gravetat extrema. Hi ha un malestar generalitzat, que afecta tots els àmbits. Aquesta és una mobilització pels drets laborals, però també pels drets dels infants a rebre una educació de qualitat. En les condicions actuals, la qualitat de l'ensenyament recau únicament sobre la bona voluntat del professorat.
—La impressió, vist des de fora, és que la Generalitat juga a l'estratègia del desgast.
—Sí, clarament, aquesta ha sigut l'estratègia. La Conselleria pensava que en tres o quatre dies es desinflaria la protesta i ja portem tretze dies de vaga. A aquestes altures, hi ha gent que ha perdut 2.000 euros. A hores d'ara, la gent està indignada, cansada i dolguda, però cada dia estem més forts i fortes. Ara no podem parar. No podem haver fet aquest esforç i signar un document que no supose avenços.
—Avui les negociacions han continuat. Hi ha alguna concessió, també altres aspectes que estan bloquejats. Quins són, a parer vostre, els assoliments irrenunciables, com a directors?
—No m'atrevisc a parlar d'una reivindicació irrenunciable en concret. El que tota la comunitat educativa reclamem és una resposta global a uns problemes que són estructurals i que patim de fa temps.
Fixa't que es va fer una enquesta a tot el professorat on se'ls preguntava quina era la seua màxima preocupació i la gent va manifestar que era el tema de les ràtios. I la proposta que ens han passat avui és per sota de la proposta del Govern espanyol!
—Com està afectant, tota aquesta situació, de forma específica els equips directius?
«Si aquesta situació es prolonga, nombrosos processos essencials de final i inici de curs es veuran greument afectats»
—Ens està afectant molt. Tenim sobre les nostres esquenes les responsabilitats del dia a dia. Ser director o directora és una responsabilitat molt gran. Després de diverses setmanes de vaga, incertesa i tensió sostinguda, les direccions considerem insostenible que continue sense produir-se una solució que permeta recuperar l'estabilitat dels centres i protegir el desenvolupament normal del final de curs.
Els centres educatius necessiten serenitat, planificació, recursos i confiança. I, en aquest moment, massa decisions continuen pendents, massa processos estan condicionats per la incertesa i massa responsabilitats estan recaient sobre uns equips directius i docents que ja ens trobem al límit de les nostres forces.
—Què passarà si la vaga es prolonga, a escala organitzativa?
—Si aquesta situació es prolonga, nombrosos processos essencials de final i inici de curs es veuran greument afectats o no podran completar-se adequadament. Entre ells, les memòries finals de curs, la planificació i organització del pròxim curs escolar, els processos d'avaluació diagnòstica, la gestió del servei de menjador escolar, els programes Biblioinnova't, els projectes Erasmus+, Xarxa Llibres, TotEdu i ProEdu, els projectes d'innovació educativa, així com l'organització d'activitats complementàries i extraescolars. Tots aquests procediments són imprescindibles tant per al tancament correcte del curs actual com per a garantir una preparació adequada del següent.
—Anem pel catorzè dia de vaga. Com estan els claustres?
—Hi ha un poc de tot. Una vaga indefinida és un procés molt dur. Una vaga polaritza qualsevol situació que es dona. Hi ha centres on la vaga indefinida ha servit per a fer pinya i on el grup està molt unit. I hi ha altres centres on estan aflorant certs problemes i s'està posant en risc la cohesió i la pau social. Des d'ací, m'agradaria fer una crida a tots els claustres per no deixar que això passe. Si acaba passant, estarem perdent i no ens podem permetre.
—En quin punt està la dimissió dels equips directius? La setmana passada s'amenaçava amb dues-centes dimissions, però, de moment, només se n'han formalitzat una seixantena.
—Més enllà del nombre concret de dimissions que s'acaben produint, crec que el que és important és el missatge que s'acaba enviant. La dimissió és la nostra manera de cridar l'atenció i de dir ben clar i alt que no podem més. Hi ha direccions que han preferit no dimitir, però que estan actuant des de la responsabilitat i que estan molt implicades en les mobilitzacions.
—Si tinguera a la consellera i al seu equip davant, què li diria?
—Els demanaria que ens miraren als ulls i que s'adonaren que ens estem jugant la dignitat de l'escola pública. Està en les seues mans resoldre aquesta situació.